DB Multiverse

Capítol 63

Traduït per Neferpitou

L’espasa estava esmicolada. La Videl havia perdut l’arma més poderosa de l’univers, l’única que podia destruir el seu oponent d'un sol cop, i l’única que li permetia de derrotar un enemic més fort que ella.

Perquè això és el que era en Cold: més fort del que ella mai podria arribar a ser.

L'efecte sorpresa va permetre que el rei llancés un atac ràpid i potent amb la seva cua, tot colpejant el rostre de la Videl, la qual va sortir projectada diversos metres, incapaç de defensar-se ni de recuperar-se ràpidament. Va caure a terra, deixant anar l’empunyadura de la seva espasa trencada. Finalment va reaccionar quan en Cold va tornar a la càrrega. Va evitar un cop de peu que era el doble de gros que la seva testa i que li hauria aixafat el crani. Va fer diverses piruetes de gimnàstica per escapar-se i adoptar una postura defensiva.

Sense la seva espasa, la Videl havia de refer la seva estratègia. En Cold, rient, es va abalançar de nou sobre la seva oponent. Ningú no se'n va adonar que, a pocs metres d'allà, algú va aparèixer de forma sobtada en el ring.

Era vell, terriblement vell. Fins i tot no es podia dir exactament quants anys tenia. El seu cos era tot arrugat, amb la cara una mica deformada i era el resultat d’una fusió no desitjada d’un Déu i d'una bruixa lletja amb poders màgics extraordinaris. Portava la mateixa roba que els Kaitoxins de l’univers 1. Formava part dels Déus dels Déus, els quals no trigaren a adonar-se de la seva jerarquia:

—Un Kaitoxin!!! —va exclamar el més gros dels cinc Déus.

—D’on ha sortit? —va dir el més jove de tots, en Kaitoxin de l'Est.

—És de l’univers 9? Ajudarà la jove guerrera?

Mentre els Déus es feien un munt de preguntes, la Videl i en Cold van continuar el seu combat cos a cos. La Videl ho esquivava tot. Sense l'Espasa Z era una mica més ràpida, i de vegades podia reaccionar més ràpid que el dimoni. No obstant això, pel que fa al nivell de poder, ella era més feble i menys resistent. Va provar, en va, de trobar una manera de prendre el control del combat.

A l’altra banda del ring, el Venerable Kaitoxin va dir amb alegria:

—Ja era hora... Han trigat molt de temps a desempresonar-me! És bastant dur romandre atrapat durant milions d’anys en una roca, i, després, tots aquells anys en les mans d’aquells idiotes, incapaços de comprendre la necessitat de trencar l’espasa en lloc de fer-la servir com una arma! Ha sigut un malson. Ho he vist i sentit tot, esperant que algú cometés un error i trenqués l'espasa accidentalment...

Va caminar unes passes per observar la lluita amb els seus propis ulls. Els dos adversaris semblaven lluitar amb molta passió...

Ningú no em pren atenció..., pensà.

Va mirar vers l'espai 1. Tots eren allà. Quatre Kaitoxins i el Gran Kaitoxin.

De sobte, en Cold va aconseguir tirar a terra la Videl a pocs metres del Déu que havia sorgit de l’espasa. Va intentar-li assestar-li un cop de puny, però ella va aconseguir blocar-lo, amb prou feines, amb l'ajuda de les seves dues mans. El xoc va ser tan increïble que el ring es va enfonsar a causa de l’impacte. Emprant un cop més la seva flexibilitat i la seva capacitat de resposta, la jove es va aixecar i va llançar una bola d’energia en plena testa del dimoni somrient. Un cop el fum va esvair-se, el darrer encara mantenia aquell rictus al rostre. No tenia cap ferida i la Videl lluïa cada vegada més masegada. Va cessar l'Atac d'en Kaito que tant l'esgotava.

—Ets tossuda, joveneta... I aquest combat comença a avorrir-me.

Està pràcticament intacte, i encara no ha lluitat al màxim... no tinc cap possibilitat...

Tot d’una, la Videl va adonar-se de la presència del vell Kaitoxin, qui s’acabava de plantar davant d'ella, o més aviat, davant dels seus pits. Ella no tenia temps de preocupar-se'n:

—D’on ha sortit, vostè?!?

