DB Multiverse

Capítol 93

Traduït per Cèl·lula Complet

—Caram, els combats s'estan succeint a una velocitat d'escàndol. Ara em toca a mi... —va dir en Kaitoxin del Sud amb un somriure.

Va alçar la mirada i la va dirigir cap a la gran esfera que surava per sobre d'ell mentre es disposava a enlairar-se tot deixant enrere la zona de l’univers 1. Darrere d'ell, el Gran Kaitoxin va aixecar la mà i li va oferir un últim consell:

—Un moment...

Just quan va començar a parlar, la veu del locutor Varga va sonar pels altaveus:

—I ara, en Kaitoxin del Sud de l'univers 1, contra el Monstre Bu de l’univers 11!

—Vas parar atenció al que ens van dir anit passada sobre aquest tal Bu? —va preguntar el Gran Kaitoxin al seu company mentre les multituds victorejaven sorollosament els lluitadors.

—Sí.

En Kaitoxin del Sud va respondre sense tornar la vista enrere al Gran Kaitoxin. Mirant fixament i en silenci cap al ring i amb una confiança serena envoltant-lo, va recordar molt clarament tot el que l'espectador de l'univers 16 els hi havia dit la nit anterior.

—Perfecte… Vés amb compte.

El lluitador va mirar el seu amic i va assentir amb el cap abans de sortir volant. Va trepitjar el ring mentre rememorava què havia de fer. Durant un instant, gairebé era capaç de sentir la presència del Gran Kaitoxin a l’interior d’aquella criatura. La semblança era sorprenent, innegable. El Monstre Bu semblava grassonet i simpàtic, i aquesta devia ser la conseqüència d’absorbir el Gran Kaitoxin de l’univers 11. La seva forma era el resultat de la unió d’un ésser maligne i el cap de tots els Kaitoxins.

Sé perfectament què he de fer, va rumiar en silenci.

Dempeus davant el lluitador de l’ univers 1, en Bu somreia mentre els seus guants grocs descansaven casualment en els seus amples malucs. Sota la façana d'una aparença infantil s'amagava una força immensa. Per descomptat, en Kaitoxin del Sud era molt conscient de la magnitud del poder del seu enemic i estava completament en guàrdia. Estrenyent els punys, en Kaitoxin va concentrar tota la seva força i una onada d'energia va sorgir al seu voltant. Una aura irregular el va embolicar ràpidament, causant estralls al terra del ring. Davant d'ell, en Bu es divertia amb aquell espectacle mentre aquell vent tan fort semblava empènyer-lo amb potència. Mentre seguia concentrant la seva energia, el déu cavil·lava sobre el seu pla:

Fa cinc milions d'anys, en alguns universos, va néixer la més terrorífica de totes les criatures... en Bu!

—Ha, ha! Que divertit! —el monstre va riure alegrement mentre la seva capa era arrossegada pel vent.

El guerrer de l'univers 1 es va abalançar sobre el seu oponent i va estrènyer amb força el puny esquerre amb el braç dret estès davant d'ell. No obstant això, en Bu va limitar-se a esperar, sense molestar-se ni tan sols a esquivar l’atac. El puny esquerre del déu s'enfonsà en el rostre de la criatura fins al final de la part posterior del seu cap. En Bu no feia cap esforç per defensar-se. En Kaitoxin del Sud va colpejar diverses vegades el monstre a l'estómac i al cap, estomacant-lo de valent mentre el cos del monstre s’anava deformant sota la pluja de cops. Cada estomacada deixava una marca al cos d’en Bu, fins que una última sotragada més forta que la resta el va enviar enrere, tot estavellant-lo contra terra. Però en Bu es va aixecar ràpidament, somrient, mentre el seu cos es regenerava de nou i tornava al seu estat normal sense cap signe de mal.

