DB Multiverse

Capítol 8

Traduït per Rei Vegeku

La veu del presentador ressonà un cop més. “Que comenci el combat!”

Només acabar la frase, en Nappa es va llençar sobre el Namekià. Aquest últim encara es mantenia en posició de combat, fet que li va permetre aturar el cop que li va etzibar el Guerrer de l'Espai amb l'avantbraç. El Namekià va blocar els següents dos cops del Guerrer abans d'intentar contraatacar amb un cop de puny a la barbeta, el qual va fallar, ja que aquell calb musculós va saltar enrere bruscament.

Reprenent una posició més estable, el Namekià esbufegà. El seu oponent va continuar amb el seu assalt, ara amb un cop de peu horitzontal que el Namekià aturà amb el colze al nivell del genoll. L'aturada va desequilibrar en Nappa, i en Cargot esperava beneficiar-se’n.

En Cargot va avançar cap endavant per tornar-li els cops, però va haver de retrocedir degut a la velocitat amb la qual el seu contrincant havia recuperat l'equilibri. En Nappa retornà a l'atac de nou amb cops de puny a l’aire. El Namekià, que es sentia atabalat pel seu oponent, començà a retrocedir sota la pluja de cops del seu contrincant.

“Saps una cosa...”, digué en Nappa tranquil·lament, sense semblar cansat. “Vaig exterminar tota la gent del teu poble al meu univers.”

En Cargot no respongué, tot i que en Nappa hagués preferit que ho hagués fet. El Guerrer de l'Espai el volia desestabilitzar psicològicament, però en Cargot no es deixà enganyar. Va mantenir la sang freda per poder seguir blocant els cops del seu oponent.

“No és el meu problema”, aconseguí dir enmig de dos atacs.

A les grades, el públic no sabia qui animar. En general animaven a ambdós perquè oferissin un bon espectacle. Els Namekians de l’univers 10 animaven el seu camarada, mentre que els de l’univers 13 esperaven que en Nappa acabés ràpidament la lluita enlloc de perdre el temps jugant.

“Aquest Nappa és més poderós que contra el que vam lluitar”, comentà en Gohan de l’univers 18.

“Sí”, afegí el seu pare. “Però també és una mica més vell. Els seus moviments són prou ràpids, però són un pèl... rígids...”

“El Namekià també és poderós”, precisà en Cor Petit, que seguia el combat molt atentament (al capdavall, havia sigut mort per en Nappa). “És un guerrer com en Nail i jo. La seva força no sembla gaire inferior a la d'en Nappa... Però...”

“Oooh!”, digué un dels presentadors. “El guerrer de l’univers 13 agafa avantatge! Els seus cops són, mica en mica, més forts i estan acabant amb en Cargot! Ostres, en Nappa acaba de clavar-li un bon cop a la cara!”

Sagnant, en Cargot començà a perdre l'impuls i quasi ja no atacava. No tenia temps per a trobar una obertura per on atacar... “Allà!”, es digué per a ell mateix quan va poder veure’n una.

Malauradament, en Nappa l'havia deixada intencionadament i deixà anar un cop esfereïdor contra l'estómac del Namekià. En Cargot retrocedí, panteixant. Els seus ulls toparen amb els del seu astut oponent just abans que aquest li etzibés una puntada de peu tan forta que el llençà diversos metres enrere. En Nappa mirà el cos inert del seu contrincant i deixà anar un lleu sospir... El Namekià no es movia.

“Li ha costat força...”, remugà en Vegeta de l’univers 13.

“Trenta segons! En Nappa de l’univers 13 és el guanyador!, va dir el presentador amb veu entusiasta.

“Hahaha, ha estat massa fàcil!”, digué en Nappa abans de tornar cap al seu espai. Dos Namekians van pujar al ring per portar en Cargot cap al seu espai.

“Bé”, digué el presentador. “Ha estat una bona lluita malgrat la seva curta durada! Sense més dilacions, anunciem el segon combat de la primera ronda: en Freezer de l’univers 8 contra en Jeice de l’univers 8!

En Jeice estava atordit i va intercanviar una mirada de por amb el seu camarada Burter. Una gota de suor queia pel front d'aquell home amb cabell blanc i pell vermella mentre preguntava: “Podem lluitar fins i tot sent del mateix univers?”

No va formular la pregunta per a ell mateix. Esperava una resposta per part dels organitzadors confiant que fos un error.

“Els combats es trien aleatòriament entre els participants”, digué el presentador pel micròfon per tal d'aclarir aquest aspecte a tothom.

