DB Multiverse

Capítol 54

Traduït per Bardock

L'A-17 observà amb joia l'explosió del seu atac al sòl. Havia estat de llarg abast i el maleït telecomandament no es podria haver escapat pas!

En Krilin escrutava amb angoixa el núvol de pols mentre s'extingia l'eco de la detonació que feia tremolar tots els entorns. Un corrent de gel li glaçà l'esquena. En Son Gohan, sens dubte, s'havia protegit del cataclisme. Però... i el Maserfuse? I en Vegeta?

Es va concentrar un instant. No... l'energia vital del Príncep dels Saiyans encara seguia latent tot i haver estat enmig de la trajectòria de l'atac. El relleu fondo del cràter on es trobava el devia haver protegit. Si més no, hi havia un Déu que velava per la carronya!

Una energia molt més consistent va atraure la seva mirada cap a l'esquerra.

En Son Gohan era just allà!

L'A-18, que també escrutava l'indret de l'explosió, no es va adonar. El jove guerrer va somriure a en Krilin ensenyant-li la part posterior de la seva mà tot fent-li el gest franc del polze cap amunt.

En Krilin no entenia la seva actitud. Començà a girar el cap per esguardar al darrere quan una veu jove ressonà:

—Ja sóc aquí. M'has trobat a faltar, figaflor?!

El deixeble del Follet Tortuga es va sobresaltar. Què s'empatollava?!

Aquell moviment brusc va provocar una reacció estrambòtica.

Mentrestant, l'A-17 descendia tranquil·lament vers el provocador.

En aquell instant en què es plantava davant d'en Son Gohan, qui encengué la seva aura romanent amb fermesa en la seva posició, en Krilin ho comprengué tot!

Va passar una mà per la seva esquena per verificar-ho... SÍ!

Aquell corrent d'aire havia estat en Gohan. Li havia col·locat el Maserfuse per dins de la seva indumentària de combat. Estava sa i estalvi entre la seva pell i la doble capa de tela.

Vet aquí per què el jove guerrer havia provocat l'A-17... sols per atraure'l! L'androide no es posaria a bombardejar a tort i a dret amb la seva germana tan a prop. Necessitava, obligatòriament, aproximar-se per disputar el combat en un perímetre més proper.

Ràpid... de pressa... havia de recuperar la carcassa... merda!

Va ser talòs i la carcassa va caure per culpa de l'empenta de la seva mà esquerra. En aquell moment reposava sobre el seu cinturó, a l'alçada del seu ronyó dret.

El plàstic lliscava malament amb la pell humida. La seva mà dreta li causava dolor i l'embenatge impedia qualsevol moviment dels seus dits inflats.

No podia ser. A més, havia d'evitar el fet de recargolar-se massa. Aquell parell de psicòpates no s'adonaven de res, encara.

Havia d'afanyar-se. L'A-17 estava furiós de l'aplom d'en Son Gohan, cosa que, en realitat, li mancava al darrer!

L'assassí amb pantalons texans començà a caminar xino-xano vers el trio:

—De sobte, tens pressa a morir. No hauràs aconseguir recuperar aquella porqueria de telecomandament, oi?!

En Son Gohan va estendre lentament les seves mans planes i buides:

—Jo no necessito allò per desactivar-vos...

L'A-18 va fitar el brivall amb un aire sospitós. Després, va clavar el blau dels seus ulls sobre en Krilin. Aquest, també s'afanyà, amb un sobresalt, a mostrar les seves mans obertes amb un somriure de crispació a fi que ella no s'adonés de l'angoixa que fluïa abundantment al seu rostre.

—O sigui que has tingut la barra de mentir-me?

En Krilin, angoixat, només pogué fer el senyal de disculpes alçant les mans i encongint les espatlles tot reculant una passa tremolant. Tot s'havia acabat. Ella no dubtaria a matar-lo.

Una veu juvenil i clara el va tornar a sobresaltar:

—Li he demanat que ho fes!

Fortuna! L'A'18 li va donar l'esquena al guerrer vestit de taronja per aproximar-se a en Son Gohan:

—Aleshores ets tu qui me les pagarà...

En Son Gohan es tensà mirant els dos androides tan pròxims a ell. Resistir-se sense implicar en Krilin i sense allunyar-los, no seria pas tan fàcil. Ràpid, Krilin, afanya't!