DB Multiverse

Capítol 95

Traduït per Bardock

—El pròxim combat és entre en Trunks de l’univers 12, i en Vegeta de l’univers 18!

Mentre en Trunks es treia la seva jaqueta i en Vegeta es dirigia a l’espai 12 abans d’anar al ring, el presentador va creure convenient dir unes paraules per animar el públic:

—El guerrer de l’univers 12 ens va oferir un bon combat contra en Cooler de l’univers 8! Va dominar el combat des del principi fins al final! El participant de l’univers 18 va combatre la seva contrapart de l’univers 10 i va dominar el combat malgrat la transformació del seu adversari en mico gegant! No hi ha cap mena de dubte que tots dos ens oferiran un bon combat!

El públic estava eufòric. Sota d’ells, en Trunks s’havia tret la jaqueta i l’espasa, però en Vegeta el va interrompre:

—No, emporta’t l’espasa. Et podria ser d’ajuda.

Així potser serà una mica més difícil, pensà en Vegeta.

—D’acord —digué somrient en Trunks, abans de recollir l’espasa i cordar-se-la a l’esquena.

—Suposo que no t’has entrenat tant com jo —digué el seu pare, insinuant el perquè li permetia d'emportar-se l’arma.

—Cert, he estat ocupat però he millorat.

Tots dos van abandonar l’espai i es dirigiren volant al ring. En Vegeta volava amb els braços encreuats.

—Tant de bo. No m’importa contenir-me, però només fins a un cert límit.

—No pateixis, estic segur que et sorprendré.

Van aterrar junts al ring i es van separar uns metres. En Trunks era feliç per aquell retrobament. Sabia que per a en Vegeta era millor una lluita que no pas una conversa, i que també estava content de retrobar-se amb el seu fill del futur. Però les paraules i els intercanvis de sentiments no li agradaven. En Vegeta es va transformar en Superguerrer de segon nivell:

—Saps fer això, almenys?

—Em sap greu... —respongué el seu fill transformant-se en Superguerrer—. No.

—Quin desengany.

Esperava que el seu fill, en deu anys, hagués arribat al segon nivell encara que estigués ocupat amb la reconstrucció de la Terra. De fet, la força base d’en Trunks no estava tan allunyada de la d’en Gohan quan va assolir el segon nivell. Deu anys eren més que suficients per arribar al següent nivell. Què havia fet, doncs? Conformar-se amb aquell nivell de combat? La resposta d’en Trunks el sorprengué:

—Vine i ensenya’m, doncs —respongué en Trunks amb un somriure i preparat per lluitar.

El jove desitjava posar en pràctica l’experiència acumulada en els últims anys. I el fet que el seu pare li permetés d'endur-se l’espasa ho considerava un privilegi. Ja es sabia que la lluita seria interessant, i tenia una petita esperança de poder dominar el combat. En Vegeta, encara que posseís la força d’en Gohan quan va guanyar en Cèl·lula, no havia mostrat el seu poder real. En Trunks havia vist en Goku i en Vegeku arribar a un nivell sorprenent de transformació amb els cabells llargs. Per tant, en Vegeta era capaç de molt més.

El pare s'abalançà contra el seu fill. Havia ajustat el seu nivell al mínim possible d’un Superguerrer de segon nivell. Però era superior a un Superguerrer de primer nivell. Aleshores, quan preparava el seu puny per atacar, en Trunks es va quedar immòbil. Ni tan sols esquivaria el cop. El seu pare ho va percebre en la seva mirada i en el seu somriure. Evidentment, en Trunks es preparava per contraatacar... però què era el que havia planejat?

En Vegeta va llançar el cop de puny. El seu fill es va moure lleugerament i, amb la seva mà esquerra, va agafar el puny de l’atacant. Un moviment així hauria estat, normalment, inútil: gràcies a la seva força descomunal, en Vegeta hauria pogut contraatacar amb un sol gest mentre el seu rival el contenia. Però va trobar-se una certa resistència. En Trunks sostenia fermament el braç d’en Vegeta, el qual va notar la diferència: el braç del seu fill era molt més musculós que una dècima de segon abans. En Vegeta mirà el seu fill i va veure que tots els seus músculs s'havien incrementat.

—Però... si aquesta transformació...

Aleshores, el Príncep dels Guerrers de l'Espai es va fer moltes preguntes interiors. La més rellevant era la següent: Com pot ser que aquesta vella transformació de fa gairebé trenta anys encara es faci servir?

