DB Multiverse

Capítol 42

Traduït per Rei Vegeku

Finalment, en Broly acabà amb aquella matança. Després de centenars d'explosions i diverses baixes pel que fa a àrbitres i Vargues, els espectadors presents a les grades no podien veure res per culpa de la gran quantitat de fum que cobria l'estadi. Alguns dels participants panteixaven i els costava de respirar. Només les rialles d'en Broly ressonaven a les orelles de tots el presents.

A les grades, la Pan estava espantada. Amb tot aquell munt de pinyes temia que el seu pare o el seu avi haguessin estat ferits. En Trunks i en Goten miraren i recordaren un altre cop, com si es tractés d'una fòbia, l’aclaparadora força d'en Broly.

Per sota d’ells, van poder sentir unes passes feixugues i pesants. En Broly caminava tranquil·lament cap al centre de l'estadi mentre el fum dens desapareixia a través d'una màquina que havien engegat els Vargues. A l'espai de l'univers 16, en Son Gohan i en Cor Petit es preparaven. Podia succeir qualsevol cosa a partir d'aquell moment. En Broly va percebre algú i s’hi va llançar de cap. En Vegeku havia aprofitat els últims instants en què no podia ser vist per volar sigil·losament cap al ring. El fatídic moment havia arribat...

Finalment, en Broly es va aturar al mig de l'estadi. El fum havia desaparegut completament. A la cara del Superguerrer Llegendari de l'Espai hi havia un somriure mentre mirava tots els presents. En un punt de la seva esquerra algú despertà el seu interès. A l'espai de l'univers 18, en Goku estava dret com un ciri. En Cor Petit i en Vegeta estaven al seu costat, però l'únic amb el que estava interessat era amb en:

—Ka...ka...rot!! —digué, tartamudejant, sorprès de tornar a veure aquell insecte. Es pensava que ja l'havia matat!

Des del moment en què havia sentit aquell impressionant plaer destruint aquell a qui odiava, havia pronunciat aquella paraula durant molts anys... De nou, cada síl·laba d’aquell maleït nom li despertà les ganes de matar. Sense pensar-s'ho més va saltar sobre l'espai 18, contra en Son Goku, tot cridant de nou el nom que tot l'estadi sentí:

—Kakarot!

Sense malgastar ni un sol segon, en Goku tancà fortament els punys i es va transformar en Superguerrer de tercer nivell. Aquell era el poder mínim per enfrontar-se amb en Broly, el qual semblava ser unes dues vegades més fort que abans! El canvi d’aparença física sorprengué a en Broly. Va tenir un moment de déjà vu... Aquell augment de la massa muscular, aquella llarga cabellera daurada...

Què carai importava?! Fos com fos, aquell seguia sent en Kakarot, i en Broly seguia amb les ganes d’estomacar-lo amb totes les seves forces. Però quan, amb prou feines estava a uns 2 o 3 metres del Superguerrer de tercer nivell, al qual li baixava una gota de suor pel front, un raig vermell amb un diàmetre de la mateixa mida que els punys d’en Kakarot, s’interposà entre ells. En Broly s’aturà immediatament, sorprès, davant d’allò que encara no havia gosat tocar. El raig de llum estava clavat a terra, i havia estat disparat des del ring.

Després de posar la mà al raig lluminós, en Broly va constatar que no li feia ni fred ni calor. No obstant, qualsevol altre que l'hagués tocat, hauria patit un dolor intens i hauria apartat ràpidament la mà abans no fos convertida en cendres.

—Ei, Broly!!! —cridà l’home amb arracades des del ring per tal de fer-se sentir—. Jo sóc l’autèntic Kakarot!!! —assegurà, mentre s’aplanava part del seu cabell amb la mà que no utilitzava per poder simular el pentinat d’en Goku.

—KAKAROT!!! —cridà en Broly, com si se sentís atret pel rostre d’aquell que el cridava.

Aquella reacció sorprengué a en Goku: com era possible que en Broly el confongués amb en Vegeku?

Al mateix moment, en Goten li digué a en Trunks, que estava al seu costat a les grades:

—Ostres, noi... Sort que vaig canviar-me de pentinat perquè no fos idèntic al del meu pare...

—Doncs sí... Encara sort! —respongué el seu col·lega just abans de seguir amb la mirada la massa de músculs abominable que volava a tota velocitat cap al ring, deixant una gran quantitat de pols darrere seu.

—Per fi! —digué en Vegeku per a si mateix, alhora que es transformava en Superguerrer—. Ja no puc esperar més! Vinga, Broly! Demostra’m el poder del Superguerrer Llegendari de l’Espai!

En Broly arribà fins on era el seu contrincant per colpejar-lo amb totes les seves forces amb el puny dret. En Vegeku l’esquivà amb facilitat saltant per sobre del gegant que acabava de destruir una bona meitat del ring. Com ja havia tocat el ring, la batalla podia començar, tal i com estava establert a la normativa dels Vargues. En aquell combat, en Vegeku volia seguir les regles.

