DB Multiverse
Dragon Ball Multiverse, la novel·la
Escrit per Loïc Solaris & Arctika
Adaptació per Fins el capítol 145: Bardock, Cèl·lula Complet, Gerard16, Neferpitou, Red XIII, Rei Vegeku. Amb la col·laboració de Bola de 8 estrelles. A partir del capítol 146: Skywalker.
Redescobreix la història de DBM, endinsant-te en més detalls. Aquesta novel·la està verificada i és cànon per en Salagir, que a més hi afegeix detalls. Aquests no s’han vist al manga, i per tant és un bon annex pel còmic!
Intro
Part 0 :0Part 1 :12345
Round 1-1
Part 2 :678910Part 3 :1112131415
Part 4 :1617181920
Part 5 :2122232425
Part 6 :2627282930
Lunch
Part 7 :3132333435Round 1-2
Part 8 :3637383940Part 9 :4142434445
Part 10 :4647484950
Part 11 :5152535455
Part 12 :5657585960
Part 13 :6162636465
Part 14 :6667686970
Night 1
Part 15 :7172737475Part 16 :7677787980
Part 17 :8182838485
Part 18 :8687888990
Round 2-1
Part 19 :9192939495Part 20 :96979899100
Round 2-2
Part 21 :101102103104105Part 22 :106107108109110
Part 23 :111112113114115
Night 2
Part 24 :116117118119120Round 3
Part 25 :121122123124125Part 26 :126127128129130
Part 27 :131132133134135
Part 28 :136137138139140
Part 29 :141142143144145
Capítol 97
Traduït per Bardock
—En el proper combat s’enfrontaran en Cèl·lula de l’univers 17 i en Bojack de l’univers 6! —anunciaren els Vargues.
En Cèl·lula va somriure. Per fi era el seu torn. Va desencreuar els braços i va dirigir-se a la seva esquerra. En Gohan es va tombar cap a ell.
—Ep, Son Gohan. A canvi d’un duel entre nosaltres ben lluny de l’estadi, vols que li faci alguna cosa en especial a en Bojack?
El fill d’en Son Goku esguardà en Cèl·lula un instant, després va mirar a la seva dreta a l’espai 18, els membres del qual felicitaven la Pan per la seva transformació en Superguerrera. El seu homòleg la mantejava. Tots dos eren feliços.
—La meva filla és morta perquè era valenta, tal com és ella. Superarà la prova. Tornarà més forta. La venjança no m’atrau, Cèl·lula. El teu combat no m’interessa.
—I jo podria suggerir-te res? —intervingué la Son Bra.
—No —sentencià en Gohan.
La resposta no va convèncer en Cèl·lula. Volia tornar a lluitar amb en Gohan a tota costa, ja que havia sigut l’únic capaç d’enfrontar-se a ell quan va assolir la perfecció del cos. En altres universos, l’havia aconseguit vèncer. Però, en aquell univers neutral desproveït de vida, tenia tots els mitjans per venjar-se de les seves altres contraparts. Era també l'oportunitat ideal de veure, d’una vegada per totes, qui era el més fort de tots dos. En Gohan l’havia derrotat i havia millorat molt des d'aleshores. En Cèl·lula també l'havia vençut i era encara més perfecte en tots els aspectes. Estava segur que, tot i que en Gohan havia refusat l’oferta, desitjava enfrontar-s’hi una altra vegada. I sabia que tard o d’hora tornarien a combatre sense que pogués negar-s'hi.
Quan en Cèl·lula es preparava per dirigir-se al ring, la Bra el va detenir:
—Ens vols fer creure que la teva força no ha augmentat? Segur que t’has adonat que en Gohan és molt més poderós que quan va participar en el teu torneig de pa sucat amb oli.
—D’acord! Ja que alguns colossos han desvelat els seus poders, no té cap mena de gràcia seguir amb la meva ensarronada. Naturalment, sóc immensament més poderós que aleshores!
En Gohan dirigí a en Cèl·lula un somriure tranquil i seré que va sorprendre a l’ésser perfecte. De debò no volia lluitar? En Cèl·lula va insitir de nou:
—Aquest torneig seria molt millor si hi haguessin molts més combats. Després de lluitar ens avorrim. Segur que el teu pare està d’acord amb mi.