—Té molts punts febles? —respongué en Trunks amb un somriure.

L’inconvenient d’aquella transformació era l’enorme pèrdua de velocitat que comportava. Per altra banda, el guany de força era increïble. En Vegeta, transformat en Superguerrer de segon nivell, era més ràpid que un Superguerrer de primer nivell. Així, amb l’aplicació d’aquella transformació per part d’en Trunks, hauria de ser com un cargol competint contra un guepard!

De cop i volta, el canell que subjectava el puny d’en Vegeta es va desinflar. El fill agafà l’espasa i es disposava a atacar en Vegeta. En aquell moment, el cos d’en Trunks s’havia desinflat! L’atac era més ràpid del que s’hauria imaginat mai en Vegeta, però ell seguia sent encara més veloç: l'esquivà fent un salt endarrere. La fulla de l’espasa del Guerrer de l'Espai mestís va topar amb el ring i el va esquerdar.

En un obrir i tancar d'ulls, en Trunks va reduir la distància amb el seu pare. Estava tan a prop que tenia més possibilitats de tocar-lo amb l’espasa. Va intentar etzibar-li cops. En Vegeta, sorprès, va aconseguir esquivar-los tots. En Trunks, continuant el seu atac i brandant la seva espasa, preparava una bola d’energia al palmell de la seva mà esquerra. En Vegeta va adonar-se que els seus músculs i la seva energia havien tornat a augmentar. El factor sorpresa va permetre a en Trunks de llançar el seu atac amb un poder deu vegades superior gràcies a la proximitat amb el seu rival. En Vegeta només va tenir temps d'encreuar els braços per defensar-se.

L’atac d’energia va ser tan poderós que l'explosió va cobrir la part superior del ring amb un núvol de fum. Enmig de tot allò, en Vegeta, amb algunes esgarrinxades, va abaixar els braços.

—Gens malament... —va admetre el Príncep.

Una ona d’aire i d’energia van advertir-lo que s’aproximava un atac per darrere seu. Va ajupir-se a temps per evitar el cop mortal d'espasa que va produir una mena de xiulet a l’aire. Va aprofitar la seva ajupida per impulsar-se amb les mans a terra i intentar clavar una puntada de peu al rostre del seu fill, però aquest el va esquivar just a temps.

Inflant de nou el seu braç dret, en Trunks va colpejar el seu adversari a l’esquena per esclafar-lo violentament a terra. Sabent perfectament que el seu pare no podria haver quedat fora de combat amb aquell cop, va clavar-li una puntada de peu que va enviar-lo enlaire. Va passar a l’estat d’un simple Superguerrer per aparèixer ràpidament darrere del seu pare i preparar un cop amb la seva espasa.

Però en Vegeta va desaparèixer... i va aparèixer al ring. Estava somrient.

—Ja n’hi ha prou.

En Vegeta n’estava tip de rebre els atacs del seu fill. Però havia d'admetre que aquell recurs era original.

—Impressionant —va començar a dir—. Has compensat la pèrdua de velocitat i només utilitzes aquesta transformació quan és necessari.

En Trunks va intentar atacar el seu pare mentre aquest parlava però fou en va. Va aparèixer darrere d’ell, va intentar donar-li un cop horitzontal amb l’espasa, però el seu pare va desaparèixer de nou i va reaparèixer als aires. Va col·locar les seves mans en una posició singular. En Trunks mai no havia vist aquell moviment, però va deduir de seguida que estava aplegant energia.

Va enfundar la seva espasa, i es va transformar de nou tot acceptant el desafiament. Va concentrar la seva energia per carregar el seu atac més poderós. En Vegeta va disparar el seu Garric Ho, una antiga tècnica menys eficaç que el Big Bang Attack o el Final Flash.

Els dos atacs van xocar entre els dos combatents, els quals intentaven agafar l'avantatge. Els espectadors no podien determinar, en aquell moment, quin atac era superior respecte a l’altre. De sobte, la bola d’energia que es va formar al centre, producte del xoc entre els dos atacs energètics, va créixer com un globus i va esclatar, projectant els dos guerrers en direccions oposades.

En Trunks va topar contra l’espai buit de l’univers 10. El seu pare va estavellar-se contra el mur de l’univers 19, els participants i els espectadors del qual van allunyar-se. Va veure que el seu fill es dirigia cap a ell volant a una velocitat vertiginosa.

