DB Multiverse

Capítol 52

Traduït per Bardock

Uns focs artificials extraordinaris semblaven il·luminar tota la regió mentre la batalla aèria es disputava rabiosament.

La mirada d'en Krilin es desplaçà de l'increïble desplegament d'energia per escrutar novament el sòl. El Maserfuse estava gairebé als peus de l'androide...

Una veu sensual el va espantar. Va treure els ulls de la petita carcassa amb un sobresalt d'esglai:

—Aleshores, on és, aquest pseudo-telecomandament?

L'A-18 va estendre la mà vers la sagnant d'en Krilin que estava essent sostinguda per la seva altra mà. Va recular, instintivament, per allunyar-se del seu abast.

—Que bàrbar, en Vegeta...

L'homenet no podia creure's allò que havia escoltat. Havia titllat en Vegeta de bàrbar... que s'havia begut l'enteniment?!

Després d'un nou espetarrec, en Son Gohan s'interposà entre la mossa i el seu amic. Una vegada més, en Krilin desitjava tenir el do de la telepatia. Li diria que s'allunyés una mica i que la distragués mentre ell recuperava l'andròmina tan preuada. A menys que... justa la fusta! Seria més fàcil si aconseguia reunir la força suficient...

En Son Gohan va notar que una mà es situava sobre la seva espatlla. Sense refiar-se'n, no va treure els ulls en cap moment de l'androide. Una distracció li podria costar cara!

En Krilin va prendre la paraula:

—No passis ànsia. Mostraré a l'A-18 on he llançat el telecomandament. Tot anirà bé.

En Son Gohan amb prou feines va adonar-se que en Krilin s'allunyava de la seva dreta sota la mirada també sorpresa de la jove noia.

El vailet comprengué, en un tres i no res, l'objectiu de la maniobra del seu amic. Havia de lluitar contra si mateix per tal de no mirar als seus peus. S'havia donat compte que, anteriorment, la mirada d'en Krilin assenyalava aquell lloc. Si prenia el risc d'allunyar-se amb aquella criatura que tant temia era perquè el marrec pogués recuperar el Maserfuse.

Una mirada penetrant el va fixar als ulls. A continuació, l'A-18 es va posar a caminar xino-xano per unir-se amb en Krilin, qui començava a cercar en els enderrocs a una vintena de metres.

En Son Gohan començà a abaixar el cap per cercar quan la veu de la rossa el va fer redreçar:

—No és que planegés matar-te avui, però, al més mínim moviment, no dubtaré a canviar d'idea!

Vatua l'olla! Ni parlar-ne d'arriscar-se a lluitar amb la carcassa a la mà...

Va alçar la vista. L'A-17 era massa lluny!

Amb tot, valia més preservar l'aparell preuat i en Son Gohan abaixà els ulls per escrutar les rodalies del sòl.

Una sèrie de xiulades agudes va fer que redrecés de nou la testa.

Diversos raigs queien al sòl al voltant de l'A-18 mentre un parell d'ells impactaven de ple contra ella. Més amunt, en Vegeta vociferà per atraure l'atenció del jove Guerrer de l'Espai:

—Treu aquesta poca-solta del mig!

L'instant següent, en Son Gohan va haver de resistir al devessall embalumat de raigs com a producte de la força d'impacte de quelcom que percudí, eixordadorament, les runes entre ell i l'androide.

Immediatament després, un segon xoc terrible va fer tremolar el terra, tot excavant encara més el cràter que s'acabava de formar.

L'A-17 no va deixar passar l'oportunitat oferta pel seu adversari mentre aquest es preocupava d'allò que succeïa allà baix!

En Vegeta només tingué temps de protegir-se per aturar el tret que l'empaità després de la seva caiguda. Estava encara reclinat sobre la seva esquena quan l'androide s'abalançà contra ell després de la deflagració. Els cops queien amb a plom a tal velocitat que els punys del jove noi eren gairebé invisibles.

En Son Gohan va dubtar durant un instant en veure que el Guerrer de l'Espai sofria amb dificultats l'envestida implacable. Però el Maserfuse era més important!

L'ocasió era massa bella. El combat aferrissat entre els dos homes el mantenia fora de perill, però els dos bessons havien d'estar situats en el perímetre adequat.

El brivall es va posar a explorar el sòl amb una mirada frenètica. Era allà, n'estava segur!

Va alçar els ulls amb inquietud. En Vegeta, amb el visatge sagnant, havia aconseguit blocar els dos punys de l'androide.

De pressa... si aconseguia escapolir-se, podria ser que el combat tornés a allunyar-se.

En Son Gohan va començar a moure diversos fragments d'enderrocs als seus peus. Aleshores, va canviar de parer. No, el Maserfuse havia de sobresortir forçosament de la resta.

Però els impactes del combat tan pròxim van projectar una gran quantitat de pols i de runes sobre la zona!

Un crit de ràbia, seguit d'un soroll sord, van rebregar el cor del fill d'en Son Goku. Sabia molt bé què significava. En Vegeta acabava d'enfortir la seva aura, tot duplicant les seves reserves d'energia gràcies a una ràfega d'orgull.