El déu llançà, a continuació, una sèrie de boles d'energia al monstre, i cada explosió desfeia el cos d’en Bu en petits bocins. Però la criatura es reconstruïa cada vegada sense esforç. Concentrant novament la seva energia, en Kaitoxin del Sud va atacar un altre cop amb molta més força, més violència, més velocitat i més tècnica.

Davant d’aquesta embranzida, el monstre era totalment incapaç de defensar-se. Cada atac el deixava més desfigurat i cada xoc deformava més el seu cos que no pas l'anterior. Tot i els mecanismes regeneradors d’en Bu, el déu el va continuar apallissant en l’enfrontament cos a cos, la seva especialitat durant mil·lennis. La força d'en Kaitoxin va deixar sorpresos els guerrers de l'univers 18: la diferència entre el poder d’aquest Kaitoxin i el de l'Est que tots coneixien era enorme!

Continuant el seu assalt, en Kaitoxin va enllaçar una sèrie d’atacs devastadors, fent que en Bu rebotés contra el terra com si fos una pilota de goma. El monstre fins i tot va xocar diverses vegades contra l'escut d'energia que protegia el públic, i de vegades travessava el ring o s'estavellava contra el terra. En poc temps, però, en Bu va contraatacar, demostrant que ell era completament capaç d'igualar el déu amb els seus propis cops i atacs d'energia ben emplaçats. Afortunadament, en Kaitoxin va aconseguir evitar la majoria dels atacs.

Somrient, en Kaitoxin de Sud es va adonar que s’ho estava passant d’allò més bé. Fins llavors, l'oponent més difícil al que mai s'havia enfrontat era en Bojack. Però en Bu era molt superior. Hi havia un abisme de poder entre l’un i l’altre. El repte era apassionant, encara que ràpidament va recordar la tasca en qüestió que s’havia proposat fer. El seu xou davant els espectadors havia de finalitzar i era el moment de posar fi a les coses.

El déu va aterrar de nou al ring, seguit pel monstre, que esperava un nou atac. El déu del Sud, però, estava massa quiet, com si estigués rumiant quelcom.

Vam destruir-lo abans no nasqués. Però no va succeir el mateix en altres regnes. Va destruir centenars de planetes, i després va atacar els Kaitoxins... jo era l'únic capaç d'enfrontar-m'hi, però va desenvolupar un mecanisme de defensa... l'absorció!

En Bu va interrompre els seus pensaments amb un ganxo de dreta, però el déu el va esquivar amb un moviment prou àgil. Però el següent atac del monstre va ser massa ràpid. El déu es disposava a clavar-li un cop de genoll quan va rebre una puntada de peu al seu mentó que el va enviar volant fins que va restablir l'equilibri en el ring. En Kaitoxin es va netejar la mandíbula mentre continuava reflexionant.

Quan en Bu creu que està perdut, absorbeix el seu oponent. S'apodera de la seva força i també de la resta... tot: la intel·ligència, els sentiments i els anhels interiors de l'ànima absorbida també s'implanten. Per tant, quan em va absorbir en altres universos, d'una criatura de naturalesa salvatge va evolucionar a un atleta entrenat. Va adquirir la capacitat de pensar i parlar amb claredat, però seguia essent malvat. El nostre Gran Kaitoxin va decidir sacrificar la seva vida! Només ell sabia que en Bu era molt influenciable... I el de l'univers 4 ho confirma tot.

El déu va córrer cap en Bu, que l’esperava damunt del ring amb el seu clàssic somriure ingenu. El monstre va esquivar la primera patacada amb un ràpid moviment a la dreta, tal com havia fet el seu adversari abans. En Kaitoxin va rectificar la seva trajectòria immediatament patinant a terra per posicionar-se un altre cop davant d’en Bu i preparar un contraatac.

El Gran Kaitoxin va instigar en Bu perquè l'absorbís. I en última instància va destruir el seu propi cervell.

En Bu va començar a fer ganyotes i a treure-li la llengua al déu per provocar-lo.

Llavors, gràcies al sacrifici del Gran Kaitoxin, el terrible Monstre Bu es va convertir en un nen de tres anys... Pur i innocent... Trapella i babau.

