DB Multiverse

Capítol 85 escrit per Gokuten & Loïc Solaris

Traduït per Bardock

La majoria de combatents restaven indiferents amb el que acabava de succeir. Els importava un rave que en Bu hagués absorbit en Superkrilin...

L'estrident rialla de l'Ozotto es va fer escoltar:

—Ha, ha, ha!! En Superkrilin ja no hi és i em serà fàcil de prendre el control d'aquest univers!

Els Gohan dels universos 16 i 18 es miraren i el respongueren a l'uníson:

—Com pots estar tan segur que ningú no pot aturar-te?

L'Ozotto no sabia què replicar i va dir lleument:

—Ho sé i punt.

—Mireu, el pare està palplantat davant d'ell allà dalt! —cridà la Videl de l'univers 16.

El seu crit va ser tan fort que va arribar a les orelles d'en Satan i de l'Ozotto.

N'estava tip. Encara hi havia algú que intentava barrar-li el pas. L'Ozotto va emetre el crit més potent que s'havia escoltat fins aleshores per tal de demostrar la seva ràbia, a menys que fos causat pels còlics que li havien remogut l'estómac aquell matí.

En Chuck restava impassible.

No sé què carai hi faig, aquí, pensava en Vegeta de l'univers 18.

Davant d'ell, a l'espai de l'univers 9, la Videl tractava d'escapar-se del bloqueig d'en Yamcha.

—Deixa'm estar! He d'anar-hi i lluitar contra aquell monstre per l'honor del meu pare! —va cridar la Videl.

—De cap manera. És superior a tu.

—Si vols anar allà dalt, hauràs de passar per sobre el meu cos —cridà l'ancià Kaitoxin.

—Ja sabem quina idea perversa té al cap, vell obsessionat.

—Ha, ha! Sou l'un per l'altre, oi Krilin? —rigué en Yamcha.

—No sé què t'empatolles, a menys que et refereixis al dia en què aquesta mossa em va ensenyar espontàniament les seves calcetes... —respongué en Krilin.

Els organitzadors del torneig, veient que ningú no posava fi a la bogeria d'aquell monstre, van decidir actuar.

—Executeu el pla MO —declarà el cap Varga.

—A les seves ordres! —cridaren a l'uníson.

—D'això... quin és el pla MO? —murmurà un d'ells.

—El pla dels multi-ous, gamarús! Afanyeu-vos abans que aquella cosa no causi més estralls al nostre estadi!

El supervisor cap va prémer un gran botó vermell que es trobava al panell de control.

Vuit canons de grans dimensions emergiren dels murs de l'estadi després d'un so mecànic. Uns segons després, tots ells expulsaren una mena d'objecte de forma oblonga vers la zona de combat.

Ous? Què pretenen, aquests ocells?, pensà en Cor Petit de l'univers 16.

En Cor Petit tenia raó. Eren uns ous que, en topar a terra, començaren a moure's. En trenta segons tots ja havien fet eclosió i uns Vargues emergiren d'ells. Però no qualsevol tipus de Varga. Concretament, eren el doble de grossos i musculats que els altres.

—Nosaltres som els Pollets de l'Espai —cridà aquell que semblava el líder del grup.

—Ei, no hauríem de dir que som la Policia de l'Espai? —va xiuxiuejar-li aquell que es trobava més a prop d'aquell líder fatxenda.

L'Ozotto va obrir la boca i va cridar:

—Que bé! Pollastre rostit!

Es va dirigir en direcció als volàtils, va obrir la seva boca, i una minúscula bola d'energia fou disparada adquirint una velocitat fenomenal, tot esclatant a la zona de combat, la qual va ser polvoritzada. Els Vargues estaven indemnes. Suraven pels aires com si la zona de combat encara existís.

—Haurem de desplegar els grans mitjans! —cridà un dels Vargues lluitadors.

Tots vuit es miraren entre ells, assentiren amb el cap i cridaren:

—Fusionem-nos!

Després de clacar, tots es van fusionar en un Supervarga.

—Sóc el Varga Absolutament Genialíssim Il·luminador de la Nit! —cridà.

