DB Multiverse

Part 14, Capítol 69.

Capítol 69

Traduït per Bardock

A les graderies, els espectadors cridaven a ple pulmó. Volien veure el combat. Des que havia començat el torneig, els combats solien durar molt poc, o ni tan sols es disputaven. El fet de desqualificar un participant perquè s'havia oblidat de tocar el terra del ring era massa.

—Vinga! —cridaven a l’uníson—. Volem el combat!

Dels disset participants que encara seguien al torneig, hi havia un que estava especialment interessat en veure aquesta lluita. Volia ficar-hi cullerada. Era dempeus amb els braços plegats al bell mig de l’espai de l’univers 4. Cridà amb una potència que es va escoltar per tot l’estadi, com si hagués parlat amb el micròfon del presentador:

—Vinga, Mestre Namekià, Senyors Vargues, doneu-li una segona oportunitat, no?

La seva veu va ressonar per tot l’estadi. Tothom el va sentir, i fins i tot en Gast es va quedar garratibat.

A l’espai de l’univers 1, els Kaitoxins es trobaven de nou amb un dilema: havien d’aplicar les regles, o podien fer una excepció molt excepcional?

—Això és intolerable! Trenquen les regles contínuament! —va fer en Kaitoxin del Sud, el qual creia que les normes s’havien d'aplicar sempre.

—Jo crec que això ho hauria de decidir l’oponent —interrompí la Kaitoxin de l’Oest. Creia que es podia ser tolerant en aquest cas.

En Gast Carcolh es va girar cap a en Cèl·lula Junior i va reflexionar ràpidament. Podria haver rebutjat la proposta, tornar al seu espai i guanyar sense lluitar. Però la lluita podia ser un bon escalfament. Feia molts anys que no lluitava al màxim de les seves capacitats; era una bona oportunitat de posar-se a to.

—Accepto continuar el combat! —cridà.

En Gast es mantenia recte com un ciri, amb els braços al costat del cos i els punys tancats. Havia de reconèixer que la galta li coïa una mica. Per això, volia mostrar una mica de poder contra aquell lluitador diminut. Era tan petit que només li arribava pels genolls!

Davant d’ell, el cel·luleta es va apropar. Estaven encarats a menys d’un metre de distància l'un de l'altre. En Cèl·lula Junior va alçar al màxim el seu cap mentre que el Supernamekià el fitava de ben amunt.

—D’acord, es restableix la lluita, i el combat pot començar ara —anuncià un Varga a través del micròfon.

—Aquest combat el disputen el més alt i el més menut dels participants —digué un altre ocell a la cabina de control.

En Gast va estrènyer les mans i va desplegar una explosió d’energia. Una aura brillant el va embolcallar, fent que la seva capa voletegés darrere la seva testa. La vibració energètica va arrossegar el cèl·luleta sis metres enrere. Però no era cap problema per a ell; sabia com mantenir l’equilibri.

Estava amagant molt de poder!, pensà en Cor Petit, mentre que en Goku exclamà:

—Oh! Aquest Namekià no fa broma!

A en Cèl·lula Junior no li feia gens de gràcia haver sigut arrossegat uns metres d'aquella manera. Ell també podia desplegar una aura brillant. Va estendre la seva energia, mostrant el màxim del seu poder. Una aura daurada amb espurnes blaves elèctriques el rodejà.

—Però... Si és molt més fort —puntualitzà en Gohan.

—Més fort que en Cèl·lula després d’autodestruir-se —confirmà en Vegeta, amb els braços encreuats.

—Tal com sospitàvem, en Cèl·lula està amagant les seves habilitats reals —digué en Goku girant-se vers en Cèl·lula, el qual somreia.

Al ring, el cel·luleta blau es va abalançar sobre el seu adversari que restava immòbil. Aquesta vegada, ja estava preparat. Va dirigir una puntada de peu a la testa del Namekià, el qual va aturar-la sense cap dificultat amb l’avantbraç dret. En Cèl·lula Junior va reaccionar ràpidament amb una altra puntada de peu dirigida a l'altra banda del rostre del seu contrincant, però es va topar una altra vegada amb un braç. El cel·luleta va augmentar la velocitat dels seus moviments, atacant el seu rival pertot arreu i utilitzant la seva alçada diminuta per colpejar els panxells de les cames del seu contrincant i restant lluny dels grans punys del Namekià. Però no hi havia res a fer. En Gast era massa ràpid contrarestant tots els seus cops.

