DB Multiverse

Capítol 122

Traduït per Bardock

El jove deixeble d'en Son Goku va fitar el Djinn durant un segon, detectant una guspira en els seus ulls. Va decidir no fer-lo esperar, ja que semblava impacient per lluitar. Tot d'una, va cridar:

—Atac d'en Kaito!

Una aura vermella es va desplegar al voltant de l'Ub i aquest es llançà immediatament sobre el Monstre Bu, el qual restava estoic veient com s'apropava. El noi va provar colpejar el rostre d'en Bu amb una puntada de peu veloç però fou aturada fàcilment per un Majin que havia alçat el braç amb passivitat, provocant que la seva extremitat quedés doblegada a causa de la pressió de la trompada. Tot seguit, l'Ub va enllaçar un poderós cop de puny al visatge del seu adversari, enfonsant-lo a través de la seva testa. Va intentar retirar el seu braç, però es trobava atrapat dins el cap d'en Bu, el qual va esbossar un gest ofensiu. No obstant això, l'Ub posseïa un excel·lent instint de combat i va poder evitar pels pèls el cop extremadament ràpid del Monstre projectant-se pels aires amb el braç encara blocat. L'Ub va disparar una ona d'energia amb la seva altra mà contra la testa d'en Bu, la qual va esclatar i gràcies a això va poder alliberar-se'n.

El cos d'en Bu va titubejar lleugerament enrere i va ser colpejat súbitament per l'Ub per tal de no deixar-lo reformar-se. Va augmentar ràpidament el seu nivell d'Atac d'en Kaito i va adoptar la postura de la tècnica del seu mestre. Va bramar:

—Kamehame... Haaaa!!!

L'onada d'energia trencadora va emergir de les seves mans per dirigir-se i col·lidir de ple contra el seu adversari, provocant una gran deflagració que va bufar amb força sobre els espectadors que es trobaven a prop del Monstre, però no van ser ferits gràcies a l'escut. Un d'ells, amb una veu plena de decepció, va demanar:

—Ja s'ha acabat? És... mort?

—Espera —va respondre un altre—. Mira bé, veig alguna cosa...

Unes siluetes minúscules eren visibles a través de l'espessa fumarada que s'estenia des del sòl. Alguns espectadors van xisclar, d'altres van tenir nàusees en veure que havia aparegut un exèrcit de Monstres en miniatura. Ja havien presenciat un bon grapat de coses espectaculars, com per exemple l'increïble crisis d'en Bu de l'univers 4 o la regeneració formidable d'en Cèl·lula de l'univers 17, però, així i tot, es van sorprendre de veure centenars de boles de goma rosa sorgint de la fumera. Alguns espectadors es van inquietar i van fer un cop d'ull al seu voltant, no fos cas que un enemic futur sorgís a causa d'aquells Monstres.

Davant d'ells, l'Ub romania tranquil, o si més no ho aparentava. Va desplegar la seva energia i va llançar-se a l'encontre dels Bu afeblits i va començar a engegar-los a mal viatge. Sense recuperar l'alè, va pegar desenes de Bu, colpejant-los amb un poder suficientment enorme per ejectar-los a algunes desenes de metres al lluny. Es divertia xutant-los com si fossin pilotes amb puntades de peu potentíssimes al ventre davant els ulls absorts dels altres Djinn.

A l'espai 18, en Cor Petit estava inquiet front a aquella escena.

—Digue'm, Son Goku —va començar—. És cert que l'Ub té l'avantatge, però si segueix aquest ritme s'acabarà esgotant! Per què fa servir l'Atac d'en Kaito al màxim des del principi? Si continua així, s'arrisca a ser vençut fàcilment.

—I ara, Cor Petit! —va respondre en Son Goku tot somrient—. Aquest no és el seu màxim Atac d'en Kaito! Encara pot anar més enllà!

