DB Multiverse

Capítol 37

Traduït per Bardock

El cel s'asserenà en la ciutat. Tan sols restaven uns cúmuls immaculats de textura cotonosa quant a la pluja abundant dels darrers dies. L'estela d'un objecte volador traspassà una d'aquelles grans merengues farcides. Era molt més petit i ràpid que un avió.

En Vegeta, amb la fisonomia inexpressiva, aterrà hàbilment al cor del pati de l'enorme casa dels pares de la Bulma. Va frunzir les celles tot observant l'edifici abans d'entrar-hi. Tot seguit, es va trobar dins d'un llarg passadís, on es va trobar cara a cara amb en Cor Petit i amb en Son Gohan, els quals semblaven esperar-lo al tocar d'una porta tancada.

En Son Gohan va cridar-lo tot feliç, mentre que en Cor Petit no es bellugava gens ni mica:

—Vegeta! Ens preguntàvem quan tornaries...

En Vegeta va grunyir:

—No n'heu de fer res! Què redimonis hi feu, aquí?!

En Cor Petit va respondre'l amb un to fred i una veu gruixuda:

—No n'has de fer res!

En Son Gohan esguardà, amb els ulls un pèl absorts, els dos homes que es miraven fixament. Els seus ulls denotaven una mica de tristesa pel fet de veure com aquells dos guerrers, que tant apreciava i respectava, s'odiaven mútuament. Va tractar d'alleugerar l'atmosfera amb la seva característica ingenuïtat infantil:

—Sigui com sigui, me n'alegro de veure-us a tots dos, aquí...

S'adreçà especialment a en Vegeta, qui encara fixava el Namekià als ulls:

—En Krilin ja està millor...

La informació va arrancar un renec de desdeny al Guerrer de l'Espai:

—De totes maneres, no era una gran pèrdua!

Aquella reflexió va dibuixar un rictus de contrarietat a en Cor Petit, qui també contraatacà:

—Et penses que ets més útil que no pas ell?!

En Vegeta fou visiblement irritat per aquella observació:

—No gosis comparar el Príncep dels Guerrers de l'Espai amb aquella púrria!

En Cor Petit va replicar amb un petit somriure burleta:

—És cert... sou incomparables...

En Son Gohan va comprendre que era millor canviar de tema... i ràpidament!

—Així doncs... no els has pogut trobar?

En Vegeta va respondre amb un renec de contrarietat, que en Cor Petit s'encarregà d'interpretar-lo a la seva manera:

—El Senyor Príncep dels Guerrers de l'Espai no ha estat de sort... igual que nosaltres...

En Vegeta va grunyir:

—Van a la seva!

En Cor Petit va esclatar:

—Com la darrera vegada, quan van fer tot el que van voler, oi? Es van volatitzar davant els teus nassos abans no poguessis fer res!

En Vegeta s'enervà francament:

—Són uns porucs... van fugir com uns conillets espantadissos!

En Cor Petit va somriure irònicament en referència a les paraules que en Vegeta havia dit en la claror:

—Crec que et reserven per a una altra pallissa!

—LA QUE ELS FUMERÉ JO!

El Namekià es redreçà, alçant el seu to:

—No cal que et creguis tan sagaç. No tens cap possibilitat, tot sol! La nostra única esperança és la unió!

En Vegeta va estrènyer els punys remugant i enfurismat:

—Ja et vaig dir que no necessito l'ajuda de ningú!

En Cor Petit no es va deixar impressionar. No es desarmaria davant del cop de sang del Príncep orgullós:

—No tens el dret de prendre tal risc. No t'ho deixaré fer!

En Vegeta va estar a punt de replicar amb ressentiment, però el seu rostre va variar la seva expressió. Estava realment sorprès pel sobtat canvi d'actitud d'en Cor Petit.

El darrer estava realment sobresaltat. Mirava, amb tensió, el sostre com si el volgués perforar amb la mirada.