DB Multiverse

Dragon Ball Multiverse, la novel·la

Escrit per Loïc Solaris & Arctika

Adaptació per Fins el capítol 145: Bardock, Cèl·lula Complet, Gerard16, Neferpitou, Red XIII, Rei Vegeku. Amb la col·laboració de Bola de 8 estrelles. A partir del capítol 146: Skywalker.

Redescobreix la història de DBM, endinsant-te en més detalls. Aquesta novel·la està verificada i és cànon per en Salagir, que a més hi afegeix detalls. Aquests no s’han vist al manga, i per tant és un bon annex pel còmic!

Intro

Part 0 :0
Part 1 :12345

Round 1-1

Part 2 :678910
Part 3 :1112131415
Part 4 :1617181920
Part 5 :2122232425
Part 6 :2627282930

Lunch

Part 7 :3132333435

Round 1-2

Part 8 :3637383940
Part 9 :4142434445
Part 10 :4647484950
Part 11 :5152535455
Part 12 :5657585960
Part 13 :6162636465
Part 14 :6667686970

Night 1

Part 15 :7172737475
Part 16 :7677787980
Part 17 :8182838485
Part 18 :8687888990

Round 2-1

Part 19 :9192939495
Part 20 :96979899100

Round 2-2

Part 21 :101102103104105
Part 22 :106107108109110
Part 23 :111112113114115

Night 2

Part 24 :116117118119120

Round 3

Part 25 :121122123124125
Part 26 :126127128129130
Part 27 :131132133134135
Part 28 :136137138139140
Part 29 :141142143144145
[Chapter Cover]
Part 22, Capítol 106.

Capítol 112

Traduït per Bardock


En Vegeta no va dubtar gens ni mica a polvoritzar amb un gest ràpid les testes d’en Nappa i d’en Raditz. Sota els ulls terroritzats dels Saiyans reals, va aferrar en Kakarot pel coll i el va esclafar sense miraments contra el sòl tot cridant:

—Tu!! Tu, desequilibrat! Tu, ensopit! Tu, desastre ambulant!! Fa anys que desitjo esbravar-me contra tu, maleït cara estirada! Tu, cuc de terra que m’irrita amb cada paraula i que es creu fort perquè també ha descobert l’estat de Superguerrer! Em pregunto com he pogut aguantar aquell imbècil a prop meu durant tant de temps! Però tu pagaràs tot el temps que he hagut d’aguantar aquell sonat!

Deixant anar les seves injúries i calúmnies, va assestar cops de puny sobre el visatge del fantasma amb una violència inaudita que terroritzà els espectadors, els quals, alguns d’ells, es tapaven els ulls i d’altres tenien ganes de vomitar. En Kakarot de l’espai 13 estava com de pedra amb les cames tremoloses mentre contemplava el seu líder acarnissar-se sobre el seu doble amb una ràbia folla. Potser aquell era el destí funest que li arribaria si no es tornava més fort.

—Renoi! Sembla que en Vegeta encara odia el seu company! Afortunadament, tu vas tornar-te benvolent. Oi, Vegeta...?

El darrer no va respondre, justament perquè desitjava ser al lloc del seu alterego de l’univers 13. Quantes vegades havia somiat durant la nit que massacrava en Son Goku amb cops de ganxo, fent-li volar les dents i fent que escopís? Malgrat la seva amistat, tenia impulsos assassins i si es trobaven durant el torneig no dubtaria a anar a regna solta amb les seves pulsions sanguinàries, les qual tenien capacitats per a satisfer-lo.

En Vegeta de l’univers 13 es va aixecar en havent acabat de desfigurar la testa d’en Kakarot, la qual estava feta miques com si una pressió hagués fet esclatar una síndria. Delectant-se amb la llengua d’una falsa sang sobre el seu rostre, digué a un Raichi completament sacsejat:

—Feia molt de temps que no em divertia d’aquesta manera en un combat!! Només per això, et mereixes mil agraïments per part meva! Ara, posarem punt i final a l’aperitiu, d’acord?