—No pot ser! —es va sorprendre el Namekià—. De fet, si no recordo malament, aquest era el seu poder màxim fa uns mesos quan va lluitar contra el nostre Bu. I no estava a la seva altura! No me'n sé avenir que hagi assolit un nivell superior en un espai tan curt de temps!

—No et pots fer a la idea de l'entrenament al qual l'he sotmès —va respondre el Guerrer de l'Espai amb un somriure misteriós als llavis—. Creu-me, ara l'Ub és capaç de fer front el Monstre Bu. Passa que no hem tingut temps de tornar-los a enfrontar.

—Per tant —va intervenir en Vegeta—, en Cor Petit té raó. Això que fa l'Ub és un disbarat davant d'un adversari com aquest, fins i tot jo vaig caure en el seu parany. Si no el destrueix completament, no guanyarà mai.

Mentre enraonaven, l'Ub va continuar colpejant incansablement les miniatures d'en Bu. Malgrat el poder aplicat en cadascun dels seus cops, els monstres sempre s'aixecaven. L'Ub va començar a disparar boles d'energia sobre les criatures. Aquestes, desapareixien, liquidades, mentre d'altres s'abalançaven a sobre d'ell. De cop i volta, un minibu es reformà just davant del seu mentó. Va enviar-li un ganxo violent que va fer volar el jove pels aires, acompanyat d'un soroll sord. Atordit, el deixeble d'en Goku no va tenir temps de refer-se. Un altre Bu en miniatura es va situar ràpidament per sobre d'ell amb les mans juntes per sobre del cap per propinar a l'Ub un violent cop en forma de martell, projectant-lo sobre la superfície de combat i provocant un gran núvol de polseguera. Tot el que hi havia a terra era un munt de runes sobre el sòl esquerdat. A través d'una rialla beneita, els minibu es van col·locar per sobre l'estadi i enviaren desenes de boles d'energia a l'indret on l'Ub devia trobar-se segurament noquejat a causa del darrer cop rebut. Els atacs continuats van provocar explosions imponents durant una vintena de segons. Mentrestant, l'Ub, una mica més allunyat, es va reincorporar del sòl a gran velocitat, fent-lo volar a trossets. Va volar amb tanta velocitat entre els minibu que aquests es van adonar massa tard de la presència del seu adversari. El darrer va alçar el braç vers el cel estrellat i va desplegar una forta energia que va polvoritzar tots els monstres, reduint-los a l'estat de pols. Va tornar al terra amb una gota de suor al front i gotes de sang a les comissures dels llavis i es va adonar que les partícules fumejants, com a conseqüència de la desintegració dels Bu, s'unien en una sola entitat una mica més al lluny.

«No puc mantenir gaire estona més l'Atac d'en Kaito —va remugar interiorment l'Ub—, i ell no s'esgota pas i encaixa tots els meus atacs sense problemes. Si segueixo així, em guanyarà sense haver-lo pogut ferir-lo de debò!»

Uns metres enllà, el Monstre s'havia reconstituït amb un gran somriure als llavis. Va exclamar:

—Ja estàs cansat? Aleshores et devoraré! Converteix-te en pastís!

Acompanyant el darrer mot amb un cop de cresta, un raig malva va sorgir d'ell en direcció al jove noi. A l'univers 18, en Son Goku va cridar, espantat:

—Merda! Esquiva'l, de pressa!

El seu alumne va escoltar la seva advertència, però restà estoic.

«Ni parlar-ne!—va pensar—. Ara ja sé com funciona! No em venceràs amb això, Monstre Bu, et faré empassar la teva pròpia medicina!»

Va interceptar el raig màgic amb el palmell de la seva mà i el reenvià al seu expedidor davant els ulls atònits dels seus companys, tot cridant:

—Entoma!

Sense comprendre què estava succeint, el dimoni rosa va rebre de ple el seu propi atac, transformant-se en una síndria saborosa que s'estimbà al sòl produint un soroll sord. Tot i que era una fruita, la gravetat no va tenir cap efecte, ja que, al cap i a la fi, seguia sent en Bu. L'Ub, satisfet, va proclamar amb orgull:

—La fruita fresca és més bona per a la salut!!