—Per fi! —va dir el vell Kaitoxin, alçant els seus ulls vers el rostre d'aquella jove noia—. De l’espasa, naturalment!!!

És clar, era tan obvi!

Els Vargues, al centre de control, estaven enfeinats. Òbviament, s'havien adonat de la presència del Kaitoxin, però tractaven de cercar d’on provenia. Inicialment, es pensaven que algú de l'univers 9 havia acudit a ajudar la guerrera, cosa que es consideraria com a trampa.

—Ratifico, prové de l’espasa trencada —va comunicar un Varga després de repassar acuradament alguns enregistraments per trobar el seu punt d’origen.

—D’acord. Llavors pot participar com a aliat de la lluitadora de l’univers 9.

En Cold estava fart de romandre al ring. La lluita havia durat massa i ja s’havia divertit prou. En aquell moment havia de lluitar també contra un vell que havia sorgit del no-res. Ho havia d’acabar. Una aura demoníaca va envoltar-lo.

—No hauria d’haver perdut el temps amb una transformació intermèdia. Acabaré amb vosaltres en la meva forma original!!!

Els altres lluitadors de l’univers 8 estaven atònits!

—No he vist mai el pare en la seva forma original tret d’una foto! —titubejà en Freezer, el qual no se’n sabia avenir del que succeiria.

—Jo sí, quan t’estava concebent —va informar en Cooler—. Va perdre el control i el planeta va ser destruït mentre naixies.

—Què?

En Freezer realment se’n feia creus. Ell es controlava força bé en la seva forma original... però si el seu pare no podia controlar-se i, a més, arrasava planetes, què passaria a partir d’aquell moment? Aleshores, per què es transformava? Podria posar tot l’estadi en perill...

—Estic fotuda! —va dir la Videl, molesta—. He tingut la possibilitat de derrotar-lo en aquella forma de bou, i una ínfima oportunitat en aquesta forma de monstre, però si es transforma en la seva forma original, serà del tot impossible guanyar-lo...

—No del tot, senyoreta! Puc augmentar el teu poder. Seràs molt més poderosa que el teu adversari ridícul.

Adversari ridícul?, va pensar la Videl abans de dir:

—De veritat!? Ho pot fer?!

—I és clar! Però només si acceptes a... —va començar el vellet amb un somriure una mica pervers, ja que tenia una idea pervertida al cap!

—Accepto!!! —va cridar immediatament la Videl, que faria qualsevol cosa per ser capaç de derrotar el seu oponent, sense pensar en la repercussió de les seves paraules.

—Bé, llavors no et moguis gaire. És una cerimònia molt important.

El Venerable Kaitoxin va començar a ballar al voltant de la Videl...

Què? Una dansa? De debò?, va pensar la Videl, sense creure's allò que veien els seus ulls. Tot i així, romania immòbil: aquella era la seva única oportunitat de guanyar!

En Cold va començar la seva metamorfosis. Una aura porpra l’envoltava, i el seu cos va començar a brillar. La seva aura va començar a estendre’s en totes les direccions.

A l’univers 1, en Kaitoxin del Nord, el més veterà d'ells, va ajuntar les mans. Ho havia entès tot. Aquell Kaitoxin tenia l’aparença d’un ancià, i uns poders màgics inusuals...

—Eureka! És el Gran Kaitoxin de fa tantes generacions! Va desaparèixer just al mateix període que va sorgir la llegenda de l’Espasa Z... Les peces encaixen! Hauríem de trencar la nostra per tal d'alliberar-lo al nostre univers!

—Trencar-la? —va dir en Kaitoxin de l’Est—. Però si som incapaços d'extreure-la. No hauríem de demanar-ho a un mortal? Tu has dit abans que...

—No, trencar-la seria massa fàcil —va interrompre'l en Kaitoxin del Sud—. La força utilitzada per en Cold no s’apropa, ni de bon tros, a la meva. Vaig aconseguir alçar l’arma, abans no t’unissis al nostre grup.

—Vas aconseguir retirar l'espasa? — va preguntar en Kaitoxin del Est, sorprès—. No n'estava al corrent!

