DB Multiverse

Capítol 115

Traduït per Bardock

Mentre el Namekià es perdia en les tenebres del passadís que conduïa als diferents apartaments del seu univers, en Yamcha de l'univers 9 escrivia a gran velocitat en un quadern. Intrigat i confús davant el pensament d'un nou caprici del seu amic, en Tenshinhan li va preguntar:

—Es pot saber què fas?

—Estic prenent apunts sobre el que acaba de dir en Gast —respongué l'androide sense treure els ulls damunt del paper—. M'aniran de conya! Podria utilitzar-los per convèncer aquelles dues ànimes perdudes de l'univers 14, dur-los pel camí de la raó i dels sentiments!

—Hm —sospirà el vell Krilin —. Ja has sentit el Mestre Namekià. Els androides tenen un odi visceral envers els humans. Facis el que facis, crec que no podràs extingir la seva flama de còlera. Encara que he d'admetre que humanitzar-los faria la mossa menys... esquerpa...

—Vell bandarra —riallejà en Yamcha amb un somriure als llavis.

Mentrestant, en Gast ja havia tornat al seu espai. Es va recolzar en la paret com havia fet des que havia començat el torneig i va refusar les propostes de guarició dels seus congèneres organitzadors. Sabia pertinentment que en Satanàs Cor Petit no seria fàcil de fer-lo passar al bàndol del Bé i de la justícia, però havia percebut aquest desig de protecció dins el seu cor.

Els seus antics pensaments el van transportar al seu propi desig de tornar a ser en Nail, de tornar a veure la seva gent i el Venerable Ancià. Malgrat les nombroses assimilacions de les quals procedia, la seva ment seguia essent la d'un guerrer enamorat del desig de fer justícia. En Nail era qui dominava dins seu però estava influenciat pels altres Namekians que composaven la seva existència. No obstant això, de vegades, temia la seva pròpia força. La por de caure en l'arrogància i cometre actes que no fossin propis d'ell, eren presents. Tal com en Cor Petit havia indicat, havia adquirit el nom d'una divinitat Namekiana... Pensarós, es tancà dins una meditació que l'aïllà del món exterior.

Un Varga va prendre la paraula adreçant-se a tots els presents:

—Volem donar les gràcies a tots els participants de la segona ronda plena de sorpreses i de capgirades! Però abans de sopar, us hem preparat una sorpresa... Per petició dels Kaitoxins, farem servir excepcionalment les Boles de Drac per fer reviure totes les persones mortes des del començament del torneig.

Un estrèpit d'exclamacions i de crits de joia s'elevà entre les graderies i els espais dels participants. Per a molts, seria la primera vegada que assistirien a la majestuosa i màgica entitat capaç de realitzar qualsevol desig. D'altres tornarien a veure els seus companys, acostats aniquilats o morts durant els combats. A l'espai 16, la Videl tremolava d'emoció i el seu marit l'agafava del braç. En Gohan de l'univers 18 els esguardà i somrigué. Quant als participants de l'univers 6, l'atmosfera era mitigada. D'una banda, el grup de noies frisaven per retrobar la seva camarada assassinada, mentre que en Bujin restava escèptic. La Zangya tornaria, però també en Bojack... I això no el consolava. Pel que fa als Guerrers de l'Espai de l'univers 13, en Nappa i en Raditz mostraven un cert entusiasme per l'idea de retrobar-se en Vegeta. Al cap i a la fi, ell era el sobirà del seu univers, l'únic capaç de sotmetre amb una mà poblacions amb el seu poder exorbitant. En Kakarot no compartia aquesta alegria. No només en Vegeta li'n faria veure de tots colors, sinó que també ressuscitaria amb un nou poder encara més gran i devastador: el tercer nivell que semblava insuperable. Va tombar el cap vers el seu homòleg de l'univers 18, el qual reia amb els seus companys i a continuació va serrar els punys. Definitivament, si se'n volia sortir, havia de trobar un mitjà que li permetés accedir a nivells superiors que el seu. Potser trobaria una forma de tornar-se més fort durant el combat contra l'altre Vegeta...