En Freezer, que estava dret davant d’en Jeice i d’en Burter, es girà lentament per tal creuar una mirada amb seus sequaços. El somriure cruel d'aquell tirà galàctic li atorgà a en Jeice el valor de la raó. Netejant-se la cara, aconseguí dir: “Em... em rendeixo.”

En Jeice fou xiulat pels espectadors, que van veure com havia acabat el segon combat. En aquell moment, començaven a estar decebuts. El presentador no va malgastar temps en nomenar en Freezer guanyador per abandonament, i per anunciar el següent combat: En Son Goku de l’univers 18 contra en Mahissu de l’univers 10.

“Ja? Quina sort!”, digué el Guerrer procedent de la Terra. “Som-hi!”

Mentre volava cap al ring va sentir com en Goten l'animava. A l'altra banda de l'estadi, el seu oponent Saiyà primitiu ja l'esperava.

“Hum! Quina pèrdua de temps!”, criticà en Vegeta.

“Vegeta, potser són més forts del que la gent es pensa”, digué en Son Gohan, intentant convèncer en Vegeta que el combat podria ser interessant. “Potser amaguen el seu poder igual que nosaltres.”

“De debò ho creus?”, contestà en Vegeta.

“Bé... No... Però...”

“He estat amb aquests paios durant molt temps. Amagar el propi poder és un talent poc comú...”

“Els dos lluitadors són al ring!” Informà el presentador amb veu potent. “Que comenci el combat!”

“Ets un Guerrer de l'Espai?”, preguntà en Goku, posant-se en posició.

“Jo no parlo amb un renegat sense cua”, respongué el seu oponent, que seguia dret com un estaquirot i immòbil.

'No és gaire amable... Però com ha sabut que era un Guerrer de l'Espai? Pel cabell? O potser m'ha sentit parlar amb el meu pare? No necessito utilitzar tot el poder contra ell... Bé, potser una mica, no és humà... Trauré una mica de força.'

A la velocitat de la llum, en Goku, somrient, va llançar un cop de puny endavant. Davant seu, en Mahissu, només va tenir temps d'obrir els ulls abans no sentís aquella enorme força contra el seu estómac i el deixés inconscient llançant-lo diversos metres enrere. En Mahissu va rebotar uns quants cops contra el terra abans de detenir-e, mentre un fil de bava li regalimava de la boca.

Sorprès, en Goku s'acostà i s'ajupí al seu costat. El seu oponent no es va aixecar.

“Estàs bé?”, preguntà en Son Goku.

“En Son Goku de l’univers 18 és el guanyador!”, balbucejà el presentador sense creure's el que acabava de veure.

Els àrbitres i els organitzadors es mogueren amb desconfort. No s'esperaven que els tres primer combats acabessin tan ràpid. Els espectadors es preguntaven què acabava de passar. Alguns s'adonaren que fou una ràfega d'aire, però es començaren a queixar que encara no havien presenciat un bon combat.

A l'espai de l’univers 19, un dels lluitadors havia vist perfectament tot el que havia passat gràcies a un casc. L'avançada tecnologia havia inclòs informació i imatges a càmera lenta. L'única cosa que va poder dir fou, “...Impressionant!”

Tornant al ring, en Goku estava quiet i amb els braços creuats. Tenia una sensació de déjà vu, però no podia posar-hi la mà al foc. Dos organitzadors Namekians portaren en Mahissu cap al seu espai, deixant-lo suaument al terra.

Els Namekians i els Saiyans de l’univers 10, després de ser testimonis dels resultats dels combats, es començaren a preguntar què hi feien en aquell torneig. En Vegeta de l’univers 13 no desaprofità l'oportunitat de menysprear-los, dient que eren uns poca-soltes i que no arribaven al nivell.

“Abandono”, digué un dels Namekians de l’univers 10, abans de ser seguit pels seus camarades. “Hum! Quins tifes!”, els insultà el Rei Vegeta de l’univers 10.

Mentre en Goku tornava al seu espai, seguia intentant indagar sobre el seu instant de déjà vu, i va veure en Goten apropant-se fent saltirons. Darrere seu, la Pan va córrer cap al seu avi, amb els braços oberts per a que l’agafés, mentre que l'Ub va felicitar el seu mestre per la victòria.

En Goku finalment va picar els dits i exclamà. “Chi-Chi!”

“Què?”, preguntà l'Ub, sense entendre la revelació del seu mestre.

