SISENA PART: EL PRIMER COMBAT A MORT DE LA PAN!

Capítol 26

Traduït per Neferpitou

En Cèl·lula va tornar a l'espai corresponent a l'univers 17. Veient que ningú del seu univers no es feia càrrec d’en Dabra, dos Namekians de l’univers 1 van ser enviats per tal de carregar-lo. Estava inconscient i, òbviament, havia perdut molta sang degut a l’enorme forat situat al ben mig del seu pit. Però ell encara era viu, i això va impressionar als Namekians. Es van afanyar a arribar a l’univers 11 on el van deixar al costat d’en Babidi i d’en Bu.

“No us preocupeu”, digué un dels Namekians. “Ara el curarem”.

“No tan de pressa!”, cridà en Babidi mentre en Dabra esperava ser guarit el més aviat possible. “Encara no he decidit si vull que el cureu!”

“Però... s’està morint!”, irrompí un Namekià, sorprès que es negués a la seva cura.

“Aquest és el seu càstig per haver perdut”, continuà el mag. “No vull que el cureu. Afrontarem aquesta situació nosaltres mateixos. Si ens feu el favor de marxar...”

Els dos Namekians es miraren un instant, però finalment van abandonar aquell espai a contracor.

“Mestre...”, començà a sospirar el dimoni.

“Em pregunto quant de temps sobreviuràs sense tractament!”, va xisclar en Babidi amb un somriure sàdic a la cara. Estava molt emocionat d'haver-se inventat aquell petit joc que li feia oblidar l'humiliant derrota del seu subordinat.

Mentre els univers 16 i 18 discutien animadament els nivells de força d'en Cèl·lula i d'en Dabra, el presentador es va fer sentir a través a través dels altaveus:

“Magnífic combat! Ara la Pan de l'univers 16 s'enfrontarà a en Bojack de l'univers 6!”

“Bé, ja em toca!”, va dir la noieta de l'univers 16, emocionada que finalment hagués arribat el seu torn de lluitar.

Encara era a l'univers 18 amb la seva homòleg, la qual era feliç, al mateix temps que l'envejava. Desitjava disputar un combat tan interessant.

“Bona sort!”, digué ella mateixa amb un somriure.

“Gràcies! Ja veuràs com me'n surto!”, respongué la Pan de l'univers 16 amb el mateix somriure.

Després de ser encoratjada per tot l'univers 18, la Pan de l'univers 16 es dirigí al seu univers per rebre un petó de la seva mare abans d'envolar-se cap al ring. Però quan tenia un peu a sobre del muret, fou aturada pel seu pare abans de partir:

“Pan?”

“Sí, pare?”

La Pan s'aproximà levitant. El seu pare la va agafar per les espatlles i li va dir:

“Amor, conec a en Bojack. És un ésser sense cor, i és bastant més poderós que tu”.

“No em rendiré!”, respongué la noieta alçant el seu to de veu.

Havia sentit a parlar d'en Bojack. El seu pare li havia explicat diverses històries... però no volia rendir-se sense ni tan sols lluitar-hi! Estava segura que la seva homòleg estaria d'acord amb ella.

“No et demano això”, digué en Gohan. “Només... vés amb molt de compte."

“Sí, no pateixis!”, digué més calmada, amb un somriure sincer.

Finalment es va dirigir volant cap el ring, preparada pel seu combat. Quan va aterrar, en Bojack era allà dempeus, amb els braços encreuats.

“Pare...”, digué la Pan de l'univers 18 al seu pare. “Creus que té possibilitats de guanyar?”

El seu pare no li respongué immediatament. En Goku, davant d'ells, es va girar i va creuar una mirada amb la seva néta. No va somriure, però tampoc no semblava desconfiat.

“No ho sé, Pan, respongué en Gohan finalment. “Tot dependrà de com s'hagi entrenat la teva contrapart... Potser està al seu nivell...”

“Però... i jo?”

En Gohan sabia a què es referia. Després d’uns segons de silenci es va girar cap a la seva filla:

“No, tu no ets suficientment forta per derrotar en Bojack."

De cop i volta, la Pan va notar que les cames li començaven a tremolar. Què li passaria, a ella?

Encreuant els dits, va desitjar que en Bojack fos menys poderós que la Pan de l'univers 16. Això significaria que tindria alguna oportunitat de guanyar.

“Els lluitadors ja estan preparats! El combat pot començar!”, va cridar el presentador.

“Això acabarà ràpid”, va dir en veu baixa 'el pirata de l'espai' tranquil·lament. Sabia que guanyaria en menys d’un minut.

La Pan va atacar immediatament. Ràpidament, es va llençar contra el seu oponent i el va colpejar violentament al ventre... però no va tenir cap mena d'efecte! Notava com si hagués colpejat una peça de metall molt dura i indestructible. Els abdominals del guerrer van absorbir el xoc sense problemes. La néta d’en Vegeku es va retirar ràpidament per allunyar-se, però en Bojack la va perseguir amb un crit.

