DB Multiverse

Capítol 109

Traduït per Bardock

En Cold no tenia gens de por. En aquell combat doblegaria el Guerrer de l'Espai ràpidament, sense dificultats. N'estava convençut. Ningú no havia tingut cap oportunitat contra ell fins aleshores. El que li havia dit a en Bardock era cert: cap dels seus adversaris tenia futur. De cap de les maneres.

Però, no obstant, la Videl de l'univers 9 sí que en tenia, de futur. Però el torneig era totalment diferent a un combat real a mort, o a una de les innombrables execucions que havia portat a terme a l'univers 8.

En Cold no dubtava mai. Tenia fe en la seva omnipotència fins i tot després de veure monstres com en Vegeku i en Broly. Però també era prudent. Si al seu univers no temia res romanent en la segona forma de reducció, al torneig era completament diferent.

El seu primer adversari havia estat digne de veure la seva primera forma de reducció, una forma que en Cold rarament tenia l'ocasió d'utilitzar. No era la seva preferida, però pel que fa a en Freezer es divertia terroritzant éssers amb ella.

El Cold sabia molt bé que qualsevol guerrer del torneig podria amagar recursos: una transformació secreta, una tècnica perfecta, una màgia desconeguda... Havia preferit tornar a la seva forma original per si de cas... Contra la Videl havia desvelat tot el seu poder durant el combat. I ella havia abandonat.

En Bardock, un Guerrer de l'Espai. El darrer representant de la seva raça a l'univers 3, un membre d'aquells micos que en Freezer gairebé va exterminar tot sol amb un gest de la mà -o més aviat de dit-.

És clar que coneixia la llegenda del Superguerrer de l'Espai, la qual havia vençut el seus fills -i a ell mateix- en un munt d'universos. En Bardock era un d'ells, i aquest no dubtava gens ni mica a desplegar tot el seu potencial de combat des del principi.

Havia lluitat contra el seu propi fill a la primera ronda, en Raditz. Un guerrer de categoria inferior que havia declarat superar de lluny el nivell d'en Ginew. Ha! Quin acudit! Antany, en Ginew era el més fort després de la família del Fred... i després fou eliminat per en Freezer.

Una conclusió s'imposà en un tres i no res a en Cold: en Ginew era menys fort que en Raditz i molt menys que en Bardock, el qual, probablement, estava limitat al primer nivell de força de Superguerrer. I en Cold era lluny d'aquest nivell en la seva forma original.

I el primer cop que es van infligir va donar-li la raó al Dimoni del Fred. No va sentir gairebé res. Era l'escalfament o lluitava a fons? Per tal d'assegurar-ho, en Cold va deixar que el Guerrer de l'Espai ataqués primer. Va parar sense dificultats , bé amb velocitat o bé resistència, alguns cops simples i n'evità d'altres.

No, en Bardock no arribava pas al seu nivell.

Llavors, es va decidir a contraatacar sense emprar tota la seva força a fi d'analitzar la situació. Va intentar un cop de genoll a les costelles que va ser aturat i després un cop de puny que va ser esquivat. Després, va accelerar a poc a poc la cadència dels seus cops, obligant a en Bardock a parar-los en lloc d'esquivar-los.

I en Cold es va adonar ràpidament que els seus cops eren massa poderosos per a ell. Els seus atacs directes podien ser devastadors contra un cos tan fràgil com el seu. Fins i tot els seus propis fills no haurien resistit gaire temps.

Després d'haver parat un altre cop de puny amb les seves dues mans per sobre del seu cap, el mico va saltar enrere per prendre una mica de distància amb les dents serrades. Devia sentir mal tot i que cap cop no l'havia atès per ferir-lo.

I això només era el principi!

En Cold no volia deixar ni un instant de respir al seu adversari. Si l'esquivava, l'atacaria encara més ràpid. Si l'aturava, atacaria amb més violència. Si s'allunyava, el perseguiria immediatament. El Dimoni del Fred, amb la capa voletejant darrere d'ell, va sortir expedit a tota velocitat endavant. Somreia en veure l'expressió d'en Bardock: no s'esperava pas que arribés tan ràpid on era ell. A més, havia deduït sense voler les seves intencions servir-se del seu impuls contra ell. En Bardock era molt intel·ligent després d'haver sobreviscut durant anys al genocidi del seu poble, però en aquell combat es deixava anar. Era a causa d'una visió potencial d'un futur que el concernia? En Cold no tenia res a fer.

