DB Multiverse

Capítol 44

Traduït per Bardock

Les tropes Vargues estaven disperses arreu de la cabina de control de l'estadi. Cada deu segons es dictaven ordres i més ordres. Buscaven la procedència del problema tècnic que impedia d'enviar en Broly al seu univers glaçat i sense vida. Els Vargues cercaven un problema mecànic a la màquina transdimensional. Creien que un sabotejador havia tallat uns cables, o bé que el software era defectuós.

En mig d'aquell tumult de recerques infructuoses, els Vargues de rang superior seguien mirant, juntament amb els Namekians, el combat entre en Broly i en Vegeku. Encara sort que les seves forces estaven equilibrades, perquè sinó aquell guerrer ho hauria destruït tot. Tots dos mostraven un augment sobtat dels seus poders. Seria la fi si un d'ells incrementava el poder a un nivell superior respecte l'altre. Un dels Namekians mantenia els dits encreuats tot desitjant que guanyés en Vegeku. No volia morir allà en aquella situació.

—Ara per ara, crec que en Vegeku pot encarregar-se'n d'ell —declarà un Varga blau, trencant el silenci feixuc entre tots aquells que visualitzaven el combat a les pantalles, camuflant el soroll i els crits dels que que cercaven d'on procedia el problema tècnic—. Però sobretot hem d'arreglar l'averia! —cridà el mateix Varga girant-se cap a ells, per tal que s'espavilessin encara més.

L'espera durà uns quants segons més, fins que un ocellet trobà el Sant Grial:

—Ja està! És una peça que s'havia cremat! —digué feliç pensant en el seu possible ascens.

—Canvia-la! Hem d'enviar en Broly al seu univers el més aviat possible! —cridà encara més fort el cap dels Vargues amb una gota de suor que baixava pel seu front.

—Big Bang... —va escoltar tothom a la sala de control.

Aquella veu ressonant procedia dels petits altaveus. En Vegeku preparava un atac!

—Massa tard! —tractà de dir un Namekià reculant una passa i deduint que aquell atac sobrepassaria amb escreix qualsevol dels anteriors.

L'atac d'en Vegeku va estavellar-se contra el d'en Broly provocant un xoc devastador. La deflagració va enlluernar a tothom abans de deixar-los mig sords mentre eren expedits enrere tot fent esclatar la gran finestra de la torre i alguns monitors. L'escut que protegia els espectadors a les grades va suportar el xoc un moment abans de cedir lleugerament.

Tothom va notar que aquell vent bufava amb una força brutal. L'escut havia deixat passar l'energia. L'Ub ho va apreciar una mica millor que ningú:

—L'energia està travessant la barrera protectora! Ferirà els espectadors! —cridà sense adreçar-se a ningú en particular.

L'únic que realment era necessari que el sentís era un Varga, i d'aquesta manera augmentaria la potència de l'escut... però ningú a les grades no podia fer-se escoltar.

L'Ub mirà ràpidament al seu voltant. Hi havia gent que no sabia lluitar, i, fins i tot, hi havia nens. La Pan, la Videl i la Bra eren darrere d'ell. Havia de protegir-les. En Goku ho hauria fet!

Es va col·locar entre les noies i el duo Trunks-Goten, va estendre els seus braços, va cridar una mica i va concentrar part de la seva energia per crear una barrera al seu voltant. No podia protegir tot l'estadi, però almenys un centenar de persones al seu voltant estarien sanes i estàlvies gràcies a ell.

L'Ub romania amb fermesa: la gran deflagració començà a perdre poder i era menys perillosa. L'escut dels Vargues havia resistit força bé, tret de la poca energia que havia deixat passar.

Al centre de control van arribar a la mateixa conclusió. Un Varga informà als seus superiors:

—La barrera protectora ha aguantat, però l'1% de l'energia que l'ha travessada ha ferit els espectadors.

—Envieu curadors de seguida! —ordenà el cap Varga.

Tres ocellets van córrer a tota velocitat amb les seves petites peülles per cercar Namekians i enviar-los per tot l'estadi.

Els espectadors temien pels seus diners. La majoria d'ells gaudien de presenciar un espectacle com aquell. Alguns havien sigut malferits. Mentrestant, els altres lluitadors xerraven entre ells:

—Quin poder! —es sorprengué en Kakarot de l'univers 13 estrenyent els punys i transformat en Superguerrer—. Encara sort que no m'hauria d'enfrontar amb un d'aquests paios fins a la final!