El Supernamekià restava tranquil i tenia una forta determinació. Cadascun dels seus moviments era precís. Volia aturar cada atac amb el desgast mínim d’energia possible. En canvi, a en Cèl·lula Junior tant li era quanta n'estava malbaratant, ell.

Quan el cel·luleta va intentar un nou cop al panxell per fer caure el seu adversari, aquest s'agenollà de seguida. No obstant, el petit lluitador es va sorprendre de la mida del seu rival i va perdre un temps molt valuós. En Gast li va clavar un bon cop de puny a la cara. Encara que en Gast no hi havia aplicat tota la seva força, el cop fou simple però poderós. En Cèl·lula Junior va volar pels aires abans de recuperar-se i redreçar-se. Immediatament, va atacar amb un Makankosappo. Això no va espantar el Namekià, que ja havia vist aquella tècnica. Semblava que engraparia el raig amb la mà, però va seguir el seu moviment i, girant sobre si mateix, va tornar-lo amb un cop sec al seu oponent, qui, al seu torn, el va esquivar amb precisió.

Els dos adversaris no es van bellugar i es van esguardar durant uns segons. En Gast seguia tranquil. En Cèl·lula Junior serrava les seves dents mentre pensava una nova estratègia... que, finalment, va posar en funcionament.

Va encreuar-se de braços i, en desencreuar-los, es va duplicar tot sencer. Va repetir el procés diverses vegades a fi de multiplicar el seu nombre. Semblava que no acabaria mai. Primer n'hi havia quatre, després vuit, després setze, després trenta-dos i, finalment, seixanta-quatre! Havia dut la tècnica d'en Tenshinhan al seu paroxisme!

—Ghi, hi, hi, ghi, ghi! —cridaren simultàniament totes les seixanta-quatre rèpliques abans de precipitar-se vers en Gast, qui encara restava calmat.

Ja havia vist aquella tècnica anteriorment i coneixia el seu punt feble. Però el seu adversari no es donaria per vençut tan fàcilment. Una desena de cèl·luletes arremeteren contra ell, però els va esquivar fent un salt de diversos metres d'alçada. Una desena més el van encerclar i van tractar de colpejar-lo. En Gast va aturar tots els cops i va començar a girar sobre si mateix cap per avall per etzibar diverses puntades de peu violentes a totes les rèpliques en menys de dos segons.

Encara no havia restablert la seva posició quan, de sobte, li van caure a sobre diversos atacs d’energia. Els va evitar desapareixent. A partir d'aleshores, tot va succeir molt ràpid. Un duplicat d’en Cèl·lula Junior va presenciar una explosió davant d'ell; era un altre clon que havia esclatat després de rebre un tret mortal. Immediatament després, un altre va esclatar al ring. Després, un altre al seu darrere. Durant deu segons, en Gast es va moure veloçment evitant i rebutjant d'un sol cop tots els trets d’energia mortals contra cada rèplica que es creuava en el seu camí. De vegades, en lloc de desviar-los, en Gast desapareixia, deixant que l'atac blavós seguís el seu recorregut fins que un cel·luleta entomava de ple l'atac sense tenir temps a moure's.

El Cèl·lula Junior original va començar a reunir energia, la qual es multiplicava cada vegada que un clon esclatava. Va estendre els braços en tota la seva amplitud i va fer aparèixer una aura brillant amb llamps pel voltant del seu cos. Preparava un atac devastador, un moviment que va provocar una ganyota de menyspreu a en Vegeta de l’univers 18.

Tan bon punt en Cèl·lula Junior va disparar l'atac, en Gast havia reaparegut al ring prèviament en bona forma. Estava tranquil i ni tan sols esbufegava. Havia vençut totes les altres rèpliques. No pensava eliminar el darrer cèl·luleta; simplement volia observar i rebre de ple el Final Flash.

