VINT-I-TRESENA PART: ENEMICS ETERNS

Capítol 111

Traduït per Bardock

Després d'unes reparacions a l'estadi, un Varga va anunciar:

—El proper combat ja pot començar. En Raichi de l'univers 3 contra en Vegeta de l'univers 13! Ja podeu pujar al ring!

Sense esperar, els dos protagonistes es van enlairar a la superfície de combat. En Vegeta era esperonat per en Nappa i en Raditz, que li deien que donés llenya aquella xusma de Tsuful. Només en Kakarot li etzibava amb ironia que seria la vergonya interuniversal perquè seria estomacat per un vell. Els dos combatents estaven davant per davant. El Guerrer de l'Espai va adonar-se que en Raichi estava un pèl elevat respecte el sòl. Hauria volgut atacar-lo directament, però era intel·ligent: sabia que era inútil començar si el vell no tocava el terra. Va preferir iniciar una discussió tot esperant l'ocasió d'abalançar-se sobre ell.

—Així que tu ets el Tsufur que va exterminar els Saiyans del seu univers.

—Et fa parar boig això? —va replicar el Tsuful—. Doncs ara descobriràs que la teva ràbia no és res comparada a...

—Vas errat, vell! —el va tallar en Vegeta amb un rictus al visatge—. Els Tsufuls eren uns nyicris, incapaços de defensar-se i no mereixien viure. Si tu, que ets un d'ells, vas aniquilar els Saiyans del teu univers, vol dir que encara eren més nyicris i que vas fer bé de desempallegar-te'n. No hi ha lloc per a les espècies que no tenen cap mena de poder. No tenen dret d'existir, l'univers pertany als forts!

En Raichi va tremolar de còlera amb els punys serrats. Aquell discurs l'havia tret de polleguera. Com gosava, aquell mico filós, a denigrar la vida i desposseir el dret de vida de centenars de milers d'individus sota el pretext que no eren forts? El mateix raonament tenia lloc amb els Kaitoxins, el rol dels quals era justament de protegir les vides dels éssers inferiors i de guiar-los en el camí correcte. Pensar d'aquesta manera era inherent als tirans i com a tal, en Vegeta no valia més que en Freezer.

—És per això que la teva raça havia de ser exterminada! Sou uns monstres! Ja me'n vaig encarregar dels del meu univers, i ara faré el mateix amb la resta! Podriu-vos, cremeu-vos a l'Infern! Les ànimes dels meus podran reposar en pau!

—No em facis riure, vell xaruc —va somriure en Vegeta, col·locant-se en posició—. Vaig acabar personalment amb el que va exterminar els Saiyans del meu univers. I ara et tocarà a tu.

—Et refereixes a ell i a la seva petita família?

Amb aquestes paraules, tres siluetes van aparèixer a terra. Tots quedaren bocabadats en veure en Freezer, en Cooler i en Cold de l'univers 8 en el ring amb les seves formes originals front un Vegeta estupefacte. Els interessats no badaven boca en veure's en el terreny de combat. Es miraven els uns als altres sense comprendre què passava. Pel que fa als Vargues, l'agitació era grossa.

—D'això...!? Aquests són els participants de l'univers 8?

—Què està passant?

—Calma —cridà el Varga encarregat dels monitors de control—. Aquest tal Raichi els acaba de fer aparèixer. L'energia que els ha creat prové de la bola on es troba assegut. Estic fermament convençut: no existien abans. A més, l'ordinador no els classifica com a formes de vida. Per tant, en Raichi ha entrat sol al ring, i aquestes criatures poden participar en la batalla. Com que han tocat el ring i provenen d'ell, podem dir que en Raichi ja ha tocat el ring i que el combat pot començar oficialment.

—Ah, entesos, així no havia tocat el ring?

—Doncs no.

En Vegeta de l'univers 13 somreia. Oficialment, el combat ja podia començar. En Raichi, en veure el seu adversari tot joiós, va treure foc pels queixals i va enviar els Dimonis del Fred sobre el Saiyà mentre cridava:

—Vengeu-vos!! Feu patir el vostre botxí!

En Freezer, en Cooler i en Cold, si més no els seus fantasmes, es van abalançar sobre en Vegeta, qui es va transformar immediatament en Superguerrer de segon nivell. Aquest, va deixar anar:

—Estàs de broma, oi? Fa molt de temps que vaig superar aquests xitxarel·los!

