VINTENA PART: DOS GRANS HEROIS

Capítol 96

Traduït per Neferpitou

La Pan va tractar de calmar la seva sensació d’ansietat. El moment que tant havia esperat per fi havia arribat: era l’hora de lluitar contra la versió alternativa del seu avi. La seva família i els seus amics, dempeus al seu voltant, van poder notar la seva hesitació. En Goten, el seu oncle, va ser el primer a intervenir, tot tractant d’alleugerir la tensió:

—Pan, després d'en Bardock, sembla que hauràs d’enfrontar-te contra en Kakarot, en Vegeta, en Cèl·lula, en Goku i després en Vegeku! Tots ells Guerrers de l’Espai, també! Sembla que el teu camí cap a la victòria ja està ben definit!

—En Cèl·lula? Un Guerrer de l’Espai? —va preguntar la Bra, sorpresa.

En Son Goten es va girar a fi d'explicar la seva visió personal:

—En Cèl·lula ho és gairebé tant com jo. La meitat de les seves cèl·lules són Saiyanes.

—És clar! —va respondre en Trunks—. I estic segur que els vostres fills seran ben macos!

Mentre en Goten esbufegava, tractant de pensar una rèplica eloqüent, la Pan es va girar cap al seu pare:

—Pare... creus que guanyaré?

—No ho sé, Pan —va dir, fitant-la—. Aquest Kakarot encara no ha mostrat els seus poders. Però es pot convertir en Superguerrer.

—Però jo no puc...

—Sí que pots. Només tens por, però sé que n'ets capaç. Ja t’ho he dit abans.

La Videl va intervenir tot situant-se al costat de la seva filla:

—Pan... només és un torneig. Pots abandonar.

En Son Goku, a causa d'aquest comentari, es va afanyar a participar a la conversa:

—No hi estic d'acord, Videl.

S'ajupí davant de la seva néta i afegí:

—Exacte, només és un torneig, per tant no corres cap risc. I si mors, no serà res greu.

—No vull morir encara que sigui una estona!

—Has de deixar de prendre’t la mort tan a la lleugera! Especialment tractant-se d'una nena! —va argumentar la Videl, qui no comprenia aquella manera de veure les coses.

En efecte, a la Terra, els Guerrers de l'Espai havien fet servir força vegades les Boles de Drac. La mort havia fet acte de presència diverses vegades, igual que la resurrecció. Després de tot, morir no era la fatalitat més terrible que governava l’univers...

—I, de totes maneres, perdré. Llavors per què he de morir en va?

El Príncep dels Guerrers de l’Espai, que acabava de tornar de l’espai de l’univers 12, va escoltar l'última intervenció de la noia. Ràpidament, va saltar per sobre el muret i declarà:

—Perdre? Morir en va? Ho he entès bé?

La Pan, lleugerament malhumorada, es va girar cap a en Vegeta:

—Vinga, però si només és un torneig!

—Quina actitud... estic molt decebut.

La Videl, un pèl enfadada amb en Gohan, li digué a aquest:

—Gohan, no bades boca! Hauries de dir-li que abandoni!

—Videl, no ho entens. La Pan vol posar a prova els seus límits. A mi no m'agrada lluitar, però conec el meu pare i els seus amics, i ella és com ells.

—Per què t'he decebut? —va preguntar la Pan a en Vegeta.

El darrer, gairebé enfurismat i amb el seu braç estès a la dreta, cridà:

—Perquè ets la descendent d’en Gohan i d'en Goku!

La Videl, vexada, mormolà:

—Perfecte... La meva opinió no es té en compte...?

En Vegeta va assenyalar amb un gest en Goten, en Trunks i la Bra, que es trobaven situats darrere d'ell. En Goten i en Trunks, tot sorpresos, van obrir els ulls esparverats. La Bra, d’altra banda, va mantenir-se al marge fent cara de pomes agres tal com era habitual, preguntant-se per enèsima vegada què carai hi feia allà.

—Creia que eres una lluitadora de debò, i no com aquests baliga-balagues! Però anava ben servit, ets una patata!

La Pan va cridar dubtosa:

—No! Només...

En Goku va interrompre el diàleg:

—Pan, no has de tenir por de la derrota.

Va fer una pausa i va afegir:

—Qui és la persona més forta del món?