El Supervarga va abalançar-se sobre l'Ozotto. S'intuïa que la seva visió estava limitada en aquell moment, i que tan sols tenia una vaga idea de cap a on es dirigia. No obstant això, va colpejar l'Ozotto amb un monstruós cop de cap i el projectà diverses desenes de metres -era evident que sí sabia on s'estava dirigint-.

—I vet aquí la posada en escena amb aquest primer cop etzibat pel Varga Absolutament Genialíssim Il·luminador de la Nit —comentà un dels Vargues a través del micròfon.

L'Ozotto es va restablir ràpidament. Tenia una llàgrima al seu ull esquerre.

—No és just, no m'has advertit que el combat ja havia començat! —va rondinar l'Ozotto—. S'ha acabat el bròquil!!!

—Bròquil? Jo menjo pinso!

—Iaaaah!

El combat va començar. Era una batalla d'una violència inimaginable. Ningú no se'n sabia avenir que els Vargues fossin capaços de lluitar a aquell nivell. Els cops s'encadenaven a una velocitat vertiginosa.

Uau, gens malament per a un pardalot. Però no aguantarà gaire més..., va pensar en Vegeta de l'univers 18.

Mentre el combat s'allargava, en Gohan va tornar a l'espai 18 amb el seu alterego que havia perdut els seus braços. Aviat li va explicar una mica la història del seu pare alternatiu:

—Bé, d'això, al meu univers, just abans de l'arribada dels androides , la mare va ser perseguida per un porc senglar quan tornava de comprar. Sabies de la seva fòbia als senglars?

—Ehm... —reflexionà en Goku—. Ella ha viscut tota la seva infantesa al mig del bosc, oi?

—No és això. Rumia. Us va manar a tu i a en Cor Petit a treure-us el carnet de conduir...

—Què? —s'enutjà en Cor Petit tot estrenyent el seu puny—. Em va obligar, eh?

El noi del futur va fer que no amb el cap.

—No tenies cap més sortida, sinó t'hauria deixat sense menjar —respongué amb calma el Gohan del Futur.

—Però els Namekians només necessiten beure aigua, oi? —es sorprengué en Gohan de l'univers 18.

—Els del nostre univers també mengen.

—Quina ximpleria —es va indignar en Cor Petit.

—De tota manera, en Vegeta se'n va assabentar no sé com...

—Que en Cor Petit menjava? —va preguntar ingènuament en Goku.

—No, que us vau treure el carnet de conduir. Va dir que "era inconcebible que el pallasso d'en Kakarot" el superés en una altra matèria i que et mostraria que ell era millor. Així doncs, en Vegeta també es va treure el carnet i conduïa d'una forma una mica... —intentava no ofendre en Vegeta—, poc recomanable. Va sortir de la carretera i va provocar que un autobús ple de nens xoqués contra vosaltres. Vosaltres tres vau morir, així com els nens i els professors. Evidentment, com en Cor Petit va morir, el Totpoderós i les Boles de Drac van desaparèixer.

—Què? Jo, en Vegeta, mort en un accident de trànsit! Impossible. Sóc un Guerrer de l'Espai! No t'ho creus ni tu!

—Mira. Jo anava amb el Drac Volador i vaig poder fotografiar el moment de l'accident. No m'estic inventant res.

Es va treure una foto del cinturó utilitzant els seus peus on apareixia en Vegeta xocant contra en Goku i en Cor Petit i arrossegant-los fins l'autobús.

—Sempre la porto amb mi per recordar-li a la mare que no és ètic obligar a treure el carnet de conduir a gent que no ho vol —es justificà en Mirai Gohan.

—Colla de malxinats... —insultà en Vegeta a en Cor Petit, a en Mirai Gohan i a en Goku.

—Això va passar perquè jo devia conduir millor que tu —va dir-li en Goku a en Vegeta amb un lleuger to irònic per emprenyar-lo.

—MUTS I A LA GÀBIA, KAKAROT!

