DB Multiverse

Capítol 72

Traduït per Bardock

En Son Goku s’aproximava a l’espai 9 amb un gran somriure. En Krilin i en Tenshinhan xerraven. En Yamcha era al costat d’ells escoltant-los. Però en veure que el Guerrer de l’Espai de l’univers 18 s'apropava, cessar d'enraonar, i, amb una mirada freda, el van esperar.

—Hola! —digué en Goku ben animat—. Me n’alegro de veure-us a tots!

Òbviament, ningú de l’univers 9 no va respondre la seva salutació. En Goku va dirigir-se ràpidament a en Krilin:

—És una llàstima que la teva contrapart del meu univers no hagi participat en el torneig. Suposo que hauria d’haver-li insistit més. Hagués sigut molt emocionant que us haguéssiu conegut. Però la teva dona, vull dir, la seva dona i la seva filla volien que es quedés.

El trio de guerrers de l’univers 9 es van sorprendre per aquella revelació.

—Tinc dona? —preguntà en Krilin.

—Sí, és clar. Ella és aquí, en un altre univers... Ah, guaita-la! —digué en Goku assenyalant-la després de buscar-la durant un moment.

—I un be negre! —digué en Yamcha—. Com pot ser que s’hagi casat amb un bombó com ella?!

—Ah! —va fer la Videl, que estava darrere d'ells—. Ara ja sé per què estàs tan interessat en ella!

—Escolta'm, princesa, no diguis aquestes coses! La Bulma és allà! Les meves intencions són honrades i benèfiques.

—És clar —contestà ella—. Estic segura que si l’A-18 fos lletja, vella i arrugada no li haguessis ofert la teva ajuda.

—Però és massa jove per a mi, oi? —va afegir en Krilin admirant l’A-18 de l’univers 14, la seva dona d'un univers alternatiu.

—No oblidis que ella és un androide —precisà en Yamcha—. Segurament encara no haurà envellit.

—O sigui que no l'havies vista mai abans? —preguntà en Gohan, el qual acabava d'arribar amb la seva dona i la seva filla.

—No...

—Hm... que estrany. Potser no va existir en Gero al vostre univers. Però, per altra banda, ets un androide, Yamcha... Com és possible?

—És una història molt llarga... Parleu-nos de vosaltres. Vam conèixer els Guerrers de l’Espai i eren... malvats. Ens vam enfrontar amb aquell que us acompanya, el menut. Però vosaltres sembleu bons per naturalesa.

Tenia raó. No hi havia ningú més pur que en Goku i en Gohan. Com tampoc no hi havia ningú més innocent que en Goku.

—Sí, sóc un Guerrer de l’Espai —contestà el darrer—. Vaig arribar a la Terra quan tan sols era un nadó. El meu avi Son Gohan em va trobar i em va criar.

—Son Gohan? —digueren en Krilin i en Yamcha a l’uníson.

—Que el coneixeu?

—Sí, ell va ser el meu mestre d’arts marcials —contestà en Yamcha.

En Goku va rumiar ràpidament. Si ell no havia aterrat a la Terra, significava que no havia matat el seu avi... Cosa que explicaria que en Son Gohan fos el mestre d’arts marcials d’en Yamcha... però es preguntava com era possible que els altres es coneguessin...

—Suposo que en Gohan et va ensenyar bones maneres, oi? —preguntà en Krilin interessant-se.

Al capdavall, en Son Gohan era dels pocs capaços de canviar algú de naturalesa malvada en una bona persona.

—És clar. Quan tan sols era un nadó era molt pertorbat i violent. Però un dia vaig patir un fort cop al cap per una caiguda i vaig esdevenir un bon nen.

—Això explica la diferència entre tu i en Kakarot de l’univers 13 —aclarí en Tenshinhan.

—Sens dubte —digué en Gohan—. Aquell boig assassí va matar a tothom de la Terra abans que els altres Saiyans el recollissin.

Els Terrícoles de l’univers 9 començaren a reflexionar sobre cada alteració capaç de canviar per complet tot un món. Un nadó Saiyà que va arribar a la Terra havia donat lloc a un univers de Guerrers de l’Espai malèfics o a un altre replet de bons lluitadors. Però aquell nadó no va arribar a la Terra, i els Guerrers de l’Espai foren eliminats pels Terrícoles.

—I com ens vam conèixer? —preguntà en Krilin.

—Vam ser entrenats pel Follet Tortuga .

—Ah.

Tot començava a tenir sentit. El Guerrer de l'Espai havia sigut criat per en Son Gohan, qui, al seu torn, havia estat també deixeble del Follet Tortuga. Era lògic que tots dos es coneguessin sota la tutela d'en Mutenroshi.

—I com està? —va preguntar.

—Doncs, com sempre.

—Ja veig... segur que en tots els universos és el mateix de sempre. Ha, ha!

En Krilin era feliç de saber que el seu antic mestre era viu a l’univers 18. Estava sorprès gratament per la sinceritat i l'honradesa dels Saiyans de l’univers 18. Però encara no podia ser amic d'ells.