—El meu pare —respongué la Pan sense dubtar-ho.

En Vegeta es va contenir en sentir aquella afirmació, atès que, segons ell, era falsa. Mes va deixar parlar el seu rival després de comprendre de seguida on volia anar a parar.

—Hi estem d'acord. No obstant això, el teu pare ha perdut gairebé tots els seus combats.

—És cert —va fer l'interessat—. No vaig poder vèncer en Nappa, en Vegeta, en Freezer ni cap dels seus homes d'elit. Tampoc no era prou fort per derrotar als androides. La meva primera victòria, després de tots aquells anys de derrotes, va ser lluitant contra en Cèl·lula.

—En Gohan també va derrotar en Bojack, però va perdre contra en Bu —va afegir en Vegeta abans de murmurar—: i ni tan sols va poder guanyar en Dabra...

—Jo estic en la mateixa situació. També he perdut un munt de combats —va confessar en Goku mentre en Gohan esguardava en Vegeta amb un aire reprovatori.

—Però... Tinc por...

—Pan, si tens por en un torneig, encara en tindràs més el dia en què el destí del món estigui a les teves mans.

En Son Gohan tractà de recolzar els arguments del seu pare:

—Jo també estava terroritzat en el meu primer combat de debò. És normal. Però ara tots estem amb tu i no has de tenir por.

—Escolta'm, Pan —va fer en Vegeta.

La nena el va mirar. Tothom es va girar per presenciar què estava a punt de dir el Príncep dels Guerrers de l'Espai caigut.

—Recordes quan et vaig imposar que abandonessis contra en Kakarot perquè pogués lluitar-hi jo?

—Em, sí...

La Pan es preguntava si li diria que es retirés perquè no volia lluitar...

—Oblida el que et vaig dir a la ronda anterior. Fes a miques aquest Kakarot de pa sucat amb oli!

Tothom es va quedar bocabadat durant un moment. Però la Pan es va refer de seguida i va reemplaçar el seu astorament amb un gran somriure:

—D’acord, lluitaré!

A l'espai 13, també hi havia una discussió entre en Vegeta i el lluitador de la Pan:

— Recorda-ho, Kakarot. No facis cap disbarat.

—Xxt. Sé controlar-me —respongué amb desdeny.

—Doncs... No, no en saps.

—S'ha d'admetre que no és senzill seguir les ordres d'aquell semisaiyà pretensiós —va dir en Raditz—. Sobretot tenint en compte que ens amaga coses. No és normal per a nosaltres actuar d'aquesta manera.

—No és habitual que estiguem en una posició de feblesa.

—Bàsicament, estem seguint ordres, igual que a l'època d'en Freezer —va declarar en Nappa.

—És un miracle que te n'hagis adonat, Nappa —confirmà en Vegeta, quasi felicitant-lo.

—Odio aquella època —va fer el pelat serrant les dents.

—I nosaltres. Però no oblideu que, al final, vam vèncer.

En el ring, la Pan esperava, amb fermesa, en Kakarot. Aquest, tot esbufegant, es va transformar immediatament en Superguerrer. En aquell moment, ja era pràcticament invencible per a ella. Només havia d’esperar que ella se n'adonés i abandonés. No havia de preocupar-se de res.

—Intenta pegar-me, mocosa.

La Pan va concentrar la seva força estrenyent els punys i cridant per motivar-se. Una aura blanca l’envoltà.

Quin poder més ridícul... I he ser benèvol amb aquesta?

La Pan es va abalançar sobre el seu oponent el més ràpid possible amb el puny esquerre endavant. En Kakarot, amb els braços encreuats, va esquivar el cop sense esforç inclinant només el cap. Era com si ella es mogués a càmera lenta.

Ets un beneit, Vegeta...

La Pan va intentar clavar-li una puntada de peu, però el Guerrer de l’Espai l'evità amb un simple moviment de tors enrere amb els braços encara encreuats.

Nosaltres no acatem ordres de ningú...

Amb un cop de mà ràpid i simple després de desencreuar els braços, assestà a la Pan un revers sense mirar-la com si fos un mosquit i la projectà violentament enrere.

La Pan va caure dempeus al ring, amb una mà al sòl per evitar la violència de la seva caiguda i fregant-se la seva galta adolorida amb l’altra.

Però, sense perdre l'esperança, la filla d’en Gohan va atacar de nou.

