DB Multiverse

Capítol 78

Traduït per Bardock

Tot va començar en el Planeta Kanassa durant aquell encontre amb l'ésser que posseïa el do de veure el futur i que li havia transmès a en Bardock. Dotat d'aquell nou poder, va optar per escoltar amb atenció aquells missatges per salvar el seu poble de l'amenaça encapçalada per en Freezer.

En Bardock i la seva unitat van aterrar al Planeta Vegeta i, en sortir de les seves càpsules espacials, van dirigir-se a la sala del tron on hi tenia lloc una discussió important:

—Vostè sap tan bé com nosaltres què és el Guerrer Llegendari de l'Espai... una amenaça per a tothom! —deia un Saiyà davant del rei, el qual estava assegut al seu tron—. Els nostres arxius ens revelen que és un monstre que ens destruirà i sembrarà el terror per tot l'univers!

—I segurament aquest nadó ho és —va respondre el seu interlocutor—. Ja han passat mil anys de l'anterior, un naixement amb un poder tan gran no és normal. L'hem trobat. Bé... Desfeu-vos del nano d'en Paragus... d'aquest tal Broly!

Al fons de la sala del tron, la porta va obrir-se. En Paragus entrava en escena tot estupefacte.

—Paragus... ara no és un bon moment.

Abans no pogués dir res, dos Guerrers de l'Espai van barrar-li el pas:

—Tingui clemència pel meu fill! En Broly servirà al Príncep Vegeta, es convertirà en un guerrer formidable!

—Precisament —va fer el rei.

No gaire lluny d'allà, en el passadís, el grup d'en Bardock s'aproximava ràpidament. Van sentir un soroll des de la porta. Algú s'havia desplomat a terra. Uns Guerrers de l'Espai carregaren i transportaren immediatament el cos inconscient i ferit d'en Paragus.

—Carai, un altre bocamoll... —va dir en Totappo.

—Això és exactament el que farem...

En Bardock i la seva unitat entraren bruscament a la sala, apartant i empenyent alguns guerrers per tal de fer via.

—Rei Vegeta. Succeiran coses horribles! —va cridar el líder de la unitat.

El rei encara restava dempeus i es dirigia al seu tron. Es va girar vers en Bardock:

—Què passa? Bardock?

—En Freezer vindrà al nostre planeta i ens eliminarà a tots! Hem de preparar-nos!

El Rei Vegeta va fer un ulls com dues taronges. No es creia allò que havia sentit. Els membres de la unitat d'en Bardock tampoc no se'n sabien avenir.

—Aquesta era l'emergència? S'ha begut l'enteniment?!

Tots els Guerrers de l'Espai esclataren de riure.

Evidentment que ningú no em creu. Si m'ho haguessin explicat, tampoc no m'ho creuria!, va pensar en Bardock serrant les dents. Es trobava en la mateixa situació que el Kanassià davant la seva gent. Encara que als Saiyans no els agradés en Freezer, sabien que era invencible i que estava ben protegit pel seu exèrcit. A més, en Freezer no havia atacat mai els seus aliats, amb excepció d'una revolució total. En Bardock va prendre una decisió ràpidament i va assenyalar el rei amb el seu dit:

—Silenci!!! —va cridar—. Els Saiyans han de seguir el seu Rei. Només t'he de convèncer a tu.

En Vegeta era conegut per la seva estratègia i intel·ligència. Podia entendre que en Freezer hagués decidit desempallegar-se dels Guerrers de l'Espai. Sabia fins a quin punt era pervers, aquell tirà.

En Bardock va patir una nova migranya, seguida d'una imatge molt nítida: en Freezer es preparava per llançar un atac terrible... el qual faria esclatar el planeta.

No... Aquesta no és la forma d'aconseguir-ho, va pensar en Bardock, el qual comprenia que, si continuava així, aquella visió s'acompliria. Oi que el Kanassià havia dit que el planeta estava condemnat peti qui peti? Havia de buscar una alternativa d'acció. Havia de fer un disbarat per tal que la visió no es fes realitat.

En Bardock es va aixecar i, després de tornar a assenyalar en Vegeta amb el seu dit, digué amb contundència:

—Rei Vegeta, d'acord amb la tradició dels Saiyans... et repto per succeir-te al tron!