—Tinc una pregunta —aprofità aquell moment en Yamcha per intervenir—. Com està la Bulma?

—Molt bé. Però no ha vingut. Encara em pregunto el perquè...

De sobte, van aparèixer quatre persones dels apartaments de l’univers 9. En Son Goku i el seu fill els van reconèixer de seguida, encara que una d’aquelles persones tenia un aire molt diferent al que estaven acostumats... i la quarta persona era totalment desconeguda per a ells.

—Ei, Bulma! —digué en Goku saludant-la amb la mà.

Ella el va mirar, sorpresa.

—Sí, sembla que ens coneixen a tots —explicà en Krilin, arrufant una cella.

—O gairebé a tots —incidí en Gohan, observant el quart personatge—. Trunks?

—Sí —respongué el jove, sorprès pel to de la “pregunta”. Semblava que ningú, excepte els del seu univers, no el coneixia.

—Ets fill de la Bulma i...

En Gohan va deixar la seva pregunta a l’aire expressament, tot esperant que algú contestés. En Yamcha va somriure, assenyalant-se amb el dit polze.

—Meu. M'agradaria saber una cosa. Qui és el pare d’aquest Trunks de l’univers 12 que s’assembla al del vostre univers?

—En Vegeta —respongué en Goku.

L’antic bandit del desert va bullir de còlera:

—Ho sabia, quin malparit!

—Jo... amb un Guerrer de l’Espai? Mai de la vida!

—No pateixis, Bulma —la reconfortà en Gohan—. Al nostre univers, ets feliç amb ell. Era malvat, però va canviar i ara està del nostre bàndol. També teniu una filla. És allà...

La Bulma i en Yamcha no digueren res mentre miraven la Bra durant uns segons. Finalment, la Bulma va somriure:

—Ella és diferent... Que no hi participa?

—No.

—Com la nostra. No estava interessada en el torneig. De fet, ni ha vingut —informà la mare de la Bra de l’univers 9.

—Però, en canvi, com és possible que tu estiguis més interessada que la teva contrapart del nostre univers?

—Ben mirat, sóc aquí "per si de cas". En Yamcha no és res sense mi.

—Ha, ha! Ella em manté en funcionament. Gràcies a ella, no m'he debilitat, al contrari dels androides de l’univers 14.

—Sí, has lluitat molt bé —digué en Goku tornant a la conversa—. M’has deixat bocabadat! Ets ben diferent al Yamcha que conec! I no només en poder.

—Ah, ara em preguntava si al vostre univers era menys poderós... Però almenys sóc viu, oi?

—És clar!

En Yamcha somrigué. Li reconfortava saber que era viu. Semblava que l’univers 18 era un lloc esperançador i li semblava menys “perillós”. I, parlant de gent perillosa, havia de salvar algú. Va mirar l’espai de l’univers 14, on els dos androides A-17 i A-18, semblaven immòbils. Va decidir anar-hi:

—Bé, jo he de marxar. Vaig a visitar aquells dos androides de l’univers 14. Vens? —preguntà a la seva dona.

—Sí.

—Tenshinhan, parla'm de tu! —digué en Goku mentre en Yamcha saltava el mur del seu espai—. Has demostrat una gran força al teu combat!

—Estic segur que us heu avorrit...

—I ara!

No era que no els interessés la història d’en Tenshinhan, però en Gohan i la Videl volien parlar amb una persona en particular. La Videl va fer una senyal a la seva contrapart, la qual s'apropà. Com que es sentia desplaçat, en Krilin va decidir anar a parlar amb l'ancià Kaitoxin i en Trunks.

Durant uns segons, les dues Videl i en Gohan no sabien què dir. Tenien tantes preguntes que no sabien ni per on començar.

La guerrera de l’univers 9 va observar la seva contrapart i el seu marit alternatiu, i, finalment, la filla d’aquests, que encara no l’havia vista. Li era una mica difícil d’imaginar què era el que havia passat: com s'havia enamorat d’un paio que, encara que fos ben plantat, no semblava dels que els hi agradava lluitar? Ella havia centrat tota la seva vida en la lluita i en les arts marcials. En canvi, els de l’univers 18, preferien viure pacíficament a la ciutat. Com s'havia produït, aquest contrast?

—La teva lluita ha estat genial —digué, per fi, en Gohan—. No m'ho sé acabar, que siguis tan forta! Quins tipus d'entrenaments has efectuat?

—Tinc els millors mestres.

—Escolta... Tens una filla que es diu Pan? —interrompé la filla d’en Gohan.

—Pan? Ehm, no, tinc un fill més petit que tu.

—O sigui que tinc un germanet? Ho has sentit, mare? —digué amb un somriure, mirant a la seva mare.

—Ehm, sí.

Aquesta informació la va agafar desprevinguda. La Videl encara no entenia com la seva contrapart seguia practicant les arts marcials en lloc de viure pacíficament amb la seva família. A més, la seva forma de vestir era massa estrambòtica.