Ben a prop, en Vegeku va gesticular, però no va dir res. És clar que s'avorria. Però això era part del joc. Les batalles finals serien les millors. D’en Cèl·lula no n’esperava gaire. En Cèl·lula formava part del passat! Era evident que en Bu era el més fort, i no s’esperava que en Cèl·lula fos un rival digne ni per a ell ni per a en Gohan. Havia trobat altres androides per absorbir? Ho dubtava.
—Ens hem matat l’un a l’altre, ho hem de resoldre! —conclogué en Cèl·lula abans de marxar.
A la cabina de control Varga, un pardal digué a un altre:
—Per fi s’ha decidit a anar a lluitar! Per què tothom vol xerrar abans de combatre?
—Són difícils de comprendre...
En Bojack esperava en Cèl·lula al ring amb els braços encreuats. Aquest últim es preguntava si seria capaç de guanyar-lo sense utilitzar les mans. Estava segur que el venceria amb un sol cop amb tota la seva potència.
—Ei, insecte! —digué arrogantment el pirata espacial.
Va desencreuar els braços i va desplegar tot el seu poder. Esperava impressionar el seu adversari.
—I jo que n’estava tan orgullós del meu poder durant els Jocs d’en Cèl·lula, i ara m’he d’enfrontar amb paios que són igual de forts com jo ho era llavors.
—He! Segur que t’has cagat a les calces!
Si en Cèl·lula tingués celles, les hauria arrufat. Por? Ell? Només havia de demostrar-li al seu oponent què era la por de debò. No obstant això, només utilitzaria la força necessària.
—Eren bons temps, encara tenia desafiaments... Avui dia, sóc incomparablement... Més fort!!!
Va desplegar el seu poder fent apareixent raigs que l’envoltaren per tot el cos. No era igual de fort que en Gohan en Superguerrer de segon nivell, sinó que l'havia superat.
—Eh? —es sorprengué en Bojack, abans de cobrir-se el rostre a causa del vent produït per l’expulsió d’aura d’en Cèl·lula.
Però va recuperar el seu somriure ràpidament:
—Creus... que arrossegant-me serà suficient per derrotar-me? Durant tota la meva vida, m’he trobat amb contrincants que es fan el gallet com tu!
A l’espai 18, en Goku digué:
—Ho veus? Molt més fort.
—És clar —respongué en Vegeta—. Té les nostres cèl·lules. Ha incrementat el seu poder forçosament. Només ens falta saber fins a quin nivell...
De fet, en Vegeta es preguntava quin devia ser el marge de progressió d’en Cèl·lula. I si en Gero l’havia creat de tal manera que progressés més ràpid que els Saiyans? Si aquest fos el cas, segurament havia superat, en vint-i-set anys, el nivell de qualsevol dels de l’univers 18.
—Vinga, llagosta! —cridà el líder de la Banda d’en Bojack, precipitant-se contra el seu oponent.
El seu cop de puny es va topar amb el no-res. En Cèl·lula havia desaparegut. Qualsevol amb el nivell d’en Bojack -o inferior-, perdria la pista del guerrer verd diversos segons abans no reaparegués:
—Que busques algú? Sóc massa ràpid per a tu? —digué somrient.
En Bojack es va girar, estengué la seva mà endavant i llançà un enorme atac d’energia que va encertar de ple el seu objectiu i acabà col·lidint contra l’escut que protegia els espectadors.
—Ha sigut més fàcil que no em pensava! —declarà el pirata amb un somriure enorme, però, justament quan el fum s’esvaïa, es revelà un Cèl·lula sense ni una sola esgarrinxada.
—Ja està? —digué la criatura d'en Gero.
Com que els atacs d’energia no funcionaven, havia de passar als atacs físics. En Bojack es va llançar sobre seu enemic. Era extremadament ràpid, però era més lent que en Cèl·lula, ja que aquest esquivava tots els cops:
—Ets massa tou...
—Calla d’una vegada! —cridà en Bojack, dirigint el seu puny dret amb la màxima velocitat i força possible.