Als universos 16 i 18, ningú no va dir res perquè restaven estupefactes a causa de l'escena que acabaven d'assistir.

—Hm. Goku... —dubtava un Cor Petit corprès—. L'Ub sap manipular màgia? Des de quan? Que potser ha heretat els poders màgics d'en Bu?

—Ostres —va respondre el Saiyà, també bocabadat—, no ho havia fet mai! Me'n faig creus...

Aquesta darrera frase havia estat tenyida d'una certa excitació i molt d'estupor. En efecte, pensava el mestre, si el seu deixeble havia heretat els poders de la seva encarnació precedent i si es trobaven a la ronda posterior, no guanyaria el combat tan fàcilment i això seria d'allò més plaent!

A l'univers 16, en Vegeku va dibuixar un somriure.

—Interessant! Aquest nano té els mateixos poders que el Monstre Bu. Sembla força prometedor i serà un bon guardià de la Terra! Això és el que m'ha confessat en Son Goku i el seu entrenament sembla que dóna els seus fruits.

—De tota manera —es preguntava en Gohan—, això no podria ser perillós? Si té els mateixos poders que en Bu, hi ha risc que alguna cosa dins d'ell... s'alliberi sota l'efecte de la còlera?

—No ho crec pas —va respondre el seu pare amb els braços encreuats—. L'Enma ha d'estar molt a l'aguait i ha purificat completament l'ànima del Monstre Bu per fer-ne un ésser humà ple de bondat i d'una forta voluntat per protegir els seus éssers estimats. Resumint-ho, aquest noi és un humà realment poderós que posseeix una increïble reserva de màgia. Té les avantatges de l'entrenament d'en Son Goku i les capacitats i el potencial d'en Bu. De debò que és algú molt prometedor.

—Hm —va grunyir simplement la Bra, qui observava distretament el combat.

No estava especialment captivada per l'espectacle, però havia d'admetre que aquell nano de l'univers 18 era un prodigi i que potser valia la pena.

Mentrestant, a l'espai 11, en Babidi estava terroritzat i es lamentava.

—Què... Com pot ser?! El meu Bu! Però... Qui és aquest humà? Per què pot fer les mateixes coses que el meu Bu?? Bu, reacciona, fes alguna cosa, no et deixis guanyar!

Dins la mà del Gran Kaitoxin, en Bu de l'univers 4 reia interiorment amb un Hu, hu...

Per la seva banda, l'Ub pensava el mateix que el seu mestre. Havia revelat la seva nova habilitat durat aquest combat, i en Goku estaria en guàrdia quan s'enfrontessin. Però estava segur de si mateix, i és que esperava un combat seriós entre ells des de feia tan de temps! Però el seu combat encara no s'havia acabat, n'estava segur. Per comprovar-ho, va dir amb força:

—He guanyat!

—Ah, no, i ara! —el va contradir una veu encara més forta que provenia d'una escletxa pròxima a la síndria.

D'aquella esquerda sorgí una petita gelatina rosada que va adoptar la forma d'un Bu miniatura que cridà alhora que llançava un raig de màgia sobre la síndria:

—No entens el reglament. Les síndries no perden! Encara sóc aquí!

El Bu original va reprendre la seva forma amb un gran somriure al rostre. Semblava llest per prosseguir l'enfrontament sense cap rastre de fatiga aparent.

«No hi ha cap mena de dubte —pensà l'Ub—. Ha fet com el de l'univers 4, s'ha inspirat en ell i s'ha protegit escampant petites parts del seu cos pertot arreu! Però ell no és tan intel·ligent i podré prendre-li el número!! A veure si rutlla...»

—Ei! —va cridar—. Que vols jugar a un joc, Bu?