—No hauria pogut, algú de vosaltres, aturar l'autobús mentre l'altre interceptava el vehicle d'en Vegeta? —preguntà en Cor Petit, perplex.

—Sí, però estàveu intentant demostrar que en Chuck no era l'heroi de la Terra —va respondre en Mirai Gohan.

—Pots comptar... —digué en Gohan de l'univers 18.

—Ja n'hi ha prou! —s'indignà en Vegeta.

Es va desplaçar vers els espais 13 i 16 per parlar amb el seu alterego i amb en Vegeku. Però en Vegeku encara estava palplantat davant d'en Gast. Havien finalitzat la partida al tres en ratlla i es trobaven de nou davant per davant. En Vegeta de l'univers 13 i el del 18 van escoltar la seva conversació:

—Crec que hauríem d'intervenir-hi.

—No estiguis tan segur, Vegeku —va respondre amb tranquil·litat en Gast—. No sabem res d'aquesta gent. Crec que no es prudent participar-hi sense conèixer tots els ets i uts.

—Però... és evident que l'Ozotto és un enemic. Un ésser maligne.

En escoltar això, l'ésser producte de la fusió de tot un poble, es va posar dret com un pal i es va dirigir cap al Guerrer de l'Espai fusionat.

—Dius això perquè té banyes, els ulls grocs i un riure malèfic permanent?

—Sí, exacte.

—Estàs plens de prejudicis, Vegeku. Ni tan sols el coneixem. No el podem condemnar sense proves.

El Guerrer de l'Espai va reflexionar en la pregunta anterior durant un instant abans de reprendre la paraula.

En Vegeku va arrufar les celles i va anunciar amb una veu plena de calma:

—No recordo que hagis sigut tan primmirat quan has lluitat contra en Cèl·lula Junior.

Una gota de suor va recórrer lentament la llarga templa del Namekià mentre rumiava una resposta correcta.

—Sí... bé... no és el mateix. I, a més, aquell esquitx trampós m'ha pegat primer. Mereixia una petita lliçó.

—Destruint el seu cervell i eliminant qualsevol capacitat de regeneració.

De nou, el Namekià gegantesc es va prendre un llarg moment de reflexió abans de decidir fer un pas endavant per observar el cel i escoltar amb més atenció el sorolls del combat que es disputava a les afores de l'estadi. Va tornar a avançar i va deixar en Vegeku darrere d'ell. El darrer es va recolzar a la paret.

—Bé, d'acord. Som-hi. M'hauré d'encarregar d'això jo mateix.

—Si, jo també —va somriure el Guerrer de l'Espai.

En Gast Carcolh es va girar de forma abrupta, fent voletejar la seva capa.

—Ah, no! —va remugar—. Res d'anar més enllà del segon nivell dels Superguerrers!

—Què? Però... per què?

El Namekià es va plantar una altra vegada davant d'ell fent gala de la seva alçada.

—Perquè no! La teva densitat és com la d'un forat negre! I la teva massa és com la de la lluna! I un llarg etcètera. Ja és hora de deixar que els altres se n'encarreguin! Tu ets l'únic ésser superpoderós aquí. Desa la teva llarga cabellera a l'armari i lluita sense ella.

En Vegeku va emmudir durant uns segons esguardant el Namekià, el qual tenia una mirada plena de determinació. La confrontació silenciosa durà encara uns segons més i les mirades d'aquells dos éssers poderosos es mantenien fixades en tot moment. Finalment, l'ésser resultat de la fusió d'en Goku i d'en Vegeta, conclogué:

—Enveges els meus cabells, oi?

Un puny verd molt potent esclafà la paret al costat del Guerrer de l'Espai, esquerdant-la en forma d'estrella en una àrea de diversos metres quadrats. En Vegeku no es va moure i va alçar una cella tot observant el Namekià. El darrer tremolava amb el cap abaixat. Uns segons després, va veure que una llàgrima recorria la galta d'en Gast mentre murmurava en veu baixa:

—Cabells... sempre he volgut tenir-ne...

Lluny d'ell, els Vegeta i en Vegeku parlaven...

Què tramaven? Tots tres es van desplaçar cap als vestidors...

