DB Multiverse

Capítol 52

Traduït per Bardock

En Trunks i en Goten s'afanyaren a dirigir-se a una de les petites habitacions del seu espai per fusionar-se. Una sala molt petita amb butaques i una taula al centre. No obstant això, l'espai per poder efectuar la fusió era suficient, tal i com li havien mostrat a l'altre Trunks, el del "futur", el de l'univers 12.

—Vinga, de pressa —digué en Trunks situant-se a un costat de la sala, amb els braços estesos a la seva esquerra i una cama aixecada.

En Goten va fer el mateix com si fos un mirall. Es miraren seriosament i assentiren alhora amb el cap. Era l'hora d'efectuar la dansa de la mateixa manera que en Son Goku els va ensenyar vint anys abans quan era mort i duia una aureola al cap quan en Bu i en Babidi es dedicaven a devastar-ho tot. Van fer unes petites passes de puntetes pronunciant la primera síl·laba de la paraula màgica mentre feien un semicercle amb els braços d'un costat a l'altre efectuant una mena d'arc.

—Fuuuu...

Estaven pròxims i coordinats en tot moment, amb els palmells de les mans oberts i gairebé tocant-se, però encara no havia arribat el moment.

—sió!

Amb un moviment viu i ràpid, les seves cames i els seus braços es retrobaren al costat oposat. A continuació, amb un darrer crit s'inclinaren alhora amb els punys tancats però amb el dit índex ben estès. Aquest moviment podia passar factura si s'executava malament o estava mal coordinat, o bé si els dits dels integrants de la fusió no s'arribaven a tocar o un dels dos membres no tenia els punys tancats, o si una de les cames no estava estesa, o tenien un nivell d'energia diferent. La fusió no funcionaria i produiria un resultat desastrós. Quantes vegades devien havien practicat la fusió, els dos marrecs, per arribar a dominar-la?

La primera vegada van esdevenir una espècie d'homenet rodanxó que s'ofegava després de caminar tres passes. S'assemblaven a en Bu amb aquell ventre tan rodó. La següent fusió va donar com a resultat un ésser escanyolit, feble i vell. Un resultat incapaç de lluitar per si mateix...

Però en aquell torneig entre diferents universos, en Trunks i en Goten no podien fallar. Els seus dits es van tocar i una llum va envair els seus cossos i tota l'habitació durant uns segons. Quan la il·luminació va esvair-se, el nou guerrer creat per aquell combat es va mirar de dalt a baix. En Gotrunks, la fusió d'en Goten i en Trunks, restava dempeus i en bona forma.

—Fusió aconseguida! —digué el guerrer.

Tenia un cos perfecte apte per a combatre. Era musculós. Vestia uns pantalons blancs amb una cinta blava que queia just al nivell del seu genoll. Duia una jaqueta feta d'un material estrany que no era tan flexible com la tela. Era gairebé tota negra amb una mena d'espatlleres de color groc. Aquell era el resultat de la fusió. Un fet estrany i màgic. D'on procedia, aquella roba? On eren en Goten i en Trunks? No era una fusió total com la que van realitzar en Goku i en Vegeta amb les arracades potala. A més a més, la veu era diferent: mentre que la veu d'en Vegeku era una barreja de les veus d'en Goku i en Vegeta, en Gotrunks semblava parlar amb les veus d'en Goten i d'en Trunks alhora. Això era quelcom estrany i únic...

—Mostrem el resultat a tothom! Tant de bo els altres hagin fallat! —digué en Gotrunks esperant trobar-se en el ring un vell o un rodanxó.

La victòria seria bufar i fer ampolles si fos el cas. Era evident que en Gotrunks esperava guanyar. També li agradava cridar l'atenció de tothom. I era una oportunitat única de fer el numeret davant de centenars de milers de persones. No li quedava gaire temps per aparèixer al ring, però era suficient per executar el discurs que s'havia preparat. Havia esperat massa temps a sortir...

—Amb tots vostès! —sentí tot l'estadi—. En primícia universal! L'ídol de les noies sigui quin sigui el seu planeta natal!