Una nau va descendir dels cels per aterrar al centre de l'estadi sota la mirada alegre dels espectadors. La plataforma de la nau va baixar amb les set Boles de Drac col·locades les unes al costat de les altres, envoltades de diversos guerrers Namekians i el degà. Els tres Dimonis del Fred de l'univers 8 romanien petrificats com si fossin estàtues amb els ulls com taronges a conseqüència de l'escena que estaven presenciant. No s'esperaven pas les dimensions d'aquelles enormes esferes que havien estat cercant durant tota la nit per cadascun dels racons de l'edifici. El Varga que acompanyava els Namekians continuà:

—Per raons de seguretat, està totalment prohibit aixecar-se del seient o abandonar l'espai del vostre univers. Qui intenti aproximar-se a les Boles de Drac serà exclòs del torneig i reenviat al seu univers amb el seu grup.

—Ben dit! —exclamà en Vegeku des de l'espai 16 transformant-se en Superguerrer fent aparèixer una petita espasa d'energia a l'extrem del seu braç—. Desintegraré sense contemplacions tot aquell que gosi traspassar el muret! N'estic fins el capdamunt de desitjos de calcetes!

Els seus companys, igual que nombroses persones, van estremir-se, amb raó, a causa d'aquella amenaça: n'era capaç. A l'espai 18, en Goku rigué a causa d'aquella darrera afirmació, pensant en el primer desig que s'havia demanat en la cerca de les Boles de Drac. L'Oolong va demanar al Drac unes calces per tal d'impedir que tres persones assedegades de poder esdevinguessin els amos incontestables del món. En Vegeta, quant a ell, va frunzir les celles en no comprendre, evidentment, la referència.

En Freezer va colpejar amb el colze el seu germà Cooler, designant el centre de l'estadi amb un moviment de testa. El darrer va somriure; era el moment d'enviar totes les tropes a l'assalt i apoderar-se de les Boles de Drac. Però el seu ímpetu fou frenat en sec per en Gast, qui els va dir fermament des de l'espai veí:

—No us feu il·lusions. Només haureu fet unes passes i ja sereu reenviats o destruïts per aquell Guerrer de l'Espai. De totes maneres, la meitat de l'estadi us està vigilant, així que calmeu-vos.

Els emperadors galàctics, malaurats, es van haver de resignar. La inquietud regnava a l'espai dels Kaitoxins. La de l'Oest, amarada de suor, preguntà al seu líder:

—Tot rutlla amb el presoner? No intenta forcejar?

—Sí, cap problema —respongué, somrient, el Gran Kaitoxin—. Ja sabeu que no intentarà res. Els seus poders són molt més impressionants que els de les Boles de Drac i, per tant, no les necessita.

Eren superiors, els poders d'en Bu, als del Drac Sagrat? Era això una bona notícia? I com ho sabia, el Gran Kaitoxin? Els seus companys restaren desconfiats i no digueren res, observant els espais per veure què succeïa. Els Dimonis del Fred havien estat frenats i es limitaven a grunyir. En Babidi i el Monstre Bu semblaven tranquils com si es tractés d'un descans qualsevol. Val a dir, però, que en Babidi no estava interessat en res que fes tornar a la vida. Els androides dels espais 14 i 17 romanien immòbils. Els detectats com a amenaces potencials semblaven haver-se adonat que era inútil intentar res, ja que en Vegeku exercia de guàrdia suplementari. Malgrat això, el Gran Kaitoxin, juntament amb la mirada d'un Bu tancat en la seva bola, detectà un moviment furtiu a l'univers 5. En la penombra es distingia la silueta d'aquell que havia vençut en Vegeku, un vell bruixot que observava l'escena sense moure's. En Bu, afinant els seus sentits al màxim, va poder captar algunes paraules que en XXI murmurà al lluny:

—Quina llauna... Ja obtindré els meus desitjos quan guanyi el torneig... No hi ha pressa.

El Dimoni, perplex, no informà d'aquests mots per no alertar els altres Kaitoxins. El mag va tornar a desaparèixer dins les tenebres del passadís. En la torre dels Vargues, un d'ells va advertir als Namekians de l'estadi:

—El ring ja ha sigut remogut. Procediu de seguida.

Efectivament, hauria estat vergonyós que el poderós Drac Sagrat s'hagués estimbat contra el ring volador en el moment de la seva invocació.