—Vegeku, sé que et penedeixes profundament d'haver-te fusionat amb en Goku. I tu, Vegeta, no volies esdevenir el millor Guerrer de l'Espai de l'univers? —digué en Vegeta de l'univers 18—. Tan sols veig una forma d'aconseguir els nostres desitjos. La fusió. Això et permetrà, Vegeku, d'eliminar els rastres d'en Goku al teu organisme, i a nosaltres dos d'obtenir el poder que sempre hem somiat.

—Entesos —digueren tots dos a l'uníson.

Es van fusionar amb l'ajuda dels potales. Primer els dos Vegeta i després l'ésser resultant i en Vegeku. En Vegeka va néixer després d'una formidable explosió d'energia.

La indumentària d'en Vegeka era una barreja entre l'armadura Saiyana i l'uniforme d'arts marcials. Un únic floc de cabell queia pel seu front.

Va sortir dels vestidors tranquil·lament. Tots els lluitadors es van girar i foren enlluernats per l'aura d'en Vegeka, el qual brillava com una estrella.

En Vegeka va assenyalar amb el seu dit en direcció als dos guerrers que lluitaven i va dir:

—Surt del mig, ocellot verd. Aquest tros d'ase és meu!

—Pff —va fer l'Ozotto—. Mireu!

Va fer un esclafit de dits i, per art de màgia, la fusió d'en Vegeka fou interrompuda, deixant els dos Vegeta i en Vegeku inconscients i paralitzats a terra.

—Acabaré amb tots vosaltres! —cridà l'Ozotto estenent el seu braç damunt de la seva testa.

—La seva energia augmenta a una velocitat increïble! —informà en Gohan un pèl estressat.

La Bra, al seu costat, va serrar els seus punys. Dubtava si havia d'intervenir-hi o no.

A l'univers 3, en Tapion es va girar cap als seus compatriotes interuniversals:

—Què fareu?

—A mi m'importa un rave el que passi —va respondre lacònicament en Satanàs Cor Petit dirigint-se cap als apartaments.

En aquell moment, en Raichi va obrir la boca per contestar, però fou tallat per en Bardock.

—A mi també.

—M'has interromput, mico filós! M'has tallat! Oh! A més, a mi també se me'n fum, al capdavall moriràs al final del torneig.

En Tapion observava, cautelós, com els tres es dirigien a l'entrada del seu espai. Va encongir-se d'espatlles.

—No sóc res de l'altre món, però guardaré vigilància.

Una bola gegantesca d'energia pura de color vermell i negre va aparèixer damunt de l'Ozotto. Era com una espècie de Genkidama gegantesca i malèfica.

—Us exterminaré a tots plegats i acabaré amb aquesta història de pa sucat amb oli!

Però, un cop més, els herois eren allà per aturar-lo. L'Agència dels Super Walker Power Texas Ràngers del Risc de l'Espai, tots en plena forma gràcies a la curació d'en Dende, es situaren al centre de l'estadi. Els seus membres miraven amunt, ferotgement i convençuts de la seva victòria.

—Vinga! —va cridar en Chuck.

En Yajirobee, la Maron, en Chuck, en Broly Jr i en Mirai Gohan es col·locaren com si preparessin un Kamehameha.

—Necessitem ajuda! —va dir en Broly Jr.

En Son Goku va teletransportar-se immediatament darrere dels cinc enemics de l'Ozotto.

—Nosaltres us ajudarem —va dir amb un somriure esperançador.

Es va col·locar en posició per fer un Kamehameha. La seva iniciativa va inspirar que altres guerrers també es preparessin, bé al seu costat com ara l'Ub i la Pan o bé des dels seus respectius espais com els Gohan, els membres de l'univers 9 en la seva totalitat o en Trunks de l'univers 12.

—No us servirà de res! —cridà l'Ozotto abaixant el braç lentament.

La seva Genkidama malèfica va començar a descendir i es dirigia lentament, però amb fermesa, vers tots els participants.