Un fill... Encara que ella no canviaria mai la seva filla per res del món, s’havia plantejat sovint el fet de tenir un fill. Almenys, en tenia un en un altre univers. En Gohan també somiava poder tenir-ne un, i es preguntava quin nom li posarien... però va preferir retornar al tema inicial de la conversa:

—Quant fa que vas aprendre l’Atac d’en Kaito?

—Fa més de vint anys... El vaig aprendre aviat per poder augmentar ràpidament el meu poder.

—S’ha oblidat de dir que el va aprendre per intentar superar-me —digué en Trunks apropant-se al grup.

—Ostres, tu també ets fort? De fet, no em sorprèn, ja que ets fill de la Bulma.

—Fa temps que no lluito. Però, abans, sí. He arribat al desè nivell de l'Atac d'en Kaito.

—L’Atac d’en Kaito, eh? També el domines?

—Sí.

—Qui va ensenyar-te'l?

—El Mestre Krilin i el Mestre Tenshinhan.

—I ells de qui el van aprendre?

—Del Kaito que el va crear —respongué en Trunks.

Era evident, tot plegat. Això significava que havien mort una vegada en algun moment en què la Terra devia ser amenaçada...

—Bé, espero que guanyis el teu combat —digué la Videl a la Pan—. Vés amb compte. Els Saiyans són cruels i despietats. Saps fer servir l’Atac d’en Kaito?

—No...

—És filla i néta de Guerrers de l’Espai. El meu pare, que l’ha entrenada, no li ha fet aprendre. Prefereix que es converteixi directament en Superguerrera.

—Allò del cabell daurat? —preguntà en Trunks.

—Sí.

—Espero que tinguis més sort que l’altra Pan...

Va haver-hi un silenci. El comentari havia semblat cruel, però estava justificat.

—En Bojack és immensament més poderós que l’adversari contra el que has lluitat —li digué el seu pare.

—No ha tingut cap opció —digué amb veu baixa la Videl de l'univers 9.

—I com és de poderós aquest Kakarot? —preguntà en Trunks, interessat en el futur combat de la seva semi-filla d’un altre univers.

—No ho sabem exactament. Ells es fan anomenar "els Superguerrers". Potencialment, deu ser tan fort com el meu pare. Encara que la Pan es transformi en Superguerrera, en Kakarot té més experiència.

—Pare, vull anar a visitar l’univers 16!

En Gohan va assentir amb el cap sense entendre realment el motiu.

—A reveure, mare!

La Videl es va avergonyir una mica, però tot i així va acomiadar-la alçant la mà. L'adolescent ja es dirigia cap a l’espai 16.

—Videl, parla’m dels teus entrenaments —preguntà realment interessada la seva homòloga.

Després de la reacció de la seva filla, en Son Gohan es va sorprendre per la de la seva dona. Va deduir de seguida el perquè i l'objectiu d'ambdues reaccions.

Van xerrar durant diversos minuts amb la Videl i en Trunks. Les seves històries estaven relacionades. Al costat d'ells, en Goku seguia parlant amb en Tenshinhan, el qual, després de d’una estona, ja no desconfiava d’en Goku. Fins i tot podien arribar a ser amics!

En Yamcha va arribar a l’espai dels androides. Durant el camí va pensar en els membres de l'univers 18. Es preguntava on devien viure i amb qui. Però, en arribar a l'univers 14, la seva única preocupació eren els androides. Va saludar l’A-17 alçant la mà. L’androide li digué sense moure’s:

—Tu no m’hauries vençut.

En Yamcha estava, de nou, desconcertat per la reacció antisocial de l’androide. Volia respondre-li, però en, última instància, va decidir que no; tenir una disputa amb ell no ajudaria en res.

No obstant, en Yamcha no era estúpid, i les seves intencions eren completament bones. Volia actuar com un mestre savi, com en Son Gohan, algú capaç de fer passar una persona cap al bàndol del bé. Si el seu vell mestre, en Gohan, era l’expert, ell, en Yamcha, encara era un aprenent. No havia après tot el que hauria hagut del seu mestre.

L’A-17 no comprenia per què en Yamcha es preocupava tant per ell, ni per què el guerrer es pensava que confiarien en ell. Era massa persistent, i fregava el ridícul. Ell seguia explicant històries, moltes de les quals podrien ser mentida per tal de convèncer els androides. Però tot era en va, i encara fou pitjor quan van adonar-se que cap d’elles no tenia gens de sentit!

Els androides eren extremadament difícils de convèncer. Potser era impossible. Durant molts anys, fins i tot dècades, havien viscut sols, matant a tothom que s’interposava en el seu camí. Eren assassins sense ni una engruna d’humanitat. Eren completament diferents d’en Yamcha, i també de les seves contraparts dels universos 16 i 18. La temptativa d'en Yamcha havia estat esguerrada des d'un bon començament?

L'A-17 l'ignorava i l'A-18 seguia asseguda sense ni tan sols immutar-se. La situació no avançava. En Yamcha va decidir marxar i tornar més tard. O potser havia d'esperar-se que tots dos perdessin per tal que comprenguessin la situació?

Finalment, en Yamcha va decidir que tornaria quan finalitzés la segona ronda.