—Tan sols la vaig alçar. Ho vaig intentar, com els altres, però vaig emportar-me tota la muntanya al mateix temps. O sigui que ho vaig deixar estar i vaig pensar que l’espasa no m’acceptava. Tal com ha dit el nostre degà del Nord, deu tenir una protecció anti-Kaitoxin per nomenar un heroi d’un regne mortal.

—És per això que l’espasa és a la part superior d’una columna de roques —va dir la Kaitoxin de l’Oest—. He, he. Per remoure-la hauríem de destruir tot el paisatge!

—De totes maneres, la llegenda ha estat distorsionada amb el pas del temps. Aquesta espasa amaga un secret que aquest antic Kaitoxin segurament no trigarà a revelar-nos.

Al costat d’ell, els altres Kaitoxins van assentir. Mentrestant, en Cold finalitzava la seva transformació i la seva aura va explotar. Només restaven uns segons!

—Trigarà molt? En Cold estarà preparat aviat!!!

—Oh, pel teu potencial, diria que unes deu hores.

—Deu... hores? —va dir la jove Videl, descontenta i descoratjada.

El fum al voltant del Cold es va esvair per revelar el seu nou cos, és a dir, el seu cos original. Un cos que no havia fet sevir des de feia molts anys. Es veia molt més humà. El costat monstruós de la seva primera forma de reducció de poder havia desaparegut. Els únics elements que restaven de la seva forma anterior eren les banyes dels seus braços i de les seves cames naturals, cosa que els seus fills no tenien. Les espatlleres havien desaparegut juntament amb les enormes banyes de la seva esquena, i les espatlles reflectien la llum com si fossin vidres. El seu rostre era recognoscible de nou, i era molt més semblant a la seva segona forma de limitació de poder. Havia recuperat el seu propi nas, i una mirada que, encara que no era tan horrible com la seva anterior transformació, encara semblava més seriosa i malèfica.

Era evident que n’estava tip, de jugar!

—Vinga. Ataqueu-me tots dos alhora...

La Videl va vacil·lar. En Trunks, a l'espai 9, esperava que es rendís. Tothom sabia que no tenia res a fer. Els Son Gohan dels universos 16 i 18 van recordar el combat de les seves esposes contra l'Spopovitch. Enrabiats, van perdre el control de si mateixos i van abalançar-se sobre el paio que maltractava la Videl. Però en Cold era encara més perillós. Havien d’estar preparats per intervenir.

El vell Kaitoxin continuava el seu petit ball al voltant de la Videl com si no hagués succeït res, mentre ella treia forces de flaquesa per intentar un últim atac. Aquella seria la seva última mostra de valentia.

—Tinc una cosa per a tu —li va dir al dimoni—. Vejam si t'atreveixes a entomar aquest atac de ple —va concloure la Videl per obligar al dimoni a rebre l'atac.

En Cold no tenia por de res i estava completament segur de la seva victòria. Estava llest. La Videl va iniciar la seva postura. La cama esquerra endavant, els genolls flexionats, la mà dreta per sobre de l’esquerra, i les dues mans juntes al seu flanc dret. La seva aura vermella de l'Atac d'en Kaito va reaparèixer i va brillar amb més intensitat que mai.

—Què farà? —va preguntar el Trunks de l’espai 9.

—Farà servir les seves darreres forces. Això és perillós —va comentar en Tenshinhan.

La Videl estava llesta. Només podria fer servir al màxim el seu Atac d'en Kaito durant uns segons, el temps necessari per llançar el seu atac. Els seus músculs es van expandir, i, tot i que la feien sentir una mica menys femenina, en aquell moment tant li feia. Va respirar profundament i, a continuació, va cridar:

—Ka!

—Això és... —van fer els dos Gohan, totalment absorts.

—Me!

—Tu saps fer-ho, mare? —va preguntar la Pan a la seva autèntica mare, qui va fer que no amb el cap.

—Ha!

Una lluentor va aparèixer entre els palmells de les mans de la Videl. En Cold es preparava per afrontar aquell atac d’energia.

—Avui dia, tothom sap fer servir aquesta tècnica —va dir, sense interès, la Bra de l'univers 16.

—Me!

—Deixa de moure’t o no funcionarà! —va dir el vell Kaitoxin cessant la seva dansa.

