NOVENA PART: EL TERRIBLE PODER DEL SUPERGUERRER LLEGENDARI DE L'ESPAI!!

Capítol 41

Traduït per Bardock

En Broly estava somiant. Es trobava inert a l’espai, congelat i condemnat a viure així eternament després de destruir-ho tot al seu univers,. Va sobreviure miraculosament a la batalla contra en Gohan i en Vegeta tot esquivant el sol. Va tornar per venjança... per acabar vivint sol en un univers buit. Havia esdevingut tan poderós que res no el podia aturar. No passava absolutament res. El seu univers era buit, igual que el seu cor i la seva vida.

En Broly somiava amb el caos, la destrucció i la mort. Volia despertar-se, per destruir tot el que l’envoltés. Volia delectar-se sentint una altra vegada els crits de terror. Va començar a notar alguna cosa. Era com si el seu somni s'esvaís i comencés a percebre la realitat. Quant de temps feia que no sentia una escalfor tan ínfima com aquella? Aquest sentiment el reconfortava. Tenia la sensació que el seu somni arribava a la seva fi. En Broly sentia créixer dins seu una energia. Una altra oportunitat per viure i per destruir. Estava renaixent. Un cop l’escalfor el cobrís per complet, la seva presó de gel desapareixeria en l'oblit i podria tornar a matar i a destruir.

A l’espai reservat per a l’univers 18, en Trunks i en Goten romanien expectants, igual que en Trunks de l’univers 12. En Goku i els altres restaven cautelosos davant de l'imminent despertar d’en Broly, reflexionant sobre les conseqüències que provocaria la resurrecció del Superguerrer Llegendari de l'Espai.

—Si el poder d’en Broly ha continuat creixent com ho feia abans... ni tan sols en Vegeku serà capaç de fer-hi res... —digué en Goku observant en Broly a la seva presó de gel envoltat de Namekians i de Vargues.

—Si és viu, és clar —afegí en Vegeta.

El Príncep dels Guerrers de l'Espai no se’n sabia avenir que aquell monstre sobrevisqués... No perquè no volgués lluitar, sinó perquè estava preocupat pels altres, els quals corrien risc de morir.

—Un cop els espectadors morin, creus que el torneig continuarà? —preguntà en Goku, que no tenia cap dubte de la victòria d’en Broly.

—Els nois també moriran —afegí en Vegeta amb els braços encreuats—. No bromejo —continuà després d'adonar-se de les expressions d'estupefacció d'en Trunks i d'en Goten.

Era cert que els tractava com un destorb. No obstant això, aquests se'n recordaven de les pallisses que havien rebut. Dels malsons que havien hagut de suportar. Després van créixer. Eren més forts i dominaven la tècnica de la fusió, però enfrontar-se a en Broly era encara més terrible que lluitar amb el Monstre Bu.

—Bra, Pan, Videl... I qui vulgui, aneu a les grades dels espectadors —suggerí en Goku, assenyalant amb el seu dit cap a la sortida.

—Estan protegides per un camp anti-energia —afegí en Gohan abans de continuar—. Perdreu visió, però hi estareu sanes i estàlvies.

—No veurem res si no sentim les seves energies! —es queixà la Pan.

—No discutieixis!

La Videl va col·locar una mà a sobre de l’espatlla de la seva filla, esperant que la seva filla entengués que el seu pare tenia raó. Esbufegant, la nena va començar a seguir la Bra cap a la sortida. En Gohan reconfortà la Videl i li va demanar que li guardés les seves ulleres. Després d’una abraçada molt breu, en Gohan va unir-se als que es quedaven.

—Et quedes? —preguntà en Goku a en Vegeta.

—M’estic movent? —contestà ràpidament el seu amic i rival.

Darrere d’ells, hi havia en Gohan i en Cor Petit. Aquest últim, va fer un cop d’ull a l'espai de l’univers 16. Allà, en canvi, també hi havia en Trunks, en Goten i la Bra.

Des de les grades, l’Ub va veure que la Bra de l’univers 16 no havia marxat. Aquesta, sentint-se observada, va girar-se i va mirar el jove noi... el qual va desviar la mirada avergonyit. De fet, de l'univers 16, només la Videl havia anat a les grades.

A l’espai de l’univers 13, els quatre Saiyans parlaven entre ells.

—Finalment veurem aquests dos misteriosos en acció —digué en Raditz.

—Sí! L’individu del bloc de gel sembla que no despertarà mai! —afegí en Nappa.

—Aquest tal Vegeku sembla massa confiat —digué en Vegeta sense cap tipus d'argument que recolzés la seva afirmació.

—Té aspecte d’idiota i de despreocupat —afegí en Kakarot amb les mans a la cintura.

— Els cabells del seu front són ridículs.

