VUITENA PART: EL PRIMER CONTACTE AMB EL SUPERGUERRER LLEGENDARI DE L'ESPAI!

Capítol 36

Traduït per Gerard16

Al costat de l’espai reservat a l’univers 17, l’univers 18 estava fent tant d’enrenou com l’univers 16. Quina mala sort haver anat a parar entre aquells dos grups. En Son Goku i la seva colla també menjaven molt. Tot i que no tant com en Vegeku. Aquest últim menjava molt més que en Goku i en Vegeta junts. Per contra, en Son Gohan i la Videl menjaven més animats que els seus homòlegs de l’univers 16. Després de tot, no era realment la seva filla qui havia estat assassinada. Només de veure-la barallant-se amb l’Ub, que seia al seu costat, per l’últim tros de carn, ja els feia somriure. Tot i així, allò no els impedia de parlar sobre l’altra Pan:

—Pensa, Son Gohan... Una mica més i és la nostra qui s’enfronta a aquell monstre...

—No crec que l’hagués deixada pujar al ring... —va respondre en Son Gohan per tranquil·litzar-la una mica—. Si el meu altre jo ho ha fet, és perquè ella havia arribat al nivell de Superguerrer... Però en el mateix cas, en el moment en què en Bojack l’hagués agafada, jo hauria intervingut...

—Son Gohan...

La Videl va veure que a la brillantor dels ulls del seu marit hi havia una certa tristesa. Es devia preguntar com era possible que una altra versió tan similar d’ell mateix, hagués deixat que allò passés. De fet, si tan similar era, es podia dubtar si el seu homòleg del 16 es penedia profundament de no haver intervingut? No... I tant que se’n penedia... I allò li devia fer encara més mal...

A causa d’això, i des de l’inici de l’àpat, en Son Gohan es preguntava si deixaria abandonar la Pan tal i com ella havia suggerit abans... o l’animaria a seguir, però sempre i quan anés amb molt de compte. El seu avi no volia que abandonés tan ràpidament. Mentre menjava amb avidesa, aquest últim va notar l’ansietat de la parella i també la de la seva néta qui, malgrat la seva aparent alegria i les disputes amb l’Ub, encara es preguntava què fer.

—Així doncs, Pan, què has decidit? —preguntà directament en Son Goku després d’haver-se acabat el plat.

—No ho sé, avi... Tinc una mica de por...

La nena va mirar cap avall, com si aquella revelació la fes avergonyir. L’Ub li va posar una mà l’espatlla, i, quan la Pan el va mirar, va somriure abans de dir:

—Saps una cosa? Jo també tinc una mica de por, ara. M’adono de com ens pot sorprendre qualsevol combatent. No estava preparat i he pecat d’ingenu. Tenir una mica de por et permet ser prudent, crec...

L’Ub es girà cap a en Goku, com si esperés tenir una validació del que havia après després de la seva lluita contra en Tidar. El deixeble d’en Goku va seguir:

—El teu pròxim combat és contra en Kakarot... No et deixaràs guanyar tan fàcilment, oi?

—Jo...

Encara va dubtar una mica. En Son Goku intervení:

—Sempre has desitjat lluitar contra mi, així que aquesta és la teva oportunitat! Imagina-t'ho! Podràs lluitar a fons contra algú que se m’assembla molt!

La Pan va recuperar el somriure durant un instant abans que se li passés pel cap:

—Però segurament ell es pot transformar en Superguerrer! Mai no el podria guanyar així!

En Son Goku encreuà els braços amb un aire pensatiu:

—Caldrà que aconsegueixis transformar-te també... Això em recorda quan entrenava el teu pare.

En Son Gohan també se’n recordava molt bé. Li va dir que alliberés la seva força a través de la ira, pensant en en Cèl·lula, per exemple. Però ell no l'havia vist mai... Llavors el seu pare li digué que s’imaginés en Freezer però sent encara molt més malvat... Allò finalment va funcionar... Però en Gohan també havia tingut més temps per preparar-se i aconseguir-ho... En canvi, en un combat de debò no n'hauria tingut tant, de temps. Podrien entrenar-se una mica abans del seu combat darrere de l’estadi?

—Son Gohan —digué en Goku per fer-lo sortir dels seus pensaments—. Deixaré que li expliquis tu mateix. Això la podria ajudar.