En Kaitoxin va atacar de nou, però, aquesta vegada, en Bu es va anticipar, desapareixent poc abans de l’impacte. Va reaparèixer tres metres darrere d'ell, i el monstre va començar a carregar un atac d'energia de gran abast entre les seves mans. El déu no tenia temps per a contrarestar-ho i només es va poder protegir encreuant els braços en posició defensiva. L'explosió d'energia va impactar amb força contra ell, empenyent-lo enrere diversos metres. El doll d'energia va passar per sobre les graderies i desaparegué a l'espai, fregant un dels satèl·lits artificials dels Vargues.

El déu encara era viu, però es trobava ferit i de genolls. El seu elegant vestit havia estat vaporitzat per primera vegada en la seva llarga existència. Fins i tot el seu pit i els seus braços tenien cremades, encara que eren prou superficials. Malgrat les ferides, encara li quedava moltíssima energia en reserva per continuar lluitant.

L’estratègia del nostre superior al final va donar els seus fruits. Llavors, l'únic que necessitaves era una família amb bon cor i que t'estimés... com la que vas trobar a la Terra.

—Ha, ha! Veig que encara aguantes, que guai! M’ho estic passant molt bé amb tu! Vols que continuem lluitant? —va dir en Bu molt feliç amb un ampli somriure a la cara.

No com aquells bruixots repugnants... que només t'ensenyaven a destruir..., pensà el déu, donant-se compte que era el moment de posar fil a l'agulla. Quin bon combat, però si s'allarga l'acabaré perdent. Tinc una sorpresa per a tu.

La divinitat va crear un aura blanca al seu voltant mentre serrava les dents. Un poderós flux d’energia es va formar just al davant de les seves mans. Els seus polzes i els seus dits petits es tocaren, i els palmells de les mans apuntaven en Bu. Pel que fa als altres dits, estaven recargolats.

Probablement, vaig utilitzar aquesta tècnica com a últim recurs en el teu univers. El meu atac més fort!

Una gegantina bola d'energia de color blanc, crepitant amb centelleigs blaus, va expandir-se sobtadament a les seves mans. Llavors, estranyament, en Bu va començar a suar com si alguna cosa en el seu subconscient activés un record soterrat a la memòria. Els seus ulls es van obrir amb nerviosisme en reconèixer l'atac i va recordar la sensació d'angoixa. Serrant les dents a causa de la por, el Bu grassonet va reviure novament el pànic d’aquella situació tan remota.

En el seu propi univers, ell havia evitat l'atac pels pèls. Una gran part del seu cos es va desintegrar completament i, fins i tot, la seva regeneració es va alentir!

—Una gran concentració d'energia, com la teva tècnica —va fer en Goku a en Cor Petit—. Em recorda al teu Makankkosappo.

—Oh, aquest és un cop baix. Em porta molts mals records —declarà en Bu de l'univers 4, interessat per la continuació del combat.

Aquesta por ha activat l'absorció. I és aquesta por... la que reactiva... el mecanisme de defensa!, va concloure el déu Kaitoxin del Sud.

En Bu va cridar concentrant la seva energia i engrandint la seva aura. Desprenia tanta força que la seva capa semblava que sortiria volant en qualsevol moment. Però res podia aturar el déu, que va llançar el seu atac amb tota la seva potència deixant una marca al sòl en el seu recorregut. Just abans de l'impacte, el monstre va semblar esclatar en una miríade de taques rosades. La bola d’energia va destrossar milers de peces de color rosa. No obstant això, els bocins d'en Bu semblaven reagrupar-se i s'abalançaren vers en Kaitoxin. El déu no va oposar resistència i es va limitar a somriure quan els trossets rosats del cos d’en Bu semblaven enganxar-se a la seva pell:

—Visca, ha rutllat tal com havia previst!

