DOTZENA PART: EL SABOR DE LA VENJANÇA

Capítol 56

Traduït per Rei Vegeku

Després de l’interminable combat entre el Gotrunks de l’univers 16 i el del 18, el següent combat es decidí per un abandonament de l’univers 10 a favor d’en Nekomajin de l’univers 2. Dos nous lluitadors estaven a punt de ser cridats per el presentador Varga. Parlant a través del micròfon, la seva veu ressonà a tots els altaveus instal·lats a l’estadi, sobretot als 20 espais dels participants.

—El proper combat serà entre en Xeniloum de l’univers 19 i en Bu de l’univers 4!

En Bu s'envolà amb tota normalitat, amb els braços encreuats, fins arribar sobre el ring, on esperà el seu contrincant. Decidit a donar més informació un cop més, el presentador afegí:

—L’univers 19 fa poc que ha perdut un dels seus combatents que s’ha enfrontat contra un jovenet de l’univers 18. Recordem en Tidar, el primer mort del torneig. Sens dubte que en Xeniloum venjarà el seu camarada enfrontant-se contra el seu oponent!

—Bé, ja és hora que els mostrem... —digué en Xeniloum, activant el mode combat de la seva armadura fabricada a base d’un compost de carboni.

Aparegueren dues xarreteres així com una protecció a l’estómac just després de la formació d’un triangle que cobria el cor de l’usuari. Al mateix temps també es formaren proteccions per als genolls i per als colzes. A prop dels guerrers de l’univers 19, els nostres amics del divuitè univers estaven de pasta de moniato.

—Què? No heu abandonat? —preguntà sorprès l’Ub, apropant-se al muret que separava l’espai dels dos universos.

—Ei, escolta, no te’n riguis de nosaltres! Si ens vacil·les... —començà a cridar en Magsuns, un dels dos membres rossos del grup.

—Ho sento! Em sap greu pel vostre amic, m'he deixat portar per les emocions! —es disculpà el noiet, alhora que pensava: Ell m'ha tallat un braç...

El guerrer espacial de l’univers 19 es calmà i s’asserenà de nou. Després d’uns instants de silenci incòmode, durant els quals els dos homes es miraren mútuament, l’Ub, que no volia que perdessin ningú més, prosseguí:

—Hauríeu d’abandonar. No heu vist el poder dels altres participants? Les vostres armadures estan bé, però no seran suficient...

—Les armadures? Cof! No enteneu res! De fet, no heu vist el nostre veritable equipament!... —exclamà en Magsuns, mirant els tres companys que tenia al darrere.

—No us heu adonat que hem canviat les nostres armadures? —afegí el més gros dels combatents.

L’Ub i la resta ja s’havien adonat que alguns d’ells s’havien canviat l’armadura. El més gros s’havia canviat l’armadura imponent que duia per una de més simple que, a més, també semblava menys efectiva i menys impressionant. El segon detall que l’Ub detectà fou que tots els guerrers de l’univers 19 duien el mateix tipus d’armadura: sense cap tipus de personalització, totes s'assemblaven. Armadures manufacturades en sèrie? Impensable... D’altra banda, fabricar el mateix tipus d’armadura basada en la mateixa tecnologia devastadora...

—No ens pensàvem que necessitaríem les nostres armadures de guerra per a un simple torneig —afegí secament el paio que es trobava a la dreta del més gros abans que aquest últim prosseguís:

—Però com que resulta que el nivell és bastant superior al dels Dimonis del Fred, vam demanar permís per utilitzar el nostre “Ultra” equipament. Un Varga va enviar el missatge al nostre jerarca.

—Què són els Dimonis del Fred? —preguntà innocentment en Goku a en Cor Petit, que era a la seva dreta.

—En Freezer, en Cooler i en Cold —s’avançà en Vegeta—. Els darrers representants de l’espècie dels Dimonis del Fred.

—Ah bé, així que tenen aquest nom? No és gaire impressionant...

—En qualsevol cas, ara entem millor els seus noms ridículs! —afegí en Trunks mirant en Goten.

—I què me'n dius del teu? —replicà en Vegeta que, com sempre, n'estava fart de l’actitud del seu fill.