En Gotrunks va aparèixer ràpidament a la sortida del passadís del seu estadi. Va saltar ràpidament al ring per ser el centre d'atenció. Va acabar el seu discurs amb un braç aixecat:

—Gotrunks el magnífic!

Pausa llarga. Cap aplaudiment. Res de res. Normal. La gent volia veure un combat i no pas teatre, ni a ningú que es cregués el centre del món o de l'univers. I en Gotrunks no sabia què dir ni què fer ja l'estaven ignorant per complet. A més, hi havia un paio igual que ell davant seu. Era ell mateix. Era com el reflex d'un mirall. La fusió d'en Gotrunks de l'univers 16 havia rutllat perfectament. Encara pitjor; havia utilitzat la mateixa presentació i estava en la mateixa posició que ell.

—Si no s'espavilen... —començà a dir la Bra de l'univers 16 tota emprenyada pel comportament idiota d'aquells quatre marrecs.

Trobava empipador un sol Trunks i un sol Goten, però en aquell moment estava emprenyada doblement. I dos Gotrunks era encara pitjor que un de sol. La Bra continuà:

—...els eliminaré immediatament si segueixen fent el ruc!

—Però... —digué el seu germà Gohan—. Deixa que es diverteixin.

—Són uns inútils... si no s'afanyen els estovaré jo.

—Si intervens seràs eliminada.

—Els Vargues no em veuran.

—No t'arrisquis, Bra —irrompí el seu pare—. Deixa els teus germans tranquils. T'agradaria que algú intervingués en el teu combat?

La Bra no digué res i ni tan sols mirà el seu pare. No intervindria, però això no treia que estigués empipada.

A l'espai 18, la Pan volia animar el lluitador del seu univers:

—Som-hi Gotrunks!!! —cridà mentre aixecava els braços.

—Quin dels dos? —digué de cop i volta la Bra al seu costat.

Amb els ulls fixats en el ring, la Pan no es va moure durant diversos segons.

—Bé, el nostre... —respongué sense estar convençuda del tot.

—En notes la diferència? Quin és el nostre?

La Pan va tornar a mirar el ring. Els dos Gotrunks s'havien abalançat l'un contra l'altre girant per tot el ring intentant donar-se cops mentre els esquivaven i els aturaven. Ja no es podia distingir qui era el de l'univers 18. Només podien esperar que finalitzés el combat...

—En el pitjor dels casos —digué la Bra de l'univers 16 al seu pare i a en Gohan—, això durarà trenta minuts, és a dir, el temps de la fusió. Després, seran eliminats.

En efecte, passats trenta minuts, la fusió s'esvairia. Els dos Gotrunks tornarien a ser immediatament els dos Goten i els dos Trunks. Un combat doble no previst pels Vargues i que hauria de ser un contra un. Serien eliminats. La Bra preferia que hi hagués un guanyador. El seu combat no trigaria a arribar.

Els dos Gotrunks estaven igualats en termes de poder. Les seves tècniques eren idèntiques. Els espectadors pogueren veure el Mega Cop de puny Aeri i la seva variant, el Mega Cop de puny Aeri Dos, la Pistola Làser de la Sorpresa, la Puntada Bang, una altra Puntada Bang, el Supercop de Peu Bumerang, la Tàctica de l'Ós, el Superdirecte de Dreta, el cop de la Crema Batuda, la tècnica dels Míssils, el Pastís de Cervell, la Pluja de Cops de Puny, el Cop de Peu Remolí... unes tècniques tan ineficaces com els seus propis noms. Els cops no s'anul·laven, sinó que es contrarestaven l'un contra l'altre i els dos Gotrunks sortien volant. Cap d'ells no tenia l'avantatge. Tant en Cor Petit de l'univers 16 com el del 18, no ho suportaven. Tot i haver crescut, els dos Gotrunks utilitzaven les mateixes tècniques de pa sucat amb oli que contra en Bu vint anys abans. En aquella època el Namekià va acabar exasperat. I, veient dos d'ells, era encara pitjor...

