DB Multiverse

Capítol 54

Traduït per Bardock

Cap Varga ni cap Namekià no ho havia previst. L'explosió de la nau va matar molta gent de cop. Cap dels Vargues ni cap dels Namekians de l'univers 1 no van sobreviure. Entre la dotzena de Namekians, tan sols hi hagueren quatre supervivents comptabilitzats, incloent dos ferits greus.

En Nail va apartar un Namekià que es trobava ferit als seus peus tot aixecant aparatosament un gran tros de metall que cremava. En Nail estava cobert de ferides i de cremades. Es penedia amargament d'haver refusat ser curat al final del seu combat contra en Rikum. Li faltava energia. Als seus peus hi havia un Namekià en un estat incert. Era viu, però potser no per gaire temps. En Nail el va col·locar suament a terra allunyat de les ruïnes de la nau. Darrere d'ell, un altre Namekià menys ferit, però una mica més atordit que en Nail, s'apartà. Era en Cargot. Carregava un altre Namekià conscient, però amb els braços i les cames en mal estat. Mentre en Nail veia que els Saiyans no es movien i que simplement seguien els esdeveniments, va demanar ajuda abans de tornar a les runes flamejants de la nau per ajudar dos compatriotes seus. Va ajudar en Cargot a carregar l'altre Namekià i van deixar-lo al mateix lloc en què en Nail havia deixat aquell que havia salvat. Però s'aturaren perquè van entrar en estat de xoc. Tres Guerrers de l'Espai, que somreien de manera sàdica, estaven al costat d'un Namekià moribund. Van disparar diverses ràfegues d'energia tot estenent els seus braços fixant amb la mirada en Nail i en Cargot. Aquests dos, no comprenien què estava passant. Veure com un dels seus era assassinat a sang freda i sense poder defensar-se els va deixar glaçats i no van parar atenció a un grup de Guerrers de l'Espai que els va atacar per una altra banda. En Cargot va rebre una puntada de peu potent que el va fer caure endavant juntament amb un crit de dolor. L'altre Namekià ferit fou desequilibrat i, mentre queia al seu costat dret, un Guerrer de l'Espai va atrapar-li la cara i el va fer caure enrere per esclafar-lo violentament contra el sòl. En Nail es va girar i va rebre un cop de puny directe al rostre que el va fer caure enrere.

—Remateu-los! Vinga! —cridà en Mahissu.

En Nail i en Cargot semblaven recuperar-se. Es van aixecar i van evitar per un pèl uns atacs d'energia. Malauradament, el seu amic era incapaç de moure's i va patir la còlera i la venjança dels Guerrer de l'Espai. En Nail va serrar les dents i els punys, i en Cargot va cridar el nom del seu amic. Ambdós estaven envaïts per una còlera terrible contra aquells éssers primitius. Si volien guerra, la tindrien. En Cargot va desplegar la seva força envoltant-se d'una aura blanca. En Nail es preparava, però no va poder fer aparèixer cap aura; estava molt debilitat...

—Mateu-los! Només són dos contra nosaltres vuit! —va cridar en Mahissu per ordenar l'atac.

Els Guerrers de l'Espai es van separar en dos grups per tal d'atacar en Nail i en Cargot. Encara que estiguessin ferits i esgotats, eren més forts que qualsevol Guerrer de l'Espai d'aquell rang. Contra quatre rivals cadascun, van manegar-s'ho per aturar, esquivar i etzibar alguns cops. Els Guerrers de l'Espai eren resistents, tossuts i tenien una forta determinació. Quan un d'ells queia, s'aixecava a tota velocitat per ajudar els altres tres. Si poguessin atraparien un Namekià pel braç per tal que els altres el colpegessin. Tant se valia la tàctica que fessin servir, ja que eren menys forts que els dos guerrers Namekians. A en Mahissu li fastiguejava tan sols quedessin dos supervivents. El seu rei no estaria gens satisfet si havia d'enfrontar-se contra aquells dos poders. En Mahissu dubtà: havia de fugir juntament amb els dos Guerrers de l'Espai que encara seguien dempeus, o havia de lluitar fins a la mort per tal d'evitar l'ira d'en Vegeta? En realitat, no tenia gaire temps de reflexionar. Els Namekians van atacar per ambdós costats en Mahissu, el qual només va poder esquivar-los i esmunyir-se entre els dos i córrer per aconseguir distanciar-se d'ells. Quan va girar-se, els dos altres Guerrers de l'Espai ja havien estat abatuts. Els Namekians també es giraren. En Mahissu no tenia escapatòria. Estava entre el passadís que el conduïa al pont i al seu rei, i els dos Namekians enrabiats que eren deu vegades més forts que ell. Seria la fi per a ell. Havia fracassat en la missió que se li havia confiat. Tan sols necessitava ser més fort... si sabés convertir-se en Oozaru sense lluna plena...