Altres participants del torneig també acceptaven el compromís. Fins i tot, si en Broly era expulsat del torneig per haver atacat a tothom durant el combat, ningú no intervindria. Simplement observaven el combat en silenci.

En Broly es girà el més ràpid possible per etzibar-li un cop de colze al seu rival, però en Vegeku, que era més ràpid, lliscà per sota el braç d’en Broly i el pegà amb un cop de peu a la cara.

Encara trastornat, el Superguerrer Llegendari de l'Espai volia contrarestar l’atac d’en Vegeku, però el guerrer fusionat no el va deixar respirar. En Broly s’endugué un ganxo de dreta, seguit d’un cop de peu als abdominals, un cop genoll a la barbeta, un cop de colze al cap, i, de nou, una puntada de peu seguida d’immediat d'un cop de colze al cap. Una tempesta de cops queia sobre en Broly, que estava sent completament dominat pel seu oponent, que no li deixava temps a reaccionar. De ben segur que l’ofensiva d’en Vegeku era ben efectiva!

A l’espai reservat per a l’univers 18, en Goku, veient que l'amenaça havia desaparegut, es calmà i tornà al seu estat normal per poder estalviar energia. El combat que tenia lloc davant dels seus ulls era terrible. Només amb l’estat de Superguerrer, en Vegeku superava de bon tros el seu tercer nivell. En Cor Petit li preguntà:

—Hauríem d’ajudar?

—Seria el millor que podríem fer —suggerí en Son Gohan.

No era el moment de tergiversar. Tothom sabia què estava a punt de passar. Havien de neutralitzar en Broly fos com fos.

—Doncs no ho sé... En Vegeku el té dominat... Potser acabarà el combat en un tres i no res —respongué en Goku.

—Si ens hi fixem —intervingué en Vegeta—, els de l'univers 16 no semblen pas que vulguin fer res.

De fet, cap dels guerrers de l'univers 16 no ajudaria a en Vegeku. La Bra sabia que era imprudent intervenir. Abans de marxar, en Vegeku havia deixat molt clar que aquell era el seu combat i que volia enfrontar-se amb en Broly tot sol.

La frustració de la Bra era palpable encara que s’hagués resignat a obeir-lo. Havia sentit moltes històries del seu pare i del seu germà de com n'era d'impressionant, en Broly. Havia somiat tantes vegades poder lluitar contra el Superguerrer Llegendari de l’Espai, la força del qual s'incrementava sense parar. Finalment, l'havia pogut veure en directe amb els seus propis ulls. Era el seu únic consol. Però li hauria encantat ser al lloc del seu pare i enfrontar-s’hi. Un adversari com en Broly era un autèntic repte!

A l'espai 13, una pregunta passà sobtadament pel cap d'en Kakarot:

—Ei... Vejam si ho entenc... aquest paio s'ha llençat contra el meu alter-ego i contra l’altre que s’ha fet passar per mi. Que té un problema amb mi o què, aquest cap de suro?

El Príncep Vegeta no digué res i simplement li creuà una mirada. En efecte, era bastant estrany que en Broly es precipités contra dos paios que s'assemblaven a en Kakarot. Era un enigma del qual mai no obtindrien una resposta, a menys que ho preguntessin als paios de l'univers 16 ó 18 perquè els donessin les explicacions oportunes. Però, ho farien? Era absolutament necessari? En Kakarot no era d’aquells que es capficaven en aquella mena de preguntes. I en Vegeta es preguntava d'on carai provenia la transformació que en “Son Goku” havia utilitzat quan en Broly l’havia atacat...

De sobte, semblà que en Broly es despertés. S'ho va manegar per agafar el canell d'en Vegeku, que, novament, estava a punt de colpejar-lo. En Vegeku provà de pegar-lo amb l'altra mà, però en Broly l'aturà un altre cop. I en Vegeku, en desavantatge, encaixà una sèrie de terribles genollades per part del colós.

Quant feia que no patia un dolor com aquell, o simplement experimentava una emoció tan intensa de lluitar amb un contrincant tan fort? Es va quedar sense alè! En Broly aprofità el moment d'avantatge per ajuntar les mans i assestar un cop devastador a l'esquena d'en Vegeku.

En Vegeku fou projectat amb tanta força que travessà la meitat del ring. Es va aturar just després de frenar la seva caiguda un segon després mentre s'aguantava el cap. Tenia llàgrimes als ulls a causa del potentíssim cop!

En Bu de l'univers 4 no es perdia cap detall de l’espectacle. Somrient, estava ansiós per veure'n més. En Vegeku era més fort que en Broly, però aquest començava a tenir un cert avantatge... I després? Estava segur que no podrien mantenir gaire més estona el mateix nivell de força.

En Broly es precipità envers en Vegeku, qui l'esquivà apartant-se lleugerament cap a un costat. Intentà de pegar-lo girant sobre si mateix. El cop de puny picà contra la galta esquerra del gegant. Escopint, en Broly contraatacà amb un simple cop de puny directe. En Vegeku l'esquivà, li agafà el braç i, amb totes les seves forces, l'utilitzà com una palanca per llençar en Broly cap al cel. Aquesta vegada, va ser el colós qui va destrossar una part del ring.