Aquella seria la conclusió; el final del combat. Un espectacle increïble per a milers i milers de persones presents a les grades. La Videl estava orgullosa de si mateixa, i feliç d’haver estat capaç de rivalitzar contra un monstre com aquell. Va somriure mentre aplegava les seves darreres reserves d'energia... i després va dirigir l’atac contra el seu oponent.

—Ha!

El Kamehameha accelerà amb velocitat vers en Cold, qui va estendre els seus dos braços tot envoltat d'una petita aura rogenca per tal de contrarestar aquell atac blau. El xoc el va fer recular diversos metres, deixant un rastre al ring i, a continuació, es va produir una explosió.

La Videl, tota extenuada, va caure de genolls a terra. Va començar a respirar profusament mentre el Déu s'apropava a ella. Es va aixecar quan la polseguera es va dissipar.

En Cold va emergir d'ella indemne.

—Ha estat inútil —va dir la Terrícola abans de cridar que abandonava.

—Què?! Per què? —va preguntar-li el vell Kaitoxin—. T'asseguro que podràs guanyar-lo! La seva nova forma no es pot prendre a la lleugera... però ens en sortirem.

—Vostè ha dit que trigaria hores i hores —va dir la Videl.

—I què? Només has de tenir paciència...

En Cold esguardà la Terrícola durant uns segons i després va marxar al seu espai. Abans d'enlairar-se, va mirar la seva mà: cap ferida tret d'una lleugera coïssor. Tal com es pensava, la seva contrincant no l'hauria pogut vèncer mai. Però no s'hauria esperat mai notar aquell formigueig. Després de tot, estava sorprès. Aquell combat havia estat interessant.

A l'espai 18, en Cor Petit i en Gohan seguien observant la Videl, qui seguia en el ring que començava a ser reconstruït. La jove encara parlava amb el degà dels Déus.

—Si la memòria no em falla... —va començar a dir en Cor Petit—. Ni en Trunks del Futur ni en Goku haguessin pogut batre en Cold si hagués assolit aquesta forma quan va atacar la Terra.

—Ara és més poderós que els seus fills... —va concloure en Gohan.

—Molt més. L'equiparo a l'A-17 i l'A-18. Fins i tot a l'A-16.

En Cold va tornar a l'espai 8. Estava palplantat davant dels seus dos fills. Feia, com a mínim, trenta centímetres més que en Cooler, qui, a la seva vegada, era trenta centímetres més alt que en Freezer. El darrer es pensava que seria més menut que la seva segona forma, tal com li succeïa a ell. Però anava ben errat!

—Pare... et pots controlar en aquesta forma? —va demanar-li en Cooler.

—Sorpresos? Vosaltres també ho vau aconseguir.

Aquell era l'estupor dels Dimonis del Fred. El pare, igual que en Freezer, es jactava del seu poder i es pensava que ningú de l'univers no podria fer-li ombra. Només en Cooler s'havia entrenat i havia dominat el seu cos després de desenes d'anys.

Les va passar magres. En Cooler restava en la seva forma original dia i nit i, en comparació a en Freezer, el seu poder era ridícul. Per contra, era tan fort com el seu pare en la seva segona forma de limitació de poder. Però en Cooler sabia que no atraparia el seu pare tan fàcilment, ja que aquest tenia centenars d'anys de progressió respecte a ell.

Un dia, en Cooler va inventar-se quelcom innovador. Una cosa extraordinària que li permetia de ser l'únic Dimoni del Fred capaç d'assolir-la: una transformació per augmentar el seu poder.

Això significava que podria trair i matar el seu pare abans no canviés de forma.

Després que el seu germà tingués problemes amb un Guerrer de l'Espai sagrat o quelcom similar, en Freezer va fer un canvi de mentalitat tractant de dominar la seva forma original, cosa que va aconseguir. Això no va inquietar en Cooler, ja que la vagància del seu germà petit no li faria pas cercar una transformació per augmentar el seu poder. En Cooler era, de forma temporal, el membre més poderós de la família.