Tothom va quedar de pedra en aquella gran sala. Ningú no era capaç d'entendre què pretenia en Bardock, i el rei encara menys. En Bardock va prosseguir:

—Tothom sap que mantens la posició de Rei perquè ens vas alliberar dels Tsufuls... Però aquest lloc l'ha d'ocupar el més fort de nosaltres!

Durant cinquanta anys, sota el regnat d'en Vegeta, la societat dels Guerrers de l'Espai havia canviat. Van passar de ser uns bàrbars que vivien en unes coves i en unes barraques improvisades, a ser una societat organitzada que utilitzava la tecnologia dels Tsufuls i, posteriorment, la d'en Freezer. Havien construït escoles i negocis. Totes les antigues regles de la societat de l'època -les quals no havien estat escrites-, havien estat abolides.

Era cert que els anteriors reis -o reïnes- dels Guerrers de l'Espai havien estat desafiat en diverses ocasions pel tron. Però ningú no havia gosat desafiar en Vegeta. El seu successor seria el seu fill, el qual havia estat nomenat "Príncep", un terme que no s'havia utilitzat mai en aquella societat.

—Insolent! Primer hauràs de lluitar amb mi! —va intervenir en Gerkin, un dels Guerrers de l'Espai més poderosos i guàrdia personal del rei que també havia aparegut a la visió d'en Bardock. Duia una armadura blanca amb espatlleres i tenia els cabells llargs.

—De cap manera, Gerkin... He desafiat el Rei, no a tu...

Diversos Guerrers de l'Espai van començar a xerrar:

—Òbviament... en Bardock no és tan fort com en Gerkin!

—Encara que en Bardock guanyi... no serà rei per molt de temps!

—Pff, si hagués sabut que podia desafiar en Vegeta, ho hauria fet fa molt temps!

El Rei Vegeta va aturar en sec aquelles discussions tot declarant:

—Molt bé, Bardock, accepto el desafiament!

Aquell va ser l'error més greu de la seva vida. Políticament parlant, és clar. La seva vida personal fou salvada per la seva manca temporal de seny.

En Hatonek, un altre membre de la guàrdia, es va aproximar a en Vegeta, el qual fou sorprès. Va intentar dir-li al rei que no lluités, però aquest es llançà a tota velocitat a la confrontació:

—Com si algú de classe inferior... Fos capaç de guanyar-me!!!

La confrontació no va durar gaire temps. Durant un moment -al començament-, semblaven igualats. Però en Bardock va agafar lleugerament el relleu. Feia molt de temps que el Rei Vegeta no s'entrenava, mentre els seus súbdits progressaven conquerint diversos planetes. Havia perdut les seves habilitats. De cop i volta, a causa d'una visió, en Bardock va anticipar els moviments del seu adversari i va aconseguir noquejar-lo en un tres i no res. En Bardock va arravatar-li el penjoll del coll.

—En Bardock és el nostre nou rei!!!

—Malparit... et desafio! —va cridar en Gerkin.

—Accepto el repte... —va esbufegar en Bardock, fatigat i asseient-se al tron—. Però d'acord amb la tradició, em pertoca una setmana de descans... Aleshores lluitarem. Ara, escolteu-me! Les meves ordres són estranyes, però les heu d'obeir! Si m'equivoco, em podreu desentronitzar i matar-me. Però ara mateix, no toleraré cap comportament de rebel·lia! En primer lloc... no li digueu a en Freezer que he esdevingut Rei. Sorprendrem tots els seus homes i els matarem. Tot el que farem ha de mantenir-se en secret!!!

Les ordres es van complir. La societat dels Guerrers de l'Espai va començar la seva revolta secreta contra en Freezer... Oficialment, res havia canviat. Tan bon punt la comunicació fou segura, el Rei va convocar els representants dels Saiyans per mostrar-los el seu pla.

En Bardock, situat en una estrada, acompanyat de l'exrei Vegeta, en Brasca, en Hatonek, en Gerkin, la Seripa i en Toma, parlava en aquella reunió en què s'havien aplegat centenars de Guerrers de l'Espai. Va ser un discurs molt eloqüent.