—Sí, visca! —es gaubava el Djinn amb un aire entusiasta.

—Aleshores —s'explicava l'Ub—, comptaré fins a deu i, mentrestant, tu t'amagaràs. Llavors et buscaré i, si et trobo en menys d'un minut, guanyaré. En cas contrari, perdré.

Els dos Cor Petit van assentir en escoltar aquella proposició.

«Així, en Bu serà eliminat sense cap dificultat —van pensar els dos Cor Petits assentint en escoltar aquella proposició—.»

En Bu estava immers comptant amb els dits davant l'esguard estressat del seu adversari. De cop i volta, va exclamar amb una còlera no continguda:

—Oh, no, ni parlar-ne! No hi estic d'acord. Perdré si no estic a la vista durant 30 segons! Has intentat ensarronar-me! M'has fet enfadar!

—Què?!

Tothom va caure de cul, especialment l'Ub. La seva camàndula no havia funcionat, ans al contrari, havia provocat l'alliberament de la fúria del Monstre Bu, el poder del qual no cessava d'augmentar de forma exponencial. Aquest, es va abalançar a tota velocitat sobre l'Ub, qui es va posar en guàrdia in extremis. Quan ja era al tocar, en Bu es va dividir en dos, posicionant-se cadascun al costat del nano i adoptant una posició ben coneguda per al deixeble d'en Son Goku.

—Com és possible? —s'aterrà l'Ub en reconèixer l'efecte Kamehameha.

Les ones d'energia van emergir dels palmells d'ambdós Bu i es disposaven a impactar contra el jove que va saltar en darrera instància, propulsat per la deflagració de l'explosió. Amb una ganyota de dolor, amb prou feines es va tornar a posar en posició que els Bu van llançar-li trets d'energia. Va aturar amb dificultats cadascun d'ells reflexionant en la forma de contraatacar i de sobte va sentir un dolor punxant al braç esquerre. Atemorit, no gosava tombar el cap per presenciar el que era evident, però de tota forma va veure que el seu braç es desplomava al sòl.

—Què... què dimonis ha passat? No pot ser! —va xisclar.

En girar-se, va veure un Kienzan desapareixent al lluny. El Monstre Bu havia projectat un d'aquells discs tallants entre les nombroses boles d'energia que havia disparat. El Djinn, hilarant, va començar a ballar amb un somriure sàdic al rostre.

—Bu, Bu! En Bu és el millor, en Bu és el més fort, en Bu et devorarà!

A l'espai 18, l'estupefacció s'hi acabava d'instal·lar.

—Com pot utilitzar tantes tècniques nostres? —va preguntar en Gohan, inquiet—. No crec que en el seu univers ens absorbís, ja que no va canviar!

—Sempre diem que en Bu és un geni de la lluita malgrat el seu aspecte de babau —va respondre en Vegeta—. A l'anterior ronda ja el vas veure contra l'altre Kaitoxin, el qual amb prou feines aguantava el tipus contra aquesta bola de greix. Devia veure el vell pelat fer servir el Kienzan i l’Ub fent servir el Kamehameha al principi del combat. Només li cal veure la tècnica una vegada per apropiar-se-la i fins i tot fer-la més poderosa.

—L'Ub està contra les cordes! —va dir en Cor Petit—. Si segueix així, en Bu ho acabarà en un tres i no res!

La reencarnació d'en Bu encara no havia dit la seva última paraula. Mitjançant un gest ràpid, va llançar un tret màgic al seu braç inert al sòl i aquest es va unir al seu monyó, tallant en sec el riure d'un Bu que va reprendre un aire seriós, mentre que els seus amics de l'univers 18 es van quedar de pasta de moniato. L'Ub havia estat capaç de reenganxar el seu braç gràcies a la màgia! A l'espai dels Kaitoxins, el Djinn presoner xiuxiuejà de plaer i de vanitat.

—Què... Com ha pogut? —exclamà en Cor Petit, bocabadat.