Inicialment, el combat mirall entretenia als espectadors. Però, després de sis o set minuts, era massa feixuc. Els dos guerrers sentien mateix.

El sorprendré transformant-me ara mateix!, pensava en Gotrunks. L'esclafaré de seguida!

En Gotrunks va distanciar-se de l'altre, el qual feia el mateix. A continuació, va concentrar tota la seva força. No va passar ni pel primer nivell de Superguerrer ni pel segon. Va fer com en Goku quan en Broly s'havia precipitat cap a ell transformant-se directament al tercer nivell. De ben segur que sorprendria al seu rival!

Es pensava que allò el deixaria bocabadat. Així doncs, en Gotrunks va desplegar la seva força de cop, passant de ser un Guerrer de l'Espai normal i corrent -o gairebé, ja que els seus cabells eren negres i violetes-, a un Superguerrer de tercer nivell. Un llum intensa va envoltar els dos Gotrunks mentre els seus cabells esdevenien llargs i daurats. Una aura daurada els envoltava i els seus músculs van augmentar en volum. Les seves celles van desaparèixer al mateix temps que apareixia una llum viva i encegadora.

—És la teva fi, còpia barata!!! —va cridar en Gotrunks abans d'adonar-se que havia de lluitar contra un altre Gotrunks transformat en tercer nivell...

—És impossible! —digueren tots dos alhora amb els ulls com dues taronges.

Que potser no hi havia cap altre mitjà de sorprendre el rival?

—Increïble, fan el mateix tota l'estona! —digué en Goku divertint-se amb el combat.

—Em sembla patètic! —va replicar en Vegeta, el qual estava tan enfurismat com la Bra de l'univers 16—. Els seus poders són enormes, però no s'ho mereixen gens ni mica!

—Que potser creus que la fusió és una ximpleria? —preguntà la Pan innocentment.

En Vegeta va mirar-la, però no va dir res. Era evident que pensava allò. Especialment perquè en Goten i en Trunks eren un parell de baliga-balagues.

—És veritat que, sense haver entrenat, han incrementat moltíssim els seus poders... —va prosseguir en Goku—. Això és gràcies als seus cossos adults. La fusió els converteix en uns guerrers magnífics! Poca gent els podria guanyar.

Tots dos Gotrunks van reprendre el combat. El xoc va ser encara més violent que els anteriors ja que els seus poders s'havien multiplicat. Tothom sentia les ones de xoc produïdes pels cops aturats. De tant en tant feien servir ràfegues d'energia per atacar amb més potència, com per exemple el Kamehameha. Estaven molt amunt quan els dos atacs van xocar. Però aquells dos atacs, de potència idèntica, tan sols van produir una enorme bola d'energia blava entre els dos guerrers en col·lidir.

Havien d'afanyar-se perquè cap dels dos no tenia la paella pel mànec. Es desplaçaren ràpidament i es retrobaren al ring per clavar-se cops de puny mentre la bola d'energia dels dos Kamehameha esclatava. La llum blava va enlluernar els espectadors i els dos Gotrunks. Un d'ells va clavar un cop de puny amb la dreta però va ser aturat per un cop de puny amb l'esquerra de l'altre Gotrunks. Tothom esperava un gran xoc, però al final no va ser res de l'altre món. Els dos punys impactaren amb menys violència de la que s'esperava. La raó era evident: els cossos dels dos Gotrunks va minvar la seva massa muscular. Els seus cabells es van escurçar i van recuperar la seva talla i el seu color original. El tercer nivell dels Superguerrers s'havia esvaït.

—Què?! Tan aviat?! —van fer alhora els dos guerrers sorpresos, ja que tan sols havien restat en aquell estat uns dos minuts.

Sabien que transformar-se en el tercer nivell els escurçaria el temps de fusió i els faria perdre la transformació, ja que la seva energia s'esgotava ràpidament en aquell nivell. Però en aquell cas, el temps havia estat massa efímer. Per què?

