DB Multiverse

Capítol 56

Traduït per Bardock

La llambregada del petit guerrer es va desplaçar, òbviament, sobre la silueta del seu jove amic situat en el cel. El darrer manifestava la seva impaciència amb un petit moviment de testa que va tornar en Krilin a la realitat.

Continuant els seus esforços, l'amic d'en Son Goku gesticulava recargolant-se el més discretament possible sense treure els ulls de sobre dels androides i d'en Vegeta. El seu pobre cor rebotà quan un soroll de tela espedaçada li va fer la impressió d'un estrèpit infernal.

L'instant següent, la realitat prengué un so de consonància. Va tenir l'estranya sensació d'haver estat transposat en una altra dimensió mentre no sentia res més que els batecs poderosos del seu pols que palpitaven amb la mateixa intensitat d'un tambor de guerra. No havia de tremolar, ni dubtar, ni pensar. Va tancar els ulls per concentrar-se millor.

Tot d'un plegat, els tres combatents que estaven cara a cara van suspendre súbitament la seva conversació escrutant la zona del seu voltant amb unes mirades absortes. Múltiples xiulades ressonaren a l'uníson en tot el perímetre que els rodejava.

En Krilin, amb la seva mà esquerra enterrada en el forat que tot just s'acabava de fer en el seu uniforme de combat, tenia un dit crispat sobre el botó. La carcassa fins i tot s'esquerdà sota la pressió. Els xiulets s'esvaïen progressivament fins aturar-se.

El menut guerrer de taronja va tornar a obrir lentament els ulls amb l'esperança latent de posar punt i final a un llarg malson.

Amb tot, l'univers sencer semblava implorar davant dels seus ulls com si la seva vista brillés amb un flaix enlluernador.

Els dos androides seguien allà!! Aparentment, no estaven afectats per res!

No podia ser!!

Va tornar a pitjar el botó del Maserfuse febrilment, el qual li cremà la pell... però no va succeir res de res!

Estava tan decebut que va deixar caure les seves mans sense ni tan sols continuar dissimulant el petit artefacte. La seva mirada un pèl inexpressiva estava clavada sobre les dues màquines encara dempeus.

L'A-18 va fer unes passes a les afores del cercle carbonitzat que els embolcallava per agafar amb la mà una peça trencada d'una cosa que emetia múltiples xiulets. L'observà amb curiositat abans de passar-li al seu germà, qui, al seu torn, l'esguardà amb estupefacció abans de començar a riure per sota el nas.

Tot d'un plegat, no va poder retenir el seu riure eixordador. Quan es va calmar, va llançar-li l'aparell a en Vegeta, el qual va engrapar-lo al vol amb un gest expert tot fitant en Krilin després d'haver examinat el petit tros de plàstic.

Era un tros d'un compost electrònic. La xarxa de coure dels seus circuits estava impresa visiblement al fondo. En Vegeta caminà xino-xano, gairebé aturant-se, vers en Krilin. Va inclinar-se per prendre-li de la mà el Maserfuse a l'homenot petrificat pel fracàs de la seva temptativa i per la por.

El Guerrer de l'Espai alçà la mà sostenint la carcassa abans d'esclafar-la lentament recolzant el seu gest amb un renec. Va deixar caure la ferralla al sòl amb ostentació i perforant amb la mirada el guerrer de visatge descompost.

—La Bulma, eh?

En Krilin balbucejà:

—Jo... jo... no ho entenc...

L'A-18 va aparèixer al costat d'en Vegeta, el qual va sobresaltar-se davant de tanta seguretat. La mossa es va tornar a inclinar vers un Krilin petrificat com cada vegada que s'aproximava cap a ell:

—És ben senzill, reiet... El teu sistema va ser concebut per destruir els compostos de coure dels circuits impresos, oi que sí?

En Vegeta va remugar:

—Que n'és, de tanoca... Els vostres es van fabricar per resistir a la calor dels combats!

Darrere d'ells, l'A-17 va completar:

—Evidentment. La ceràmica d'alta densitat no es fon!

El pobre Krilin no sabia si el seu cor havia deixat de bategar o, si al contrari, estava llest per esclatar tenint en compte els seus tres interlocutors. D'una banda, el Príncep dels Guerrers de l'Espai tan cruel i tan impulsiu alhora que sabia que l'havia mentit deliberadament... d'una altra banda, una màquina indestructible, la ferocitat de la qual acabava d'intentar destruir... i, finalment, aquells ulls blaus tan purs.