La Pan va veure clarament com s’apropava un cop de puny, i va ser capaç d’esquivar-lo saltant. El puny del pirata es va estavellar contra el ring causant un terratrèmol que va desfigurar la petita esfera gris. Aquella demostració de poder va deixar la nena bocabadada.

“El pare té raó. És molt fort, donaré el màxim!”

“Una nena ràpida...”, digué en Bojack sorprenent-se mentre mirava cap amunt.

La noieta va estrènyer els seus punys per concentrar la seva força. Serrant les seves dents va deixar que el seu poder l'envaís. El seu cabell es va estarrufar lentament, adquirint un color daurat. La seva energia va augmentar ràpidament mentre una aura brillant l’envoltava. Els seus ulls negres es van tornar d'un color blau-verdós. I per acabar la seva evolució física, els seus músculs van augmentar proporcionalment al seu cos, acabant la transformació amb un crit.

Els lluitadors i els espectadors de l'univers 18 van quedar impressionats davant d'aquella transformació. L’Ub desitjava que la Pan del seu univers fos capaç d'alliberar el seu poder ocult.

"Què?! Com s'ho ha fet?", es preguntà la noieta, que es veia incapaç de transformar-se.

En Son Goku va somriure. Amb una mica més d'entrenament, de sacrifici i de força de voluntat, la seva néta també ho aconseguiria.

La Pan del 18 gairebé no es podia moure perquè estava molt astorada i impressionada. La seva còpia era, òbviament, molt més forta que ella! Era una Superguerrera... Sovint somiava que es transformava... i la seva còpia ho havia fet realitat...

Va abaixar el cap i va mirar les seves mans. Aquest poder dormia dins seu. El seu avi tenia raó... ella també es podia transformar i no necessitava aprendre l’Atac d’en Kaito...

La Pan va estrènyer els seus punys: algun dia ella també es transformaria! I sorprendria a tothom!

En Bojack també es va sorprendre. Coneixia aquesta transformació... l'havia vista abans en algun altre lloc. Però, on? No ho recordava... Però va percebre que el poder de la nena havia augmentat.

Per sobre seu, la Pan de l'univers 16 surava amb aire victoriós. Recordava la seva primera transformació en Superguerrera. L’emoció d’aquell instant era incomparable i memorable! Però no tenia temps recordar bells temps; el seu oponent era feroç, i necessitava concentrar-se!

“Som-hi!”, va cridar la Pan mentre s'abalançava sobre el seu oponent a tota velocitat.

La Pan va atacar de seguida etzibant un cop de puny, que en Bojack va aconseguir parar amb el seu avantbraç dret. Va ser sorprès un altre cop per la velocitat de la seva oponent, ja que havia esdevingut més forta i ràpida després d'envoltar-se d’aquella aura daurada. La Pan va continuar el seu assalt, llançant cops de puny i puntades de peu al rostre i al cos d’en Bojack. La seva mida reduïda era un avantatge contra el seu gran i voluminós oponent. La Pan va ser capaç de neutralitzar els contraatacs del seu enemic amb relativa facilitat.

De tant en tant, la Pan aconseguia assestar petits cops a en Bojack, sobretot després d'aturar un atac concret. Va blocar un cop de puny del seu oponent amb una cama, i, seguidament, va fer servir l'altra per etzibar-li una bona puntada de peu al seu rostre.

Malgrat la seva flexibilitat i capacitat de resposta, els cops de la Pan no eren suficientment poderosos per causar gaire mal. En Bojack gairebé no havia notat res, però es va començar a empipar. Aquella nena era com un mosquit que no aconseguia esclafar.

A l'espai de l'univers 16, en Gohan es començava a preocupar. Confiava en la seva filla, però veia que els seus cops no tenien gaire efecte. La Pan era forta, especialment per l'edat que tenia, però no estava a l’altura del poder d’en Bojack. En Son Gohan esperava que la seva filla abandonés quan arribés el moment oportú...

En Bojack va intentar etzibar un altre cop de puny que anava directe al petit cap de la seva contrincant. Un cap tan petit que tan sols era lleugerament més gros que el puny d'en Bojack. Però la noieta el tornà a aturar amb el seu avantbraç, i, alliberant una mica més de força va contraatacar amb un cop de puny ferotge a la galta del pirata. El cop el va fer trontollar lleugerament. En Bojack va fer una ganyota mentre mirava l’adolescent, qui es va adonar, una vegada més, que aquell cop no havia tingut gaire efecte. A aquest ritme trigaria hores a vèncer-lo! A més a més, acabaria esgotada...

