TERCERA PART: L'UB I EN BU OBTENEN ELS HONORS

Capítol 13

Traduït per Bardock

En Goku i en Vegeta restaren immòbils davant del reflex de la seva antiga fusió, en Vegeku, que avançava tranquil·lament. Tenia una mirada dura, però un somriure amistós. Es va situar al costat de la Bra.

‘Vet aquí la diferència entre els nostres universos’, pensà en Gohan.

En Cor Petit de l’univers 16 pensava que hi havia massa gent en el seu espai... i va aprofitar que tothom observava a en Vegeku per escapolir-se.

“Com vau derrotar en Bu si tu i en Vegeta no us vau fusionar per convertir-vos en mi?”, preguntà en Vegeku al mateix temps que en Goku va deixar la Pan al terra.

“Ah, ja ho sé... en Bu està atrapat en el cos d’aquest noi”, va continuar en Vegeku després d’una petita inspecció al jove noi de la pell fosca. “Com ho vau fer?”

“Bé... és una mica complicat”, començà en Goku.

“Quan vam esdevenir en en Vegeku, el Monstre Bu ens va absorbir”, prosseguí en Vegeta. “Els nostres cossos es van separar quan ens vam treure la barrera protectora.”

“Aquí és on els nostres universos van divergir. Jo també ho anava a fer, però després d’uns instants de dubte, vaig preferir mantenir-la.”

“Ara que hi penso”, digué subtilment en Goku. “No vam arribar a saber mai el perquè de la separació dels nostres cossos...”

Hi hagué un silenci breu. Tothom restava pensatiu, però en Vegeku va trencar el silenci:

“Si aleshores hagués sabut que, d'aquella manera, hagués esdevingut de nou en Goku i en Vegeta...”

No va finalitzar la frase. No era necessari. Tothom entenia què volia dir. Aleshores, l’Ub va dir:

“Hi ha un Monstre Bu a l’univers 11. Podries preguntar-li...”

“No”, el tallà la fusió dels dos Guerrers de l’Espai. “Actualment, i després de vint anys, sóc una sola persona i un sol ésser. Sóc en Vegeku... en Goku i en Vegeta són morts.”

“Doncs així anava ben encaminat...”, digué en Goku amb un petit somriure.

“Podríem preguntar-ho als Déus de l’univers 1”, proposà en Vegeku, que volia saber més detalls sobre la des-fusió dins del cos d’en Bu a l’univers 18. “Però abans d’això digueu-me com va aparèixer aquest nano”, va demanar assenyalant amb un dit a l’Ub.

“Aquest és l’Ub, el meu deixeble. És la reencarnació d’en Bu. Crec que l’Emma va fer realitat el meu desig després de vèncer el Monstre.”

“L’Emma? Hum... A mi m’ho va denegar per culpa teva”, digué en Vegeku dirigint-se a en Vegeta.

“Jo també formo part de tu, per tant també és culpa teva”, ironitzà el Príncep dels Saiyans.

En Vegeku va somriure abans de preguntar-li a l’Ub: “I com ets de fort?”

L’Ub va romandre en silenci durant uns instants: “Ho comprovareu en els meus combats”, respongué tímidament però amb respecte. No li havia agradat gens ni mica que en Vegeku l’hagués interromput abans...

“Quines ganes de veure-ho! I què heu fet durant aquests vint anys?”

“Hem estat entrenant-nos!”, respongué en Goku.

“Per sobrepassar els límits d’un Guerrer de l’Espai”, continuà en Vegeta. “I tu?”

“Treballo en el nom de... la justícia. I què més heu fet?”

“Menjar els plats deliciosos de la Chichi”, digué tot d’una en Goku, recordant que el combat d’en Bu contra en Bujin li havia fet venir una mica de fam.

“Ah, sí!”, cridà en Vegeku perdent tota la seva serietat. “Quina gana! Sempre m'ha agradat el seu pollastre!”

“De debò?”, digué en Goku que s’havia quedat encantat.

Durant uns minuts, en Goku i en Vegeku van mantenir la boca oberta, babejant i fent una llista dels plats que més els agradava. Però van adoptar una posició seriosa quan la Videl va preguntar tímidament: “Perdona... D’això... Vegeku... què vas fer amb... la Bulma i la Chichi?”

“Bona pregunta!” Tot l’univers 18 restava expectant davant de la futura resposta que no va trigar en arribar. “Quina gràcia, em sembla que em vas fer la mateixa pregunta ara fa vint anys”, digué en Vegeku referint-se a la Videl del seu univers, la qual va assentir amb el cap. “Resumint-ho... no he deixat de banda a la Chichi, però visc en parella amb la Bulma... i aquesta és la nostra filla: la Bra.”

Silenci absolut. En Vegeku observà l’espai de l’univers 18 però no va trobar allò que estava cercant. Aleshores, va preguntar: “Estàs bé amb la Bulma, Vegeta?”

“I és clar, sabatot!”

“No teniu un segon fill?”

“Sí, i també es diu Bra.”

“No ha vingut? Com és de forta?”

“No tant com ho hauria de ser... per culpa de la seva mare! I sí, ha vingut.”

“Com és que no la veig?”

En Vegeta va inspeccionar la zona amb els ulls, ja que era gairebé impossible sentir o distingir les aures si no eren a prop. On devia ser la seva filla?

“Ha sortit a fer un tomb, abans ens l’hem creuada”, precisà en Gohan de l’univers 18.

“És allà”, digué l’Ub, posant-se vermell quan tothom el va mirar. “Està parlant amb les noies de l’univers 6.”

“Allà hi ha en Bojack...”, va dir en Gohan.