Encreuant-se de braços frontalment, va alliberar una energia poderosa mentre els Guerrers de l’Espai restants s’abalançaven a sobre d’ell. Va exclamar tot desplegant ràpidament els braços:

—A reveure, misèries!!

Tots els oponents foren aniquilats en el termini d’un segon sota l’enorme esclat d’energia que havia emanat d’en Vegeta de l’univers 13 per tal de fer neteja. El darrer, satisfet, sospirà.

—Ja estan despatxats!! No en queda ni un! —s’exclamà.

—No tan de pressa —va replicar en Raichi.

De la fumerada emergí l’ombra d’un home envoltat d’una aura daurada. L’estadi va tremolar en reconèixer en Broly emergint en Superguerrer a través d’uns vapors grisosos. El poder d’en Vegeta no havia estat prou suficient per a abatre un adversari d’aquell nivell, cosa que el va irritar passablement.

—El Guerrer Llegendari... —mormolà.

—Es pot transformar... Tot tornarà a començar!! —s’inquietà en Goku, crispat.

—Si en Vegeta permet que assoleixi la forma llegendària... —va continuar en Gohan, el qual ja s’havia tret les seves ulleres.

—Impossible! —el va contradir en Cor Petit—. En Raichi no pot ser tan poderós! En Broly és massa poderós per ser controlat i custodiat dins d’una màquina!

—He, he... Quan algú pateix una mort violenta, la meva màquina Hatchiyack recull la seva essència. La seva força i el seu poder són idèntics! Aquest Broly també és invencible i la seva força creix constantment, igual que el participant d’ahir! Però aquest prové del meu univers! No és tan extraordinari però pot arribar a ser-ho! I està sota les meves ordres!

—Genial! —s’exclamà en Vegeku—. Imaginar-me aquelles esgarrifances em fa vibrar!

—Aquest serà per a en Gotrunks! —van intervenir en Trunks i en Goten, també excitats.

—Calleu, fracassats —els va refredar secament la Bra, temperant l’entusiasme d’ells.

Durant l’explicació d’en Raichi, el Broly fantasma havia començat a augmentar la seva energia de forma dràstica tot preparant-se per esdevenir un Goliat invencible. No obstant això, en Vegeta de l’univers 13 va dibuixar un rictus.

—Invencible, dius?... —va fer espetegant-se els dits—. Potser la transformació llegendària el fa invencible... Però jo només veig un simple Superguerrer de primer nivell... Un Guerrer de l’Espai molt i molt fort... Però només de primer nivell...!

Fent sorgir la seva energia, la qual va fer trontollar tot l’asteroide, es va teletransportar immediatament davant d’en Broly. Va propinar-li un cop superpoderós que va foradar el seu pit tot frenant en sec la seva transformació. El fantasma va desaparèixer, cridant així l’atenció d’un Raichi calmat i que romania amb enteresa, fet que va sorprendre a en Vegeta. En Raichi va dir:

—Tot rutlla segons el pla! Sabia que no dubtaries a matar-los a tots... ja que els monstres de la teva mena sou així! Però ara estàs força esgotat, i encara no he tret els meus fantasmes més poderosos! L’odi és una energia que he aconseguit canalitzar. Quan algú mor, el seu odi no s’esvaeix i les seves restes esdevenen meves! Al meu univers, vaig presenciar totes les vostres massacres i vaig recollir les vostres víctimes. Fins i tot vaig replegar l’odi de la vostra espècie del vostre merescut genocidi... Avui dia, en Hatchiyack encara en recull! Mira aquestes ànimes perdudes, assedegades de venjança!

Van aparèixer nous fantasmes al voltant del Tsuful. Els espectadors van quedar-se en estat de xoc durant un moment en reconèixer les persones mortes del torneig de diferents universos participants. Els Heloïtes de l’univers 19 van serrar les dents en veure en Tidar. Vestit amb la seva armadura bàsica, en aquell moment era un soldat d’en Raichi i ni es va dignar a esguardar els seus antics camarades.