En Son Gohan va assentir amb el cap. Es va canviar el lloc amb la Videl per estar més a prop de la seva filla i parlar-li, per fer-li comprendre que ell va haver de necessitar molta ràbia per arribar-se a transformar. Ella ja ho sabia, això. Ja li havien explicat moltes coses sobre el seu pare i el seu avi, així com d’en Vegeta... Però ella encara no ho havia aconseguit, i prenia l’exemple d’en Trunks i el seu oncle Son Goten, els quals s’havien transformat als set anys malgrat viure en pau i alegria. Però aquesta vegada, havia guanyat una mica més de motivació, com si realment volgués derrotar en Kakarot, o, com a mínim, disputar un bon combat. Segurament només li faltava d'aconseguir l’estat de Superguerrer. Ho desitjava!

Mentre que en Son Gohan i la seva filla parlaven, en Son Goku va continuar atipant-se com un lladre, fet que divertia una mica a l’Ub. Tothom gairebé havia acabat, i només quedava ell menjant. El jove mirà davant seu. Els seus ulls es van creuar amb els de la Bra. Li encantava el físic d’aquella noia tan maca. Però el seu comportament distant i el seu menyspreu per tot, propi dels adolescents una mica massa mimats, sempre els havien mantingut allunyats. I encara pitjor... Era la filla del terrible Vegeta. Mai, per res en el món, no s’atreviria a posar-lo en contra seva! A més, els temes de conversa d’aquella noia eren generalment ben avorrits per a ell. Al final, va acabar pensant que ella no li interessava. O només era una excusa. L’Ub seguia sent un noi tímid de cap a peus.

Hi va havia una altra persona que l’intrigava. Darrere de la Bra es trobava l’espai 17, i una mica més lluny, el 16. L’Ub començà a observar el grup i particularment l’altra Bra. S’havia transformat en Superguerrera quan la Pan fou assassinada, i el seu nivell d’energia semblava molt elevat. Ella era molt més forta que la del seu univers, i allò li encantava. Li hauria agradat de lluitar contra ella però estaven en meitats diferents de la taula de combats. Així doncs, tan sols es trobarien en una hipotètica final... fet que significava haver de guanyar el Monstre Bu de l’univers 11, o al Kaitoxin del Sud... després en Son Goku, i potser en Vegeta o en Trunks de l’Univers 12... I també hi havia en Cèl·lula... Quin munt d’adversaris tan poderosos que hi havia... Sort que passaria la segona ronda sense haver de lluitar; allò li estalviaria energia.

Per fi en Son Goku va acabar de menjar. Els Vargues s’afanyaren a retirar els plats bruts de la taula per proposar les postres, abans que finalment comencés el pròxim combat, el qual era el que en Goku més desitjava. Després de les postres, és clar... L’anunci del combat entre en Vegeku i en Broly els havia deixat a tots atònits, però, al final, els hi va semblar que era el millor que podia haver passat. Encara que en Vegeku perdés, el podrien ajudar per acabar amb en Broly. De tota forma, en Broly i en Vegeku no eren els únics participants que interessaven a en Goku. Entre aquests hi havia l’A-17, contra el qual lluitaria a la segona ronda. I pensar que va somiar que lluitava contra ell i la seva germana quan en Trunks del Futur va venir per avisar-los perquè es preparessin! Li havia dit que es moriria d’una malaltia. Era realment frustrant no poder enfrontar-se amb ells! Però, finalment s’hi enfrontaria. Encara que la diferència de nivell fos massa gran, ho gaudiria igualment. I després, hi hauria en Nappa o en Freezer, dos adversaris que ja havia guanyat, però que tindrien una segona oportunitat. I, a continuació, esperava poder lluitar a fons, sense límits, al màxim de les seves capacitats, contra l’Ub!

Les postres arribaren. En Son Goku es preparava per menjar de nou, quan en Trunks de l’univers 12 s’aproximà. Volia menjar amb ells per xerrar sobre “els vells temps”. Tindria moltes coses per explicar a la seva mare quan tornés! Va ser un gran plaer per a tot el grup de l’espai 18 oferir-li un lloc.

La Videl va deixar el seu lloc perquè en Trunks s’instal·lés entre en Son Gohan i en Goku i es situés davant del seu pare, en Vegeta. La dona d’en Son Gohan es posà al lloc de la Pan, qui va seure a la seva falda per falta de cadires. Van parlar sobre el seu món, de la reconstrucció que avançava la mar de bé, especialment gràcies a l’A-16. En Trunks explicà llavors com l’havia trobat, i com després l’havien reparat amb la Bulma.