Sens dubte que el Trunks de l’univers 12 hauria d’haver estat el seu fill “autèntic”...

—I com ho saps que ells eren els últims? —preguntà en Son Gohan, tornant al tema que els ocupava.

—Hi ha històries que abans s’explicaven... —respongué en Vegeta, cansat de donar tantes explicacions—. Em sembla recordar que existia un llibre que parlava sobre aquesta gent... Crec que es titulava Hanasia...

Els guerrers de l’univers 19, també cansats d’haver d’aguantar una classe d’història, tornaren a les explicacions sobre les seves estimades armadures:

—Els vells sempre són lents a l’hora de prendre una decisió —seguí dient el guerrer corpulent, sense preocupar-se de les petites discussions que podien produir-se alhora que ell parlava—, però ara ja no hi ha cap problema. Ara podrem lluitar de veritat!”

En Son Gohan decidí intervenir per opinar sobre aquell tema:

—Me n’alegro per vosaltres, però segurament heu vist que la majoria de participants són molt més forts que en Freezer...

Aquest cop va ser el tercer xicot del grup el que va parlar:

—La força no importa. Aquell Broly que tant us espanta l’hagués destruït d’un sol cop amb aquesta armadura.

—No heu vist que era invencible i que no hi havia manera de ferir-lo? —respongué en Son Gohan, realment sorprès de la gran confiança que aquells homes tenien en les seves armadures.

—Sí, però això és inútil contra el nostre...

—Ja és suficient, Naurb —el tallà un dels seus companys—. No revelis les nostres armes. En lloc de xerrar, mirem el combat d’en Xeniloum.

El darrer havia saltat fins al ring per unir-se amb en Bu, que portava esperant-se palplantat uns dos minuts... No obstant això, el combat encara no havia començat. Els espectadors començaven a impacientar-se. En Xeniloum esperava que el seu contrincant li parés atenció... Quan estava fart que el Dimoni li fes cas omís, intentà cridar-lo:

—Ei, emm... Bu! Estàs preparat? —preguntà en Xeniloum.

—Perdona... —digué en Bu, fixant-se finalment en el lluitador espacial—. Estava escoltant la conversa tan interessant d’allà baix... Però pots atacar, la lluita ha començat —digué finalment amb un somriure.

En Xeniloum sospirà, estirà el braç esquerre i amb el dit índex apuntà en Bu. No estava disposat que li impedissin d'atacar. Si en Bu no volia prendre’s les coses seriosament, pitjor per a ell.

Una llum aparegué a la punta del seu dit. En Xeniloum dibuixà ràpidament una “Z” invertida, una silueta que també es va dibuixar al cos d'en Bu, el qual fou tallat en quatre parts arreu del seu tors. El làser invisible seguí el seu camí, travessant l’escut protector de les grades, fins que va traspassar un dels pilars situat darrere de la multitud.

—Caram... —digué en Bu somrient, alhora que es regenerava.

—Això és el que m’imaginava... —digué en Xeniloum—. Tens els mateixos poders que l’altre Bu!

Al centre de control, els Vargues estaven patint una petita crisi nerviosa. Alguns càlculs i comentaris dels especialistes circulaven d’una banda a l’altra.

—Ha tallat un pilar! —bramà un dels controladors Varga.

—El 100% de l’energia ha travessat la barrera! —informà un segon Varga.

—Si torna a disparar cap al públic, moriran tallats! —exclamà el primer—. La seva tecnologia és superior a la nostra?

Un Namekià, present a la sala, intervingué per respondre aquella pregunta:

—Em temo que puc afirmar-ho. Quan els vam trobar vam descobrir una gent molt avançada en tots els aspectes... Era realment impressionant...

Molts Vargues es van sorprendre profundament. Es pensaven que eren els més avançats de tots els universos. Es miraren el combat des d’un punt de vista diferent.

En Xeniloum mantenia la calma malgrat la pífia de la seva primera arma, encara tenia alguns rocs a la faixa.

—I això? —digué de nou, estenent el braç esquerre en direcció a en Bu.