La Videl de l’univers 16 va tapar-se el rostre amb les mans. En Son Gohan la va envoltar amb els braços. Sabia que només era una il·lusió, que la seva filla no era realment allà. La Son Bra es va contenir a fi de fer bona cara. En Vegeku la vigilava. Veure la Pan en plena forma en el ring era estrany. Però el que era més inquietant era veure-la rodejada, en perfecta harmonia, del seu assassí Bojack i de la Zangya, tots ells membres d’una mateixa armada l’un al costat de l’altre amb una expressió indesxifrable davant d’en Vegeta de l’univers 13. Pel que fa a en Vegeta de l’univers 18, li van aparèixer venes de còlera als punys i al front en veure aquella Pan que havia estat assassinada. En Son Gohan, també força afectat, va percebre la reacció de l’expríncep. Veia tremolar d’emoció aquell home que s’havia interposat entre en Kakarot i la seva filla quan el Guerrer de l’Espai es llançava a sobre d’ella. Potser sí que apreciava sincerament a la petita Saiyana i en aquell moment va adonar-se de la confiança que el marit de la Bulma s’havia pres quan, anys enrere i a fi de provar les seves capacitats, va atacar la porta de la Sala de l’Esperit del Temps i, col·lateralment, la Pan, la qual es trobava en la seva trajectòria.

Per contra, la Syd, la lluitadora del mateix univers que en Bojack i la seva banda, provocava crits de dolor a les seves tres amigues. Volien que estigués amb elles al seu costat i no pas al ring front aquell que l’havia matada! La Jet es penedia molt d’haver-la obligat a combatre...

L’univers 8 va reaccionar amb força menys emoció en veure els seus homes: en Sauza i en Burter, el qual no havia mort en ple combat. De fet, als Dimonis del Fred no els feia ni fred ni calor. Els membres de les Forces Especials d’en Ginew i d’en Sauza, per contra, s’alegraren de tornar a veure els seus camarades encara que haguessin passat al bàndol contrari sota les ordres d’un antic enemic.

Quant a en Cèl·lula, li importava un rave veure en Cèl·lula Junior present al ring. Va notar que només hi havia un sol Junior, fet que denotava que només ell i els que ho havien esbrinat sabien que un altre havia estat mort dins els apartaments. Així, tot el que passava dins les estances privades restava realment ocult a tothom. Els quatre altres morts derivats del combat contra en Gohan organitzat per en Bu de l’univers 4 no eren presents. Segurament, en Raichi els conservava i no hi havia cap mena de dubte que el present era el més poderós.

Un Varga formava part del grup. Era aquell que havia mort a mans d’en Broly en l’instant en què s’havia alliberat del bloc de gel. Quan amb prou feines havia aparegut, s’esclafà contra el sòl proferint un Quaaac!! i després va desaparèixer oprimit pel seu propi pes multiplicat per cent. En Vegeta va adonar-se d’aquest detall, igual que d’altres lluitadors de l’estadi. Doncs així la gravetat també s’aplicava per als fantasmes, cosa que podria ser un avantatge a tenir en compte.

La Syd, qui s’aferrava a en Sauza a causa de l’enorme gravetat, va assenyalar amb un dit el seu assassí i s’adreçà als seus nous camarades de combat:

—El transformaré en una noia. El seu poder disminuirà tant que esclafar-lo serà per a vosaltres un joc de nens. Prepareu-vos...

No va poder dir res més. En Vegeta, carregat al màxim i amb els raigs propis de la transformació del segon nivell de Superguerrer espurnejant al seu voltant, va efectuar un gest ràpid amb la seva mà de forma horitzontal enviant una forta ona d’energia sobre els fantasmes, els quals no van poder evitar-la. Dels vuit fantasmes que eren al terreny de combat, només cinc quedaren dempeus. La Syd, en Burter i en Sauza van quedar completament destruïts. Quant als altres, havien desplegat tot el seu poder i les seves capacitats defensives per aguantar el cop. La Pan havia esdevingut Superguerrera i en Bojack va transformar-se, doblant la seva massa muscular. En Vegeta, mostrant un cert cansament, s’exclamà com a mostra de provocació:

—Què espereu? La por us paralitza? Això demostra que fins i tot aquests fantasmes de pa sucat amb oli saben amb qui s’enfronten. Ha, ha!