A en Son Gohan li hauria agradat parlar-li sobre el Monstre Bu i preguntar-li si en Babidi també va aparèixer al seu univers, però ja no tenien gaire més temps, i aquella era una llarga història. Hauria d’esperar-se al pròxim descans, probablement després que s’acabessin els combats de la segona meitat de la taula.

De totes maneres, en Trunks comprenia que el seu pare havia canviat durant tot aquell temps. El trobava més simpàtic que abans. Entre el Vegeta que havia conegut quan combatien contra els androides i aquell que li havia dit adéu quan va marxar al seu futur, hi havia una diferència bastant visible. Era obvi! Segurament el fet de viure amb el seu fill també l’havia canviat...

No obstant, en Trunks no comptava pas que li donés peixet. Contràriament a la vegada que es van enfrontar amb en Cèl·lula Perfecte i ell havia tingut por de mostrar tota la seva força davant del seu pare, no es contindria en el torneig. A més, en Vegeta no ho voldria. Les seves mirades es van trobar diverses vegades durant el debat i, sense dir ni una sola paraula, s’entenien.

D’altra banda, també tenia ganes de lluitar contra aquell tal Tapion. Feia pinta de tenir una espasa genial. Un duel d’espases hauria estat bé. Envejava en Krilín, per això.

Volia parlar més seriosament sobre el cas Broly. Però just aleshores aparegué un altre Trunks amb un altre Goten; eren els de l’univers 16. Esperant darrere del muret que delimitava els espais, van saludar a tothom abans de preguntar:

—Ens podem unir a la festa?

—Una reunió de Trunks, això sí que és genial! —declarà el de l’espai 18.

El Trunks de l’univers 12 va somriure. Mai no s’hauria imaginat aquella situació, parlant amb dos exemplars d’ell mateix. N’hi havia per perdre la xaveta! Bé, ja era la segona vegada que allò passava...

—No, de fet... —començà responent en Goten—, en Vegeku s’ha cruspit tot el nostre menjar!

—No ens queda res per menjar —acabà dient en Trunks una mica trist...

Feia teatre, segur! Al cap i a la fi, en Trunks es coneixia a la perfecció ell mateix!

—Us queda alguna cosa per nosaltres? —preguntà finalment en Goten, revelant així tota la seva ambició principal.

—De debò que s’ho ha menjat tot? —digué sorprès en Goku mentre els dos nois de l’univers 16 s’aproximaven.

De fet, s’havia pres un plat de mida pantagruèlica, i encara no estava tip del tot. De totes maneres, ja s’havia quedat prou satisfet.

—Tot. Les seves tres o quatre racions, no sé si més, i gran part de les nostres...

—De fet —precisà en Goten—, no l’hem vist prendre’ns res, però és tan ràpid que no l'hem pogut ni veure...

—Sí, perquè... —afegí encara en Trunks de l’univers 16—, davant dels nostres nassos hem vist els plats desaparèixer o, simplement, s'han buidat més ràpid del que nosaltres menjàvem...

—Uau, no sabia que, un cop fusionat, es tenia tanta gana fins al punt de robar als altres —digué en Goku mirant el seu rival Vegeta qui no parava atenció a tot allò.

—Escolteu, què és aquesta història de la fusió?

Tothom mirà en Trunks de l’univers 12. Era cert que ell no coneixia aquell concepte, tot i que començava a sospitar que hi havia alguna cosa entre en Goku, en Vegeta i en Vegeku.

—T’ho podem ensenyar, si vols! —van cridar a la vegada els dos Son Goten.

Els dos Trunks dels universos 16 i 18 van estar d’acord. Certament, es disposaven a ensenyar els seus poders a un rival, però, com a Gotrunks, eren molt més forts que un sol Trunks.

—Sortim de l’estadi. Ja veuràs quin goig! —digué en Trunks de l’univers 18 enlairant-se per marxar.

—Espereu, venim amb vosaltres! —afegiren els fills d’en Vegeku intentant emportar-se el màxim nombre de pastissos amb els seus braços.

En Trunks de l’univers 12 es va sentir una mica obligat a seguir-los, ja que hauria preferit parlar sobre en Broly, fet que no va trigar gaire a fer el grup de l’espai 18 poc després que els tres Trunks i els dos Goten haguessin marxat...

Els cinc “amics”, un cop fora de l’estadi, s’enlairaren per allunyar-se una mica i assegurar-se de no ser realment vistos. Ja lluny de mirades indiscretes, aterraren, i els dos Son Goten i els dos Trunks començaren a explicar-li a l’altre Trunks, encuriosit, el principi de la fusió.