“Aniré a fer-hi una ullada. No es sap mai què pot passar”, va proposar la Bra de l’univers 16, essent la primera vegada que parlava davant de l’univers 18.

Quan va passar per davant de l'univers 6, la Bra de l'univers 18 només es va fixar que hi havia un grup de quatre noies mal vestides i amb roba passada de moda. La cinquena noia de l'espai 6 era pèl-roja i feis equip amb en Bojack i en Bujin, que encara era al terra inconscient. Encara que la pèl-roja no anava amb aquell grup de noies, va decidir anar a xerrar amb elles. Però aquelles noies semblaven... estranyes, però potser eren simpàtiques malgrat les seves robes desfasades.

Al principi semblaven amistoses i la conversa començà amb bon peu. La Bra no podia recordar tots els noms... hi havia la Kat que tenia el cabell llarg, i la Syd. I l'altra com es deia? No ho recordava pas.

Aviat, les tres parlaren sobre... moda. La Bra tenia gustos diferents respecte el grup de quatre. La tensió anava augmentant. Hi hagueren alguns insults amistosos, i algunes noies esclataren a riure, irritant a la pèl-roja Zangya.

Però encara no era res greu. Al capdavall, les "disputes" entre noies són habituals. Però en el context del torneig podrien causar alguns problemes.

Per ventura, la Bra del 16 arribà. Tenia una presència molt més imponent que la seva contrapart del 18. Va calmar l'eufòria de les altres noies i va ordenar a l'altra Bra a tornar al seu espai. Donant l'esquena a l'univers 6, les dues Bra van començar a marxar, quan, de cop i volta, la de l'univers 16 va sentir la Zangya xiuxiuejant "aneu a pastar fang". Es va girar, va mirar sèriament a la pèl-roja i li va dir: "Tu no ets pas millor que les altres."

Al mateix temps que el seu somriure s'esvaïa, la Zangya gairebé va embogir i va estar a punt de colpejar aquella "meuca", però en Bojack la va aturar posant-li una mà a l'espatlla. Les dues Bra van abandonar l'univers 6 sense problemes. Caminant xino-xano, la Bra del 16 preguntà:

"Així doncs, has après alguna cosa interessant sobre elles i els seus poders?"

"En absolut. No m'interessen aquestes coses."

"Ets... un zero a l'esquerra", digué forçadament la Bra del 16 a la seva contrapart.

"No em facis riure, tu ets pitjor", replicà la seva contrapart. "Amb aquesta fila que fas llueixes ben masculina i tinc la sensació que lluitaràs com una perdulària."

"Què me'n dius de tu?", digué la Bra del 16 detenint-se i en estat de xoc.

La Bra del 18 no va respondre i continuà la seva marxa a l'espai 18... La Bra del 16 va reprendre la seva marxa dirigint-se a l'espai 16. Passant per davant d'altres universos va adonar-se que al 12 hi havia el seu germà Trunks juntament amb el seu alter-ego del 18 xerrant amb l'altre de l'univers 12. Quan hi va passar per davant va poder escoltar:

"A què us dediqueu?"

"Sóc el director general. Sec darrere d'un escriptori", respongué un dels dos Trunks.

"De vegades acomiado gent", continuà l'altre.

"De vegades faig veure que llegeixo un informe", digué l'altre Trunks aixecant el cap. Les seves vides no semblaven gaire diferents.

"Passo força temps mirant la meva secretària", precisà l'altre Trunks amb un somriure, adonant-se que l'altre també somreia: eren ben idèntics. "Surto amb les noies de comptabilitat", prosseguí. "Totes les noies maques em diuen "senyor director" amb veu d'enfavades. I tu què fas?"

El Trunks que havia vingut del futur feia uns ulls com unes taronges degut a tot allò que acabava de sentir de les seves dues contraparts. Eren molt diferents d'ell... aleshores va fer una petita llista de les seves activitats:

"Ajudo en la reconstrucció de la Terra. Dono menjar a la gent que ho ha perdut tot. Tracto que el món torni a ser com era abans. Hi ha pobles que no tenen ni aigua ni recursos des de fa anys. L'A-16 i jo podem desplaçar-nos-hi ràpidament gràcies a les càpsules. Gairebé cap avió ha pogut volar en els últims temps, encara que hem sigut capaços de reconstruir algunes de les fàbriques que hi havia fa vint anys. Fins fa uns mesos no havíem pogut tornar a produir càpsules. I per acabar, treballo manualment en el conreu de la terra, per tal de donar una empenta al mercat agrícola. Els androides ho van arrasar tot."

Aquesta vegada, eren els Trunks dels universos 16 i 18 que havien quedat bocabadats. Hi hagué un instant força llarg i incòmode de silenci... La Bra va reprendre el seu camí sense saber si prosseguirien aquella conversa. El que sí era evident per a ella és que el Trunks que duia una espasa a la seva esquena era molt més madur que el seu germà. Li havien explicat les seves aventures... i la seva maduresa era fruit de les seves experiències, sens dubte.

Els dotze presentadors anunciaren de sobte el pròxim combat: en Tidar de l'univers 19 contra l'Ub de l'univers 18. L'alumne d'en Goku va rebre el coratge de l'univers 16 i del seu mestre, i de seguida es dirigí cap al ring.

La Bra del 16 va tornar al seu espai en el mateix moment que en Vegeta i en Goku arribaven al seu. Desgraciadament, no es van creuar. La Bra pensava que havia sigut una llàstima, ja que volia xerrar una mica amb ells. Però va entendre perfectament que volguessin seguir seriosament la lluita d'un dels seus. Ja tindria una altra oportunitat!

Saltant el muret de l'espai 16, la Bra mirà l'univers 19: el famós Tidar es preparava per entrar en escena.