Amb l'ajuda del braç dret, activà un petit mecanisme que féu aparèixer una bola lluminosa que avançà lentament fent pampallugues fins a on era en Bu. Era un atac simple d’esquivar, però que tenia un retrocés similar al d’un gran rifle. En atacar, en Xeniloum s’aprofità d’aquest retrocés com si hagués disparat un gran fusell per saltar enrere i allunyar-se del ring, al mateix temps que en Bu se’n burlava:

—Que bufona! Com et dius? —es mofà de la bola d'energia, somrient i asssenyalant-la amb el dit índex mentre aquesta s’apropava inexorablement fins al moment del frec...

La bola d’energia explotà violentament. La deflagració tocà en Xeniloum, però s’ho manegà per controlar la levitació demostrant així el gran control sobre la seva armadura.

El fum es dissipà en el ring, revelant que la tercera part superior del cos del Dimoni rosat s’havia esfumat i desintegrat a causa de l’explosió.

Novament, els Vargues feren més comparacions entre les seves tecnologies. No obstant això, els Cor Petit dels universos 16 i 18 van preferir guardar-se les conclusions per a ells mateixos:

Qualsevol expert podria apreciar que aquest atac és molt concentrat, un Superguerrer de segon nivell de sobreviuria... Aquests guerrers no menteixen, la seva armadura és molt poderosa! Amb aquest exosquelet, fins i tot el tòtil d’en Satan podria vèncer en Cèl·lula!

—S’anomena "A reveure Bu" —digué en Xeniloum, dirigint-se al seu contrincant com si encara estigués present al ring—. Em sap greu haver-te destruït completament, però crec que no hi havia cap altra solució.

Quan ja estava a punt de marxar al seu espai, quelcom cridà la seva atenció: just a sobre del ring, alguna cosa s’estava formant. Primer eren simples vapors, que, a continuació, començaren a prendre forma i un to rosat. Primer el cap i seguí pel cos d’en Bu. Encara regenerant-se, digué:

—M’has convençut: la teva armadura és genial. Porta-la cap aquí! —ordenà amb un esclafit de dits per emportar-se l’armadura del seu rival, encara sorprès perquè el seu segon atac havia fet fallida.

Però no vas passar res.

—Què...? És la primera vegada que no funciona!

Llavors, en Bu estava més sorprès. Que un oponent el sorprengués amb una tècnica innovadora i original passava sovint... però que les seves tècniques no funcionessin era una novetat!

—Ah, ja ho entenc! —digué en Xeniloum, somrient, tot i que se’l veia preocupat—. Me l’has intentada treure amb els teus poders! Els nostres sistemes estan protegits contra telecinesi, ho sento...

—En aquest cas...! —respongué el Bu de l’Univers 4, llançant-se contra el seu contrincant.

En Xeniloum reculà a màxima velocitat serrant les dents alhora que disparava boles d’energia amb el dispositiu del seu braç esquerre. Aquells trets, que resultarien fatal per a un simple mortal, perforaven en Bu però no li feien ni fred ni calor. Es regenerava quasi instantàniament.

Arribant a menys de dos metres d’on era en Xeniloum, en Bu canvià súbitament de forma, transformant-se en una espècie de llençol que doblava la mida del nanoguerrer, però que era la meitat de gruixut.

—L’absorbirà! —cridà en Gohan.

— Està permès això? —preguntà, confós, en Goten, però menys preocupat que el seu germà.

En Bu envoltà completament el seu rival i l'engolí i tornà a la seva forma normal ràpidament. Però la pell de la seva esquena s’esquinçà, i el cap d’en Xeniloum, fresc com una rosa, aparegué. Amb el puny dret, estripà la pell del Dimoni rosa i, finalment, sortí il·lès, però només en calçotets, del cos d’en Bu. La seva armadura s’havia esfumat.

Al principi, els amics d'en Xeniloum es pensaven que, amb la seva pròpia força i amb el poder de l'armadura, havia aconseguit sortir. Però només hi havia una explicació possible si havia sortit mig despullat: en Bu havia acomplert el seu objectiu i en Xeniloum havia estat expulsant intencionadament.

En Xeniloum començà a descendir quan es tocà el cap comprovant que era viu i s'adonà que tot el seu equipament havia desaparegut, empassat pel seu oponent que no trigà a situar-se davant seu per mofar-se'n:

—Guardaré l'armadura... L'examinaré tranquil·lament.