—No me'n sé avenir que hagi pogut unir el seu braç! —va prosseguir en Goten—. És exactament el mateix que li ha fet dues vegades en Bu! Que potser li ha ensenyat a fer-ho?

En Goku i en Vegeta es van esguardar amb un aire perplex. Havien notat quelcom durant la nit. I si, tal com suggeria en Goten, en Bu havia aconseguit provar alguna cosa durant les hores de descans? I ara, impossible! Estava sòlidament empresonat en el palmell del Gran Kaitoxin! Aquest era el més gran dels Déus i podien confiar-hi plenament. L'altra explicació possible era que els poders procedents de la seva encarnació estiguessin despertant. Una bogeria inesperada. En Goku estava sorprès però encantat: el seu alumne semblava cada vegada més sorprenent. Quant a en Vegeta, en Cor Petit i en Gohan, romanien desconfiats: el record d'aquell Bu malèfic que els havia causat tants problemes era ben present a les seves memòries. En contraposició, la Pan cridava de fascinació, però restava prudent.

—És increïble que un humà pugui fer això —va concloure en Son Goku—. Fins on arribaran els seus límits? Vinga, Ub, mostra'ns de què ets capaç!

El Monstre Bu es va precipitar de nou sobre l'Ub, qui, a pesar del dolor i la fatiga, no contemplava deixar que la situació se li capgirés. Va estendre el braç vers el seu adversari i va traçar a tota velocitat als aires un gran cercle tot proclamant:

—Donut Galàctic™!

El cercle d'energia acabat de crear va partir en direcció d'un Djinn sorprès que no va tenir temps de reaccionar: es va trobar encerclat i blocat per l'anella.

En Cor Petit de l'univers 18 va frunzir les celles, dient:

—És una tècnica d'en Gotrunks, però... A què es refereix amb "te-ema"?

—En Gotrunks no regala les seves tècniques —va respondre en Trunks amb un aire condescendent—. Concedeix una llicència d'usdefruit. Pensa en els drets d'autor, Cor Petit, és important!

Mentrestant, en Bu no aconseguia desempallegar-se d'aquella anella malgrat la força que emprava en els seus braços. L'Ub, una mica més tranquil, pensà:

«L'anella no el retindrà gaire estona més. He de desfer-me de tots els seus trossos que es trobin al terreny de combat... I per això he de fer servir tot el meu poder. Sé que puc fer-ho. He d'arriscar-me!»

—Atac d'en Kaito al màxim! —va exclamar l'Ub.

Una potent aura roja va envoltar el minyó, escampant polseguera pertot arreu. El sòl es va esquerdar, tremolava, i l'asteroide trontollava a causa de l'enorme poder que desplegava. La majoria dels espectadors, així com diversos lluitadors, es van haver de cobrir els ulls per evitar ser encegats pel polsim. En Bu, amb una perla de suor que evidenciava el seu estupor i la seva inquietud, va deixar de lluitar momentàniament. L'energia que provenia del seu adversari era increïble, suficient per fer-lo témer. Va tractar d'emprar més força per tal de desfer-se de l'anella, però no va tenir èxit. En Babidi, des del seu espai, intentava exclamar-li:

—Bu, curt de gambals! Transforma't en gelat, encantat! Esmuny-te, carallot!

—Està prohibit aconsellar als participants —el va renyar el Varga assignat a aquell univers.

De tota forma, això no servia de res, atès que l'ona expansiva que emanava de l'Ub blocava qualsevol mena de so. Aleshores, s'escoltà una veu elevar-se des de la seva posició:

—Super... Kamehameha!!!

Una gegantesca ona rompent va sorgir dels braços de l'Ub i es disposava a batre de ple el Monstre, el qual no havia aconseguit retirar-se a temps de la seva presó energètica. La deflagració de l'atac va polvoritzar el 90% del sòl de l'estadi, destruint murets situats darrere del Monstre Bu. A l'univers 12, en Trunks del Futur fou propulsat enrere, deixant un gran rastre davant d'ell mentre intentava mantenir-se dempeus.