En Bardock va atacar amb el puny endavant vers el bell visatge d'en Cold, però el darrer va esquivar-lo abaixant-se extremadament ràpid. En Bardock, sorprès, no va tenir temps de veure el puny que va acoblar-se al seu flanc dret tot tallant-li la respiració per culpa del dolor. A continuació, un segon cop va percudir-lo immediatament en ple rostre.

El Saiyà va caure a terra, atordit. Va trigar menys de cinc segons a aixecar-se. Bé, molt bé. Tenia recursos, això era innegable. Una pregunta li ballava pel cap: quant de temps podria aguantar el ritme? Perquè en Cold semblava estar només en l'escalfament. Podria seguir així durant dies. El fastig llevaria molt abans la fatiga.

En Bardock va escopir sang al terra, però el seu rostre no indicava por, sinó determinació. Va serrar els punys i l'aura daurada pròpia de la seva espècie va il·luminar les rodalies. En Cold va restar estoic, dempeus, recte com un pal. Si aquell mico es prenia el seu temps, la seva derrota seria molt més joiosa.

Finalment, va atacar amb el puny endavant. En Cold va estendre una mà i el va frenar en sec. Va estrènyer-li el puny fins escoltar un cruixit i un crit de dolor, però el Guerrer de l'Espai va respondre etzibant-li diversos cops de peu contra el seu tors.

L'armadura va aguantar, però es va esquerdar. En Cold no va sentir gran cosa. D'un moviment sec i ràpid de la seva mà que encara sostenia fermament el Guerrer de l'Espai, el va estimbar contra el terra violentament i després va flanquejar-li una puntada de peu que el va fer volar alguns metres. El Dimoni del Fred es va llançar a la seva persecució. Va ser sorprès un breu instant durant el qual el Guerrer de l'Espai va aconseguir recuperar els seus sentits i controlar la seva "caiguda" enrere tot estabilitzant-se.

La cua d'en Cold va estripar l'aire per atrapar-lo per la cama i fer-lo tornar. L'Emperador de l'univers 8 va etzibar aleshores múltiples cops contra el mico abans d'esclafar-lo de nou contra el sòl. La seva cua es va desatansar i el Guerrer de l'Espai amb prou feines es bellugava. En Cold se'n va burlar:

—Ha! Així, visionari, els teus pseudodons t'han advertit que contemplaries el sòl de tan a prop?

I va esclafir de riure.

Després va aturar-se. Encara no es movia. L'havia mort? Ostres, s'havia passat de la ratlla com sempre...

Va apropar-se al cadàver potencial, s'agenollà, va agafar fermament el turmell i es va aixecar sostenint el cos inert del Saiyà. No, encara no era mort...

—O sigui que aquests són els Superguerrers que, hipotèticament, ens van exterminar en diversos universos?

En Bardock no respongué ni es mogué. En Cold va llançar una mirada furtiva vers els altres Saiyans del torneig. El de l'univers 12, que havia vençut el seu fill Cooler, els quatre de l'univers 13 que regnaven majestuosament, l'incomparable Vegeku i la seva filla de l'univers 16 i la colla de l'univers 18. Era cert que alguns d'ells havien assolit nivells extraordinaris. Però de tots ells, en Bardock de l'univers 3 era probablement el més feble.

—Quina ensarronada! —va afegir finalment el Dimoni del Fred—. Estàs completament sota el meu domini, cap per avall.

En Bardock va obrir els ulls. Tot d'un plegat semblava força tranquil. Com si estigués reposat.

—Cap per avall? Tu sí que estàs cap per avall! —va somriure abans de clavar diversos cops al ventre d'en Cold.

Aquesta vegada, l'armadura va cedir i en Cold va sentir passar els cops que el van fer gairebé sortir-se del ring. L'encadenament d'en Bardock era ràpid i, sobretot, poderós. En Cold es trobava lleugerament superat. Havia abaixat la guàrdia, ja que s'havia cregut vencedor. Un error indigne d'ell...

La puntada de peu que el Guerrer de l'Espai li va clavar en el rostre el va despertar. Es disposava a contraatacar, però en Bardock acabava de prendre alguns metres de distància tot evitant, sense voler, probablement, un cop de peu magistral.

En Cold no el va perdre de vista i va adonar-se que la seva mà espurnejava i que l'aura del Guerrer de l'Espai brillava més bella. Un atac d'energia!