L'explosió va ser violenta. El ring seguia intacte, ja que l’únic que va rebre l’impacte total va ser el Namekià. L’àrea de combat només havia rebut danys col·laterals. El cèl·luleta panteixava profundament i intentava recuperar l’alè mentre el fum es dissipava. El resultat final no li agradava gens.

En Gast seguia dempeus, dret com un perpal i tan tranquil com sempre. La seva túnica havia sigut vaporitzada per l'atac. La seva capa estava feta miques al terra darrere d’ell. Però en Gast Carcolh estava indemne. Fins i tot, el primer cop de puny havia sigut més efectiu!

—Res... de res?! Fins i tot després de rebre de ple aquest atac frontal?! —digué l’Ub desconcertat.

—Crec que ha estat ferit —replicà en Cor Petit, el qual era el més idoni per explicar la situació—. Però s’ha regenerat immediatament abans que el fum s’esvaís per tal d’impressionar el seu oponent.

—Ferit fins a quin punt? —preguntà en Goten—. Una cosa és ferir-se per unes cremades; una altra cosa és tenir mig cos desintegrat.

En Cor Petit pensà durant uns segons abans de respondre:

—No ho sabrem mai.

En Gast va estendre el seu braç per davant i, de cop i volta, el va allargar. La seva gran mà atrapà el cap d’en Cèl·lula Junior, i va seguir estirant la seva extremitat centenars de metres més fins que el cèl·luleta va estimbar-se contra l'escut que protegia el públic. El lluitador menut va restar immòbil durant uns segons; la subjecció per part del Namekià era forta. Massa forta. Amb una certa agilitat, la petita criatura blava s’ho va manegar per picar el canell d’en Gast amb un cop de peu, la qual cosa li va permetre d'alliberar-se. Immediatament, va carregar contra el seu oponent; tindria un petit avantatge si arribava cap on era en Gast abans que el seu braç retrocedís i tornés a la normalitat.

Malauradament, en Gast tenia recursos. El seu braç va tornar a la normalitat de seguida, i el Supernamekià va esperar dempeus i fermament el seu enemic, el qual va frenar el seu ritme sense saber què fer. El dubte fou el seu pitjor enemic. Aleshores, s'observà una espurna en un dels ulls d’en Gast. Un raig molt fi va sortir disparat d'aquell ull, foradant el cap d’en Cèl·lula Junior i perdent-se en la immensitat de l’espai.

En Cèl·lula Junior va seguir flotant durant uns segons. La sang del forat del mig del seu cap rajava per tota la seva cara. Els seus ulls es van retraure i, finalment, es desplomà al ring.

—Per què no es cura aquesta ferida tan petita?! —preguntà en Son Goten de l’univers 16, el cervell del qual no contemplava la possibilitat que un forat al cap fos pitjor que un braç tallat.

—No crec que els cel·luletes puguin regenerar-se —digué en Gohan.

Va rememorar la facilitat amb què va destruir set d’ells . O eren vuit? Fos com fos, no se’n recordava.

—De totes maneres, ha tocat el nucli d’en Cèl·lula Junior... —digué en Vegeku.

—Com sabia que en tenia un? —preguntà en Gohan.

—Aquest Namekià és realment formidable. Em supera en tots els sentits —va declarar en Cor Petit—. Força, velocitat, regeneració, tècnica, intel·ligència...

—Victòria d'en Gast Carcolh de l’univers 7! —declarà el presentador.

En Gast va abandonar el ring i va tornar a l'espai 7. A l’espai de l’univers 17, en Cèl·lula remugava. En Vegeku va apropar-se per fer-li la guitza.

—No pateixis, Cèl·lula, serà ressuscitat al final del torneig...

En Cèl·lula no va contestar. Tant li feia si el cel·luleta era ressuscitat o no. Semblava que en Vegeku li hagués llegit el pensament:

—Bé, sempre i quan no en concebis una dotzena, és clar...

Després d’uns minuts, el ring va tornar a la seva perfecta forma esfèrica. L'última lluita de la primera ronda va ser anunciada...