—Aquesta és la dura realitat del tercer nivell, nois... —digué en Vegeku en veu baixa—. Esgota ràpidament el poder i canvia la noció del temps... I ara que sou adults i més poderosos, és encara pitjor! A mida que creix el poder, el tercer nivell de força dels Superguerrers dura menys! Em pensava que ja ho sabíeu, tot això.

—Per això t'has transformat a les acaballes del combat contra en Broly? —va preguntar en Gohan girant-se cap al seu pare.

—Justa la fusta. Només tenia deu segons. El meu poder és tan gran que el temps s'accelera. En Goku podia mantenir fàcilment deu o vint minuts el tercer nivell quan era mort. Aquesta transformació no és com les altres dues. Fa sortir tota la força de cop. El poder que he desplegat contra en Broly era potser cent vegades superior al que podria treure en Goku de l'univers 18. Però dura massa poc.

Una vegada més, els dos Gotrunks no es donaven per vençuts i es disposaven a abalançar-se l'un sobre l'altre. Un Varga, al centre de control, va preguntar a un dels seus companys:

—No odies que les plomes dels seus caps estiguin canviant sempre de color?

—No tant com les seves cares llises... tots ells em segueixen semblant molt lletjos si és el que vols saber.

—Em compadeixo de les seves dones.

—I jo de la teva.

El primer Varga no va poder aguantar-se el riure durant uns segons. Va aturar-se i va mirar el seu company:

—Espera. Per què carai has dit això?

Tot d'una, al ring hi havia quatre lluitadors en lloc de dos:

—Eh?? —feren els quatre joves mirant-se entre ells.

No ho entenien. Encara els restava quinze minuts de fusió. Era inusual. El temps s'havia tornat a escurçar abans del que havien previst.

—Bé, sí... —va començar a explicar una vegada més en Vegeku a en Gohan, a la Bra i a en Cor Petit—. El temps de fusió també es redueix amb el tercer nivell... especialment perquè el poder és... ja m'enteneu.

—Ha, ha! Aquests imbècils seran eliminats per tramposos! —va dir la Bra joiosament amb un dit assenyalant cap al cel.

Els dos Goten i els dos Trunks es sentien avergonyits. Esperaven el veredicte dels Vargues, el qual no trigaria a arribar:

—In... creïble... —digué el presentador Varga sense engegar del micròfon.

—He. T'has oblidat de pitjar el botó —digué un altre Varga al seu costat.

—Oh, perdó. Increïble! —cridà—. Els dos lluitadors s'han separat en dos cossos cadascun!!! Quin gir dels esdeveniments!

—Què?! No els eliminen? —va preguntar la Bra perdent l'esperança.

—Han pujat al ring com una sola persona... estan respectant el reglament encara que siguin dos ara mateix.

Al centre de control, els dos Vargues van reprendre la seva discussió:

—És curiós que els dos cossos resultants siguin tan diferents ara, oi?

—Bah, a mi em semblen el mateix!

—Creus que s'assemblen a nosaltres?

—Que estàs cec? Tots tenim caps diferents! A més, tenim la mateixa altura i el mateix bec... tsss...

—Hm...

—Iaaaah!!!! —van cridar els quatre guerrers al ring precipitant-se a la batalla.

Al principi era un veritable dos contra dos tots transformats en Superguerrers. Però, en un obrir i tancar d'ulls, ningú no sabia contra qui lluitava. Fins i tot, un Trunks va ajudar el Goten que no era del seu univers! Eren massa orgullosos per reconèixer que les estratègies emprades eren ineficaces. Igual que quan un Trunks estava al costat d'un Goten:

—Ei, de quin univers ets? —preguntà en Goten desconfiant del doble d'en Trunks.

—Del 18!

I blam! En Goten va clavar-li un cop de puny.

—Estàs tocat del bolet! Ets del 16?

—Evidentment!

—Jo també! He dit que era del 18 per poder-te colpejar per darrere!

En Goten es va llançar de nou sobre en Trunks sota la mirada atònita dels altres dos rivals.