Al seu costat, en Vegeta treia foc pels queixals:

—Grr... —grunyí estrenyent amb molta força el seu puny dret a causa de la impotència de veure que aquell parell eren més forts que ell.

Darrere d'ells, en Raditz i en Nappa, que no eren Superguerrers com els seus camarades, van ser projectats per la potència de la deflagració i van esclafar-se contra el mur. Havien intentat resistir però foren arrossegats enrere tal i com evidenciaven les marques al sòl formades abans no fossin, literalment, expedits.

Una mica més lluny d'ells, a l'espai d'en Cèl·lula, el cel·luleta també es trobava esclafat contra el mur per culpa de la seva diminuta talla i els seus mal reflexes.

—Impossible... —sospirà en Cèl·lula fixant els seus ulls al cel encara que en aquell moment no veia res.

—Impressionant... —esbufegà en Bu de l'univers 4. Tot i que ja s'ho esperava, estava sorprès.

D'altres, com en Bojack i en Tapion, pensaven el mateix. Altres no se'n sabien avenir...

—Estàs bé, Cor Petit? —preguntà en Son Gohan, el qual havia protegit el seu antic mestre.

—I és clar. Però...

—Segueixen vius? O... —interrompí en Son Goku, tot preocupat per en Vegeku i en Broly, igual que en Cor Petit i en Vegeta, el qual romania de braços encreuats cercant l'energia dels dos lluitadors.

—Així que aquest era el poder que amagaves, pare! —digué la Bra de l'univers 16 somrient i transformada en Superguerrera. Estava molt orgullosa del seu pare, alhora que romania atònita.

Al centre de control dels Vargues, un controlador informà de les novetats als seus superiors:

—Hem detectat els dos lluitadors! Estan en posicions oposades, a milers de quilòmetres allunyats l'un de l'altre!

—Tan lluny?! Han sigut projectats tan lluny?! —preguntà un Namekià totalment bocabadat—. Són vius? —preguntà una mica més calmat.

—Ho comprovaré...

En una banda de l'espai, en Broly obrí els ulls i grunyí:

—Kakarot...

Va estavellar-se contra un meteorit gros quan fou expedit. Va fer-lo a miques a causa del xoc abans de continuar el seu trajecte, una mica més alentit, i topar contra un altre asteroide, el qual va resistir el seu impacte. Amb el cos encara ple de fum, esclatà de ràbia i s'envolà ràpidament cap a l'estadi situat a només dos minuts per a ell, tot esmicolant la resta de l'asteroide amb la seva embranzida.

En Broly estava acostumat a viatjar arreu de l'espai. La manca d'oxigen i de pressió no era pas un secret per a ell. Tot això ja ho havia experimentat quan destruïa un planeta o un sistema solar.

A l'espai 12, en Trunks ajudava un espectador a aixecar-se. Havia caigut de les grades a través de l'escut tot desplomant-se al costat del jove de l'espasa.

—Estàs bé? —preguntà en Trunks.

Mentrestant, l'A-16 detectava que l'energia d'en Broly s'aproximava. Va informar al seu amic quan ja havia acabat d'ajudar a l'espectador, atordit però sa i estalvi, a pujar les grades.

—L'energia d'en Broly es dirigeix cap a nosaltres a tota velocitat! —digué en Trunks captant també l'energia d'en Broly.

—I el seu poder supera el d'en Vegeku. I aquest no es mou.

—Ha mort? —preguntà en Trunks de sobte.

—No. Ha desaccelerat i s'ha aturat al ben mig de l'espai...

En Vegeku era ben viu. Tan sols s'havia aturat un moment. Admirava alguns estels. Somreia i es sentia bé. Aquell combat havia sigut espectacular per a ell. Un autèntic somni. No havia estat mai tan fatigat.

En Bu va detectar que en Vegeku s'havia aturat. Sabia perfectament que era viu. Creia que si no havia tornat a l'estadi era perquè estava esgotat. Pensà:

Bravo, Vegeku. Estàs esgotat i es dirigeix cap a tu. Entenc que et volguessis divertir. I és clar que ho entenc... Però què faràs ara que el poder d'en Broly és superior al teu? Ara estàs en perill perquè has jugat amb foc. Fa vint anys gairebé em vas destruir perquè no vaig ser prou prudent. I ara seràs destruït perquè no ets suficientment fort. Em pensava que eres una versió més sensata d'aquell amb qui vaig enfrontar-me, però em sembla que no és així. Hauré d'acabar-ho jo mateix. Serà un autèntic plaer! I quan et recuperis, et faré a miques!