Des de quan en Cold dominava la seva forma original? Quina notícia tan terrible! Durant centenars d'anys, en Cold havia estat incapaç de fer dues passes sense destruir tot allò que l'envoltava. En Cooler era l'únic testimoni d'aquella demostració de poder colossal no dominat. En Cold duia en Freezer al seu ventre en un planeta deshabitat on havia decidit donar a llum i va acabar essent un terreny completament devastat. Diàriament, provocà cràters, nous volcans i noves dorsals oceàniques per tot arreu.

En el torneig feia gala del seu poder com si res. S'havia entrenat en secret per aconseguir-ho. Quin malparit!

La Videl, ajudada del Kaitoxin, va recollir els trossos esmicolats de la seva espasa i després va entrar al seu espai acompanyada d'aquell personatge estrafolari, però que en realitat era un Déu.

—D'això... porto un convidat. M'ha proposat augmentar la meva força per vèncer en Cold, però li costarà hores...

En Tenshinhan el va saludar respectuosament, tot ajuntant les seves mans i encorbant-se lleugerament:

—Benvingut, Mestre Kaitoxin.

—Ei, vell! —va dir simplement en Yamcha.

En Krilin no va dir res però va inclinar el cap quan les seves dues mirades es van creuar. A continuació, va felicitar la seva deixeble:

—Una actuació perfecta. És una llàstima que t'hagis trobat amb ell a la primera ronda.

—I ara! Estava molt emocionada per lluitar contra ell! M'ho he passat d'allò més bé i he tingut l'oportunitat de lluitar a fons. Estic exhausta!

—Bravo, Videl —va felicitar-la en Trunks situant-se al costat del nap-buf—. Has tornat a demostrar que ets més forta que jo!

La Videl va somriure i va asseure's en un dels bancs. De cop i volta, va notar les conseqüències d'haver fet servir l'Atac d'en Kaito amb tanta intensitat. En Trunks va apropar-se a ella per fer-li un massatge als seus músculs adolorits. La Bulma no podia estar-se de braços plegats:

—Entra. Et cuidarem. Et prepararé una beguda.

—Gràcies, Bulma —va dir la Videl mentre en Trunks l'ajudava a entrar a l'interior dels apartaments.

Darrere d'ells, en Krilin, en Tenshinhan i en Yamcha es trobaven amb el degà dels Déus. No sabien què dir-li... ja que tenien massa preguntes a fer-li. Li parlarien d'en Cold més tard, ja que havien apreciat que aquest era més poderós que el que s'havien trobat al seu propi univers, i això els hi feia, més aviat, por.

—Quant de temps ha estat atrapat a l’espasa? —va preguntar en Tenshinhan a en Kaitoxin.

—Vaig deixar de comptar els anys... milions d'anys, segurament.

—Era com una presó? —va preguntar en Yamcha—. Ha sigut jutjat o quelcom similar per un ens superior?

—No, un antic enemic va empresonar-me mentre lluitàvem. Una terrible maledicció. Només hi havia una forma de sortir-ne: trencar l'espasa. He esperat molt de temps que vosaltres ho féssiu.

—No ho sabíem —va intervenir en Krilin—. Vostè era capaç de veure'ns?

—Sí. Quan algú brandava l'espasa, "veia" tot el que succeïa al seu voltant. Per tant, no cal que m'expliqueu de què tracta aquest torneig. Aniré a parlar amb els de l'univers 1.

—La Videl ha dit que vostè volia augmentar-li la força —intervingué en Yamcha—. Com s'ho farà?

—És un secret. Una tècnica que només jo conec. Puc extraure més enllà dels propis límits, tota la força amagada que té una persona, per molt poderosa que ja sigui...

—Creu que hauria tingut cap possibilitat de vèncer en Cold amb un simple augment de força? —continuà un Yamcha molt interessat.

—Crec que sí. Hauria esdevingut, com a mínim, tan forta com quan feia servir el contraproduent Atac d'en Kaito. No hauria patit cap desgast energètic, i la seva energia seria molt més duradora. Per contra, això no ho faré de forma gratuïta.

—Què demana a canvi? —va preguntar en Krilin.

El Venerable Kaitoxin va somriure i, a continuació, esclatà de riure. En què pensava? La Videl havia acceptat sense saber què li demanaria. Si ho sabés, potser no s'alegraria de tenir tot el seu potencial desbloquejat...