—Va ser el meu pare, en Goku, qui ens la va ensenyar, per tal d’enfrontar-nos amb en Bu.

—Aquell de l’univers 11? —preguntà interessat.

—Primer, sí. Però finalment vam haver de lidiar amb una altra versió d’ell, més aviat com la de l’univers 4...

—El principi... —començà un dels Gotens—, és que dos cossos es fonen en un de sol! El resultat és extraordinari!

—T’ho ensenyarem de seguida! —digué el Trunks de l’univers 16.

—Sí, sí! —cridà el seu homòleg de l’univers 18.

De sobte, en Trunks i en Goten de l’univers 18 s’adonaren que no es podien permetre el luxe de fer allò.

—No, espereu! Es necessiten trenta minuts perquè ens desfusionem, i trenta minuts més per poder tornar-nos a fusionar! Segurament ho necessitarem si en Broly es desperta i ens ataca! —exclamà en Goten.

—El meu pare se n’ocuparà. No cal preocupar-se —digué l’altre Trunks, mentre que el de l’univers 12 romania en silenci.

—Jo prefereixo no córrer cap risc —afegí el Son Goten de l’univers 18—. Fem només els moviments!

—Moviments? —repetí en Trunks de l’univers 12.

—Sí. La fusió s’executa mitjançant una dansa.

—Una... una dansa?

—Ah, sí, la primera vegada penses que és una merda, però, finalment, t'hi acostmes. Mira bé!

Els dos Goten i els dos Trunks es van col·locar en posició i, a càmera lenta, van efectuar els moviments de la fusió davant dels ulls atònits del Trunks del Futur.

—Que potser us en foteu? És una broma? —digué després d’haver esperat que acabessin la demostració.

—No, això funciona de debò!

—Sort que no sóc cap d'ells! Vaig estalviar-me ser la vergonya universal! —es digué a si mateix en Trunks, realment sorprès que existís una cosa com aquella, però també i, sobretot, perquè uns dobles d’ell mateix d’uns altres universos haguessin acceptat fer allò!

—Vine, ho faràs amb nosaltres! —proposà un dels altres Trunks.

—Eh? Què? No, he d’anar a... Em... L’A-16 m’està esperant!

Va tractar d’allunyar-se dels seus homòlegs, però darrere d’ell estaven esperant els dos Goten, els quals l’empenyeren per situar-lo entre els seus dos homòlegs. Visiblement obligat a participar en aquella farsa, tens, vermell de vergonya, el Trunks de l’univers 12 va haver de seguir durant llargs i interminables minuts, els moviments dels seus amics per aprendre un ball ximple que, fins que no es demostrés el contrari, no era res més que una broma estúpida!

Finalment, van decidir fer una parada i el Trunks del 12 va poder respirar un moment. Quan estaven a punt de tornar-hi, els hi preguntà:

—Vosaltres també heu lluitat contra en Broly?

—És trauma per a nosaltres —digué en Goten de l’univers 16.

—T’ho explicarem... —digué un dels altres Trunks abans de començar el seu relat.

Els Trunks i els Goten van tornar a temps a l’estadi. Tot just havien arribat que els Vargues demanaren a tots els participants que retornessin als seus respectius espais per tal de començar la segona meitat de la primera ronda. Aleshores, en Trunks de l’univers 12 se separà dels seus amics, però sabia que tindria altres oportunitats de parlar amb ells. Mentre marxava, s’adonà que, a l’espai 19, els homes amb armadures feien com una petita pregària, o millor dit, un últim homenatge a en Tidar, el guerrer que havia estat assassinat per l’Ub. Aquells nano-guerrers esperaven que els Vargues mantinguessin la seva paraula, i que fos ressuscitat al final del torneig. No volien més pèrdues i havien decidit d'utilitzar els grans mitjans, malgrat els riscos potencials, pels seus pròxims combats.

I a l’espai de l’univers 20, uns Vargues i un Namekià s’aproximaven al bloc de gel que no es fonia. El Namekià hi posà la seva mà dreta a sobre, i, per l’ordre d’un Varga, començà a descongelar en Broly...

Estava arriscant la vida dels participants i de tots els espectadors del torneig...

De sobte, la tensió augmentà entre els membres de l’univers 18. Exceptuant aquells que no l’havien conegut, tots se’n recordaven molt bé d'ell, i, sobretot, dels cops que havien rebut lluitant contra aquell monstre...