—L’espasa de Déu! —va cridar en Tidar, qui també havia sobreviscut, realitzant nombrosos moviments horitzontals, verticals i diagonals, quadriculant absolutament tot davant d’ell. El ring va ser tallat a trossets. En Vegeta sabia que aquell atac era realment perillós fins i tot per a ell. Es va girar i es va arquejar diverses vegades per a evitar les ràfegues tallants. Era un bon entrenament per a ell; els cops, mortals, eren tan lents que li permetia de reaccionar i evitar-los. No ho considerava avorrit perquè podia afinar una mica més els seus reflexos.

Quan es Tidar es va aturar, va veure que el seu únic adversari de cabells daurats es precipitava a sobre d’ell enviant, prèviament, algunes boles de foc. La Pan s’interposà entre ells per clavar-li un cop al Saiyà que es va deixar tirar a terra, interrompent seguidament la seva trajectòria per sorprendre la noieta que no va tenir temps de reaccionar i va encaixar una puntada de peu que la va ejectar desenes de metres amunt sota les mirades ombries dels dos Gohan. En Bojack i la Zangya es van col·locar al voltant d’ell a una distància força reduïda. Van estendre els seus braços endavant, però el Guerrer de l’Espai sabia què tramaven ja que havia observat els seus combats i ja es feia una idea.

—Cadenes d’energia! —van cridar els dos pirates.

Els fils energètics van emergir dels palmells de les seves mans en direcció a en Vegeta, qui, amb indiferència, també va elevar els seus braços vers aquell parell. Quan amb prou feines els fills l’havien tocat, els pirates es van desplomar enrere al sòl, travessats per unes poderoses ones energètiques. En Vegeta comptava tres adversaris i no sabia per quin començar. Va ser llavors quan la Pan va sorgir darrere d’ell i li va clavar un cop ferotge al crani que amb prou feines el va fer trontollar. La mossa es situà ràpidament davant d’ell i va concatenar atacs sobre el Guerrer de l’Espai, qui es va plegar lleugerament sota l’efecte dels cops. Va intentar decapitar-la amb el revers de la mà però la jove Guerrera de l’Espai, plegant les cames, es tirà enrere per tornar de nou sobre en Vegeta cridant:

—Taiyôken!!

Una forta llum emanà del seu cos, encegant el conjunt de tots els presents en l’estadi, tret dels dos Vegeta, els dos Cor Petit i en Gast, els quals van tancar els ulls per reflex. En Vegeta, encara amb els ulls clucs, va agarrar el coll de la Pan.

—Ximpleta! —va dir amb un gran somriure—. Ja hem vist aquest truc, no em sorprendràs!

—No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat, idiota —va respondre la jove, exhibint un rictus sàdic que era lluny de correspondre al somriure de la Pan original.

En Vegeta no va tenir temps de comprendre a què es referia ja que va patir un dolor agut a l’estómac. Sentia el pes de la seva víctima alleugerar-se sota el seu braç i va notar que queia enrere. En obrir els ulls, va descobrir amb estupor un llarg tall horitzontal al seu cos que el va fer esputar la seva sang noble sobre la seva armadura i el terra. La noia, tallada per la meitat, va desaparèixer amb un darrer somriure mentre en Vegeta tractava de recuperar el componiment. Va escopir sang i es va deixar caure amb un genoll a terra al mateix temps que la seva vista s’ennuvolava. Els tres Saiyans de l’espai 13 restaven bocabadats en veure el seu líder greument ferit agenollat davant d’un Raichi que es va avançar una mica amb un aire de joia. Davant seu, en Tidar mostrà clarament l’arma que havia exhibit durant el seu combat amb l’Ub, aquella fulla capaç de tallar-ho tot amb una precisió increïble. En Raichi jubilava.

—Aquesta és la cooperació de què parlava. En la mort, els meus fantasmes estan disposats a sacrificar-se per obtenir la victòria i no tenen por a desaparèixer. El treball d’equip és la seva força, però això no t’interessa a tu, que ets tan orgullós! I ara ja és hora que t’uneixis a aquestes ànimes d’odi inextingible.

