DB Multiverse

Capítol 18

Traduït per Bardock

L'A-17 s'aventurà a justificar el seu gest amb una ganyota:

—Té un to de veu desagradable!

En Gyumao quedà un instant perplex, amb la mirada esbalaïda sobre el cos inert de la seva única filla que es trobava més al lluny del cràter i més a prop del bosc. Ella no es movia.

Fins que una còlera brutal va animar, finalment, aquell pare indignat.

Tremolant amb tot el seu ésser, va estrènyer els punys sota l'explosió incandescent que va encendre les seves venes i la seva ment. Serrà la seva mandíbula sota la càrrega d'una estrebada que envermellia les seves galtes ardents.

Tot seguit, sense deixar de serrar les dents, les quals emanaven vagament el seu furor, es disposava a lluitar contra l'agressor amb totes les seves forces.

Elevà el seu puny per esguardar-lo millor, obligant-se a no cedir al desencadenament de ràbia venjativa que encara l'inundava.

No! No en seria capaç!

Es concentrà per tal de no capitular vers la bogeria desordenada d'una còlera no dominada.

Havia de domesticar i canalitzar aquell formidable flux d'energia que esdevindria una font de poder, a fi d'optimitzar-la el millor possible.

Tremolant sota la violència de l'esforç al qual estava sotmès, requeria de tota la força dels seus llargs anys d'experiència per arribar a captar aquell foc devastador i concentrar-lo on més ho necessitava.

El seu braç formiguejava i s'exaltà sota la marea salvatge d'un torrent ardent. La seva mà s'estremí sota la tensió d'una sensació que gairebé havia oblidat.

Ja estava preparat!

La fúria va donar lloc a una determinació no menys felina mentre sacsejava el seu puny en una nova posició de guàrdia perfecta.

Va desplaçar la seva mirada sobre el manefla infernal que havia gosat masegar el seu ésser més estimat. Sabia que no tenia dret a fallar. El primer cop havia de ser el darrer de tots!

Desplegant la seva energia en un rugit sonor, finalment propulsà la formidable massa del seu braç armant tot el seu poder sobre un punt molt específic.

Ja havia fet la seva elecció.

Un cop d'aquella magnitud contra un punt vital era tan imparable com fatal!

L'enorme puny venjatiu va colpejar el plexe solar del jovenet fràgil.

Es produí un estrèpit sonor de xoc brutal i d'ossos trencats.

Durant un curt instant, el temps semblava aturar-se. La mà d'en Gyumao restava blocada contra el pit de l'ésser biònic.

Si el rostre de l'A-17 desprenia una passivitat totalment muda, el del pare de la Chichi semblava tremolar. Tot seguit, unes llàgrimes començaren a vessar pels seus ulls mentre un rictus de dolor començava a deformar els seus llavis.

L'androide sospirà comentant l'atac miserable que aquell pobre home li havia etzibat aplicant tota la seva energia, tota la tècnica de què era capaç, tota la seva experiència d'antic alumne de l'Escola de la Tortuga:

—Lamentable... m'avorreixes...

En Gyumao gairebé no va tenir temps de percebre la còlera creixent del seu adversari que el darrer va agarrar-li la mà per torçar-se-la amb crueltat.

El colós va cridar sota la influència d'un sofriment agut, abans de refer-se ràpidament a fi d'empunyar amb aspresa la testa del seu torturador amb la seva mà vàlida.

Sostenint el seu rival fermament, va esquinçar l'aire amb la seva cama esquerra.

Però el temible cop circular es va topar contra un bloc inamovible que no vibrà a causa del xoc.

El jove home pareixia ben menut sota l'empresonament del gegant, però semblava que efectuava un moviment.

El cos d'en Gyomao va patir un esglai sobtat. L'instant següent, un raig d'energia sortí de la seva esquena.

Va deixar anar la seva presa per situar una mà al seu pit abans de mirar amb incomprensió. Rajava sang.

Va recular una passa i després una altra, tremolant i fent tentines abans de caure de genolls a terra.

Negant-se a cedir, a confessar que havia estat vençut, de capitular davant d'un ésser tan menyspreable, va col·locar el seu puny a terra per recolzar-se amb fermesa a terra.

L'A-17 se'n mofava:

—Com més grossos, més fràgils!

En Gyumao va renegar:

—Maleït mocós...

El final de las seva frase s'asfixià en un estossec brutal amb sang.

Amb tot, l'A-18 va estendre una mà en direcció al gegant desplomat a terra:

—Bé, ja hem perdut massa temps amb aquests miserables... si el brivall era allà, segurament ja l'haurem despatxat...

Un crit va ressonar per sobre d'ells, fent que els dos bessons alcessin els ulls.