Ràpidament, en Vegeku es posà dos dits al front per teletransportar-se darrere d’en Broly, que tot just s’acabava d’estabilitzar de l’última trompada. Apuntant amb la mà ben oberta i el seu braç estès cap al seu objectiu, en Vegeku preparà un potent atac.

—Big Bang Attack!!

Una enorme ona d’energia blava impactà de ple contra en Broly provocant una explosió. La deflagració fou violenta i impressionà a tothom. Fins i tot, la majoria dels participants de l’univers 2 se sentiren eclipsats dins del torneig per culpa de la força d’altres participants. El mateix els passava als guerrers de l’univers 19. L’explosió havia estat devastadora, i es preguntaven com era possible que aquella gent, sense cap tipus de tecnologia avançada, fossin capaços de causar aquells danys. S’havien trobat amb criatures poderoses, però no fins a aquell punt...

—Els Saiyans són uns autèntics pinxos... —digué en Tenshinhan a l’espai de l’univers 9.

—No sé què dir-te... Aquest desconegut del 20 és molt musculós... I és impressionant —afegí en Yamcha.

—L’atac d’en Vegeku també ha estat impressionant —digué en Krilin, estrenyent el bastó de les seves mans—. Però no crec que hagi sigut suficient...

En Krilin era un home molt perspicaç. Sospitava que un colós com aquell podria sobreviure a un atac d’aquelles magnituds.

Per a en Vegeta de l’univers 13 també era evident. Tal i com ho era que estaven davant del Superguerrer Llegendari de l’Espai... A més, en Vegeku, acabava d’utilitzar una tècnica molt similar a una de seva i que també tenia el mateix nom... Qui era aquest tal Vegeku? I el superpoderós Guerrer de l’Espai amb el cabell de color verd? Si realment aquell era el Superguerrer Llegendari de l’Espai, en Vegeta se n’alegrava de no haver de lluitar contra ell, ja que, amb el seu poder relativament ínfim, no tindria res a fer.

A l’univers 16, en Trunks i en Goten estaven contents per ser venjats de nou:

—Ben fet, pare! —cridà en Trunks, tancant els punys en senyal de victòria.

—Entoma aquesta, Broly! —afegí en Goten, igual d’entusiasta.

No obstant, a en Cor Petit i a en Son Gohan se’ls veia més seriosos. No compartien l’optimisme d’en Goten i d’en Trunks.

—Tot pinta molt bé —digué en Cor Petit—. Però contra en Broly, és totalment inútil.

—Quan ens ha dit que no intervinguéssim, pensava que tenia un pla. Però ara ja no n’estic tan segur! Aquest combat és per protegir-nos... o simplement per divertir-se? Em pregunto si després voldrà que el torneig segueixi amb normalitat...

—És possible...

Al seu costat, la Bra, amb els braços encreuats, seguia observant el seu pare. Se li pujaria la mosca al nas si en Vegeku s’enfrontava amb en Broly purament per diversió sense que ella pogués intervenir-hi! S’enfilava per les parets només de pensar que no podia enfrontar-se al Guerrer Mil·lenari!

Per als de l’univers 8, allò era com un gerro d'aigua freda o com un cúmul de decepcions! Quan s’adonaren que en Vegeku s’havia transformat i que tenia el cabell i una aura daurada, en Freezer i els seus sequaços recordaren que aquell Trunks els havia insinuat que ell era un dels Superguerrers del torneig. En Vegeku era el segon! Pel que fa a en Broly, també tenia una cara de mico psicòpata, però el seu cabell era verd i eriçat com el dels Saiyans.

—Impossible! —digué en Freezer després que en Vegeku utilitzés el Big Bang Attack contra en Broly.

—No puc seguir-los, són massa ràpids! —afegí el seu germà Cooler—. Ni tan sols el meu oponent es movia tan ràpid!

—Ens ha dit la veritat —intervingué en Cold al seu costat, igual de sorprès del potencial dels dos guerrers que feia una estona que lluitaven durament—. Ells també són Superguerrers!

Una gota de suor descendia del front cap a la galta d’en Freezer.

—Ja... ja tinc motius per exterminar-los!

—La nostra única opció és esperar que es matin entre ells! —afegí en Cooler novament.

—Freezer... seria millor que fossis cautelós durant el teu combat contra en Nappa —advertí en Cold al seu fill.

En Freezer no respongué. No s'havia imaginat mai que aquells Saiyans desconeguts fossin tan forts! Però si en realitat en Nappa també era tan fort... No! No ho acceptaria mai, això! Si aquell moment arribava, faria esclatar l’asteroide tal i com havia fet anys enrere amb el Planeta Vegeta!

El pitjor de tot era que la resta de participants també semblaven més forts que ells! Però no, el pitjor era que encara no havien vist res de res...