vint-i-unena part: l'esperança de tot un univers

Capítol 101

Traduït per Bardock

Mentre en Goku i el seu fill Goten parlaven sobre en Krilin de l’univers 9, un Varga es dirigí cap al centre de l’estadi i a fi de declarar:

—Hem arribat a la meitat de la segona ronda. O sigui que farem una pausa! Tornarem a col·locar taules als espais dels lluitadors.

«Un altre descans? —es va preguntar en Bu amb els braços encreuats. Ell creia que els combats es succeirien sense interrupció.»

—Ei, pare, estic segur que has estat esperant això... —començà en Goten mirant el seu pare situat a la seva esquerra... però ja havia desaparegut!

—Vull la carn rostida, doble de pasta, patates bullides, amanida de patates, tots els tipus de ramen que hi ha a la carta, el pastís, la varietat de peix, dotze broquetes, la muntanya de caviar i les torradetes que venen incloses.

Ja estava assegut a taula, la qual s'acabava de materialitzar al seu espai. Un Varga prenia nota de les comandes. Al costat d'en Goku, el seu amic i rival, en Vegeta, va demanar lacònicament la seva comanda :

—Vull el doble del que s’ha demanat ell.

Al costat, a l’univers 16, l’escena era gairebé idèntica. La Son Bra estava xerrant amb en Vegeku, quan, aquest, de cop i volta ja es trobava a taula demanant una comanda quatre vegades superior a la d'en Goku. En Goten va parar esment que en Gohan de l’univers 16 passava per davant de l'univers 18 per dirigir-se vers l’espai dels organitzadors. El seu germà del seu univers estava amb la Pan i amb la Videl als apartaments. Què tramava l’altre Gohan?

Els organitzadors estaven asseguts al voltant de la taula. La Kaitoxin de l’Oest va convidar en Gohan a seure:

—Son Gohan, seu. Hem estat pensant sobre la teva petició.

En efecte, en Gohan de l'univers 16 havia realitzat una proposta als Kaitoxins i esperava sentir la seva resposta. Però abans de res, li vingué al cap un dubte.

«Com saben que sóc el de l’univers 16? No m’han vist venir i l'altre no està a la vista... —pensà en Gohan mentre seia.»

En Kaitoxin del Nord li respongué com si en Gohan hagués parlat en veu alta:

—Ets genèticament idèntic al Gohan de l’univers 18, parles i camines com ell. Fins i tot els teus modals i la teva forma de pensar són idèntiques. Però podem diferenciar-vos per coses més subtils, encara. Estàs lleugerament reprimit per tot el que ha passat. Això ho apercebem. Has vingut aquí amb confiança, perquè ja vas fer la teva petició, mentre que l’altre segurament s’hagués aproximat a nosaltres amb dubtes. I encara podem percebre centenars més de detalls que són evidents per a nosaltres.

—Ho entenc —digué simplement en Gohan.

—Al final d’aquesta ronda —començà a dir el Gran Kaitoxin, assegut com a cap de taula—, farem servir un joc de Boles de Drac per ressuscitar les víctimes de les dues primeres rondes.

—Moltes gràcies —s'inclinà en Gohan.

—Els guerrers d’altres universos també ho agrairan.

En Gohan rememorà ràpidament algunes de les morts produïdes en el torneig. La seva filla Pan, el nanoguerrer de l’univers 19 Tidar, en Burter, la Zangya, en Bojack, una noia de l’altre grup de l’univers 6, alguns Vargues i possiblement gent del públic.

La relació entre els Déus organitzadors i en Gohan havia arribat a bon port. Els havia explicat moltes coses del seu univers i els havia informat de les diferències produïdes durant els diferents esdeveniments. El naixement del seu pare Vegeku, gràcies a la màgia dels Kaitoxin, els havia suscitat molt d’interès. I com que en Kaitoxin del Sud havia estudiat l’interior d’en Bu de l’univers 11, podrien continuar les seves investigacions.