El degà, amb els braços estesos, pronuncià el seu encanteri en llengua Namekiana. Les Boles de Drac es van posar a brillar amb una llum intensa i tot seguit un llarg raig lluminós va sortir disparat des de les esferes vers el cel amb dolls que emanaven d'ell. La silueta de la criatura gegantesca es va dibuixar i els seus contorns testificaven la grandesa del Drac. Sota els seus ulls meravellats, els espectadors van poder apreciar que un ésser molt més imponent i impressionant que en Hildegan prenia forma. Els músculs verds i protuberants de la criatura impressionaren les persones presents, inclosos alguns participants que la veien per primera vegada, com els Heloïtes de l'univers 19 i el grup de noies de l'univers 6. D'altres, com en Cèl·lula i en Vegeta, restaven amb els braços encreuats sense reaccionar. El Drac que dominava l'estadi a causa de la seva imponent mida, pronuncià amb una veu greu i profunda:

—Heu reunit les Boles de Drac. Us concediré tres desitjos!! Us escolto.

—Fes que ressusciti tota la gent que ha perdut la vida en aquest torneig, sisplau! —exclamà el degà dels Namekians en la seva llengua.

—Això és bufar i fer ampolles —respongué el Drac, amb els ulls brillants d'una sobtada lluor vermella.

—El seu drac pot ressuscitar diverses persones amb el mateix desig... —assenyalà en Trunks, sorprès, a l'espai 18.

—Ho tenen tot calculat —va prosseguir en Cor Petit—. Era previsible que hi hauria gent que moriria, en vista del poder monumental que posseeixen alguns participants. Per exemple, sense en Vegeku, en Broly hauria causat una massacre.

—Parlant d'en Broly —digué en Son Goku adreçant-se al seu fill—, creus que tornarà? Si ha estat polvoritzat per l'atac d'en Vegeku, ressuscitarà, oi?

—Sigui viu o mort, no podrà tornar pas del seu univers —va recordar-li en Son Gohan.

Tres espais més lluny, la bola de goma que havia esdevingut literalment en Bu va grunyir: en Broly hauria estat una gran oportunitat! Tothom ignorava els fets succeïts en la llunyania, a l'espai, el dia anterior, llevat de l'univers 16 i no volia fer-se notar confirmant que encara era viu com la tinya.

La vida va escalfar els cossos de les víctimes, qui es van aixecar lentament. En molts universos, un torrent d'emocions es va fer present entre els participants. En el grup de l'espai 16, la Pan, acabada de ressuscitar, es llançà als braços de la seva mare en llàgrimes davant dels ulls també xops del seu pare. Els seus companys els miraven amb un aire de benevolència. En Vegeku va somriure en veure que la seva filla mirava cap a una altra banda per evitar mostrar el seu plor a causa de l'emoció de l'escena. Una mica més lluny, a l'espai 19, en Tidar, que havia estat aniquilat per l'Ub al principi del torneig, esguardava les seves mans tot desconcertat. Els seus camarades l'envoltaven i l'aferraven per les espatlles amb els rostres radiants en signe d'amistat, i li començaren a explicar els esdeveniments ocorreguts, així com la promesa dels universos 16 i 18. Els seus veïns contemplaven els retrobaments amb somriures als llavis. Aquesta follia de joia i entusiasme només es trobava parcialment a l'univers 6. Les mosses celebraven tornar a veure la seva amiga, però en Bujin, en contraposició, mirava de reüll en Bojack, el qual estava dempeus apartat tractant de comprendre què havia passat, acompanyat de la Zangya qui també havia tornat a la vida.

—Som vius? Què... què ha passat?

A l'interior de la nau imperial dels Dimonis del Fred, els membres finats de les tropes dels dos Prínceps es miraven l'un a l'altre, corpresos. En Sauza va preguntar a un Burter completament a l'oest:

—També havies mort?

—Ehm... —va fer, el guerrer més ràpid de l'univers sense saber què respondre, el qual no havia mort en combat.

Altres persones, fora de la competició, que havien estat víctimes col·laterals dels combats, també van aparèixer. En la torre dels Vargues, aquell que havia estat víctima de la fúria sanguinària d'en Broly, va reaparèixer de sobte sobre una butaca tot exclamant:

—Sóc viu! Increïble!

—Sí —el va tallar el seu col·lega—. I ara a treballar. N'estic fins els nassos de substituir-te!

El Varga, que acabava de ressuscitar, va caure a terra decebut. La seva sorprenent resurrecció no era motiu per mandrejar o per fer una pausa qualsevol. Altres reaccions d'aquest tipus van tenir lloc a les graderies. Per descomptat, alguns espectadors que havien estat eliminats per l'Eleim i el seu raig capaç de travessar els escuts, cridaven de forma descontenta un cop s'havien esvaït llurs eufòries.

—Escolteu, ens hem perdut tres combats!!

—Què? Torneu-nos els diners!!