—I per darrere els porta de punxa! Que ridícul!

—No s’assembla a res ni a ningú.

—A ningú decent, en tot cas —conclogué en Kakarot donant per acabada la xerrada.

Ningú no coneixia en Broly a part dels universos 16 i 18 i en Trunks de l’univers 12. Ningú no era conscient del risc que suposava aquell combat. Els participants de l’univers 19 van adonar-se que algunes persones de l’espai del seu costat havien marxat per refugiar-se, però no van donar-hi importància.

Al costat dret del bloc de gel, un Namekià seguia insuflant calor. De cop i volta, es va esquerdar i es va sentir un cruixit ben fort. El Namekià reculà de seguida, sorprès, i va retirar-se per tal que el Varga groc verifiqués si el guerrer que era dins era viu o mort.

Va col·locar-hi una pota a sobre i va tancar els ulls... va sentir quelcom!

—Sento el seu pols! És viu! —digué somrient, satisfet que el seu guerrer estigués en condicions de lluitar.

No va tenir temps de gaudir del seu èxit. Un segon després, el bloc de gel va esclatar. Una enorme mà va aparèixer del no-res i va agafar el Varga pel coll, fet que va provocar que xisclés un “Quac!” de terror i de dolor davant la mirada de terror dels altres Vargues i Namekians que eren just allà.

Dos segons després, el Varga estava empresonat per la poderosa agarrada del monstre. El monstre, amb els ulls blancs a causa de la follia, va preferir destruir el gel per tal d'alliberar-se que no pas estrangular el Varga. Al capdavall, tan sols era un mosquit.

—Ja comença! —declarà en Goku preparant-se pel que pogués succeir.

En Vegeta va desencreuar els braços i va estrènyer els seus punys.

Feia escassos segons que en Broly estava conscient i ja havia mort algú, o almenys l'havia deixat molt malferit. Ningú no havia comprovat si la víctima encara respirava...

En Broly va cridar alçant els seus punys per sobre del seu cap. Una aura verda l'envoltà. Ningú no havia captat mai una energia tan poderosa i enorme. L’aura s’estenia deu metres en totes les direccions possibles! Els espectadors, que estaven darrere d’ell, van quedar encegats, i els Vargues i els Namekians que es trobaven a l’espai de l’univers 20 van ser projectats molt lluny. La polseguera que havia aixecat l’aura d'en Broly va arribar a la majoria de participants... No obstant això, el poder d’en Broly tan sols havia començat a incrementar-se.

—Quin poder! —cridà en Goten a l'espai 16.

—I només s’acaba de despertar de la seva hibernació! —afegí en Cor Petit, que, amb prou feines, podia obrir els ulls.

Era molt més increïble que quan el monstre va aparèixer a la Terra feia vint anys.

En Vegeku somreia. Estava encantat de captar aquella força i desitjava comprovar el seu poder contra el del Superguerrer Llegendari de l'Espai. Tot rutllava tal i com havia previst.

A l’espai 12, en Trunks i l’A-16 estaven sorpresos de veure un poder tan increïble. En Trunks li havia parlat del monstre i del duel aferrissat al Nou Planeta Vegeta. Però aquest estava molt per sobre del que s'havia imaginat. En Cèl·lula, al seu espai, va adonar-se que aquell era un Saiyà molt poc comú. No sabia explicar-ho, però de sobte va sentir quelcom al seu interior... era por? No havia experimentat aquesta sensació des que en Gohan, transformat en Superguerrer de segon nivell, l’havia deixat estabornit amb tan sols dos cops de punys: un a l’estómac i un ganxo a la barbeta. A l’espai de l’univers 8, en Kiwi tenia curiositat per saber com era de fort aquell guerrer desconegut.

—Una bona oportunitat per provar el meu nou dispositiu modificat per mi mateix. He, he, he! —murmurà amb un somriure.

Boom!

—Oh... ha estat una mala idea —conclogué finalment.

El dispositiu modificat va esclatar de seguida. Afortunadament, el seu ull seguia indemne. Els nano-guerrers de l’univers 19 també tenien aquella curiositat. Però els seus dispositius implantats interiorment tampoc no foren capaços de donar una xifra correcta. Els hi apareixia un error.

—Merda! —murmurà un dels guerrers.

—Et passa res, Eleim? —preguntà un dels seus amics.

—L'error SW66H2G2 apareix al meu dispositiu! Merda!

—A mi em passa el mateix. És normal. Crec que les nostres armadures van ser construïdes per un subcontractista —bromejà en Xeniloum.

—No crec que als científics més avançats del nostre laboratori els hi faci gràcia escoltar-te parlar d’ells d’aquesta manera! Has salvat moltes vides gràcies al teu equipament —interferí un tercer guerrer.

