DB Multiverse

Part 16, Capítol 77.

Capítol 77

Traduït per Bardock

A l'univers 3, en Bardock era l'últim supervivent de la seva raça. L'únic sobrevivent dels Saiyans, un poble eliminat per en Raichi, el qual era, alhora, el darrer sobrevivent de la seva gent aniquilada pels Guerrers de l'Espai, els Tsufuls.

Quina ironia..., pensava en Bardock. Dos pobles en guerra en un mateix planeta. Una autèntica batalla campal que els havia destruït a tots dos. Tan sols restava un supervivent de cada poble i es retrobaven en un mateix indret, en un torneig.

En Raichi era poderós i en Bardock havia estat incapaç de fer res contra ell, ja que fou abatut juntament amb els seus companys en una època llunyana. I les seves visions del futur no van poder impedir-ho.

Però havien aconseguit derrotar en Freezer. Fou gràcies a aquell Kanassià? La veritable finalitat de les seves visions era vèncer en Freezer i no pas en Raichi?

En Bardock hi pensava sovint. Aquella nit reflexionava sobre el seu futur combat contra el Rei Cold. No deixava de pensar en el passat, en aquella època crucial quan, per casualitat, es va topar amb un ésser dotat de visions...

La unitat d'en Bardock viatjava a bord d'unes càpsules espacials a través de l'espai. Feien cap al Planeta Kanassa per exterminar els seus habitants. Un planeta que afegirien aviat al seu palmarès que contenia un nombre incalculable de mons destruïts.

—Demà arribarem al Planeta Kanassa —va dir als seus camarades en Bardock a través del seu intercomunicador—. Hi ha nivells de poder elevats, però la lluna serà plena en dos dies. Podrem suprimir les ciutats més importants en poc temps. Si acabem la missió en quatre dies, l'elit d'en Freezer semblarà una colla de baliga-balagues. Compto amb vosaltres per aconseguir-ho!

—Quin repte! —exclamà la Seripa, l'única membre femenina del grup—. Veig que el senyor Bardock ha tingut un mal dia.

—És per l'últim naixement, líder? —preguntà en Toma, el millor amic d'en Bardock.

Els homes d'en Bardock sabien que el seu darrer fill, en Kakarot, havia nascut amb un poder ridícul i que provocava que en Bardock estigués de mala lluna. Sobretot tenint en compte que era el seu segon intent fracassat amb una Guerrera de l'Espai molt poderosa. No obstant això, els pares forts sempre concebien fills forts.

Com que en Bardock no deia res, en Totappo va intervenir:

—T'hauries d'haver emportat en Raditz amb nosaltres. Segur que el petitó hagués millorat!

—A qui carai li importa aquell nyicris!!! —declarà el líder del grup, enfurismat.

La comunicació entre ells cessà fins que arribaren al planeta. Havien d'esperar-se diverses hores abans de la lluna plena. Van aprofitar per atacar algunes ciutats abans de passar a les més grans, on es transformarien en Oozaru.

Tal com havien previst, malgrat el nivell d'alguns defensors del planeta, el grup de Guerrers de l'Espai van massacrar un bon nombre de pobles en una sola nit.

Es van prendre un descans l'endemà al matí. En Toma exclamà:

—Onze ciutats! Hem eliminat la majoria de la població en una nit, companys!

—Destrucció massiva! —s'extasià la Seripa—. Onze de les deu previstes.

En Bardock manipulava el seu dispositiu. Tractava de predir el temps que necessitarien per destruir la població local que restava.

—Només queden tribus petites. L'important ja està fet. En dos dies, hauríem de...

Va aturar-se en percebre que el seu dispositiu detectava un pic de poder. Va pitjar el botó del seu dispositiu i localitzà la font de força.

—Un gran nivell de poder... a pocs quilòmetres d'aquí?

—Em pensava que no hi quedava res més, per allà... —informà en Toma al grup.

—Només és un paio. Un de fort —digué en Bardock aixecant-se—. M'encarrego jo. Tot sol. Espereu-me aquí.

Quan en Bardock ja s'havia enlairat, en Toma digué:

—Per què no l'hem detectat abans?

—És estrany —digué la Seripa.

—No és tan fort com en Bardock, però ho és més que jo. Això no m'agrada.