Era conscient que havia d'augmentar el ritme de la lluita. Dominava algunes tècniques força eficaces. Però era el moment adequat d'utilitzar-les? Encara que s'esgotés, era el moment ideal... Va esperar que el seu adversari llancés un cop de puny. Aprofitant que en Bojack tenia el braç estès endavant, va utilitzar-lo com a recolzament per fer un giravolt a sobre d'ell i saltar per sobre del seu cap. Es va col·locar de seguida al seu darrere, i es va quedar suspesa cap per avall preparant un Kamehameha a la màxima potència.

“Kamehame... Ha!”

La proximitat de l’atac feia que augmentés, dramàticament, la seva eficàcia. Vint-i-set anys abans, en Goku va desintegrar la meitat del cos d'en Cèl·lula. Contra en Broly, en canvi, no va ser gens efectiu...

Quan en Bojack va rebre de ple aquell atac lluminós de color blau, es va produir una gran explosió. Seguidament, en Bojack es va desplomar al terra. La noieta es trobava allunyada de la zona d'impacte. Encara levitant, la Pan lentament es va reorientar cap al ring. Va anar recuperant l'alè, mantenint encara la postura del Kamehameha. Gotes de suor relliscaven pel seu petit front.

Als univers 16 i 18, les dues Videl continuaven animant la seva filla. Els dos Gohan, d’altra banda, serraven les dents. Seria molt sorprenent que en Bojack no sobrevisqués a aquest atac... Es van negar a cridar a la Pan que abandonés el combat. Inconscientment, van recordar el combat de la Videl contra en Spopovich feia vint anys. Havia heretat, la Pan, la llegendària tossuderia de la Videl? Tots els testos s'assemblen a les olles...

Aleshores, en Bojack seguia al terra, commocionat, cobert de pols i algunes esgarrinxades. Era impossible saber si estava fora de combat o si, simplement, fingia. La Pan, que estava força satisfeta del poder assolit amb el seu últim atac, aterrà suaument al terra, no gaire allunyada d’ell. La seva mare estava en èxtasis i l’aclamava des de l’espai de l'univers 16:

“Molt bé, Pan! Has guanyat!”

“No...”, intervingué el seu marit. “Acaba de començar."

La Videl va començar a entrar en pànic. A què es referia? Va mirar al seu marit, i va percebre que tenia por. Amb prou feines romania amb enteresa.

“Gohan! Què passa? M’estàs espantant..."

Després d'uns segons de silenci, en Gohan respongué:

“En Bojack encara no ha mostrat el seu poder real. Ella no hi té res a fer... Si es transforma... s'haurà acabat! Hauria de rendir-se ara mateix!”

La Videl, totalment aterrida, es va girar cap al ring... Havia estat animant a la Pan fins aleshores, però ara només volia que la seva filla es rendís i tornés sana i estalvia.

Al ring, en Bojack va començar a moure's. Va colpejar el terra amb força i va agafar un trosset del ring que havia rebentat fruit de la ràbia que el consumia. A poc a poc, va començar a aixecar-se. Quan ja havia col·locat un genoll al terra, va fixar la seva mirada en la nena. Els seus ulls eren durs. Estava realment furiós, i la Pan va percebre en la seva mirada un desig de matar... de matar-la a ella!

A l'espai de l'univers 6, la Zangya i en Bujin, els camarades d’en Bojack, reien, mentre que la Kat i la seva colla no eren gaire lluny d'ells observant-los. Finalment, van començar a témer per la vida de la petita. Tan sols era una nena, i veure els companys d’en Bojack rient no era un bon auguri.

“La nena coneixerà la ràbia d’en Bojack!”, declarà la Zangya, amb un to força maquiavèl·lic.

“Pobreta, no m'agradaria ser al seu lloc!”, afegí en Bujin amb un somriure.

“Quina mala pensada, inscriure una nena tan petita", continuà la pèl-roja. "Aviat lamentaran aquesta decisió.”

“Es cagaran a les calces, es desmoralitzaran, i serà més fàcil derrotar-los... L'univers 16 patirà les conseqüències. He, he he!”

Al ring, en Bojack semblava a punt d’esclatar. Dempeus, va cridar per tal d'alliberar tota la seva força. La seva pell es va metamorfosejar de blava a verda, i la seva massa muscular es va incrementar significativament, estripant la seva jaqueta en milers de trossets degut al seu cos descomunal. Fou envoltat per una enorme aura verda, i el vent produït per la seva energia va fer sortir volant a la Pan. El diminut planeta que era el ring va començar a tremolar, abans d'esquerdar-se en tres parts.

La Pan ràpidament va situar-se en un dels grans trossos del ring, i va començar a tremolar: 'La seva força ha augmentat!', va pensar. 'Quin poder més gran! Fins i tot el Kamehameha no li ha fet gens de mal... Què he de fer, pare?'

Mentre la Pan reflexionava, en Bojack es va enlairar per abalançar-se a tota velocitat cap a la nena confusa i espantada...