—Quin... quin poder! —s'exclamà—. No puc mantenir-me amb fermesa, tinc la sensació que sortiré volant!

—L'energia d'aquest nano és impressionant —va fer l'A-16—, però crec que no és suficient per eliminar en Bu. Pot reconstituir-se a partir del fum i és possible que hagi escampat parts seves fora de l'estadi. És un malbaratament d'energia contra un adversari com ell.

La ràfega d'energia va cessar, revelant un estadi destrossat al nivell del sòl. L'Ub es va ensorrar, incapaç de mantenir-se dempeus gaire estona més. Sondant les rodalies, dubtava si en Bu havia estat destruït. Aleshores, una sensació terrible s'emparà d'ell: va veure immediatament on es trobaven les restes del Monstre Bu, o, si més no, l'última despulla. No sabia com explicar-s'ho, però almenys es va preparar a fi de rebre en Bu. A l'univers 1, aquell en forma de pilota, va fer uns ulls com dues taronges.

«Increïble! Ha aconseguit localitzar en Bu allà on ningú no podria, tret d'en Vegeku, potser! Aquesta és la prova definitiva que és el meu alterego, el meu hereu! Té un gran futur per davant. He, he!»

A algunes desenes de metres darrere de l'Ub, un gran crit es va fer sentir. Un Bu en miniatura havia sorgit d'una escletxa i es balandrejava amb joia.

«Aquell és el teu darrer trosset! —va pensar l'Ub.»

Va desplegar el seu braç amb un moviment circular i va fer aparèixer un parell de platets en forma de bol que van envoltar en Bu, el qual no va tenir instint de reacció. Ràpidament, el seu adversari es va teletransportar darrere d'ell cridant:

—És l'hora d'esmorzar!!

Sense esperar, va placar els dos bols entre ells, segellant en Bu dins una presó d'una matèria desconeguda. L'Ub, serrant les dents, va dir:

—Aquí estaràs ben amagat!! Ara a esperar trenta segons...

A la torre dels Vargues, un d'ells va començar a comptar. Ja havien passat cinc segons quan en Babidi començà a adonar-se del que succeïa.

—Oh, no, impossible! —va exclamar—. Bu, fes alguna cosa, talòs!

A l'esfera, s'escoltava en Bu reaccionar amb violència. Ningú no ho sabia, però sentia una angoixa extrema. En efecte, tenia la sensació d'haver tornat a la seva bola, provocant-li un gran esglai. Va desplegar la seva energia i va colpejar amb totes les seves forces les parets, tot esquerdant-les. Uns raigs van emanar a l'exterior de la bola, ferint l'Ub, qui va aplicar més força als seus braços per tal de mantenir closa la presó.

—Tranquil·litzat! —va cridar alliberant les seves darreres forces a través d'una aura brillant—. No en sortiràs pas!

Per la seva banda, en Babidi no deixaria que els fets seguissin així i va començar a pronunciar un malefici destinat a destruir aquella presó de pa sucat amb oli:

—Paparap...

—No ens vinguis amb martingales, Babidi.

Es va trobar amb la boca emmordassada i davant d'ell els Kaitoxins del Sud i de l'Est, els quals s'havien teletransportat a prop d'ell per privar-lo d'actuar. La mirada fosca que li etzibaven va ser suficient per inspirar a en Babidi una por paralitzant que el va dissuadir d'intentar qualsevol tipus de rèplica. Amb tot, en Bu va fer servir tot el seu poder per destruir la presó màgica, fent recular l'Ub a causa de la impressió del xoc. El Bu miniatura esbossava un intent d'ona energètica quan va ressonar un anunci arreu de l'estadi:

—30 segons i 4 dècimes. L'Ub de l'univers 18 és el vencedor!!