DB Multiverse

Capítol 148

Traduït per Skywalker

Mentrestant, a l'altra banda de l'univers.

Els participants dels diferents universos que havien quedat al marge degut a l'encanteri d'en Babidi estaven treballant activament per trobar la posició de l'estadi i anar a ajudar els seus éssers estimats el més ràpidament possible. En Son Goku es va centrar intensament en les energies més fortes que hi podia haver. En Son Gohan, la Son Bra, en Cèl·lula i el Monstre Bu... Si aconseguia aprofitar l'energia d'algun d'aquests, podria fer tornar tothom en un instant! Però l'univers era increïblement vast, i la seva ment va haver de viatjar a totes les zones de l'espai, als límits del seu propi enteniment.

Per la seva banda, en Vegeku tenia els mateixos pensaments. La tasca era extremadament complexa, perquè no sabia on eren. Quan va deixar l'asteroide després de la seva derrota, va poder trobar-lo perquè coneixia la seva destinació i el seu camí. Però allà havia va haver de recórrer al vell canvi de lloc instantani. Si ningú havia sentit el seu extraordinari poder quan es va transformar en Superguerrer de tercer nivell a l'espai, enfrontant-se a en Ginew, com podria trobar els febles poders dels seus companys en aquesta immensitat? Només en Son Gohan i la Son Bra podien esperar cridar la seva atenció, i ni tan sols...

—No puc notar l'energia de l'estadi —va dir en Goku, frustrat.— En Gohan i els altres deuen estar lluitant, però les seves energies són massa lluny.

—Són intel·ligents —va remarcar en Vegeta.— Si unissin les forces, entre tots podrien alliberar prou poder per ser detectats. Però deuen estar ocupats defensant la Videl i la Bra per defensar. I amb en Cèl·lula...

—No us focalitzeu només horitzontalment. També hem de buscar amunt i avall —va dir l'A-16, calibrant els seus escàners.

Una poderosa brillantor va aparèixer darrere d'ells, distraient-los momentàniament. En Gotrunks va aparèixer davant de tothom, ja transformat en Superguerrer. Al seu costat, en Trunks de l'univers 16 es va quedar de braços creuats, aparentment molest.

—Bé, no perdem més temps! Tots junts! —va exclamar en Gotrunks, somrient.— Deixeu-ho en mans del magnífic Gotrunks! Jo m'adjudico aquesta banda, vosaltres busqueu per l'altra!

De sobte, un braç el va envoltar per l'esquena. En reconèixer aquest color, l'ésser fusionat es va quedar pàl·lid, angoixat. La dolça veu del seu antic enemic es va alçar.

—Entesos, el meu company i jo ens ocupem d'aquest hemisferi!

Van esclatar diverses rialles, provinents dels més joves. Tant la Pan com l'Ub van riure per l'aspecte d'ovella espantada que tenia en Gotrunks. Pel que fa a en Trunks, va fer un lleuger somriure abans de tornar a mostrar una mirada de frustració.

—Això és sorprenent —va dir en Vegeku darrere d'en Trunks,— que també es va esgarrifar. Per què has deixat que el teu doble es fusioni amb en Goten del nostre Univers?

—... La seva fusió és més eficient que la nostra —va murmurar en Trunks.— Si el seu Gotrunks té noves habilitats, també les podria compartir el nostre Gotrunks. Els secrets del meu doble potser li permetran ser més efectiu. Potser detectaran l'estadi més ràpid que amb mi...

Compassiu, en Vegeku va posar la mà sobre l'espatlla del seu fill i el va convidar a unir-se a ell per buscar-los. Els Heloïtes no havien prestat atenció a l'escena, centrats en les seves anàlisis. Eren guerrers d'elit, i havien de mantenir-se concentrats, per poder rescatar els seus compatriotes i persones innocents el més aviat possible. L'Eleim va donar instruccions als seus companys:

—Tidar, quadrant nord, Xeniloum, quadrant, jo m'encarrego de l'equador.

—Rebut! —van dir els altres dos a una veu.

Gairebé tots els socis van prendre posicions, mirant cap a fora. Estaven agrupats o solitaris, segons les seves afinitats i els seus caràcters. En Gotrunks i en Bu tenien una percepció increïble, i havien compartit la seva zona, encara que, de fet, altres participants també estaven a la seva meitat. De tant en tant, el mag mirava divertit al Saiyà que mostrava un somriure preocupat. Fins a cert punt, l'ésser fusionat es va tranquil·litzar sabent que tenien algú tan poderós com ell per ajudar-los, malgrat els seus antics greuges. En Bu era tan extraordinari que, amb la seva ajuda, les coses podien millorar ràpidament. Ell i en Vegeku eren el duet més poderós, i tots plegats podien aconseguir qualsevol cosa.

