DB Multiverse

Capítol 59

Traduït per Bardock

L'A-17 semblava llegir els pensaments del brivall:

—Ni ho somiïs. No us deixaré marxar així com així!

L'androide formà una nova bola d'energia a la seva mà, divertint-se mentre l'observava:

—Espero que us quedin mongetes màgiques, sinó el vostre desvetllar serà molt dolorós...

Va mirar, ostensiblement, en Vegeta situat a baix:

—Em refereixo a aquells que tinguin l'oportunitat de despertar-se, és clar.

Després, prosseguí com si parlés amb si mateix:

—Em pregunto què espera ella per rematar-lo...

En Son Gohan s'indignà:

—No heu de matar les persones per plaer!

L'A-17 l'esguardà fingint una mirada perplexa. A continuació, sense dir ni ase ni bèstia, projectà la bola d'energia que havia mantingut en direcció a l'home encara postrat al sòl.

El jove guerrer reaccionà immediatament, reapareixent sobre la trajectòria del tret per desviar-la amb un cop de revers rabiós amb la seva mà.

Però l'A-17 va reaccionar amb avidesa. Va sorgir instantàniament just darrere d'en Son Gohan per agarrar-li el braç amb què acabava de desviar el seu tret. Fent-lo servir com una palanca, va expedir amb força el jove guerrer en direcció al sòl.

En Son Gohan va desaparèixer enmig de la seva caiguda per reaparèixer just davant dels nassos de l'androide i propiciar-li un cop terrible amb el revers del seu peu. El jove guerrer va seguir el seu moviment cap per avall encadenant un atac de dos deflagracions en ple tors que l'androide no va poder esquivar tot projectant-lo una mica al lluny.

En Son Gohan va aprofitar aquell petit respir per fer un cop d'ull a baix. En Vegeta s'incorporava. Semblava ferit, atès que es mantenia encorbat endavant recolzant-se sobre un bloc de formigó i, a més, ja no estava transformat. L'A-18 seguia encara tranquil·la i asseguda. No volia aprofitar-se de l'estat del Guerrer de l'Espai.

Així doncs, la prioritat era l'A-17, qui es precipitava cap a ell amb força!

El fill d'en Son Goku va desplaçar els seus ulls amunt, com si mirés cap a l'infinit. Després es va posar en marxa per enlairar-se bruscament. Sorprès, l'androide s'aturà per veure'l allunyar-se verticalment a una velocitat frenètica.

Al sòl, finalment en Vegeta va redreçar-se. L'odi que sentia per la noia que l'observava amb un aire burleta no tenia límits!

No va tenir temps de reunir tota la seva energia i convertir-se en Superguerrer que la mossa saltà del seu seient improvisat:

—Què? Preparat?

L'ona de la seva mutació no va tenir temps de ressonar completament que en Vegeta, mal protegit, s'ensorrà de genolls a terra.

El gust de sang, juntament amb la seva ràbia, remuntà en la boca del guerrer. Una ràbia tan profunda que aniquilà la sensació de dolor. Es redreçà serrant les dents.

La rossa, darrere d'ell, no es va prendre la molèstia ni de girar-se. Podia ser que tingués alguna avaria?

Una avaria d'esperar que acabés de concentrar l'energia que s'incrementava en el seu interior.

Per fi transformat, va atacar amb una velocitat fulgurant amb un terrible cop de colze en plena nuca. A continuació, va aprofitar el desequilibri de la jove noia, i es va retrobar, en un tres i no res, a sobre d'ella pels aires tot il·luminant la seva aura per donar regna solta a un foc infernal amb les seves dues mans que canonaren, alternativament, en direcció a l'androide amb una cadència increïble.

S'elevà progressivament a mida que les explosions reiterades formaven una cúpula informe cada vegada més impressionant.

Ja no sentia la fatiga que inflamava cadascun dels seus músculs, ni el dolor que li lacerava el cor. Només sentia la ràbia que s'escampava a tort i a dret sobre l'objecte de la seva ràbia.

L'estrèpit ensordidor d'una multitud de trons feia vibrar l'aire de forma impressionant.

Tot d'un plegat, va cessar el seu bombardeig per estendre una mà ben plana a l'extrem del seu braç dret sostingut per la seva altra mà. Cridant, va escombrar allò que restava de les múltiples explosions amb un Big Bang ben tronador.

Esmaperdut per tanta ràbia consumida, va esguardar la cúpula energètica del seu atac més poderós que devastà un immens perímetre del sòl. En Vegeta no veié venir absolutament res fins que fou violentament projectat. Quelcom l'havia percudit amb brutalitat!

Sorprès, es retornà rabent. Veié l'A-18 una mica més allunyada amb la mà crispada a l'extrem del seu braç estès. Semblava paralitzada i amb els ulls clavats en quelcom situat a terra.

En Vegeta seguí la seva llambregada. Era el tap de bassa pelat!