—Tant se val. Perdona’m per estar una mica nerviós de l'habitual davant d’un fenomen d’aquesta envergadura!

En Broly va parar de rugir i va girar-se cap a un costat. Hi havia un Varga i un Namekià. Tots dos estaven ferits.

—L’hem d’aturar! —cridà el petit Varga amb l’esperança que algú activaria el dispositiu i faria desaparèixer el monstre.

En Broly somrigué, i va llançar ràfegues d’energia per tot arreu. Esclataven al mínim contacte amb el terra i amb els escuts que protegien els espectadors. Les nombroses boles d'energia escampades per tot arreu eren de potència totalment aleatòria.

Gairebé tothom de l'espai 2 trobaven simpàtiques aquelles llums d'energia i aquelles explosions, però els més experimentats van adonar-se, de sobte, del gran perill. Una de les boles d’energia va esclatar ben a prop d'ells, i es van arreplegar dins del seu espai de seguida. Al costat d'ells, els Déus de l’univers 1 romanien amb fermesa desviant les boles d'energia. En Kaitoxin del Sud es trobava en primera línia ja que era el més fort de tots físicament parlant.

En Goku sabia que seria atacat per en Broly tan bon punt el veiés. Així que va recular i va permetre que en Gohan refusés els atacs que arribessin cap a ells. En Vegeta restava impassible. En el mateix moment que en Gohan va blocar un parell de ràfegues, va trobar-se amb el seu doble alternatiu de l'univers 16. Estava totalment sorprès, imaginant-se com seria d’interessant enfrontar-se a un clon d’ell mateix, algú que pensés exactament igual que ell.

Els dos Gohan van pensar el mateix: podrien fer front en Broly reunint les seves forces? No obstant això, no era el moment més indicat per provar-ho. En Vegeku havia de lluitar, i un d’ells sabia que el seu pare seria capaç d’ocupar-se'n. L’altre dubtava i estava preparat per ajudar si era necessari.

Per sota d’ells, en Cèl·lula romania impassible tot i que algunes boles esclataven al seu costat. El seu Cèl·lula Junior semblava molt acurat intentant evitar cada tret. A l'espai 6, en Bojack estava dempeus sense moure’s malgrat la seva preocupació. Les noies d’aquell univers van refugiar-se a l’entrada del seu espai, protegint els seus caps i increpant el guerrer salvatge de l’univers 20.

Un altre dels guerrers que no semblava terroritzat era el Namekià de l’univers 7. Un dels atacs d’en Broly va anar directe contra ell, però tan sols va desplaçar una mà per agafar aquella bola d'energia. A diferència de les altres, no va explotar amb el contacte. Va enviar-la cap a l’espai per tal que esclatés sense ferir a ningú.

Dues persones de diferents mons que duien una espasa van actuar a l’uníson. Tan bon punt les boles d'energia es dirigien cap a ells, van desembeinar les seves armes i van tallar-les per la meitat. En Tapion de l’univers 3 i en Trunks de l’univers 12 estaven ben protegits i van repetir exactament el mateix moviment amb cada atac. Al costat de l’univers 12 , en Kakarot reia al mateix temps que xutava cap amunt una bola d’energia. En Krilin, abans d'amagar-se a l'espai 9, es va protegir amb la seva closca mentre els altres esquivaven fàcilment les boles d’energia.

La poderosa pluja d’atacs d’en Broly seguia. Va tocar alguns àrbitres, els quals van ser morts instantàniament. D'altres van refugiar-se i no van sortir més. El torneig s’havia tornat massa perillós per als seus gustos!

Era massa. A la sala de control del torneig, s’havia de prendre una decisió:

—Està totalment descontrolat! —exclamà uns dels Vargues—. L’enviaré al seu univers!

Va pitjar el botó vermell programat per enviar en Broly de tornada al seu univers... però no funcionava. Hi havia un curtcircuit en algun lloc. Els dispositius electrònics estaven fets de material de molt bona qualitat i havien de ser capaços de resistir a allò! Era la tecnologia més avançada! Després de milers d’anys de progrés, hi havia aparells que no sempre funcionaven...

Tothom ja coneixia la perillositat d’en Broly, el Superguerrer Llegendari de l'Espai que només apareixia una vegada cada mil anys. Va ser un altre lluitador molt perillós qui havia evitat la desaparició d'en Broly, tot utilitzant la seva màgia per produir l'averia:

He, he. Seria una vergonya que ens perdéssim aquest combat, pensà en Bu de l’univers 4, per culpa d’un ocellot que es preocupa massa del seu estadi.

En Bu somrigué, esperant els futurs esdeveniments. Es preguntava com reaccionarien en Vegeku i en Broly. I, sobretot, volia saber qui era el més poderós: la fusió dels Saiyans, o el Guerrer Mil·lenari.