—Tenim una altra pregunta. També va existir en Vegeku a l’univers 18? —demanà el Gran Kaitoxin.

—Sí, em van explicar que es van separar quan eren dins del cos d’en Bu.

—És clar! —s'exclamà en Kaitoxin del Nord—. Els Kaitoxins que en Bu havia absorbit van desfer la fusió.

—I per què? —es sorprengué en Gohan.

—Els potalas només els poden utilitzar els Kaitoxins —explicà la jove Kaitoxin de l’Oest, qui semblava jove, però en realitat potser tenia alguns milions d’anys—. “L’existència d’en Vegeku és una blasfèmia.

—Ah, sí, en Vegeku em va explicar que normalment només funcionen en vosaltres. Potser el Venerable Kaitoxin els va embruixar perquè en Goku també pogués utilitzar-los.

—Exacte. El nostre esperit dins d’en Bu va deduir que en Vegeku no podia existir per una bona causa, i per això van anular la fusió.

—No obstant, en Vegeku és massa poderós. Això ens confirma que no hem d’utilitzar els potalas mai més —digué el prudent Kaitoxin de l’Est.

Mentre seguien xerrant durant una estona abans de menjar, alguns de l’univers 8 semblaven cada vegada més i més impacients:

—No estem avançant gens pel que fa a les Boles de Drac. Això no rutlla! —s'exclamà en Cooler.

—He! Tu has perdut a la primera ronda, inútil! I res més! —ironitzà el seu germà.

Cooler contra Freezer, disputes fraternals.

—Idiota, saps perfectament que tu també seràs eliminat, ja que només guanyes per abandonaments! Fins i tot el pare acabarà perdent. Per això som aquí.

—Seguir en el torneig serà beneficiós per a nosaltres —declarà el seu pare, el Rei Cold—. Mentrestant, executeu el pla.

I els fills ho dugueren a terme. El pare mirà a la seva dreta. El seu proper rival era un Guerrer de l’Espai anomenat Bardock. Un Superguerrer. Un guerrer del mateix nivell que el que havia vençut en Cooler.

«He d’anar amb molt de compte...»

Quatre Guerrers de l’Espai migraven de l’espai reservat a l’univers 13 vers el de l’univers 18. El seu líder, en Vegeta, s’adreçà a en Gohan. El darrer estava bevent quelcom d’una tassa mentre els Vargues lliuraven un munt de menjar a la taula.

—Hem vingut per allò que ja saps.

—El què, menjar? —preguntà en Goku amb la boca plena.

—No és això... —replicà el Príncep, perdent una mica els estreps.

En Gohan no volia amagar als altres membres del seu univers el “pacte” que havia fet per minimitzar el possible trauma que li causaria el combat a la seva filla. Va prendre la paraula:

—El vostre Kakarot n’ha fet un gra masa —digué en Gohan aixecant-se.

—No juguis amb nosaltres. La teva mocosa està bé. Hem complert el nostre pacte.

—D’acord. Tens raó. A l’univers 9, hi ha un ancià Kaitoxin que va aparèixer durant la lluita contra en Cold. Té la facultat d’incrementar la força. Si us troba dignes, és clar. Gràcies al seu poder em vaig tornar tan fort. He mantingut la meva promesa. Però us aviso... si l’amenaceu o l’ataqueu, sereu retornats al vostre univers. Tingueu mà esquerra amb ell si voleu obtenir, com a mínim, tanta força com jo...

—Que te’n fums o què? —es burlà en Vegeta amb els braços encreuats.

—Si canvieu la vostra actitud, us tornareu més poderosos —continuà en Gohan amb un petit somriure als llavis.

Sabia que això seria realment difícil per a ells.