Mentre en Goku explicava el seu déjà vu, els quatre Saiyans de l’univers 13 s'apropaven al seu espai...

“Has conegut la versió perdedora dels Saiyans?”

Els nostres amics de l’univers 18 es van girar per observar els quatre guerrers de l’univers 13. El més petit era qui havia parlat. Amb els braços creuats, i un somriure arrogant, en Vegeta es sentí molt superior al de l’univers 18. 

Trobant que aquest univers era més interessant que no pas l’univers 10, en Vegeta s'apropà al grup de Saiyans i el seu alter-ego començà a explicar qui eren: “Nosaltres som els Superguerrers de l'Espai. I jo sóc el futur guanyador d'aquest torneig”, va dir assenyalant-se amb el dit polze.

Abans que tothom de l’univers 18 es reunís, en Vegeta continuà: “Malgrat la vostra ridícula roba, sou el grup més semblant al nostre, ja que en Kakarot és amb vosaltres. I què hi fa un Namekià amb vosaltres? Suposo que vau tenir un contratemps lluitant contra en Freezer al planeta Namek...”

‘Interessant’, pensà en Vegeta de l’univers 18. El seu alter-ego li acabava de donar molta informació. En aquell univers s'havien enfrontat amb en Freezer... Però...

“Òbviament els nostres universos es van separar abans”, analitzà en Cor Petit, que havia tractat de cercar un escenari per explicar la presència d'en Nappa, d’en Raditz i especialment la d'en Goku: “El vostre Kakarot no va ser enviat a la Terra quan era petit, oi?”

Mentre en Goku estava a dos metres del seu alter-ego, amb només el petit mur separant-los, en Kakarot respongué orgullós: “Sí... Vaig exterminar tots els humans i els altres em van recollir 20 anys després. Llavors vam viatjar a Namek a buscar les Boles de Drac com les que hi havia a la Terra.”

“Va matar... Tots els humans!...”, repetí en Goku, commocionat pel seu alter-ego.

“Segurament que al Totpoderós també”, digué en Cor Petit, fent una hipòtesis a partir del coneixement d'en Kakarot sobre les Boles de Drac.

“A Namek vam lluitar i liquidar a en Freezer... I també vaig descobrir el secret del Superguerrer! I vosaltres?...”, preguntà en Vegeta de l’univers 13.

“Simplement...”, començà dient en Goku, disposat a explicar tota la seva història... des del principi!

“Nosaltres vam ser millors”, el tallà en Vegeta. Finalment, es girà perquè estava més interessat per aquest grup. Va deduir clarament com aquest grup havia sobreviscut durant tant de temps... Però abans d'abandonar la conversa, es va permetre el luxe d'afegir una última observació: “És curiós... Vaig matar en Nappa a la Terra.”

“Impossible... Nosaltres dos no vam anar a la Terra, va anar-hi en Raditz sol!”, respongué en Nappa, que estava igual de commocionat que en Goku anteriorment.

Mentre la petita batalla psicològica havia estat iniciada per en Vegeta, en Cor Petit es precipità a afegir: “I jo vaig matar en Raditz quan va venir a la Terra. I inconscientment, també el nostre Kakarot...”

“Hehehe”, somrigué en Goku, recordant el seu sacrifici.

“Em devies matar... Amb prou feines, animalot!”, cridà en Raditz després d'un instant de vacil·lació. El fet de morir, encara que fos en un altre univers, no era del tot satisfactori.

“Calma't, Raditz”, li ordenà el seu cap. “No hem vingut per lluitar contra ells fora del ring...”

El silenci regnà la situació. Tothom tractava de comprendre el comportament de l'altre univers. En Trunks i en Goten notaren una lleugera tensió. No era gaire notable, però era una mica esgarrifosa per a tots dos. Especialment el Príncep Vegeta...

En Trunks intentà canviar de tema. “Aquests Guerrers “primitius” es decebran en els seus combats.”

En Vegeta de l’univers 13 mostrà una rialla sàdica de nou: “El millor de tot serà quan elimini en Freezer per segona vegada.”

“Serà un plaer per a molta gent d'aquí”, intervingué en Gohan.

“Ei, seré el primer d'enfrontar-me amb ell a la segona ronda”, assenyalà en Nappa.

En Son Gohan estava atent: “Creus que el pots guanyar?”, va preguntar, interessat.

“És clar!”, respongué en Vegeta, molest. “Què et penses, mocós?”

“Al nostre univers, en Freezer et va matar, Vegeta.”