Però això era si no es tenia en compte el caràcter entremaliat d'en Bu, que s'havia assegurat de monopolitzar tota la zona que contenia l'estadi. Gràcies als seus múltiples talents, estava aconseguint bloquejar la seva ubicació per assegurar-se que ningú la pogués percebre. Només hi dirigiria la seva atenció en el moment oportú, quan les coses finalment requerissin la seva intervenció. Volia que el torneig continués i ell s'encarregaria de fer-ho. Però sobretot volia passar-s'ho bé. I si en Babidi pogués empènyer a l'XXI a intervenir, seria un bon motiu més per haver esperat. Si aquest mag realment volia les Boles de Drac, hauria de posar fi a aquest caos.

Una mica més enllà, l'Ub s'havia unit al seu mestre i a les dues Pans. En Goku l'havia volgut tenir a prop, creient que la seva connexió innata amb el Monstre Bu els podria ajudar a detectar-lo. Possiblement el podria detectar a prop d'en Babidi, i això els ajudaria enormement. Però no podia mantenir-se diligent. No va poder evitar mirar en Bu de l'Univers 4. Tenia ganes d'anar-lo a veure per fer-li algunes preguntes, però el moment no era l'ideal. El mag va sentir la seva mirada sobre ell i ell va somriure. Per descomptat, havia tingut cura d'amagar les seves pròpies parts de la percepció del seu hereu. Per assegurar-se que no el trobés amb els seus nous regals, havia estat molt curós. Res ni ningú podria detectar-ho mai. Malgrat el seu afecte pel jove guerrer, no tenia cap intenció de permetre-li que espatllés la seva diversió.

Un cop violent amb la dreta. El terra es va esquerdar. L'asteroide tremolava.

En Cèl·lula es es va netejar la sang dels llavis i va riure quan va veure el seu nèmesi tombat a terra. Tenia un lleuger avantatge sobre en Son Gohan, però no el va poder acabar de vèncer. El poder que havia adquirit el Guerrer de l'Espai va ser realment sorprenent i li va fer passar una mala estona. Tanmateix, ho va veure clar. En Son Gohan estava lluny de ser un entusiasta dels combats, mentre que ell mateix s'havia pres poques vacances durant els seus vint-i-set llargs anys. Va ser frustrant, però també estimulant!

En Gohan es va aixecar, amb el pit ferit. El va sorprendre el progrés de l'ésser perfecte. Quan es va convertir en Super Guerrer de segon nivell, el va superar sense dificultats, però el seu combat al final va requerir del sacrifici del seu pare i de la intervenció d'en Vegeta. Aquesta vegada, en Cèl·lula era encara molt més fort, i estava sol lluitant contra ell. Però ell també havia adquirit un poder molt més gran que el que tenia durant la seva adolescència. Tornaria a derrotar en Cèl·lula i protegiria la seva gent.

—T'esclafaré, Cèl·lula! —va cridar, llançant-se cap a ell.

—Pots intentar-ho, Son Gohan! —va respondre en Cèl·lula, posant-se en guàrdia.

Els seus punys es van congelar a les galtes de l'altre, en una ona de xoc destructora que va trencar el terra al seu voltant. La cua d'en Cèl·lula es va embolicar sobre la cama d'en Gohan, que no va poder reaccionar a temps i el va fer volar cap al cel. Encantat, en Cèl·lula va aprofitar l'ocasió per concentrar la seva energia a les mans entrellaçades just davant del seu pit. La suor li brillava sobre el front mentre gemegava davant l'esforç que estava fent. Encara tenia moltes sorpreses preparades i n'anava a revelar una més.

Quan en Son Gohan es va estabilitzar, es va sorprendre de veure un estrany Kikoha de color porpra a la mà d'en Cèl·lula. L'ésser perfecte va somriure malgrat que li tremolava el braç.

—Sobreviu a això, Son Gohan! —va exclamar mentre es col·locava en posició.