—El líder sap què es fa. Se'n sortirà.

En Bardock tan sols va trigar uns segons en arribar al lloc. Algú l'esperava. Va aterrar davant d'ell i va aproximar-se xino-xano.

—Ah... ets tu... —digué un Bardock desconfiat.

—No puc lluitar amb vostè, Ô, portador de la mort i de la destrucció. Pot matar-me si ho desitja.

—I és clar.

—Però primer m'hauria d'escoltar. En depèn la supervivència de la vostra gent.

En Bardock va estendre el seu braç amb la mà oberta i va crear una bola d'energia.

—Pff... Mor!

Algunes vides i alguns destins es poden canviar gràcies a un únic i simple esdeveniment. A l'univers 18 i a la majoria d'ells, en Bardock va matar aquest individu sense cap mena d'escrúpol. Uns dies després, en Dodoria va atacar la seva unitat, i ell seria l'únic supervivent, va tornar a Vegeta i seria liquidat a mans d'en Freezer juntament amb la destrucció del planeta.

Però, a l'univers 3, en Bardock va decidir escoltar-lo. Només... per curiositat.

No va fer desaparèixer la bola d'energia de la seva mà. Seguia mantenint-la per si havia de llançar-la. El Kanassià va proseguir:

—He vist el vostre futur... i és tan fosc com el nostre. Tots morireu, el vostre planeta natal serà destruït.

Què s'empatolla, aquest vell xaruc?!

—Destruït per un petit dimoni lila banyut. El vostre patró ha decidit aniquilar tota la vostra gent.

En Bardock no va dir res i seguia escoltant pensant en en Freezer.

—L'he vist matar el vostre senyor. Un dels vostres, amb barba i cabell punxegut.

—Freezer? Vegeta? Com els coneixes si no teniu la tecnologia suficient?

—Tinc alguns poders... no puc lluitar però tinc visions de situacions futures.

—Em prens el número?! Estàs delirant!

—Vaig veure fa unes setmanes que seríem atacats per uns guerrers gegants. Però ningú no em va creure. Ningú no volia fugir. No era suficient veient-ho, sinó que m'hauria d'haver fet escoltar. La meva gent és morta perquè no em van voler escoltar. Els vaig fallar. Quant a vosaltres... el vostre planeta serà destruït. Heu d'actuar de pressa i amb intel·ligència per salvar la vostra gent. Si actueu, podreu salvar els vostres camarades. I, a més, si us uniu, podreu matar aquest dimoni lila!!! Destruireu el vostre enemic! El nostre enemic!

—Per què m'expliques això? Per què m'ajudes?

—Només ets el missatger de la nostra mort. Vull venjança. L'home que va ordenar la nostra destrucció, va ordenar la vostra també. Volem el mateix.

—No tinc cap motiu per creure't —digué en Bardock reculant una passa, estrenyent els punys i desconfiant.

—No li demano això...

Va fer una pausa abans d'afegir:

—Aquest futur és clar, no el puc convèncer amb paraules. Només li demano una cosa... no m'elimini des de la distància. Travessi el meu cor d'un cop de puny.

—Tsss. Com vulguis...

En Bardock s'abalançà sobre aquell individu i va perforar-li el ventre amb facilitat. La seva mà va sostenir el cor del seu adversari i va estrènyer-lo ben fort.

—Ecs, és encara més tou del que em pensava!

Però aquell vell s'acostà a en Bardock.

—Rebi... el meu poder i la meva força!

—Què?

En Bardock va patir un flaix lluminós que va ennuvolar-li la vista i, uns instants després, va recobrar els seus sentits. Però no veia allò que tenia davant seu. Es sentia com un espectador d'una escena en la qual es veia a ell mateix. No sentia el seu cos i allò que veia durà un instant en temps real.

El grup d'en Bardock xerrava:

—...per separat. Els pobles petits són bastant nombrosos i no ens hem d'arriscar gaire! —deia en Toma.

—Com ja sabeu, la lluna plena ja s'ha acabat. Per tal d'evitar accidents, ens hem de dividir en parelles —afegia en Totappo.

La Seripa se'n burlava:

—Quina excusa més dolenta per estar a soles amb mi!

—De totes maneres, som un grup imparell... —digué en Toma—. Què et passa, Bardock?