“I en el meu vaig ser jo qui el va matar!” respongué en Vegeta de l’univers 13. “El vostre Freezer era més fort que el nostre? O simplement era més dèbil?”

En Gohan no sabia què respondre... Utilitzant l’univers 8 com a referència, semblava que en Freezer fos igual de poderós en tots els universos. Com era possible que en Vegeta de l’univers 13 fos més poderós que la seva contrapart del 18, si no s’havia enfrontat amb el seu pare a la Terra i el seu potencial no havia augmentat?

“Deixa-ho córrer”, digué el Vegeta de l’univers 13, que va veure la mirada perplexa al rostre d'en Gohan. “Tinc una altra simple pregunta: si en Freezer em va matar, qui de vosaltres va matar-lo a ell?”

“Jo el vaig derrotar,” respongué en Goku, finalment incorporant-se a la conversa.

“Ah! Aquest sóc jo!”, repetí en Kakarot davant seu, bastant orgullós i somrient burlescament al seu cap, el qual li tornà una mirada insinuant que parés de burlar-se'n.

“Jo també em vaig transformar en Superguerrer durant la lluita contra en Freezer”, digué en Goku.

“Què et va fer enrabiar tant?”, preguntà en Vegeta amb curiositat.

“Bé...”

“En Freezer va matar el seu millor amic, en Krilin”, interferí en Goten, que es sentia orgullós d'explicar la història del seu pare. “Gairebé mata a en Cor Petit, però si ara lluitessin, en Cor Petit l'esclafaria com si res!”

“Hum, Krilin...”, reflexionà en Kakarot, creuant els braços. “Era un tap de bassa pelat, oi? I en Cor Petit és aquell Namekià?”

“Sí”, respongué en Goten simplement.

“Bé, aquests dos estaven a la Terra i... He, he... Els vaig matar. Sorpresos?"

Amb aquestes paraules, en Kakarot esperava agafar l’avantatge de la batalla psicològica... Però fou en va. En Gohan i en Goten es van mirar mútuament. Ja havien entès que en Krilin i en Cor Petit eren morts a l’univers 13, convertint l’atac psicològic en informació de poc valor. No obstant, el dos germans tingueren la mateixa idea.

"Vols que et sorprenguem?", rigué en Gohan amb la mateixa cara que en Kakarot.

"Et sorprendrem", digué finalment en Goten, adoptant la mateixa posició.

"Tu ets el meu pare!", cridaren assenyalant a en Kakarot, el qual estava sorprès i tremolant, amb els ulls una mica oberts.

En Vegeta, en Nappa i en Raditz esclataren a riure. Se’ls podia escoltar de ben lluny, especialment a en Nappa.

"Qui s’imaginaria que en Kakarot podria ser pare?", digué en Vegeta de l’univers 13 entre rialla i rialla. "Imagina-t'ho, Kakarot, tu, pare! Haha!"

La Bra, la qual havia sentit l'alter-ego del seu pare, avançà entre en Gohan i en Goten. Mirà el seu germà abans de dir ràpidament: "T'hauries de mossegar la llengua tu també, Príncep." emfatitzant l'última part amb tota la malícia i sarcasme possible.

"Sí", digué en Trunks. "No ets pas millor que ell, perquè..."

"Tu ets el nostre pare!", digueren els dos germans amb les mateixes intencions que en Gohan i en Goten, assenyalant a en Vegeta, que parà de riure immediatament. 

En Vegeta no va saber com reaccionar davant aquesta revelació. Contraatacar per aturar les seves burles, o simplement observar els seus fills d'un altre univers...

La veu del presentador sonà de nou. "Senyores i senyors, perdonin per l'espera! L’univers 10 tenia molts participants, i tots els Namekians menys un han abandonat. Els hem hagut d'esborrar de la taula del torneig, però finalment podem continuar!"

"Kakarot, vine, tornem al nostre espai", digué en Vegeta, que ja havia començat a marxar seguit de ben a prop per en Nappa i en Raditz.

"D'acord", digué en Kakarot, el qual es girà cap al seu alter-ego de l’univers 18. "Em pregunto qui dels dos és més fort... M'encantaria lluitar amb tu. Molt més que contra aquells perdedors!"

"Següent combat, l'A-17 de l’univers 14 contra l'I'K'L de l’univers 15!"

"Ah, algú que no coneixem!", exclamà en Goku, intentant imaginar-se les sorpreses que podia amagar aquest tal I'K'L. "Un combat interessant!"