L'ex-Rei Vegeta sabia que en Freezer no perdonaria mai una revolta. En Bardock els estava condemnant! Estava destruint la fina línea d'equilibri que permetia als Guerrers de l'Espai d'emancipar-se de l'exèrcit del dimoni. Encara que en Vegeta sabés treure profit de totes les situacions, davant de la presència del nou rei tan sols era un home que treballava a l'ombra.

Va restar com a conseller d'en Bardock. El darrer sabia que no li faria una mala passada, no a curt termini. Li va explicar moltes vegades a en Vegeta els detalls de la seva mort, fet que el va convèncer que en Bardock estava ben tocat del bolet. Així, va treballar juntament amb en Bardock perquè el pla funcionés. Això va assegurar que fins i tot els Saiyans més tossuts seguissin les indicacions.

Uns dies després...

—En Freezer arribarà aquesta nit.

En Bardock admirava les estrelles. La Hanasia es trobava al seu costat, però no a soles. Milers de Guerrers de l'Espai poderosos eren allà.

—T'aviso, si no ve, et desafiaré i et mataré! —va amenaçar-lo la Hanasia.

—Després d'en Gerkin, és clar.

Algú va interrompre aquella conversació:

—Rei Bardock, voldria donar-li les gràcies per haver salvat el meu fill.

En Bardock esguardà en Paragus:

—No es mereixen... He vist en què es convertirà... i necessitarem el seu poder —acabà dient per a si mateix.

En Paragus havia sigut guarit i ell i el seu fill no havien sigut executats, tal com havia exigit en Vegeta. En Bardock havia anul·lat aquella ordre.

—El Governador Freezer ha arribat!!! —cridà un Guerrer de l'Espai en la llunyania, el qual havia seguit les comunicacions de la ràdio en un poble.

S'escoltaren uns murmuris. Tothom va comprendre que en Bardock havia dit la veritat.

—Què me'n dius?

—Bé, la seva visita no estava anunciada, però això no significa que vulgui matar-nos —va dir la Hanasia a en Bardock.

—Això no importa ara, perquè atacarem nosaltres primer. No ha de fugir. Hanasia, pots aturar la seva nau?

—Quina pregunta! Estàs parlant amb la més poderosa de tots els Saiyans!

En Gerkin s'apropà a ella en sentir aquelles paraules:

—Perdona? Vaig guanyar-te al nostre últim enfrontament!

—Estava embarassada.

—És clar, sempre la mateixa excusa...

La Hanasia s'envolà de seguida al cel. En Bardock, digué als cinc Guerrers de l'Espai que el rodejaven:

—Exrei Vegeta, Gerkin, Hatonek, Zukini, Paprika, feu el que només vosaltres sou capaços de fer...

Van fer aparèixer una bola d'energia blava i van llançar-la al cel.

—Vosaltres tres quedeu-vos a terra ferma —ordenà en Bardock a la Zukini, a en Hatonek i a en Paprika—, disperseu-vos i amagueu-vos. Si una lluna artificial és destruïda, creeu-ne una de nova i amagueu-vos en un altre lloc.

—Aquest és un pla de covards! —va dir en Paprika.

—Aquest és el pla del Rei i t'estomacarà si ho creu necessari. Vinga.

Van aparèixer diverses llunes plenes al cel. Les ones que emetien van ser absorbides ràpidament pels Guerrers de l'Espai. Alguns no van esperar acabar de transformar-se per enlairar-se.

—A l'atac!!!

La Hanasia havia sigut la primera a partir al buit espacial per tal de destruir els escuts de la nau. Inicialment, va llançar una multitud d'atacs d'energia que rebotaven contra l'escut.

La Hanasia va pensar durant uns segons i aleshores es va precipitar contra la nau amb el puny estès endavant per tal d'adquirir una mica més de velocitat.

Canvi d'estratègia!, pensava tot travessant l'escut invisible. Va patir una gran descàrrega elèctrica arreu de tot el seu cos, però no va cedir; allò no la podria aturar pas. Aleshores va perforar la carrosseria de la nau com si fos paper.

A l'interior es va trobar amb una escala que conduïa al següent pis. Per fi podia respirar abans de continuar el seu camí vers els generadors d'escuts que havia de trobar.