En Gohan de l'univers 16 es va girar vers els Kaitoxins i inclinà la testa en senyal d'agraïment i aquests el respongueren amb un somriure. Mentrestant, el degà dels Namekians va acomiadar el Drac, qui havia preguntat si desitjaven efectuar un segon desig. Les Boles de Drac s'envolaren al cel, provocant l'ironia dels Trunks dels universos 16 i 18:

—Bé, ara que totes set s'escamparan pertot l'espai, s'ho passaran bomba buscant-les... Qui farà aquest Gran Trajecte per trobar-les?

—Això no serà un problema per a mi! —va afirmar en Vegeku prenent una postura d'heroi que recordava a en Satan a la Terra.

La seva ironia fou curta a causa d'un gran soroll sord a l'estadi. Les Boles de Drac van caure inertes al sòl davant el degà, el qual estenia la seva mà. Les va fer rodolar psíquicament sobre la plataforma de la nau. Un Varga va preguntar-li:

—Quan les podrem tornar a fer servir?

—En uns quaranta dies... —va respondre el degà amb un somriure—. Però no patiu, per a la propera vegada utilitzarem un joc d'un altre univers.

—D'acord —va dir el Varga pujant a la plataforma de la nau marxant amb les Boles de Drac sota la mirada consternada d'en Freezer, d'en Cold i d'en Cooler, vigilats amb la cua de l'ull per en Gast.

A l'espai 16, en Trunks estava absort.

—Què? Però... per què?

—La dispersió va ser una voluntat del Totpoderós —explicava en Cor Petit—, per tal de donar una espurna d'esperança als humans en la recerca. En les originals, quan en Porunga desapareix, les Boles de Drac tornen amb el seu creador abans de la seva reactivació.

Atent, en Gohan va rememorar la batalla contra en Freezer a Namek. Ell i tots els Namekians havien estat teletransportats a la Terra. I les Boles de Drac, convertides en pedra, s'havien aplegat amb el Venerable Ancià.

—Hm —va fer en Vegeta—. Això ens hauria estalviat problemes. Coratge en els cors dels humans, quina bestiesa! Sempre ha estat en Goku, un Guerrer de l'Espai, qui ha arreglat la majoria dels problemes. Podria haver anul·lat la dispersió després de les seves gestes.

En Cor Petit no va respondre: no volia començar una nova disputa verbal amb en Vegeta, qui no podria comprendre el desig sincer del Totpoderós d'ajudar a la humanitat en el camí correcte. En Gast tampoc s'havia equivocat quan parlava de la part benèvola d'en Satanàs Cor Petit, qui volia realment que els humans progressessin en una vida plena d'esperança i de coratge. Aquest era el desig de la divinitat de la Terra.

Un anunci Varga va ressonar al recinte de l'estadi.

—I fins aquí pausa de resurreccions. Ara instal·larem taules i soparem.

—Magnífic! —exclamà la Pan de l'univers 16—. Tinc una fam de llop!

—Era molt dur ser morta, reina? —preguntà, inquieta, la Videl.

—No recordo res de res —va respondre la Pan reflexionant.

De fet, aquell univers no albergava cap vida, per tant no hi havia món dels morts. Les ànimes dels morts del torneig, en lloc d'ésser recuperats per ser jutjades pel Rei Enma, vagaven en el no-res... inconscients.

Lleugerament allunyat, en Son Gohan somreia escoltant aquella conversa. La seva filla havia estat molt valenta, igual que la seva homòloga de l'univers 18. Tombant el cap a un costat, va veure el seu pare recolzat en el muret de l'univers 17, amb ganes de parlar amb en Cèl·lula. Intrigat, es va acostar i es va adonar de què es mofava en Vegeku. Cinc cel·luletes saltironejaven alegrement amb el primer al voltant d'en Cèl·lula, qui estava totalment crispat pels comentaris del Guerrer de l'Espai.

—Ei, Cèl·lula... podries explicar-me per què hi ha sis criatures amb tu? No recordava que n'haguessis parit tantes! —mentí explícitament.

—Calla —replicà l'ésser perfecte, donant-li l'esquena a l'ésser fusionat per tal de no mostrar-li la ràbia que deformava el seu visatge.

En Cèl·lula es pensava que l'apartament ho amagava tot, però de fet no era així! Tot i que la mort del seu primer cel·luleta no havia estat detectada per en Raichi, en Porunga no havia estat ensarronat, ja que l'havia ressuscitat. En Son Gohan rigué amb el seu pare, igual que en Vegeta, qui se'n fumia tot observant l'escena. Quant al Tsuful, restava perplex en veure diverses criatures. Així doncs, el llangardaix n'havia post d'altres i en Hatchiyack no les havia captat... Va renegar interiorment, maleint la seva manca d'atenció.