«No obstant, quan moren, no els puc reutilitzar fins que no es recarreguen» —va pensar interiorment. Havia d’acabar-ho ràpid, ja que es trobava amenaçat davant d’en Vegeta amb uns fantasmes massa dèbils.

Incapaç de suportar més el sarcasme d’aquell miserable Tsuful, en Vegeta es va aixecar però amb prou feines es mantenia dempeus. En Tidar, espantat, va dir amb estupor:

—No... No pot ser! Ha sobreviscut... al tall de la meva espasa!?

—El cos d’aquella mocosa ha esmorteït l’atac, gamarús... —va sospirar en Vegeta amb dificultats—. No pots tallar dos Superguerrers tan fàcilment!

—L’espasa de D... —va començar en Tidar iniciant el seu moviment.

La seva frase no va arribar a la seva fi perquè fou interompuda prematurament per en Vegeta després d’enviar a tota velocitat un Kienzan sobre l’Heloïta, el qual va desaparèixer tallat en dos. En Vegeta tractava de restar dret i va etzibar amb ironia:

—L’espasa d’en Vegeta...

En Nappa i en Raditz van somriure davant la rèplica del seu líder i el van esperonar encara més. Amb tot, l’eufòria va ser de curta durada en veure una enorme energia desplegant-se a pocs metres a la dreta d’en Vegeta. Uns raigs van aparèixer davant els ulls inquiets del Guerrer de l’Espai, una aura daurada emanava del Cèl·lula Junior que en Gast havia vençut fàcilment a la primera ronda.

A l’espai 16, en Vegeku digué:

—Aquest esquitx és més poderós que un Superguerrer de segon nivell. Crec que el joc ja s’ha acabat. Amb la ferida d’en Vegeta tot s’acabarà ràpid.

—No... —mormolà el combatent, escopint, de nou, sang.

—S’ha oblidat que, de tot el grup, el petit és el més fort! —va dir en Son Goku de l’espai 18.

—Les seves forces estan equilibrades... —va afegir en Cor Petit—. Encara que en Vegeta no estigués malferit, la seva victòria no estaria assegurada.

En Vegeta de l’univers 18 va fer un cop d’ull a en Cèl·lula a l’espai veí, però aquest mostrava una expressió neutra davant l’espectacle. Si era capaç de pondre criatures capaces de tirar a terra Superguerrers de segon nivell, fins on arribaria el seu propi poder? Els seus gens Saiyans el fan fer estremir davant l’idea de lluitar contra un adversari com ell.

DB Multiverse
Pàgina 2420
DBMultiverse Colors
Pàgina 258
Namekseijin Densetsu
Pàgina 561
321Y
Pàgina 357
Yamoshi Story
Pàgina 39
DBMultiverse Special OAV - Broly Final War
Pàgina 42
Super Dragon Bros Z
Pàgina 96
Chibi Son Bra did her best!
Pàgina 179
14 De Novembre

Reiniciem la novel·la!

Després d'uns quants anys aturada, reiniciem la novel·la de Multiverse!

L'última pàgina recent publicada, la 145, és l'última pàgina que va deixar feta en Bardock, però a partir d'ara ho aniré fent jo com i quan pugui (accepto ajuda!), així que no hi haurà la periodicitat que hi va haver en el seu dia.

Salut!

Comenta aquesta notícia!

[banner]
Carregant els comentaris...
Idioma Notícies Llegeix Els autors Fil Rss Fanarts FAQ Guia del torneig Ajuda Universos Bonus Esdeveniments Promos
EnglishFrançaisItalianoEspañolPortuguês BrasileiroPolskiEspañol LatinoDeutschCatalàPortuguês日本語中文MagyarNederlandsKoreanTurcاللغة العربيةVènetoLombardΕλληνικάEuskeraSvenskaעִבְרִיתGalegoРусскийCorsuLietuviškaiLatineDanskRomâniaSuomeksiCroatianNorskFilipinoБългарскиBrezhoneg X