En Bardock escoltava la conversa sense participar-hi i esguardava totalment atordit. A continuació, una nova lluïssor l'il·luminà...

En Bardock restava dempeus i encara sostenia el cadàver ensangonat del Kanassià. Es va preguntar:

—Què ha estat això?

Va reflexionar durant un instant i, a continuació, va decidir partir. No hi tenia res a fer, allà. Va unir-se al seu grup, el qual l'esperava.

—Ei, en Bardock ha tornat. Com ha anat? —preguntà en Toma.

—Hum... res d'especial... l'he liquidat fàcilment.

—Molt bé. Escolta, estàvem parlant d'exterminar la resta de ciutats per separat. Els pobles petits són bastant nombrosos i no ens hem d'arriscar gaire!

—Com ja sabeu, la lluna plena ja s'ha acabat. Per tal d'evitar accidents, ens hem de dividir en parelles.

En Bardock va fer uns ulls com dues taronges.

—Quina excusa més dolenta per estar a soles amb mi!

—De totes maneres, som un grup imparell... Què et passa, Bardock?

No va respondre immediatament, i, sota l'atenta mirada dels altres, va dir:

—Però... Però si ja he vist tot això!!!

—Eh? Què vols dir, Bardock?

—Ell... tenia poders de debò! Si m'ha dit la veritat...

En Bardock va rumiar a tota velocitat. Tractà de recordar exactament cada mot que el Kanassià li havia dit.

—Toma! Quan és la propera visita d'en Freezer?

—No n'hi ha cap de programada. Potser en un any o dos...

Un any o dos... no pot ser...

De cop i volta, en Bardock va patir un mal de cap molt intens. Va sostenir-lo amb les seves mans i va tancar els ulls. Algunes imatges i sons es reproduïren:

—Què? En Freezer és aquí?

Era la veu del Rei Vegeta.

—Ha vingut sense avisar-nos? És l'hora de dir-li el que penso. No som ni els seus esclaus ni els seus servents!!! Ni tan sols m'ha donat notícies del meu fill!

La imatge es va distorsionar i a continuació va aparèixer en Vegeta cridant:

—Governador Freezer! Què representa l'arribada d'aquesta armada al meu territori sense avisar?

—Que malcarat... Ja n'hi ha prou! —declarà en Freezer des del seu vehicle sense mirar el rei.

—Malcarat? I què me'n dius d'algú que ve sense avisar, que dóna l'esquena als convidats i que ens tracta com a servents?

El rei es mantenia amb fermesa. En Bardock va comprendre que en Freezer havia anat al Planeta Vegeta per sorpresa i que planejava una mala passada. Les relacions entre en Freezer i els Guerrers de l'Espai havien estat sempre tenses amb una hipocresia mal controlada.

El rei havia acudit a la nau del tirà per demanar-li explicacions de la seva visita.

—L'orgull Saiy...

No va acabar la seva frase. En Freezer es va girar veloçment, l'apuntà amb el seu dit i disparà un raig d'energia molt fi que va impactar de ple contra el seu cor.

—Només confirmes la teva desobediència.

El Rei Vegeta es va desplomar. Els seus dos grans guardaespatlles, en Gerkin i en Hatonek, es tombaren cap a ell, però en Zarbon i en Dodoria els atacaren de seguida per l'esquena i els mataren fàcilment. També es desplomaren, inerts, al sòl.

—I ara... transformarem aquest planeta en un castell de focs ben espectacular —digué en Freezer amb un rictus sàdic als llavis.

En Bardock va obrir els ulls. Ho començava a comprendre tot. Va recordar les paraules del Kanassià: havien d'actuar amb rapidesa.

—Tornarà aviat... —declarà en Bardock a la seva unitat—. Tornem immediatament!

—Ara? Però si no hem acabat...

—Se me'n fot, Toma! Es tracta d'una emergència!

Els amics d'en Bardock no entenien què succeïa però van seguir les seves ordres. En cas de problemes, només ell rebria les corresponents represàlies, i no pas ells. Van pujar a les seves càpsules i s'enlairaren ràpidament cap al seu planeta d'origen, Vegeta.

En Bardock va reflexionar durant tot el trajecte, encara preguntant-se si tot allò era real o no...