Quan hi va haver prou trossos d’en Bu formant un capoll rosa ben gran, aquest va envoltar completament el déu. En l'últim segon, en Kaitoxin va activar una barrera d'energia del mateix tipus que va utilitzar en Vegeku feia vint anys.

El públic observava en xoc que la massa rosa es bellugava tota sola. Tot d'un plegat, va sorgir el Monstre Bu, que semblava completament sense alè.

—L’ha absorbit! —va exclamar en Goten de l'univers 16.

—Quin ximple —va afegir en Trunks al seu costat—. Així és com sempre supera els seus adversaris més forts... aquest sí que en sap.

Al seu costat, en Vegeku es va sorprendre lleugerament. S'havia adonat immediatament del pla que en Kaitoxin tenia entre mans, i va mirar en Son Gohan buscant la seva ratificació:

—Hm! Què els hi vas explicar anit, als Kaitoxins?

—Tot. Absolutament tot sobre el Monstre Bu i les seves absorcions, en Cèl·lula, en Broly, en Freezer, en Vegeta ... També sobre tu. Tenen dret a saber-ho.

—O sigui que vas parlar de mi, eh? Ja veig...

Dins les entranyes d’en Bu, en Kaitoxin del Sud va volar en la recerca dels capolls. En Son Gohan li havia explicat que, quan en Bu absorbia algú, era possible trobar-lo dins seu i alliberar-lo. Però el déu de l'univers 1 no va trobar-hi ningú. No hi havia ni rastre dels capolls.

—Res de res per enlloc... No hi ha cap capoll dels que em va descriure!

Volia trobar el Gran Kaitoxin i la seva contrapart, però no hi havia ningú.

Però sento clarament la presència de Kaitoxin. Efectivament, formem part d'en Bu. Per tant, algú que porta molt de temps absorbit no es pot alliberar. És massa tard. Després de tot, això va ser fa cinc milions d'anys, mentre que a l’univers 16 les absorcions eren molt recents.

El déu havia sostingut amb optimisme la possibilitat d’alliberar els déus d'un altre univers... i, tot i que era una gran idea, havia resultat un fracàs. Semblava que el seu viatge dins d’en Bu havia estat inútil.

—Bé —va dir, mirant al seu voltant i buscant una sortida.

Fora del ring, en Bu esperava mirant a banda i banda el retorn d'en Kaitoxin. Els altaveus van ressonar:

—Si en Kaitoxin no reapareix en deu segons, la victòria serà per al Monstre Bu!

—No s'hauria d'haver tornar, en Bu, molt més musculat o alguna cosa similar? —es preguntà en Son Gohan.

—Veig que en saps molt... —va dir en Goku, tornant-se cap a ell.

—En Kibitoxin m'ho va explicar tot. Semblava important que ho sabés. Al capdavall, una part d'en Bu encara viu amb nosaltres.

—Hmm. Suposo que mai no em va interessar. Jo sempre vaig pensar que si mai passés res ens entrenaríem de valent i seríem prou forts per derrotar-lo un altre cop...

—Bé, per a tu, lluitar és una motivació vital, pare. Però no és el meu cas —va replicar en Son Gohan amb un somriure.

A l’espai de l'univers 4, en Bu també somreia. Mentre esperava pacientment amb els braços plegats a mesura que el rellotge corria, semblava que volgués oferir un consell a la seva contrapart:

—Ni ho intentis, Bu. El teu contrincant està utilitzant una barrera. No passarà res. Ho sé perfectament.

En Babidi de l'univers 11, però, semblava bastant enutjat:

—Tinc l'estranya sensació que sóc l'únic que no comprèn que està passant.

El cor del bruixot bategava ràpidament amb l'esperança que el seu protegit sortís victoriós.

—S'ha acabat el temps! Victòria per al Monstre Bu de l'univers 11! —el locutor va retrunyir.

—No ho entenc... —va fer el vencedor, sortint volant cap a la zona de l'univers 11 i descontent d'haver acabat el combat sense comprendre res.