Nombrosos guerrers concentraren les seves forces. Els Guerrers de l'Espai es van transformar en Superguerrer. En Yajirobee, també. Tots cridaren "Kamehameha" a l'uníson. Desenes de raigs blaus d'energia van estavellar-se contra l'esfera d'energia sense poder aturar-la.

—Mua, ha, ha, ha, ha! —s'exclamava l'Ozotto.

—No ho aconseguirem —va intervenir la Maron.

En aquell moment, altres guerrers, que havien restat estoics de participar, canviaren d'idea. Menció especial per a en Cèl·lula, el qual va disparar un Kamehameha i per als dos Cor Petit dels universos 16 i 18 i llurs Makankosappos. En Yamcha va cessar el seu Kamehameha per dirigir-se a l'espai 11. Tenia una idea.

—No podem! Doneu-nos la vostra energia! —va bramar en Chuck.

Justa la fusta; era insuficient. Els míssils i altres llançaflames gegants dels nano-guerrers no ajudaven gaire, ni tampoc l'ajuda de tots els Guerrers de l'Espai de l'univers 13, amb excepció d'en Vegeta, que romania inconscient al costat del seu doble del 18 i d'en Vegeku. En Gast també formava part d'aquell equip, contràriament d'en Bojack, el qual bevia cervesa. Fins i tot els Kaitoxins posaven el seu gra de sorra.

Quan la victòria de l'Ozotto semblava assegurada, en Yamcha va poder parlar amb el Monstre Bu de l'univers 11:

—Tens un Krilin fusionat dins teu! Sé que m'entens perfectament! Ajuda'ns, Bu! Vull dir... Bulin! Ajuda'ns! Et regalarem llaminadures!

—Entesos!

Tots dos llançaren un Kamehameha des d'allà. Algú s'extasiava a l'univers 4:

—Visca! Ja estic a punt d'acabar de comptar els granets de sorra!

Però en Bojack, tot ebri, va disparar una bola d'energia aleatòriament. Va caure a l'espai de l'univers 4. La sorra que en Bu comptava va dispersar-se i es va barrejar. Havia de començar de nou?

En Bu, nerviós, va començar a expulsar vapor pels seus forats com si fos una tetera. Va estar a punt d'atacar en Bojack, però va adonar-se que tot allò havia estat culpa de l'Ozotto, i, supletòriament, també la Bra, la qual no es bellugava ni ajudava a ningú.

En Bu s'enlairà i va tractar d'absorbir l'Ozotto directament. Va aconseguir frenar en sec la Genkidama Malèfica. Però el poder del Superbigoti de l'Ozotto era massa per a ell, i era conscient que no la podria retenir durant gaire temps més...

Sota d'ells, els guerrers aprofitaren aquella oportunitat:

—Donem-ho tot! —va xisclar en Chuck.

Aleshores, van succeir un munt d'esdeveniments. En Bu de l'univers 11 va dir-li a l'Ub que s'absorbissin mútuament per esdevenir en Superub. El Venerable Kaitoxin de l'univers 9 va veure en Broly Jr i, amb un esclafit de dits després d'efectuar la dansa dels ànecs, va despertar el seu poder ocult. El marrec va esdevenir un adult, la seva energia es va multiplicar per deu i va aconseguir transformar-se en el Llegendari Superguerrer de l'Espai de tercer nivell!

En Goku va despertar en Vegeta amb una cleca, i es van fusionar mentre el Príncep dels Guerrers de l'Espai de l'univers 13 es tornava a fusionar amb en Vegeku, formant en Vegeka. Els dos Gohan es van fusionar, així com els Cor Petit. Finalment, els Goten i els Trunks es van fusionar i com no era suficient, els dos Gotrunks es van fusionar entre ells!

Tots els Guerrers de l'Espai, així com en Gohan2, en Mirai Gohan, en Trunks de l'univers 12, en Nappa, en Raditz i en Kakarot, es van transformar en Superguerrers de tercer nivell. Els seus cabells van créixer. Al costat d'ells, un munt de guerrers utilitzaren l'Atac d'en Kaito multiplicat per mil, tot expandint els seus músculs com no s'havia vist mai.