—Obliga-m’hi... —digué irònicament en Cèl·lula aturant el cop amb una sola mà.
Aleshores, va estrènyer el puny fins al punt de sentir uns cruixits. Va colpejar amb el seu puny dret l’estómac del pirata, que es va quedar sense alè.
—Im... Impossible! —va titubejar.
Aleshores, en Cèl·lula va fer un pas endavant i en Bojack va reprendre el seu atac. Aquesta vegada, en Cèl·lula no va esquivar ni aturar els seus atacs. Es deixava entomar els cops. En Bojack colpejava una vegada rere l’altra. Primer amb cops de puny i, a continuació, encadenant diverses puntades de peu. Cada cop emès provocava una petita ona expansiva que feia tremolar el ring. No obstant això, la criatura verda i negra no es bellugava. Mantenia el seu somriure rebent tots els cops i sense patir cap dany.
En Bojack s'havia adonat que el cos a cos no funcionava i que només li quedaven les seves tècniques especials!
—Cadenes d’energia! —cridà amb les mans endavant i els palmells oberts.
En Cèl·lula es trobava immòbil entre uns fils d’energia que el mantenien dret com un ciri.
—Hu! No pots moure’t! —cridà el pirata.
—He! Ni tu... —digué en Cèl·lula amb un somriure d’orella a orella.
—Eh...?!
En Bojack va perdre el seny. No s'esperava aquella reacció. Era cert que no ho havia pensat abans, però el seu atac tan sols era per impedir que en Cèl·lula no es mogués. Per tant no podria atacar si només mantenia el seu rival immòbil!
De cop i volta, en Cèl·lula va començar a moure’s, atès que els seus peus no estaven immobilitzats. Va aterrar a la dreta d’en Bojack, el qual va saltar endarrere i va estrènyer els fils d’energia. El pirata va adonar-se que no el podia retenir eternament, per tant havia d’intentar alguna cosa. Va augmentar el poder de l'atac.
—Et faran xixines!
Els fils es van estrènyer una mica més, però en Cèl·lula no perdia el seu somriure. Tot d’una, els seus ulls van començar a brillar i cadascun d’ells va llençar un raig que va envestir el pit d’en Bojack, ferint-lo i projectant-lo ben lluny fins estavellar-se diversos segons contra l’escut protector del públic, tal com va succeir-li a la Zangya.
Per a acabar-ho d’adobar, va caure a l’espai de l’univers 16.
—Una nova humiliació per a la banda d’en Bojack —digué joiosa la Jet, una de les noies de l’univers 6.
—Després de tot, estic encantada d’haver vingut! —respongué la Kat, amb un gran somriure en veure que el seu enemic perdia.
—Ei! —exclamà en Bujin darrere d’elles.
Ambdues noies van espantar-se. El darrer membre de la banda era tan discret que no s'havien adonat que era al costat d'elles.
—Només feia broma, senyor. No tinc cap problema en contra vostra —intentà justificar-se precipitadament la Kat.
—Segur... Sé quina una en porteu de cap. Sé que només sou aquí per matar en Bojack!
La Kat, que estava atemorida, va fer uns ulls com dues taronges tot mirant la seva líder. Com ho sabia? Què és el que sabia exactament?
A la Jet, l’única noia rossa del grup, que alhora era la líder, li queia una enorme gota de suor pel seu rostre i digué:
—Bravo per l’actuació, noies! Sou com un llibre obert!
Les noies no digueren res.
A l’espai 16, en Bojack va obrir els ulls. Tenia l’esperança que encara no haguessin passat els trenta segons. Davant seu, va veure una sabata de color negre. Va alçar peniblement el seu cap i va veure a qui li pertanyia: a en Son Gohan, el pare de la nena que havia matat.
Darrere d’ell s'hi trobava la Videl un pèl nerviosa per la presència del monstre. A l'esquerra d'en Bojack hi havia la Bra transformada Superguerrera, la qual s'espetegava els punys:
—Has caigut en mal lloc!