Després del menjar, era l’hora dels postres. Alguns guerrers i espectadors no en volien i van abandonar llurs taules, talment com en Freezer, que se’n va anar a la seva nau personal. Allà, la petita criatura que s'encarregava de retrobar en Ginew, encara treballava. Però aquest no era el motiu pel qual hi havia anat. Davant seu, en una gran pantalla, veia diferents parts de l'estadi. En una de les imatges, hi veia... un guant blanc. També tenia so incorporat:

—Els seus brioixos de xocolata.

Era un Varga que portava un plat a una taula.

—Gràcies, petitó!

Era la veu d’en Jeice. Tan bon punt s’escoltaven aquelles seves paraules, la imatge semblava desfilar ràpidament. Després es va estabilitzar i veié el rostre d’en Jeice.

—M’ha fet molt de mal! —va fer la veu d'un Varga.

—Ho sento! No controlo la meva força! —s'excusà en Jeice tot somrient però amb una maldat força evident.

—En Jeice ha implantat la càmera perfectament, Governador —va fer la veu d'un subordinat d'en Freezer a través d'un altaveu.

—Bé... Per fi podrem seguir els seus plans sense que detectin la nostra presència. Col·loqueu altres càmeres. Algú d’ells tindrà accés a les Boles de Drac...

Darrere d’ell, s'escoltava el seu subordinat teclejant frenèticament sobre el teclat de la seva consola. Irremeiablement, va pensar:

«Pot ser que en Ginew sigui dins d’en Jeice? No, els altres se n’haurien adonat... Tret que l’hagin encobert... Admiraven el seu líder, potser han mantingut el seu nom... No, ells no s’atrevirien mai a amagar-me una cosa així!»

—Governador?

En Freezer es va sobresaltar. Era un altre dels seus subordinats, però no se l'esperava.

—Què?! —va fer durament girant-se, espantant, al seu torn, al seu súbdit.

—Vo.. Volia advertir-lo que si la càmera canvia d’univers, no rebrem les seves imatges. Però com que està enregistrant, les podríem visualitzar quan la tinguéssim de tornada.

—Això és millor que res —digué en Freezer abandonant la sala.

«Em pensava que era en Ginew vigilant-me... M’estic tornant paranoic!»

A l’univers 9, tothom esperonava a en Tenshinhan, el seu únic representant que encara seguia en el torneig. Però el seu adversari era en Bu de l’univers 4.

—M’aniré a preparar —digué el calb llargarut dirigint-se als apartaments.

—De debò que no vols la meva ajuda? —li preguntà per enèsima vegada el Venerable Kaitoxin.

—És massa tard. I això trigaria hores...

—Si ho haguessis decidit molt abans... En fi...

Aleshores es va girar cap a la Videl:

—Ei, noia, m’ajudaries a rentar-?

—És clar que no!

La Videl es disposava a bufetejar el vell, però en Trunks la va contenir. Aleshores va aprofitar per desaparèixer discretament... però en caminar dos o tres metres, en Vegeta de l’univers 13, sempre acompanyat dels seus “amics”, l'interpel·là:

—Ei, vell!

—A qui t'adreces, insolent?!

—No comencis a vessar-la, pervertit! Tinc una pregunta per a tu!

—No!

—Com que "no"?

—Aquesta és la resposta a la teva pregunta.

—Que em prens el número, vell tanoca?

—Us penseu que us mereixeu el meu poder? Foteu el camp d’aquí, galifardeus.

—No saps amb qui parles, vell xaruc! —grunyí l'emperador del seu univers serrant les dents.

—Ho dic de debò. No hi ha res que em puguis donar a canvi.

El Kaitoxin se’n va anar cap als apartaments. Totes les altres persones de l’univers 9 el van veure marxar i després es van girar vers en Vegeta. Aquest, encara grinyolava les dents. Semblava que volgués cridar, possiblement proferint insults a l'ancià. Però va controlar-se i va girar-se. Els altres el van seguir, sense dir ni ase ni bèstia.