Mentre els organitzadors s'afanyaven a instal·lar les taules i a preparar la teca, el responsable de l'univers 6 va ser cridat per en Bojack.

—Ei, pardal. Nosaltres fotem el camp.

—Voleu tornar ara? No voleu presenciar el final del torneig?

—Tant se me'n fum.

—Nosaltres també aprofitem per marxar —va dir una de les noies espectadores—. Volem tornar a casa nostra.

—D'acord... Seguiu-me... —va dir el Varga amb aire decebut.

Ell també perdria la seva feina, atès que no hauria de vigilar res. Potser els seus superiors acceptarien transferir-lo a un altre lloc de treball. En Bojack, els seus amics i el grup de noies van sortir de l'estadi en direcció a la nau interdimensional, amb en Bujin una mica enrederit. Coneixent en Bojack, preveia certament assassinar a tothom un cop arribessin a casa a fi de desfogar-se de la humiliació que li havia infligit aquell ésser de taques verdes. Enervar-se a l'estadi hauria estat inútil, ja que molts podrien abatre'l d'un sol cop... El pirata ho havia vist en els ulls del pare de la nena a qui havia trencat el coll. Un cop entraren en la nau, aquesta s'envolà. Quin serà l'esdevenidor dels seus ocupants durant el trajecte de tornada?

El sopar succeí amb una calma relativament estable. Els Heloïtes de l'univers 19 es van ajuntar amb els universos 16 i 18, on en Trunks i l'A-16 de l'univers 12 ja estaven inclosos. Tanmateix, els Terrícoles de l'univers 9. Intrigats per la bondat de l'ànima d'en Son Goku i del seu gran caràcter amistós, volien fer-se conèixer i saber què era dels seus homòlegs al seu univers. En Cèl·lula, a prop, es va submergir en una profunda meditació mentre els seus cel·luletes recorrien tot l'estadi per desentumir-se. En Tapion i en Raichi eren dempeus a prop de la taula del seu espai, però el vell no deia res. Observava en Bardock amb la cua de l'ull. Aquest, s'havia aïllat, conformant-se amb un tros de carn. En Satanàs Cor Petit no havia reaparegut. A l'espai dels Dimonis del Fred, en Rikum ja havia sortit per fi de la seva convalescència després de la derrota contra en Nail a la primera ronda. En trobar-se millor, s'uní a la taula dels seus camarades de tropes sota l'ull reprovatori d'en Freezer i el rictus d'en Nappa uns espais al lluny. A l'espai de l'univers 1, el Varga encarregat de les estadístiques va llegir el seu informe respecte la segona ronda a uns Kaitoxins que l'escoltaven:

—Aquí tenim les estadístiques de la segona ronda. Igual que a la ronda anterior, consten de dades recollides i sobre els propers combats. Els universos 1, 6, 12 i 19 han estat eliminats amb una desfeta cadascun i dues per a l'univers 2. I també l'univers 9. Això suposa un total de 6 universos eliminats! Encara segueixen 13 en competició, però només tres d'ells tenen més d'un participant en joc. Són els universos 3, 8 i 18. Quant a l'univers 18, només tenen una derrota!

El Varga va escoltar alguns murmuris i mots dels Kaitoxins com a conseqüència d'aquestes primeres informacions i després va prosseguir:

—Tanmateix, l'univers 8 registra la major taxa de victòries. Respecte els morts de la segona ronda, hem comptabilitzat en Bojack de l'univers 6 i en Vegeta de l'univers 13. Aquesta vegada, set combatents de tretze que han passat a la següent ronda procedeixen del planeta Terra. Dos lluitadors de la Terra s'han enfrontat entre ells un total de tres vegades, per això la taxa resulta inferior que a la primera ronda. Val a dir que en Kakarot de l'univers 13 s'enfrontarà per segona vegada a un rival de l'univers 18. En Freezer de l'univers 8 lluitarà contra un Saiyà per segon cop, igual que el seu pare Cold. Respecte als universos 2 i 6, han abandonat el torneig. I fins aquí les estadístiques de la segona ronda!

Els Kaitoxins van dir adéu al Varga i tornaren a parlar en relació a la jornada que s'acabava de disputar i sobre el que els esperaria l'endemà...