A fora, els Oozarus es trobaven als límits de l'atmosfera del Planeta Vegeta. En Freezer estava decidit a abatre'ls tot enviant el seu exèrcit a l'encontre.

En un passadís de la nau, la Hanasia va trobar-se davant per davant amb en Dodoria.

—Vejam... Hanasia, de l'elit dels Saiyans —va dir el darrer.

—Oh, ets un fan?

En Dodoria va llançar una bola de foc amb la mà estesa endavant:

—Em sembla que no. Mor!

La bola de foc no va tocar el seu objectiu, ja que aquest es va moure veloçment per esquivar-la i l'atac va topar contra una paret. La Hanasia es va abalançar sobre en Dodoria i li va clavar un cop de puny al rostre.

—Què et penses que fas?! —va dir el súbdit d'en Freezer atrapant pel braç i alçant la Guerrera de l'Espai.

Va placar la Hanasia contra una paret mentre l'agarrava pel coll amb una sola mà. Es preparava per etzibar-li diversos cops de puny al rostre amb la seva altra mà. Volia tornar-li el cop rebut multiplicat per cent.

—Tens 12.000 unitats i jo 18.000, no podràs...

La Hanasia va obrir la seva boca i en va sortir una ràfega d'energia que va tocar de ple en Dodoria, el qual va caure a terra amb les seves natges a diversos metres de distància. Això va permetre que la Hanasia recuperés la seva respiració i cerqués alguna de les múltiples finestres de la nau.

—On és, aquesta miserable? —va dir en Dodoria per a si mateix mentre s'aixecava amb una mà al seu ull dret lleugerament socarrimar—. Ah! —digué en veure-la—. Moriràs!

—Bonica vista... —va sospirar ella—. Puc veure el meu planeta des d'aquí... i les llunes! —va concloure tombant-se i somrient a en Dodoria.

El seu rostre havia canviat. S'estava metamorfosejant. Començava a convertir-se en un Oozaru tan gegantesc que va perforar les parets de la sala i va destruir la nau per la meitat alhora que desactivava els escuts d'energia.

Es va enlairar de seguida però en Dodoria la va seguir. Va girar-se sobtadament i va fuetejar amb la seva cua aquell mutant rosat que era un dels homes de confiança d'en Freezer. La Hanasia, en Oozaru, era molt més poderosa que en Dodoria. Va ser ferit de mort per aquell cop i el xoc el va enviar de tornada a bord de la nau. La Hanasia es va apartar ràpidament per tal d'evitar els atacs que els seus congèneres preparaven: un exèrcit d'Oozarus va escopir alhora el seu atac més poderós d'energia. El raig, que agrupava totes les seves forces, va dirigir-se ràpidament cap a la malmesa nau d'en Freezer, la qual va esclatar en pocs segons.

La Hanasia va tornar amb els Oozarus i va escoltar les aclamacions dels guerrers en honor al Rei Bardock.

D'aquesta forma va finalitzar el regnat del tirà Freezer i va començar el d'en Bardock en base a una regla ben simple: els mètodes d'en Freezer havien proscrit i els Guerrers de l'Espai atacarien planetes tot junts començant pels de l'imperi d'en Freezer. Els Saiyans no obeirien ordres mai més, ells decidirien.

Però abans d'això... un espectador desconegut no es va perdre ni un sol detall de l'espectacle.

—Els Guerrers de l'Espai han matat el seu germà!!! —va dir en Sauza al seu patró, en Cooler.

—Tsss! Lamentable! Mort per una colla de micos!

Si en Freezer no hagués estat en la seva forma limitada, els hagués pelat..., pensà en Sauza abans de dir en veu alta:

—Goovernador Cooler, aterrarem al planeta? O el vol destruir d'un atac?

—Què? Ni una cosa ni l'altra... Us recordo que no tenim permís per actuar aquí. Tocarem el dos en silenci per tal que el meu pare no es pensi que jo he matat el meu germà. En Freezer és mort per culpa de la seva pròpia negligència. Tots aquells Saiyans moriran... tan aviat com el pare em cedeixi aquest territori.

En Cooler va sortir de la sala de control per dirigir-se a la seva habitació a descansar. Els últims esdeveniments l'havien deixat de gaita.