Va enviar l'esfera amb un gest ràpid cap al Saiyà que la va esquivar per poc. El va sorprendre la velocitat de l'atac. Però en Cèl·lula es va burlar i va obrir els palmells de les mans. Llavors, el Kikoha va explotar darrere d'en Son Gohan, que es va girar.

En Son Gohan va quedar garratibat quan va veure diversos Kienzans morats apuntant-lo. Va volar ràpidament, perseguit pels atacs d'energia. En Cèl·lula va estendre els braços, tensos per la concentració que requeria l'atac. Aprofitant el potencial dels Dimonis del Fred, s'havia entrenat per dominar nombrosos Kienzans que controlava simultàniament. Havia dedicat molt de temps desenvolupant aquesta tècnica, entre moltes altres, però li havia requerit molta feina i no estava segur de poder mantenir-la durant molt de temps donada la despesa energètica. Val a dir, que la contribució del seu nou amo va ser realment un gran actiu.

En Son Gohan, aprofitant una obertura entre atacs, va enviar una explosió d'energia cap en Cèl·lula, que no va fer cap moviment. Eixamplant els ulls, l'ésser perfecte va deixar escapar un crit de ràbia mentre un escut es va formar al seu voltant, bloquejant l'atac.

—I ara què penses fer, Son Gohan? —es va burlar en Cèl·lula per dins, mentre esbufegava per mantenir el control.

En Son Gohan havia de fer malabars per esquivar els atacs, mostrant una expressió de preocupació. Si no podia reaccionar ràpidament, acabaria tallat per la meitat. En Cèl·lula era realment un enemic formidable, i la victòria contra un enemic així semblava poc probable.

—Caram... Hauré d'avisar en Vegeta sobre aquest atac! Si sobrevisc... —va pensar.

—Xxxt! —va esbufegar en Vegeta de l'Univers 13, despectivament.

L'Emperador Saiyà va mirar amb menyspreu als que l'envoltaven. Aquestes rates li provocaven nàusees, organitzant-se així. Aquest treball en equip, aquesta confiança... Realment no tenien cap orgull. Van obeir sense queixar-se les ordres implícites d'aquest "Son Goku", aquest Kakarot tan amable. Tots els altres es van comportar com gossos obedients, seguint les seves instruccions al peu de la lletra. Per a ell valia més la pena morir que seguir acceptar aquesta humiliació!

—No estàs obligat a participar en l'esforç col·lectiu, però almenys podries tancar el bec —va dir una veu reconeixible darrere seu.

Es va girar, molest. El seu doble de l'Univers 18 el mirava desafiant. Aquest Vegeta no podia suportar aquesta versió de si mateix, aquest imbècil aferrat a un estatus inútil del qual s'havia desvinculat anys enrere. S'hauria convertit en aquest patètic emperador si no s'hagués trobat amb en Goku i la Bulma, i veure el comportament d'aquest Vegeta li va fer tant fàstic que es va felicitar per haver-se quedat a la Terra, al costat de la seva dona i el seu rival.

—No t'importen els teus companys, sospito —va continuar en un to de burla.— Però aquí, molts de nosaltres tenim éssers estimats i motius per a lluitar. Així que l'ésser egoista que et governa per dintre seria millor que callés i es quedés al seu racó.

—No escolto els meus seguidors —va replicar en Vegeta de l'Univers 13, prenent un to de desafiament.— On és el teu orgull? Us poseu en fila i seguiu les seves ordres. T'has fet tan feble com aquests "samaritans"? Em fas venir ganes de vomitar!

—Jo no estaria orgullós de fer el paper de poca-solta per diferenciar-me dels altres. No pas avui dia. Què faràs si no trobem l'estai? Què passa si en Babidi guanya i s'emporta les Boles de Drac? Et quedaràs atrapat aquí, lamentable i patètic, acompanyat dels que lluiten per salvar la situació i la vida dels seus éssers estimats. Qui no té orgull ets tu. Potser serà millor que et deixem aquí, un cop trobem l'estadi. Ningú et trobarà a faltar.

En Vegeta va quedar garratibat. Com s'atreveix a parlar-li així aquesta andròmina de Saiyà menyspreable i arrogant? Aquest Saiyà sense títol i sense un gram d'orgull es va deixar enganyar per en Kakarot i un grup de titelles de bon cor!

—Si encara fossis l'orgullós monarca Saiyà, donaries tu les ordres al grup! Tots dos vam ser criats en les mateixes condicions! El vostre Univers ha hagut de degenerar un munt, si fins i tot heu permès que el teu títol i la teva sang es degradin fins a aquest punt! Vaig derrotar en Freezer i vaig posar el món de genolls! Pots dir el mateix?

