Pròleg

Capítol 0

Traduït per Bardock

Les Boles de Drac. Set boles místiques que, en reunir-les, fan aparèixer un drac capaç de concedir un desig.

Després que la Bulma, una jove de setze anys, conegués el seu amic Son Goku a les muntanyes, el gran drac sagrat Shenron va aparèixer en diverses ocasions a la Terra per ajudar els seus defensors a combatre les perilloses amenaces que s’hi presentaven.

L’autèntic defensor del planeta, en Son Goku, juntament amb els seus amics, van haver de progressar constantment a fi de salvar la Terra dels Saiyans, d’un tirà anomenat Freezer, dels androides i d’una criatura nascuts del cervell del geni Doctor Gero, i d’un djinn creat per un mag pèrfid...

Amb tot, després de molts anys de batalles, la calma tornava a regnar. La mort d’en Bu va donar pas a una nova època de pau. En Son Goku s’entrenava amb l’Ub, la reencarnació d’en Bu, i amb la seva néta Pan, els quals considerava els seus futurs successors en la missió de preservar la pau.

No obstant això, després de vint anys de pau, en un lloc... llunyà, molt llunyà... s’acostava un nou repte per als nostres herois...

A la Galàxia del Nord, a milions d’anys llum de la Terra, dos planetes i un sol orbitaven ràpida i inevitablement fins a la col·lisió. El sol, atrapat en una mena de distorsió, semblava destinat a envestir els dos planetes i les seves respectives llunes quan, de sobte, alguna cosa al bell mig d'aquesta pugna, semblava sorgir del no-res, com si un objecte desplegués una llum brillant però difusa en la foscor.

A causa d'aquella aparició, el sol i els planetes tornaven a seguir el seu curs natural com si res; i l’objecte que havia aparegut començà a moure's en el buit espacial. La nau, amb la seva forma d’E horitzontal afilada i dotada de cinc cúpules de vidre, brunzia i emetia unes ones d’energia enfilant a tota velocitat cap a un destí desconegut.

Al timó central de la nau blanquinosa, específicament a l'interior de la cúpula més prominent dotada de vidre blindat, uns éssers amb orelles punxegudes i bec d'ocell s’encarregaven de mantenir el bon funcionament del giny.

Un d'ells, concentrat en una pantalla d'un petit ordinador, alçà la veu per adreçar-se al seu supervisor, un ésser una mica més gros que el simple oficial que va transmetre el següent comunicat:

—Univers paral·lel #5098487923674. Ja hem arribat.

—Activeu els detectors —respongué, simplement, el supervisor.

La informació va aparèixer al panell de control principal després d'uns instants de recerca de dades a l’ordinador mentre el comandant de la nau entrava a la sala amb els braços encreuats per darrere l'esquena. En veure les dades a la pantalla volia contrastar els resultats.

—Detectats —respongué dempeus el segon de bord—. Tots al mateix lloc.

—La Terra?... —preguntà el supervisor, esperant una confirmació d'allò que havia llegit a la pantalla.

—La Terra. Un altre cop. Però són diferents dels anteriors —precisà l'oficial superior mentre el cap començava a allunyar-se.

—D’acord. Convidem-los. Som-hi.

Amb aquestes últimes paraules, el cap dels Vargues es va retirar en silenci...