S'abalançà amb fúria i cridant sobre els dos Namekians amb els dos punys serrats preparat per colpejar. No els va tocar. Ni tan sols va poder aproximar-se a menys de tres metres d'ells; en Cargot i en Nail van llançar-li un enorme atac d'energia que el va vaporitzar per complet en qüestió de segons. Van reprendre l'alè després de matar-lo i restaren una estona pensant el perquè d'aquella conspiració, però van adonar-se de seguida que no tot el grup de Guerrers de l'Espai era allà. Després d'intercanviar una mirada, en Nail i en Cargot van dirigir-se ràpidament cap al pont.

En el moment en què els dos Namekians supervivents entraren al pont de comandament de la nau mare dels Vargues, el Rei Vegeta agarrava fermament pel coll un Varga ros, el qual semblava ser el comandant. Un ràpid cop d'ull a aquella sala gran va permetre a en Cargot i a en Nail comprendre la gravetat de la situació.

Els Guerrers de l'Espai havien destruït la porta d'entrada amb una gran explosió i a continuació van començar a matar tots aquells que els barraven el pas. Els Namekians i els Vargues estaven sorpresos. Gairebé tots van caure a terra abans no es poguessin moure. Les consoles, tocades per les boles d'energia, fumejaven davant d'un Varga que sagnava per tot arreu en el seu seient. El Rei Vegeta restava dempeus al centre de tota aquella carnisseria rodejat dels seus esbirros i del seu vell pare que contemplava l'escena. En Vegeta somreia però semblava neguitós. Estava a punt de "descobrir" el secret del viatge a través de l'espai i potser entre universos.

—Digues! Com es pilota aquesta nau? —cridava en Vegeta al Varga estrangulat.

—Hem arribat al Planeta Namek! —va bramar un altre Guerrer de l'Espai, mirant a través d'una gran finestra en la qual es veia un gran planeta de color verd.

—Deixa'l! —cridà en Nail a en Vegeta.

Sorprenentment, va deixar anar el petit Varga, el qual va caure feixugament a terra. No podia aixecar-se i intentava recuperar la seva respiració. En Vegeta es va girar vers els dos convidats inesperats i va imaginar-se tot el que podia haver succeït perquè fossin capaços d'arribar fins allà sense el grup d'en Mahissu. Havia d'improvisar un pla... com s'ho havien fet, aquells Namekians, per lluitar i guanyar sense cap efecte sorpresa ni sense cap cop baix?

Els dos Namekians estaven preparats. Estaven ben segur que eren més forts que un sol Guerrer de l'Espai. Però més que una dotzena potser no. No volien arriscar-se, però la situació era molt delicada. Podien evitar el combat directe, però aleshores què farien? Sabien perfectament que els Guerrers de l'Espai no es quedarien quiets en un racó. Si atacaven o fintaven un atac, la situació es convertiria en una massacre i no hi hauria forma de protegir el Varga ferit. Però no podien restar més temps l'un al costat de l'altre fent l'estaquirot. Havien d'actuar per resoldre la situació...

Si arribaven a Namek amb la nau mare, els seus congèneres els ajudarien a trencar la resistència Saiyana. Malauradament, només hi haviauna criatura que en fos capaç. En Nail i en Cargot no sabien aterrar amb una nau tan grossa, encara que aprendrien de seguida com pilotar els controls...

En Vegeta era intel·ligent i va arribar exactament a les mateixes conclusions. O gairebé. Tenia un as a la màniga; una sorpresa que li permetria tenir avantatge. Però havia de guanyar temps. Estava de sort: els seus homes eren allà. Algunes pèrdues de més serien insignificants si aconseguia la forma de viatjar per l'espai.

—Ataqueu-los! Liquideu-los! —va ordenar als seus guerrers, els quals es van llançar immediatament sobre els dos Namekians mentre el seu pare reculava ja que era massa vell per lluitar.

Es van defensar de seguida aturant els primers cops de peu i de puny i contraatacant amb destresa. En Vegeta va agafar per la jaqueta el Varga, el qual encara es trobava immòbil a terra, i el va alçar amb una mà com si fos un nadó i va començar a córrer vers els dos Namekians, no per colpejar-los amb el bec del Varga, sinó per esmunyir-se entre ells quan estiguessin distrets i arribar al lloc on podria transformar-se en Oozaru i esdevenir més fort que els Namekians.