—El pla és bo. Voldries que escopís ordres contradictòries només per a cridar l'atenció? Ja fa temps que vaig madurar... Potser vas eliminar aquell emperador lamentable, però m'he enfrontat a enemics dels quals no tens ni idea. Conec les alegries de tenir una família, una rivalitat i el gust de la pau. El meu orgull, dius? Ell és precisament qui m'empeny a entrenar dia rere dia per ser el més fort, fins que arribi el dia en que esclafaré en Son Goku amb les meves pròpies mans! L'orgull de defensar els teus i morir per ells és molt més gran que l'egoisme al qual t'aferres desesperadament.

—Morir pels altres? —va riure l'emperador.— Quin príncep ho faria? Ets feble, només és això. Ningú et pren seriosament, només segueixes el ramat en comptes de liderar-lo. Encara saps com donar una ordre?

—Cosa que tu faries, oi que sí? Aquí ningú es preocupa per tu. No tens ni la força ni el carisma necessaris per fer que ningú t'escolti aquí. Estàs encegat per la teva necessitat de reconeixement. Quins figaflor!

A mesura que la discussió s'escalfava, uns quants participants es van allunyar de bon grat de la seva investigació per seguir l'escena. En Trunks de l'Univers 12 estava bastant perplex. Va ser testimoni de l'enfrontament de les dues cares del seu pare: el guerrer despietat amb un orgull excessiu i el pare protector i devot, lluitant pels seus éssers estimats d'una manera honorable. El de l'Univers 18 va ser el resultat d'aquestes dues personalitats, un Guerrer de l'Espai orgullós i valent amb qui es podia comptar. L'altre era un tirà sanguinari i orgullós que només es preocupava d'ell mateix i de la seva insaciable set de poder. El mateix que en Trunks havia conegut una vegada, durant el seu primer viatge en el temps. Abans de convertir-se en un pare valent, del qual el seu fill estava orgullós.

Tot i la urgència de la situació, es va abstenir d'intervenir, encuriosit per veure a on duria aquest intercanvi de paraules insòlit entre els seus dos pares alternatius. Molts lluitadors es van mantenir concentrats en la seva investigació, a diferència d'en Bu que va escoltar atentament els dos Guerrers. Però no per les mateixes raons que en Trunks...

—Vols comprovar si soc un figaflor? Aquí em tens!

—Hum —va riure en Vegeta de l'Univers 18 amb un somriure.— Si vols. Això seria humiliant... per a tu.

El puny dret d'en Vegeta de l'Univers 13 es va moure sobtadament per l'aire, fregant la cara del seu homònim. Aquest últim, instintivament, es va inclinar lleugerament enrere per esquivar el cop. Els reflexos del Saiyà van sorprendre en Trunks i la resta de lluitadors que començaven a interessar-se per l'esdeveniment actual.

L'Emperador Vegeta es va irritar i va anar cap a l'altre Vegeta, intentant colpejar-lo ràpidament, en va. Aquest bessó maleït va evitar els seus atacs amb facilitat, sense cap esforç aparent. En Son Goku va quedar sorprès pels moviments del seu rival de tota la vida. Va ser gràcies als seus propis enfrontaments el que li estava permetent aconseguir escapar dels atacs d'aquest orgullós Vegeta? No, ho podia veure clarament. Allò era el resultats de tants anys d'entrenament. Ja s'havia pogut adonar d'això durant la seva lluita contra en Kakarot. Cap dels atacs del Saiyà embogit havia arribat realment a tocar en Vegeta, que sempre els va esquivar o els va rebre sense patir grans danys. I ara ho estava tornant a demostrat vers el seu doble megalòman, jugant amb ell per demostrar la seva superioritat, en tots els àmbits.

—Ho veus? No em pots ni tocar. —va dir en Vegeta, burlant-se, mentre feia uns passos enrere.— Ets patètic! Ara, deixa de fer l'imbècil, abans que t'humilii del tot. He de trobar la meva filla abans que els teus amics degenerats vagin darrere d'ella.

—…De debò creus que soc jo, el més humiliat dels dos? —va replicar l'altre Vegeta amb un to trencadís.— Mira fins on t'ha portat la teva estúpida moda familiar. Estimant una dona i descansant al teu ridícul planeta. Ni tan sols has assolit el meu nivell de transformació, al contrari del teu Kakarot! Qui és el més lamentable?