Sense esperar, es va desplaçar a gran velocitat davant el patriarca. Va fer brollar sang a l’antic emperador després d’assestar-li un violent cop de puny en el seu pit. No va tenir temps d’emetre un crit de dolor que ja s’havia evaporat sense deixar ni rastre. El Guerrer de l’Espai es va girar vers els altres llepant-se els llavis de forma sàdica tot dient:

—Divertit. És possible que m’entretingui una mica. Au, va, veniu, que us massacraré un cop més.

Els dos germans van desplegar les seves energies al màxim a causa d’aquesta provocació sota els ulls atònits dels originals que acabaven de veure un mico destruir en Cold d’un sol cop... en Cold, que acabava d’estovar un Superguerrer de l’Espai! El pare començava a tenir suors fredes: al capdavall, havia provocat als Saiyans després de la seva victòria contra en Bardock. Però en aquell moment en què veia el poder d’en Vegeta, es deia que hagués valgut més reflexionar abans de parlar sota la pujada d’adrenalina. Va conscienciar-se que el seu proper rival seria la filla d’en Vegeku, aquell ésser de nivell inigualable, i es sentia inquiet. Inquiet pensant en els mots que en Bardock li havia dit feia una estona. La derrota segurament acabaria arribant. No obstant això, no es sentia terroritzat per això, ja que exhibiria les seves capacitats per demostrar que formava part de la raça més poderosa de l’univers.

Mentrestant, els seus fills assistien a un espectacle que els deixava petrificats. En el terreny de combat, en Cooler havia passat a una transformació superior, aquella que molts participants coneixien, però el seu germà petit també tenia aquest as a la màniga! En Freezer, amb els músculs inflats i punxes llargues a l’esquena, irrompia amb una nova forma d’augmentació i desplegava una energia equivalent a la del seu germà. L’autèntic Freezer, atònit, va dir:

—Oh! Jo també ho puc fer?

—No siguis ruc! —el va tallar secament en Cooler, visiblement irritat—. Això és només una il·lusió!

El germà gran de la família estava crispat pensant que al seu germà li havia vingut al cap la idea d’entrenar-se i aspirar a un nivell d’evolució suplementari. Això enviaria a la porra els seus projectes de destronar el seu pare i esdevenir el número u del seu univers. En un altre cantó, en Goku i en Vegeta de l’espai 18 bullien d’excitació.

—Ostres —es va sorprendre en Goku—, si en el nostre univers s’hagués entrenat tal com jo li havia aconsellat, hauríem pogut disputar un combat apassionant. Quina llàstima.

—En tot cas, hauria estat menys patètic —va ironitzar en Vegeta, el qual havia oblidat que havia estat mort per ell—. Però en Trunks l’hauria destruït. Ells mai no igualaran un Superguerrer de l’Espai de sang reial. Em pregunto com poden regnar durant tant de temps amb una feblesa d’aquesta mena.

Al costat d’ells, en Cèl·lula es va burlar. L’ésser perfecte, qui tenia al seu interior les cèl·lules d’en Freezer i d’en Cold, sabia des de feia molt temps que els Dimonis del Fred tenien el potencial per a seguir evolucionant amb anys d’esforços i entrenaments. Ell mateix no necessitava aquells nivells d’evolució perquè ja es trobava al cim de la seva evolució física. Però les possibilitats que li oferien aquelles cèl·lules extretes de diferents races eren vastes, i el poder que contenien en les dels Dimonis del Fred havien contribuït amb escreix a enfortir la seva pròpia força juntament amb les cèl·lules Saiyanes.

Sota les mirades desil·lusionades dels membres de l’univers 8, en Freezer i en Cooler es van desplaçar a tota velocitat a ambdós costats d’en Vegeta de l’univers 13, assestant cadascun un poderós cop de puny al Guerrer de l’Espai que aturà cada cop amb un sol dit. Es va preguntar, somrient:

—De fet, són més forts que els originals. Però, al cap i a la fi, res d’interessant.

Va agafar burlescament els braços dels dos fantasmes i els va llançar sense contemplacions davant d’ell, deixant un llarg rastre en el sòl. Els dos germans es van restablir i es van posar dempeus, l’un al costat de l’altre. En Raichi va dir:

—Els meus fantasmes són més forts que els originals. A més, controlen millor el seu poder i sota el meu domini cooperen amb una efectivitat màxima. No et serà fàcil enfrontar-te a ells.