Merda..., va pensar en Kakarot, perdent la paciència.

La Pan va provar diversos cops i fintes. La seva velocitat i la seva manca d'experiència no eren més que un ridícul joc de mans per a en Kakarot. Però la noieta creia en ella mateixa i ho intentava una vegada rere l'altra.

—Vols fer el favor de parar? —va cridar en Kakarot a la nena tot flanquejant-li un gran cop de peu a la testa, frenant en sec la trajectòria de la semisaiyana, la qual va caure al ring a diversos metres de distància.

En Kakarot, agitat, cridà:

—No estàs a l'altura, insecte insignificant! Abandona d’una vegada!

Amb més calma i amb les dents serrades, en Kakarot digué:

—Per què he de lluitar amb els més estrafolaris? Vull trencar-li totes les vèrtebres, esclafar-la...

Després, amb un somriure dement al rostre, va continuar:

—Però puc controlar la meva frustració! Ho veus, Vegeta? No estic sonat! Ha, ha, ha!

Aleshores, va esguardar les seves mans tot murmurant:

—Trobo a faltar el gust de la sang... m'he d'afanyar. Acabem d’una vegada! —va cridar precipitant-se cap a la Pan.

—Ka... Me... Ha... —començà la Pan carregant tota la seva energia entre les seves mans després d'aixecar-se.

De sobte, sense que pogués veure'l, en Kakarot va augmentar la seva velocitat i es va retrobar sobre ella en un tres i no res agafant-la pels canells i estirant-la cap amunt:

—... Meha-res! Conec aquesta tècnica tan patètica!

—Me! Ha!!! —va cridar la noieta en aquell instant.

Llavors, recordà una història que el seu avi li havia explicat i va disparar el Kamehameha amb els peus després de posar ambdós peus sobre el tors d’en Kakarot.

L’explosió, sobtada i poderosa, va polvoritzar l’armadura, la qual era coneguda per ser extremadament sòlida i va empènyer en Kakarot diversos metres. Quan es va aixecar, la resta de la seva armadura es va fer a miques i va caure al ring eixordadorament. No obstant, la cara d'en Kakarot no havia perdut el seu somriure demoníac, ans al contrari.

—La mocosa malcriada patirà...

La Pan es va abalançar sobre el seu oponent amb l’esperança de sorprendre'l. Però en Kakarot, ràpid com un llamp, la va agafar pel turmell del peu que anava destinat al seu rostre. La Pan, però, tenia més d'un as a la màniga. Al llarg del combat, havia mantingut el Nyoï Bô a la seva esquena. El va estendre de cop després d'agafar-lo amb una mà. El bastó màgic vermell va colpejar de ple en la testa del Guerrer de l’Espai dement. El cop va fer que deixés anar la Pan, qui va aprofitar per recuperar l’equilibri i assestar-li diversos cops de puny i puntades de peu abans que, finalment, li agafés la mà:

—Mocosa insolent!

Cap dels atacs de la Pan no li havien fet cap mal. L'espectacle estava a punt de començar. L'avergonyia el fet d'haver estat colpejat tantes vegades! A més, el cop de bastó a la cara li coïa. Això és el que passa quan hom és amable! Aquella nina articulada era molt empipadora! Però, una vegada fos decapitada en una dotzena de trossets, ho entendria tot! Per què li prohibien de fer allò que ell considerava lògic?

Colpejant diverses vegades la Pan contra el sòl, en Kakarot cità interiorment diverses rèpliques que havien estat implantades a la seva ment:

"Mata a tots els humans, Kakarot!", "No matis el governador, Kakarot!", "Tranquil·litza't, germanet!", "Mata a tots els humans!", "No matis la nena, Kakarot!"

—Les vostres ordres no tenen ni solta ni volta! I, a sobre, diuen que jo sóc el boig!

En veure’s en el límit de la inconsciència, la Pan va intentar cridar amb totes les seves forces que es rendia. Però la seva gola extenuada amb prou feines podia emetre sons. En Kakarot entengué el que estava tractant de fer i no ho permeté, tot esclatant de riure eixordadorament a fi que ningú no fos capaç de sentir la noieta.

—Pobreta merda seca! Tens tanta part humana dins teu que no entenc per què hauria de ser indulgent amb tu! Els vaig eliminar a tots, al teu món! Són allà, els reconec!