En un instant, llançà una puntada de peu contra el rostre del guerrer, el qual va estavellar-se feixugament contra el terra que s'esquerdà sota el seu pes. Un dels amics d'en Xeniloum, en Naurb, corregué cap a ell, espantat, alhora que el presentador Varga començava a comptar. En Bu ja era de camí al seu espai.

—Trenta segons inconscient... —acabà de comptar finalment el Varga, al mateix temps que permetia a en Naurb d'emportar-se el seu company cap a l'espai reservat per al seu univers. —Guanyador: en Bu de l'univers 4!

Dos Namekians s'afegiren a en Naurb i a en Xeniloum per tal d'oferir la seva ajuda i les seves curacions. A l'espai 19, els guerrers estaven en estat de pànic.

—Vatua l'olla! Ens han robat l'Ultra tan bon punt l'hem utilitzat! L'hem de recuperar! —exclamà el més corpulent.

—Calmeu-vos! —intervingué l'Eleim, que tenia un pentinat semblant al d'en Vegeta en Superguerrer—. Només les ones cerebrals d'en Xeniloum poden posar en funcionament la seva armadura... Aquest tal Bu no podrà utilitzar-la...

—Tant de bo... —respongué el més gros—. Perquè en Bu acaba d'adquirir allò que sabeu... Ara és extremadament perillós!

En Bu acabava de posar un peu a la seva àrea, i, a més, també havia sentit aquell últim comentari sobre ell.

—Només ara? No em feu riure... —digué cínicament, divertit i molest alhora perquè fins llavors no l'havien pres com algú perillós.

No saben que, entre tots aquells a qui he absorbit hi ha éssers extremadament intel·ligents?, pensà. Sigui quin sigui el sistema de seguretat d'aquesta armadura, segur que hi trobaré alguna vulnerabilitat.

A l'espai 18, en Vegeta no trobava inconvenient denigrar tot un univers. Seria millor si tots ells es rendien i s'accelerava el desenvolupament del torneig:

—Ha! Sembla que aquestes "noves armadures" són molt útils... Quina victòria!

Són molt més poderoses del que t'imagines... Han tingut la mala sort d'enfrontar-se amb en Bu, això és tot..., pensà en Cor Petit, no disposat a contradir en Vegeta públicament.

—No hem de subestimar les seves armadures... —digué en Goku, que ell sí que no tenia cap problema en portar la contrària al seu rival—. Perquè nosaltres no ens podem regenerar!

En Vegeta no respongué. Ell sabia perfectament que una arma com aquella podia resultar letal. Però no suposava un problema.

Agafant una mica l'exemple del seu pare, en Trunks, evidentment acompanyat d'en Goten, s'apropà a l'espai de l'univers 19. Feien veure que parlaven entre ells, però en un to de veu molt elevat però muntar un petit espectacle. Exageraven i escarnien l'arrogància d'en Naurb:

—Buf! Aquelles no eren les nostres AUTÈNTIQUES armadures de guerra!

—Síiiii... —afegí en Goten—. Ens equiparem amb les nostres "Giga-Ultra" armadures! Destruirem en Bu d'un sol cop!

—Els mataré! —cridà en Magsuns, abans de ser retingut pel seu camarada.

En Vegeta es divertí uns segons mirant aquell univers 19 que, de fet, no li interessaven gens ni mica. Volia que arribés la propera ronda per lluitar contra el seu fill alternatiu, en Trunks.

—Quan s'acabarà aquesta ronda? Tinc ganes de començar el meu següent combat! —digué en Vegeta amb els braços encreuats, esperant que anunciessin el següent combat mentre el ring es reconstruïa una vegada més.

—Encara falta molt perquè s'acabi, Vegeta —respongué en Son Gohan, evitant deixar-lo com un idiota esmentant el nombre de batalles que faltaven per finalitzar la primera fase i després els de la segona abans del seu combat.

—És massa temps! Tinc la sensació que porto dos anys esperant...

De sobte, el presentador Varga anuncià el següent combat. Un combat que en Son Goku i els altres seguirien ben de prop...