Amb aquestes paraules, es va transformar en Super Guerrer de tercer nivell, mostrant un somriure de menyspreu. Una manifestació concreta n'hi hauria prou per callar-lo. El seu formidable poder es va desplegar dins de la zona oxigenada, captant l'atenció dels presents mentre el vent pujava violentament. En Gast Carcolh, exasperat per aquesta rebequeria infantil, va estar a punt d'intervenir quan el braç estès d'en Vegeku el va aturar. Aquest últim semblava captivat per l'espectacle, i en silenci va suggerir no intervenir. Una mica més lluny, en Bu semblava tenir la mateixa opinió.

Mentre que el disruptor continuava burlant-se sarcàsticament, en Vegeta de l'Univers 18 no va fer ni un sol moviment. Només els seus punys tremolosos i una vena visible al front van trair la seva frustració i ràbia. En veure que semblava haver tocat una fibra molt sensible, la versió imperial va esclatar a riure. Afirmar que en Kakarot era superior a ell, era la més deliciosa de les provocacions, amb diferència. Aquest lamentable imitador de la seva magnificència no podia romandre impassible davant d'aquestes paraules.

L'altre Vegeta es va transformar en Super Guerrer de segon nivell, mentre la seva aura plena de rajos feia girar la pols al seu voltant. El riure del Vegeta imperial es va tallar bruscament, mentre l'altre avançava amb passos decidits, fins que la seva cara va estar gairebé enganxada a la del seu doble. Aquest últim es va sorprendre al descobrir que el seu poder no era tan inferior al seu. No tenia res a veure amb el que va desplegar contra en Kakarot. Era semblant al que havia sentit breument durant l'atac d'en Bu de l'Univers 4. En Vegeta de l'Univers 18 estava molt seriós.

—No et pots imaginar de què soc capaç —va afirmar amb un to de menyspreu.— Et podria aixafar sense suar, llimac! Però no vals la pena. Només en Son Goku, que és molt superior a tu, és digne d'enfrontar-se contra mi amb tot el meu poder. El meu nivell actual és suficient per aplanar-te les costures, emperador de pa sucat amb oli!

Durant els anys anteriors, en Vegeta s'havia enfrontat moltes vegades contra en Goku transformat en el tercer nivell. No tenia por, sobretot contra el seu equivalent, que sabia que era menys fort que en Goku.

Va pressionar el seu front contra el seu, mirant-lo sense parpellejar. En Vegeta de l'Univers 13 va recular una mica, però no va cedir. Era un farol, n'estava convençut! Si hi havia una mica d'acostament moral entre els dos, el va engegar a la merda, així com la seva curiositat cap a aquest personatge que era, com a mínim, burlesc i pretensiós. Al cap i a la fi, només era una mena d'exhibició. Caure en aquesta provocació era pitjor que la mort. Ell era qui havia arribat a un nivell de bogeria, aquest tercer nivell que mai s'havia imaginat fins aleshores; en canvi, aquest pàl·lid imitador, limitat per les seves debilitats emocionals, era incapaç d'això. Era superior a ell, i això era tot el que importava.

Va continuar mostrant un gran somriure provocador que l'altre Vegeta va tornar, tremolant de frustració. Estava preparat per resoldre l'assumpte. Un simple moviment, i podria enderrocar l'ego desmesurat del seu clon...

En Vegeta de l'Univers 18 estava preparat, tanmateix, de sobte el seu fort orgull va deixar pas a una imatge que li va passar pel cap en un instant. Ho va sentir, la seva filla estava en perill. No tenia temps per perdre amb aquest fanfarró d'una altra època. La seva màxima prioritat era tornar a l'estadi i enderrocar definitivament aquest insecte menyspreable d'en Babidi.

En Vegeta va aturar la seva transformació bruscament, tornant al seu estat normal. Sorprès per aquest canvi sobtat, l'altre va dubtar i va considerar iniciar el combat igualment, però aleshores va recordar que estava envoltat d'enemics, que no permetrien que ataqués al seu oponent sense transformar. Així que va fer el mateix. Era incapaç de parlar, i no entenia en què pensava el seu doble. En Vegeta de l'Univers 18 va tancar els ulls i va dir amb un sospir resignat:

—... Malauradament, ara no és el moment oportú per a això. Però no et farà mal esperar.