—Em sap greu, però en realitat sóc del 18! —va dir en Goten intentant colpejar en Trunks.

Va escapar-se del seu assaltant i es va unir al seu veritable amic el qual lidiava amb l'altre Trunks.

—Lluitarem contra els nostres dobles —proposaren els dos Goten alhora.

—Si no hi ha cap més remei...

Sense dir res, els dos Goten s'allunyaren dels dos Trunks i es prepararen pel combat. Començaven a estar cansats. Però encara quedava molt combat. Amb un nivell equivalent i amb els mateixos pensaments, el combat encara no estava desempatat després de vuitanta-quatre mil vuit-centes accions idèntiques. Un combat que ja no disputaven en Superguerrer. Els Goten tenien els cabells negres i els Trunks, violetes. Un petit detall va decantar la balança i el combat semblava aproximar-se a la seva fi. A causa del combat anterior entre els dos Gotrunks, el ring havia patit diversos desgasts i ja no era perfectament rodó. Després d'aturar un cop aeri, un dels Trunks va col·locar un peu en una petita escletxa del ring i es va desestabilitzar. L'altre Trunks no va desaprofitar aquella ocasió.

—L'avantatge és meu! —digué etzibant un cop de puny a l'altre.

El seu doble es va desequilibrar i va caure feixugament a terra a causa del cop rebut.

—Ha, ha! Ara serem dos contra un! —digué en Trunks sense alè, suant i feliç tot precipitant-se vers els dos Goten que estaven agafats de la samarreta... abans d'aturar-se a tres metres d'ells.

—D'això... qui de vosaltres va amb mi?

Els dos Goten es miraren i van deixar anar la samarreta de l'altre. Estaven clarament esgotats.

—Bah... tant se val —digué un d'ells.

—Digues el número del teu univers i serà el guanyador, n'estic fins als nassos.

—Sóc... del 18... —va dir en Trunks deixant una mica de suspens.

—Sí! —va fer en Goten de l'univers 18 serrant els punys en senyal de victòria.

—Pfff... quina murga —va fer l'altre abans d'unir-se al seu camarada el qual s'aixecava peniblement.

Després d'escoltar la conversa, el presentador va cridar el resultat a través del seu micròfon:

—En Gotrunks de l'univers 18 és el guanyador del combat!

Els dos guerrers de l'univers 18 es dirigiren al seu espai després de felicitar-se mútuament. Allà foren congratulats per l'Ub i la Pan, mentre que l'altre Goten ajudava en Trunks a volar abans de ser escridassats per la Bra. Al cap i a la fi, ella hauria volgut que fos en Gotrunks del 16 el guanyador. Però no, allò sumava a la llista una nova decepció per part dels seus dos germans...

Quan estaven a punt d'aterrar, en Trunks li va retreure quelcom al seu amic:

—Casum l'olla, per què has hagut de proposar allò?!

—No ha estat culpa meva! Em pensava que eres tu qui havia estabornit l'altre Trunks.

—Era una tàctica massa arriscada! I ara hem perdut!

—Ja ho sé...

Restaren a l'aire uns segons més que els seus homòlegs del 18. No parlaren entre ells ni es miraren. Finalment, en Goten va trencar el silenci:

—No sé tu, però jo no vull arribar encara al nostre espai...

—Ni jo tampoc... deuen estar enfurismats...

—La teva germana és realment terrible...

—Et recordo que també és una mica la teva germana.

Tot d'una, una veu d'una jove noia que hauria d'haver parlat dolçament, els va cridar en un to amenaçador:

—Que no torneu, colla de sapastres? —cridà la Bra des de l'espai 16—. Perdedors! Porucs! Colla d'inútils!

Els dos amics esbufegaren i van unir-se, de mala gana, a la seva família. Es preparaven per rebre un munt de crítiques negatives i insults de part de la seva estimada germana.

—No es tornaran a unir com abans? —va preguntar el presentador Varga a un altre, el qual va sacsejar les espatlles com a resposta perquè no sabia pas què respondre.