Quan va arribar al passadís, va sentir una sobtada debilitat per tot el cos des de la seva cua fins als seus cabells i passant per les seves cames. L'havien agarrat pel punt feble dels Guerrers de l'Espai. Va girar-se i va apreciar que en Nail l'havia atrapat amb dificultats tot i que havia sigut estomacat. Cridant de ràbia i de dolor, va estirar la seva cua i el Guerrer de l'Espai va volar cap al centre de control amb el Varga sota el seu braç.

Va recuperar a poc a poc els seus sentits i va adonar-se que la situació no rutllava tal com havia previst: només quedaven cinc esbirros batallant. No tenia temps. Tant se val, no tinc cap més alternativa, va pensar el Rei Vegeta alliberant el Varga per concentrar la seva energia a la seva mà.

Ocupats contra els homes d'en Vegeta, en Nail i en Cargot no van adonar-se que en Vegeta estava fent servir el mateix "atac" que contra el seu homòleg en el torneig. Una bola blava i lluminosa va aparèixer al palmell de la mà del Guerrer de l'Espai i va disparar-la cap al sostre de la sala de control. No estava a molta alçada, però seria més que suficient per poder transformar-se.

—T'has begut l'enteniment? No ho facis! —cridà el pare d'en Vegeta el qual encara restava en un racó.

El seu fill es va girar cap a ell mentre començava la seva metamorfosis. El seu nas i la seva boca ja s'havien distorsionat, i els seus músculs i els seus pèls havien crescut i van estripar la seva roba.

—Em poses dels nervis, vell decrèpit! —va dir simplement mentre els seus ulls esdevenien vermells.

Va estendre el braç i va llançar un raig d'energia vers el seu pare terroritzat. L'explosió el va matar instantàniament.

El Rei Vegeta va acabar ràpidament la seva metamorfosis en Oozaru tot multiplicant el seu poder per deu. La seva talla havia augmentat i, a mitja transformació, va clavar un violent cop de puny al sostre. De sobte, no hi havia res. Només l'espai. La vida interestel·lar.

L'aire començava a escapar-se de la nau i els cossos sense vida dels Namekians, dels Guerrers de l'Espai i dels Vargues s'envolaren ràpidament. En Nail i en Cargot pogueren mantenir fermament els seus peus a terra, mentre que en Bardock i en Romanesco s'aferraven com podien a les consoles. Els altres van ser arrossegats. En Vegeta, com a Oozaru complet, encara resistia El petit Varga va aconseguir aferrar-se als pèls de les cames d'en Vegeta, el qual no va notar res. El Varga aprofitava l'ocasió de ser salvat per un Guerrer de l'Espai en lloc de ser estrangulat!

A causa del forat al buc, la nau Varga va començar a patir turbulències i queia directa cap al planeta. No hi havia cap forma de controlar aquella nau a la deriva i el propi Vegeta no sabia què fer. No havia pensat en la possibilitat que la nau perdria estabilitat i acabaria estavellant-se. El Rei Vegeta va enervar-se. Li mancava aire però podria aguantar durant uns minuts. Va colpejar amb còlera el buc de la nau diverses vegades i, de sobte, va agafar fermament en Nail, qui va xisclar de dolor. Com si fos un nen empipat, en Vegeta el va llançar com si fos una joguina vulgar vers el planeta abans de ser succionat pel buit espacial.

En Nail va fer servir les seves darreres forces per frenar la seva caiguda. Va entrar veloçment a l'atmosfera del seu planeta natal i va caure com si fos un meteorit. No gaire lluny d'ell, en Vegeta, encara transformat en Oozaru, queia, tot cridant, com si fos una pedra. Més amunt, la nau seguia encara arremolinant-se deixant enrere un rastre de flames. Després de disparar un darrer atac d'energia vers el sòl, en Nail va frenar la seva caiguda i va dirigir-se cap a l'aigua verda d'un oceà. Si queia ben dret sabia que sobreviuria. Pel que fa a en Vegeta, va caure d'esquenes sobre un continent. Va provocar un enorme cràter i el nivell de l'aigua del mar començà a vessar-se. En Vegeta va tornar a la seva forma normal a causa del xoc i perquè no podia veure l'energia lluminosa que el mantenia transformat en Oozaru. Va resultar greument ferit i va caure en la inconsciència a punt de morir. A continuació, la nau va tocar el sòl. La part posterior de la nau, que es va separar de l'anterior, va esclatar i va lliscar centenars de metres abans d'aturar-se.

A centenars de quilòmetres d'allà, el líder Namekià d'un poble va designar diversos homes, entre ells curadors, per dirigir-los a l'escena de l'accident tot esperant que hi haguessin supervivents...