—Bona tècnica —digué el pare abans d'esquivar un cop de puny que va topar contra el terra—. El teu domini en els canvis d’estat hauria posat en greus problemes a en Cèl·lula Perfecte.

Encara que..., pensava, en Cèl·lula era un geni i també hauria après a fer el mateix en qüestió de minuts...

—Però jo tinc força i velocitat alhora! —continuà.

Evitant un altre cop de puny, en Vegeta es va desplaçar ràpidament per trobar una obertura. Va colpejar amb el seu genoll esquerre l’estómac del seu fill. El darrer va ser a temps de desplegar la seva transformació musculada abans de rebre el cop. En Vegeta el va felicitar interiorment per haver afrontat el cop i no haver estat noquejat.

—També és útil per defensar-se —digué en Trunks mirant el seu pare—. Però... no és suficient—va esbufegar abans de desmaiar-se i caure als braços d'en Vegeta.

Havia estat un final ràpid, però en Vegeta sabia que el combat ja s'havia acabat tan bon punt havia decidit desplegar el poder de Superguerrer de segon nivell. Va portar el seu fill lentament a l’espai 12. Els Vargues comptaven i encara no havien declarat el guanyador del combat mentre en Vegeta deixava el seu fill a terra davant de l’A-16. Aleshores, van anunciar:

—Trenta segons inconscient! Victòria per a en Vegeta!

Un dels Vargues, oblidant d’apagar el micròfon, va xiuxiuejar a un dels seus companys:

—Es podria haver esperat que acabéssim de comptar... Veus quina arrogància? Estava segur d’haver guanyat!

—Idiota! El micròfon!

—Oh, merda!

Els espectadors debatien entre ells. Creien que el combat havia sigut igualat i veien un cert domini d’en Trunks que havia estat capaç de colpejar en Vegeta diverses vegades. Però el darrer havia guanyat d’un sol cop. Era tan gran la diferència de força entre els dos?

En Vegeta es va girar cap al gegant de rostre impassible:

—Tu, robot —digué en Vegeta—. Que quedi entre nosaltres. Com està la Bulma al vostre univers?

—Molt bé. Està molt involucrada en la reconstrucció del món gràcies als seus grans coneixements tecnològics i als seus invents. La seva ajuda és inestimable, igual que la del seu fill. Tothom la respecta i ningú no la vol perdre. És molt coneguda entre els humans del meu univers.

L’A-16 va fer una pausa abans d'afegir, somrient:

—No t’has de preocupar per ella.

—Molt bé —va fer l'interessat mentre s'allunyava abans de ser aturat pel robot:

—Vols que li digui res de part teva quan tornem?

En Vegeta va dubtar, es va girar, va aproximar-se a l’A-16 i li va xiuxiuejar quelcom que només l'androide va poder escoltar. Aleshores, el Guerrer de l’Espai va passar per davant de l’espai 13, on va apreciar que els “Superguerrers” l’estaven observant. En Kakarot va somriure i en Vegeta el va mirar amb aire de superioritat.

Mentre s’apropava a ells, va escoltar-se pels altaveus:

—Pròxim combat: la Pan de l’univers 18 contra en Kakarot de l’univers 13!

—En Kakarot està fet un pallasso, oi? —digué en Vegeta de l’univers 18 al seu homòleg de l’univers 13.

—Em treu de polleguera —va confirmar-li l’altre.

En Vegeta va adonar-se que en Kakarot s’escruixia les articulacions dels seus punys per al combat contra la Pan.

—T’aviso, Kakarot, si et passes de la ratlla com al teu últim combat...

Els Saiyans de l’univers 13 escoltaven la conversa sense pestanyejar.

—No serà pas el teu Vegeta qui t’aturarà, sinó jo. I més violentament.

Sorprenentment, en Kakarot somrigué.

—Al vostre univers sou massa tous. Quin desengany.

—Estalvia’t les teves paraules. El bon pare d’aquesta nena ja ha tingut una xerrada amb ell —agregà l’altre Vegeta.

—Molt bé —digué en Vegeta somrient.

O sigui que en Gohan els va anar a visitar... Interessant...

En Vegeta va tallar la conversa donant-los-hi l'esquena i va tornar cap al seu espai. La Pan, tota neguitosa, es preparava per a la seva lluita.