Era massa ràpid per esquivar-lo i va rebre'l en ple rostre, produint una gran i ensordidora explosió. Si el Dimoni del Fred no hagués desplegat una bona part de la seva força de combat just abans de l'explosió, hauria estat tocat de forma molt més severa. Així doncs, en Bardock es reservava bons recursos en termes de rapidesa i de poder.

Era possible. Però no es deixaria tornar a entabanar.

Mentre la fumarada es dissipava, el mico es burlava de l'Emperador.

—Mico filós! —va rondinar en Cold—. T'atreveixes a riure-te'n! No esperis sortir-ne viu...

Va estrènyer els punys. El seu cos el cremava pertot arreu. Res greu, però la seva armadura va quedar feta a miques. Veia perfectament el visatge del Guerrer de l'Espai, el qual havia agafat confiança.

—He, he! La teva derrota s'apropa...

I en Cold va desplegar el cent per cent de la seva força. Els seus músculs es van inflar en un quart de segon. Era bastant més fort i ràpid. I la seva transformació física va tallar la respiració del Guerrer de l'Espai.

—El pare ha arribat al cent per cent... en només un segon! —es va sorprendre en Freezer.

—Bah, i què? No és gens excepcional —va xiuxiuejar-li en Cooler, encreuat de braços—. Quant de temps necessites tu?

—Alg... Alguns minuts... I tu?

—Ehm, potser uns quatre o cinc segons...

Però en Cooler mentia per no perdre el componiment. De fet, en lloc de perfeccionar el camí al màxim poder de la seva forma original, havia desenvolupat la forma d'augment. No necessitava perdre el temps augmentant els músculs, ja que passava a una transformació que li conferia més força.

Sigui com vulgui, veure el seu pare Cold en forma original sense fer esclatar-ho tot al seu voltant, era excepcional. En Cooler no s'havia imaginat mai passar al cent per cent tan ràpid. Ell, que somiava arribar algun dia al lloc d'Emperador de l'univers... Podria ser que no fos tan fàcil fins i tot tenint la seva forma d'augment...

En Trunks de l'univers 12 va llançar una pregunta a l'A-16, qui romania al seu costat:

—I ara? Supera la teva força, oi?

—Justa la fusta.

—Tu no l'has arribat a conèixer mai. En Cold arriba al poder de la segona forma d'en Cèl·lula quan va absorbir l'A-17... És increïble que hagi pogut assolir aquest nivell...

A l'univers 18, en Son Goku va deixar anar un petit comentari...

—Si aquest tal Bardock vol guanyar, haurà de resistir fins que en Cold s'esgoti...

En Vegeta va fer una ganyota i el va respondre:

—Et recordo que "aquest tal Bardock" és el teu pare.

—Ah, ell també?

—A veure... Sigui en Bardock de l'univers 10, del 13 o del 44000, sempre serà el teu pare, carallot!

—Havia oblidat el seu nom... Doncs ara que ho dius... Potser sí que té una retirada a en Raditz...

En Vegeta es va descompondre... En Cor Petit va intervenir:

—Anàvem ben errats.

—Explica't, Cor Petit —va demanar en Gohan.

—Havíem cregut i teoritzat que la família dels Dimonis del Fred no s'entrenava mai sota la simple premissa que estaven situats a l'elit de tot l'univers. Ens havíem equivocat de mig a mig. Aquí, en Freezer romana tranquil·lament en la seva forma original. En Cold l'ha assolit sense pestanyejar, però el nostre Trunks del futur el va matar en la seva forma de reducció. Quant a en Cooler, a l'època, es va transformar per obtenir un guany de poder notable.

—Són uns mitges merdes —va fer en Vegeta—, no tenen res a pelar contra nosaltres.

En Gohan el va esguardar durant un instant abans de replicar:

—No tens curiositat, Vegeta? Imagina't que haguessin seguit el mateix recorregut que nosaltres... Si haguessin passat un any a la Sala de l'Esperit del Temps, per exemple. Recorda tot el que ens va aportar... Però em pregunto quin efecte tindria en ells...

—Tant se val —insistia en Vegeta—. No ho sabrem mai. Però si et fa gràcia, et podries fer la mateixa pregunta per a tots els que són aquí: en Bardock, en Bojack, en Nappa, fins i tot en Cèl·lula... Però jo, prefereixo mirar el combat.

Al ring, els dos lluitadors es preparaven per al segon assalt.