Uns minuts abans no comencés la segona meitat de la segona ronda, tots els organitzadors, Kaitoxins, Vargues i Namekians, parlaven entre ells. En Bu de l’univers 4 escoltava amb atenció aquella conversa, ja que ell n'havia estat l'instigador. Dissimuladament, li va xiuxiuejar una idea a un Namekià, qui era, tal com havien aparaulat, l’encarregat de transmetre-ho als Kaitoxins. Amb uns arguments convincents, la idea va ser considerada i la discussió va finalitzar.

En Bu només volia divertir-se. Finalment, van decidir no fer res respecte amb aquella nova “idea”. Això li va saber greu a en Bu...

Mentrestant, l'Aneguet Lleig, es va situar al centre de l’estadi, al costat d'un altre company que sostenia un micròfon. Aquest, digué:

—Que tots els participants de la segona meitat de la segona ronda vinguin amb nosaltres al centre!

Un cop es van haver reunit tots, el Varga vell volia indagar sobre els desitjos de cadascun d’ells, igual que al començament de la segona ronda. L’idea de reunir-los tots limitava la pèrdua de temps que significaven els desplaçaments de l'Aneguet Lleig...

A poc a poquet va anar preguntant als guerrers. A en Vegeku només li interessava un desafiament de debò. L'únic combatent de l'univers 5 no havia acudit al centre com tothom. Després d’uns segons de dubtes, els Vargues van decidir prosseguir.

L’A-18, que semblava avorrida, va dir la primera cosa que li va venir al cap: un cuiner.

L’Arale va dir que volia un goril·la gegant, una disfressa de Godzilla, una síndria xerraire, una moto voladora i moltes més coses fins el presentador li va recordar que només podria demanar tres desitjos.

En Gotrunks, que s’havia fusionat ràpidament per l’ocasió, tractà d’impressionar amb una mirada seriosa tot desitjant la pau del seu univers. Després, la de tots els universos. I a continuació, la de tots els universos excepte el seu, ja que ell solet podria mantenir-la.

En Nekomajin digué que el seu desig seria una enorme pilota de llana després de tres segons tan llargs de dubte que el Varga va preguntar-se si realment havia entès la pregunta.

En Bu només volia diversió. En Tenshinhan no tenia cap desig en particular. Igual que la Bra. L'Eleim restà evasiu:

—Amb el desig salvaria la meva gent.

El Rei Cold, encara menys clar, respongué:

—Ja ho sabreu quan guanyi.

Aquesta declaració va espantar a algunes persones.

En Bardock va marxar sense dir res. En Raichi, al seu torn, va dir que desitjava venjança. En Vegeta va declarar que volia eliminar els nyicris. En Gast va reiterar el seu desig de trobar la manera de separar-se i en Satanàs Cor Petit va expressar el seu desig de ser l’amo de tot l’univers.

Un cop finalitzat el descans, els combats podien continuar:

—Tornem als combats... En Vegeku de l’univers 16 contra en XXI de l’univers 5!

—Qu... Què?! XXI?!

El Venerable Kaitoxin de l’univers 9 semblava tremolar de por quan en evocar-se aquell nom.

—No, és impossible...! Com han pogut portar un ésser com aquest? Com pot ser que els Kaitoxins ho hagin permès...?

—Que coneix aquest tal “Ksi”? — preguntà curiosament en Yamcha.

—Nosaltres encara no l’hem vist —afirmà en Tenshinhan.

Vatua! El Venerable Kaitoxin coneixia un ésser anomenat XXI. Un ésser terrible, monstruós, que havia posat en perill tota senyal de vida i mort a l'univers. Un ésser tan vil que excedia el concepte de bé i de mal. Per allà on en XXI passava, no regnava ni el caos ni la desgràcia. No hi restava res. Ni matèria, ni esperit, ni cap mena d’esperança...

El famós XXI va aparèixer. Es tractava d'un hominoide barbut, vell i vestit amb una toga.

—Oh, no, no és ell —declarà tot excusant-se l'ancià Kaitoxin.