—Si aquest és el problema... us puc crear un ring si voleu.

Aquesta veu alegre, que s'alçava no gaire lluny d'ells, va sorprendre els dos Vegetes, que lentament van girar el cap en direcció al seu interlocutor. En Bu havia creat un gran banc no lluny dels dos Guerrers de l'Espai, on es va asseure amb indiferència. En Vegeku i en Son Goku eren al seu costat, amb cistelles de crispetes a les mans. Aprofitant aquest enfrontament original i molt emocionant, el mag prodigiós va transformar trossos de roca en menjar i en va donar a tothom. Els Vegetes havien estat discutint durant uns quants minuts, i en Bu havia tingut temps de preparar aquest estand improvisat. Els Heloïtes, consternats per aquest comportament infantil, s'havien allunyat per continuar la seva recerca, acompanyats per l'A-16 i el Kaitoxin del Sud, que no volien tenir res a veure. Pel que fa als Saiyans, amb ganes de brega i fascinats per aquest intercanvi fantasiós, s'havien instal·lat sense dubtar i estaven gaudint a fons de l'espectacle. En Trunks de l'Univers 16 va veure amb una mirada perplexa com el seu pare s'empassava les llaminadures. Pel que fa a en Goku, se li va unir la Pan del seu univers, contagiada per aquest caràcter ingenu i jovial que tant va caracteritzar el seu avi tota la vida, fins i tot en aquest tipus de situacions. En Gast es va posar la mà a la cara, desanimat.

—On han anat les vostres determinacions? No heu dit fa un moment que volíeu tornar a l'estadi costés el que costés? Les vostres famílies estan en perill! —va dir el namekià.

–No t'amoïnis, Super Namek! —va respondre en Bu amb un to divertit.— Continuo escanejant la meva part de l'Univers sense cap problema. Mira enrere!

Efectivament, un cap flotant del mag estava a la seva ubicació anterior, centrat en la seva tasca. Però en Gast es va trobar més preocupat que tranquil. Aquesta personalitat que compartien tant ell com els Guerrers de l'Espai estava frenant considerablement la seva missió.

—Confio plenament en en Son Gohan i la Son Bra per resistir —va afegir en Vegeku amb la boca plena.— Soc conscient de la gravetat de la situació, però... dos Vegetes lluitant, no m'ho puc perdre, ho sento, és massa divertit!

Els dos Saiyans en qüestió van quedar congelats davant d'aquest públic juganer. Una certa inquietud es va apoderar d'ells, i es van girar l'esquena, avergonyits.

—Uh... Bé, suposo que no costa res ajudar-vos —va dir el de l'Univers 13, inquietat per les seves mirades fixades en ell.— No em vull quedar atrapat en aquesta roca per sempre.

—Estic d'acord —va respondre l'altre Vegeta, mirant tossudament en sentit contrari.

Sabia com se sentia el seu doble. Malgrat la seva autoestima, havia de centrar-se en el que fos més important. Ell mateix havia hagut de lluitar contra en Freezer treballant de mala gana amb els terrícoles. A punt de morir, fins i tot la va deixar enrere demanant-li a en Goku que matés en Freezer per ell i pel seu poble aniquilat. El que li faltava a aquest Vegeta sobirà era serenor i rivalitat. Però fins i tot sense això, no era menys intel·ligent ni pitjor lluitador. El seu orgull com a dictador simplement era excessivament gegant, en comparació amb la seva antiga posició com a simple príncep. Només calia un esforç més gran per deixar-lo de banda.

Els dos Saiyans van començar a allunyar-se l'un de l'altre, tot i el lament d'en Goku, en Vegeku i en Bu. El Vegeta de l'Univers 13 va conservar una certa irritació cap a aquest personatge menyspreable en el qual s'havia convertit en un altre món, però no va poder evitar tenir una mica d'admiració per ell. Encara que es va rebaixar convivint amb individus inferiors, es va mantenir digne i, sobretot, un ésser poderós. Tanmateix, va refusar considerar obeir a aquest repulsiu Son Goku, no l'importaria col·laborar amb ell mateix.

Pel que fa en Vegeta de l'Univers 18, va tornar a mirar cap a les profunditats insondables de l'Univers, amb els punys tancats. Ja amb prou feines pensava en aquest altercat, la seva ment tornava a centrar-se en la seva filla.

—Espera, Bra, et trobaré!