—Guaita'l —digué la Bra observant el seu pare que es trobava en el cel. Va somriure fins que va veure l'estat en què es trobava.

—Pare! Però si està... ferit! —digué en Gohan en veu alta.

—Pensant-ho bé, l'últim cop que van ferir en Vegeku va ser... Mai! En Vegeku no ha estat mai ferit des del seu naixement! —afegí un Cor Petit molt catatònic.

En Vegeku tenia esgarrinxades, sang per tot el seu cos i la seva roba estripada. Però no semblava pas que el guerrer hagués perdut les seves ganes de lluitar. Encara estava transformat en Superguerrer de segon nivell i seguia fixant amb la mirada la direcció on es trobava en Broly, qui continuava la seva marxa frenètica cap a ell.

—Gràcies pel combat, Broly. No crec que torni a tenir un contrincant tan poderós com tu mai més! Però haig d'acabar això... el teu poder segueix augmentant i no podré protegir a tothom.

A l'espai 18, el grup no sabia com actuar:

—El poder d'en Broly ha tornat a augmentar... —precisà en Cor Petit—. I ara és superior al d'en Vegeku!

—L'hauríem d'haver ajudat quan encara hi érem a temps! —digué en Goku dirigint-se al Namekià.

—Som-hi! —digué en Gohan concentrant la seva força i envoltant-se d'una aura blanquinosa—. Si entre tots cooperem podrem ajudar en Vegeku! Sinó, farem salat!

—No serviré gaire d'ajuda, però tens raó —digué en Cor Petit un pèl tens. Amb valentia, es va començar a treure el turbant...

—No farem res —objectà en Goku de cop i volta.

—Hi estic d'acord —digué en Vegeta—. Ningú de l'espai 16 no té la intenció d'intervenir. Ho lamentaran si en Vegeku és derrotat. I, a més, no tinc ganes de lluitar a fons ara mateix.

—Morirem si en Vegeku perd —argumentà en Gohan abans de percebre que algú parlava amb ell a través de la ment. Era en Cor Petit de l'univers 16:

No intervingueu, Son Gohan! Confieu en nosaltres.

Aquest fou el missatge. En Gohan mirà en Cor Petit del seu univers i després es va girar vers l'altre Cor Petit del 16, el qual l'estava observant. La Bra, ell mateix, així com en Goten i en Trunks, tenien plena confiança en en Vegeku. En Gohan fixà els ulls en la fusió Saiyana. No semblava pas disposada a abandonar....

—Si en Cor Petit confia en en Vegeku, jo també. No penso intervenir —interrompé en Goku.

En Vegeta va somriure. S'havia sortit amb la seva. En Cor Petit es va tornar a posar el turbant i en Gohan va fer desaparèixer la seva força.

Tenien raó. Si en Vegeku confiava en si mateix, igual que els altres membres del seu univers, aleshores havien d'encomanar-se a aquell esperit.

A l'espai 16, la Bra i en Gohan es miraren. Confiaven en les possibilitats d'en Vegeku. No l'havien vist mai tan poderós. Es preguntaven si encara tenia algun as a la màniga. Tot i així, quan havia passat al segon nivell de força dels Superguerrers, va dir que estava lluitant al màxim. I amb aquell poder que havia desplegat no havia sigut suficient per batre en Broly...

En Vegeku finalment es va moure. Va estendre els seus braços àmpliament amb els palmells de les seves mans ben oberts.

—Fins ara, no havia ensenyat aquest poder a ningú... Aaahhhh!!! —cridà tot estremint-se de dolor per tal de desplegar tota la seva energia.

Una llum molt intensa semblava emergir del cos d'en Vegeku, enlluernant una altra vegada tots els espectadors i participants. Els Vargues van detectar un enorme pic d'energia que seguia creixent. El Namekià gegant de l'univers 7, que no s'havia mogut gens ni mica tret per obrir els ulls esporàdicament, es va veure obligat a cobrir-se a si mateix impressionat per aquella força estratosfèrica, contínua i encegadora. Una força inigualable!

En Vegeku cridava. La seva aura es va engrandir. Els poderosos i nombrosos raigs que l'envoltaven reflectien la força que desplegava, així com la seva determinació. Va deixar d'estremir-se de dolor. Els cabells d'en Vegeku van créixer, les seves celles van desaparèixer i la seva massa muscular va duplicar-se en volum.

En Vegeku havia finalitzat la seva transformació en Superguerrer de tercer nivell!