Va mirar avall, vers l'univers 9.

—Aquells dos! El pelat i el paio els cabells llargs, els vaig empaitar durant anys! Van tractar d'amagar-se mentre la gent escampava la boira! I finalment van fugir! Em va costar molt de temps matar-los! I aquell...

Aquesta vegada va esguardar el nan esdevingut un ancià barbut.

—Krilin... —va sospirar, perdent el seu aire dement i adoptant un de trist i desolat.

Fou un xoc quan el veié a l'espai de l'univers 9. El reconegué de seguida. En Krilin era... el seu únic remordiment. Va rememorar el moment en què havien estat jugant junts en un llac... Però aquell record s'esvaí en un obrir i tancar d'ulls. En Kakarot es va obligar a colpejar repetidament el seu rostre per tal de dissipar aquella reminiscència:

—Oblidar! Oblidar! Mata els humans!

En Kakarot tornà a fitar la Pan, que estava estirada a terra. Des de quan l'havia deixada anar? Ni tan sols ho recordava, però no li importava.

—Eren tan inútils... Tan confiats... Tan nyicris! Mereixes la mort si no saps protegir-te tu mateixa!

La Pan, al límit de les seves forces, va continuar pensant en una manera de guanyar. Però va ser en va. Sabia que la seva derrota era pròxima.

“Ara tu seràs la protectora de la Terra!", recordà que li digué un dia el seu avi. Pare... Avi... No em puc comparar a aquests monstres... Sóc massa petita... Sóc una figaflor...

Agenollant-se davant de la Pan, que jeia panxa avall sense poder fer res, en Kakarot va xiuxiuejar-li a cau d’orella:

—Vols saber què els hi feia a les nenes humanes?

Aquest va ser el punt d’inflexió, la gota que va fer vessar el got, el detonador! A causa de totes les seves pors, debilitats i la seva ira, va bullir de seguida amb una intensa ràbia contra en Kakarot. Com s’atrevia a dir-li allò amb aquell somriure pervers? Com havia gosat colpejar-la amb tanta força? Que potser la volia matar? Què era el que havia estat fent a la Terra durant vint anys abans que algú l'anés a buscar?

El que els hi vas fer les nenes petites... a tota la humanitat... és imperdonable!, va pensar la Pan estrenyent rabiosament els punys. No t'ho perdonaré mai!

En aquell moment, la Pan començà a veure de forma vermellosa. La ràbia l'envaí ràpidament i una fortalesa nova i inesperada va sorgir dins d’ella. Els seus ulls, de sobte, van variar de negre a verd i una aura daurada la va envoltar mentre cada bri del seu cabell s'eriçava amb un meravellós tint de color groc i daurat. L’aire al seu voltant va començar a bufar.

Sorprès, en Kakarot va fer un pas enrere. S’havia transformat en Superguerrera! Vatua...

—O sigui que encara hi queda una mica de Saiyà dins teu! —va dir en Kakarot somrient mentre la nena es posava dempeus.

La mirada de la Pan estava plena d’odi absolut. En Kakarot cregué, durant un instant, que la lluita duraria una mica més de temps, que podria estomacar-la de nou! Però la seva satisfacció va ser de curta durada:

—Abandono.

—Què?

La Pan va romandre durant un moment dempeus al ring davant d’en Kakarot tot observant-lo en silenci. Ella sentia el seu nou flux de poder. El batec del seu cor es va accelerar en sentir el pes d’aquella nova força que no sabia com contenir. Lluitar, tot i que havia assolit aquell estat, no serviria de res.

Li va donar l'esquena a en Kakarot:

—He augmentant moltíssim el meu poder. El pare tenia raó. Tot i així, encara no tinc cap possibilitat contra tu...

—Ei! Gira’t i lluita contra mi! —va ordenar-li en Kakarot.

La noia es va donar la volta només per fer-li una última observació:

—Però només de moment! Aviat seré molt més forta que tu! Protegiré la Terra de paios com tu! Mentrestant, deixaré que en Vegeta t'aplani les costures!

—Victòria per a en Kakarot de l’univers 13! —declararen els Vargues mentre la Pan marxava del ring en direcció a la seva pròpia àrea.

Darrere d’ella, el Guerrer de l’Espai dement restà completament immòbil.