En Gast va aturar el seu atac en veure totes aquelles cabelleres:

—Cabells daurats... jo... els vull!

Unes llàgrimes recorregueren les seves galtes. Estava envaït per una tristesa sense precedents, alhora que una còlera immensa recorria tot el seu ésser. Va dirigir la seva energia contra la Genkidama de l'Ozotto.

Així doncs l'Ozotto va estar a punt de morir sota aquella pluja de poder absolutament dantesc.

La Bra reuní la seva energia, va cridar "Kamehameha", va estendre els seus braços al nivell de la seva testa i una bola d'energia de la mida d'una pilota de ping-pong aparegué a les seves mans per aterrar a deu metres d'ella després de realitzar diverses ziga-zagues.

—Què carai fas, Bra? —va cridar en Gotrunks.

Va tornar-ho a intentar, però es va produir el mateix fenomen.

—Tot depèn de tu, Bra! —va dir el seu pare Vegeka—. Necessitem la teva ajuda! Ets la nostra última esperança!

Tercer intent i tercer fracàs. La Bra no se'n sabia avenir. Va caure de genolls a terra i va cridar "Noooooooo!", es va aixecar i va decidir produir un simple Kamehameha.

Va tornar a fallar i va mirar el públic de l'estadi. Tothom es burlava d'ella. I per a acabar-ho d'adobar, van estrènyer els punys i van fer servir un Atac d'en Kaito superpoderós. Tot l'estadi fou envoltat d'una llum vermella. Tot seguit, tots aquells espectadors dispararen un Kamehameha.

Era un autèntic espectacle de llums. A més del color vermell, s'hi va afegir el blau gràcies als milers de Kamehameha que es precipitaven contra l'Ozotto.

I l'homòloga de l'univers 18 de la Son Bra va arribar:

—Mira i aprèn-ne.

Va aplegar la seva energia i va transformar-se en Superguerrera de tercer nivell i, a continuació, va cridar "Super Kamehameha!" mentre els seus músculs incrementaven el seu volum disparant amb totes les seves forces. La Genkidama Malèfica es va tornar contra el seu creador, el qual acabava de desempallegar-se d'en Bu de l'univers 4. Va rebre un atac d'un miler de cops de dany màxim -99.999 d'atac-. L'Ozotto va perdre tots els seus Punts de Vida, permetent una Victòria Perfecta per part de la Bra del 18, la qual va llançar una mirada que parlava per si sola a la seva contrapart: Fas pena i, en canvi, jo sóc molt poderosa, menys curta de gambals, no ataco els meus amics i navego per la xarxa Holonet per comprar roba!

La Bra va tornar a caure de genolls a terra cridant "Noooooooo!" i es va despertar tota suada en el seu llit.

Un malson?, pensà tot reprenent la seva respiració.

Era evident que ho era. Tots aquells successos no tenien gens de sentit. Ella es trobava a l'habitació en què s'havia anat a dormir. Un dispositiu tecnològic dels Vargues situat a les parets il·luminava feblement l'habitació amb una tènue llum blava.

Per assegurar-se que tot anava bé, es va aixecar i va entreobrir la porta d'aquella habitació. No va percebre res a l'exterior i això la reconfortava. Es disposava a tancar la porta quan, de cop i volta, va notar l'energia del seu germà Gohan no gaire lluny d'allà. El darrer sortia de la seva habitació. La Bra, restant amagada, va deixar que passés per davant de la seva habitació. Es preguntava on es dirigia. Va estar a punt de sortir i demanar-li si podia acompanyar-lo. Però, en el darrer moment, s'ho va pensar i va col·locar la mà al pom de la seva porta.

La Bra cregué oportú que, si en Gohan havia decidit marxar tot sol, s'havia de respectar la seva decisió i la seva intimitat.

Va tancar la porta en silenci i va tornar al llit. Es va fer un munt de preguntes abans que el son s'apoderés d'ella durant unes quantes hores.

En aquell moment, en Son Gohan de l'univers 16 es dirigia a l'espai 1, el dels organitzadors del torneig.