Al ring, en Cèl·lula observava l’escena. Havia llençat expressament en Bojack en aquella direcció per fer-lo caure a l’espai 16. Quin pla tan perfecte! Restava expectant per veure el desenllaç, és a dir, la reacció d’en Son Gohan davant l’assassí de la Pan.
La mirada d'en Gohan era dura, però contenia la seva ira. Finalment, va desviar la seva mirada, tot al contrari de la Bra:
—És el nostre espai, ens és permès estomacar-lo!
—No, no... —digué el seu pare apareixent darrere d’ella, col·locant suaument una mà per sobre de la seva espatlla per aturar-la.
—Jo... —començà a dir en Bojack, que es preparava per aixecar-se ajudant-se amb les seves mans.
Va observar que tothom de l’univers 16 alçava la vista sobtadament en direcció al ring. Tot seguit, va patir un dolor insuportable al ben mig de la seva esquena que el va fer cridar de patiment fins que unes tenebres van ennuvolar-li la vista.
En Cèl·lula havia volat a tota velocitat des del ring amb els genolls endavant per esclafar en Bojack. No havia arribat la reacció que esperava d’en Gohan. Així doncs, va decidir acabar-ho pel seu compte.
—Mort d’en Bojack! Victòria per a en Cèl·lula de l’univers 17! —exclamaren els Vargues mentre en Cèl·lula aixecava el cap del pirata tot estirant-lo dels seus cabells.
—Ja està? Que fràgil que és...
Va deixar el cadàver i començà a dirigir-se al seu espai. Sense ni tan sols girar-se, digué:
—Us deixo les deixalles perquè les netegeu. Ha, ha!...
La Bra, encara en Superguerrera, va dirigir-se a l’ésser perfecte assenyalant-lo amb el dit:
—Potser en Gohan no té cap mena d’interès a lluitar amb tu! Però no és el meu cas! Vull venjar la Pan! Jo, la Son Bra, accepto el desafiament que has ofert al meu germà!
—No m’interessa.
En Cèl·lula va reprendre el seu camí, però abans afegí:
—Tu no ets res per a mi. La teva derrota no em complauria.
—Què? Repeteix-ho si t’atreveixes! —cridà la Bra abalançant-se sobre el monstre d’en Gero.
La Bra va demostrar, una vegada més, la seva immaduresa. El seu pare la va contenir i la va portar de tornada a l’espai 16.
Els Namekians i els Vargues van encarregar-se del cos d’en Bojack. A l’espai 8, en Cooler va comentar:
—Diria que aquest tal Cèl·lula s’assembla una mica a nosaltres. Però no sé en què exactament...
—No diguis bestieses! —contestà en Freezer—. Jo no hi veig cap semblança. Ara et dediques a fer-te l’interessant fent comentaris sobre els combats o els participants!
—Ets un disc ratllat! —cridà en Cooler, quan un dels seus subordinats els va interrompre. Portava una armadura per a en Cold:
—La seva nova armadura, senyor. Hi hem dedicat tota la nit!
El pare dels Dimonis del Fred la va agafar, se la va emprovar i va fer alguns moviments amb els braços:
—Magnífic! Ara tinc més presència!
Era la primera vegada que els seus dos fills veien el seu pare en la seva forma original i amb armadura. Es quedaria així per sempre? Si ja dominava la seva forma original, per què no ho havia fet abans?
A l’espai 6, en Bujin va rebre els Vargues i els Namekians, els quals transportaven el cos d’en Bojack. Després d’un instant de dubte, els hi va dir:
—No el vull veure ni m’importa què feu amb ell.
Per segona vegada, els Vargues es preguntaven què passava en aquell grup, ja que no els importaven les restes d’un amic mort o de la pròpia família...
La Jet va esguardar, bocabadada, en Bujin. Dissensions en aquell grup? Interessant...
Reiniciem la novel·la!
Després d'uns quants anys aturada, reiniciem la novel·la de Multiverse!L'última pàgina recent publicada, la 145, és l'última pàgina que va deixar feta en Bardock, però a partir d'ara ho aniré fent jo com i quan pugui (accepto ajuda!), així que no hi haurà la periodicitat que hi va haver en el seu dia.
Salut!