—Fabulós... Ha aconseguit calmar en Kakarot! —va dir en Vegeta de l’univers 13.

Però abans que la Pan abandonés el ring, en Kakarot va aconseguir moure’s. Havia permès que aquella mocosa es convertís en Superguerrera, que li donés l’esquena i que l'insultés? Era massa!

Enfurismat, es va precipitar cap a la Pan. La darrera, percebent el seu atac, es va tombar just a temps, però sabia que no tenia ni la força ni la velocitat necessàries per evitar un atac directe com aquell. En Kakarot tenia el seu aire de psicòpata al rostre. El puny que es dirigia cap a la Pan era el seu judici diví, el càstig de les seves accions. Però la noieta tenia els seus àngels de la guarda.

Entre ella i en Kakarot aparegué el seu pare i en Son Gohan de l’univers 16 a tanta velocitat que semblava que s’haguessin teletransportat. Tots dos es van situar l'un al costat de l’altre, com si s'haguessin posat d'acord, amb un palmell obert, la mà estesa vers en Kakarot i formant una barrera infrangible. El puny d’en Kakarot va colpejar amb estrèpit un dels palmells que havia aparegut de sobte en el seu camí. No obstant això, aquell Son Gohan no es va moure ni un sol mil·límetre.

Una mica més al costat, en Vegeta de l’univers 18, transformat en Superguerrer de segon nivell, havia aparegut de forma més agressiva. Igual que els dos Gohans, s’havia interposat en la trajectòria d’en Kakarot. Però en Vegeta no tenia un palmell obert ni un puny estret. Apuntava amb el seu dit índex i el del mig en direcció al Guerrer de l’Espai molest. Amb aquella transformació, enfront d'un mer Superguerrer, en Vegeta era invencible. Veloçment, en Vegeta podria fer lliscar els dos dits com si fossin un ganivet. Si en Kakarot no hagués estat aturat pels dos Gohan, hauria aturat el seu desplaçament tot degollant-lo.

En Son Goku no s'havia bellugat. Per descomptat, sabia que el seu fill intervindria i no volia barrar-li el pas. Es va sorprendre que en Vegeta hagués decidit el contrari. Potser volia demostrar-li a la Pan que no l'havia obligat a lluitar en va. En Vegeta era molt diferent respecte aquell que va amenaçar la Terra algunes desenes d'anys abans.

Que en Gohan entrés en escena tan ràpidament era d’esperar. Havia restat en tensió i amb enteresa durant tota la lluita. A més, el seu poder particular conferit pel Venerable Kaitoxin li permetia d'augmentar la seva força més ràpidament que qualsevol Guerrer de l'Espai que necessités transformar-se. Però en Vegeta, immediatament en segon nivell, també havia arribat al lloc del combat en el mateix moment?! Si més no, era impressionant. En Goku estava extasiat: si s'enfrontaven en el torneig seria un combat inoblidable! De ben segur que ni en Cèl·lula, ni en Bu, ni l'Ub impedirien que es trobessin...

Finalment, la darrera persona a intervenir no era un àngel de la guarda de la Pan, sinó d'en Kakarot. En Vegeta de l'univers 13 havia aparegut rere en Kakarot retenint-lo per les espatlles.

En Kakarot havia estat blocat i la Pan salvada. Restaren així durant uns segons, el temps necessari perquè un Varga s'aproximés amb un mòdul volador a fi d'anunciar una presumpta desqualificació.

Però en Vegeta de l'univers 18 l'esguardà tot declarant:

—Lluitaré contra ell en la propera ronda. Ja me n'encarregaré aleshores.

—Hi estic d'acord —va fer el seu homòleg de l'univers 13.

El Varga, tot pensarós, finalment decidí deixar-lo participar a la tercera ronda. De fet, era una decisió coherent amb la presa a la primera ronda, atès que es tractava d'una situació parella en què en Vegeta de l'univers 13 havia hagut d'aturar en Kakarot enfront de la Kat de l'univers 6, qui també havia abandonat.

La Pan va tornar a l'espai 18 amb el seu pare i amb en Vegeta. En Goku somreia. No havia calgut que intervingués, ja que en Gohan i en Vegeta havien sortit disparats a la velocitat de la llum i sabia que la seva néta estaria sana i estàlvia. En aquell moment ja podia felicitar-la juntament amb tothom.