Va alçar la mà i ambdós dimonis van crear un Tsuibi Kienzan, els mateixos discs energètics persecutoris amb els quals en Goku havia fet front a en Freezer a Namek i a en Cèl·lula en el seu torneig. Els germans van llançar alguns discs a en Vegeta, el qual va esquivar hàbilment cadascun dels cercles mortals mantenint els braços encreuats. Els atacs van fer mitja volta i es van dirigir de nou sobre el Guerrer de l’Espai, qui, un altre cop, evità sobradament cada disc com per burlar-se dels seus adversaris. Es va abalançar sobre en Cooler i li etzibà una gran puntada de peu a la seva galta esquerra fent-lo enfonsar en el sòl, però la cua del Dimoni s’enrotllà al voltant de la seva cama, desequilibrant el Guerrer de l’Espai, el qual no va reaccionar tan ràpid. Es va veure arrossegat per en Cooler, qui va expedir-lo directament cap a en Freezer. El darrer va propinar un poderós cop de colze al rostre d’en Vegeta tot enviant-lo en direcció als Kienzan que regressaven cap a ell. El Tsuful va esclafir una rialla mordaç.

—S’ha acabat. Et faran xixines, Saiyà!

El darrer va apuntar un rictus. Va frenar en sec la seva cursa sota l’esguard sorprès dels seus adversaris i va desplegar una energia intensa que aniquilà els cercles que estaven a punt d’atènyer-lo. Va enviar una ràfega d’energia sobre els dos germans, els quals van saltar per tal d’evitar el tret que acabà colpejant el terra provocant una explosió que va tocar el Tsuful. Aquest, va reaparèixer dins la fumera. El terra estava destruït al seu voltant rere un escut que ni tan sols semblava esgarrinxat. El Guerrer de l’Espai va cridar-li, irònic:

—Ja m’ho pensava! Els Tsufuls són uns caguetes!

En Raichi es va enrabiar i va ordenar als fantasmes que es col·loquessin en posició per tal que els dos prínceps galàctics enviessin una ona trencadora conjunta al Saiyà fatxenda. L’atac, poderós, es va estavellar contra el braç estès d’en Vegeta, el qual va xiuxiuejar:

—Que divertit... Ara em toca a mi. Final Garlic... Cannon!!!

Una ràfega d’energia força poderosa va sobrepassar la d’en Freezer i la d’en Cooler, els quals foren instantàniament desintegrats per la tècnica d’en Vegeta que acabà rebregada contra la barrera de l’estadi. A la torre dels Vargues, els ocupants es van inquietar:

—Ha aconseguit afeblir l’escut! Apliqueu-hi més energia a les proteccions! A aquest ritme, si llança atacs encara més poderosos, tocarà els espectadors!

A l’espai de l’univers 18, en Vegeta no s’immutà. L’atac amb un sol braç del seu doble havia estat molt poderós i era una barreja de dos dels seus atacs més vigorosos. No obstant això, no li feia ni fred ni calor ja que era capaç de molt més. Va tombar el cap vers en Cèl·lula, qui romania de braços encreuats donant la sensació que potser s’avorria. Després de despatxar en Kakarot esperava trobar-se amb ell a la següent ronda. Sempre que guanyés en Tapion, fet que no dubtava pas. Pel que fa a l’espai 13, en Nappa i en Raditz somreien i només en Kakarot feia cara de pomes agres. Respecte als Dimonis del Fred, els tres dirigents havien quedat glaçats per l’increïble energia del Guerrer de l’Espai que acabava de destruir sense esforç uns fantasmes més forts que ells. En Vegeta de l’univers 13 va exclamar a en Raichi:

—Ha sigut força satisfactori!! En tens més, d’aquests? Podria encarregar-los a la carta? M’agradaria que traguessis les tropes d’aquests sòmines perquè em portarien bons records!

—Tu... —va siular en Raichi ple de ressentiment—, tu que has eliminat tanta gent, innocents, poblacions senceres... series capaç de fer el mateix amb els teus?

Va aixecar els braços vers el cel i van aparèixer múltiples siluetes. Centenars de Saiyans i Saiyanes, envoltats d’Oozarus gegantescs, estaven situats davant d’un Vegeta completament desemparat. Entre ells hi va reconèixer rostres familiars. A primera fila es trobava el seu difunt pare Rei Vegeta, el qual va estendre el braç cap a ell i li va dir amb un to paternal però reial:

—Fill meu...!

Als seus costats, altres familiars d’en Vegeta romanien dempeus, com per exemple la seva cosina o en Gerkin, un dels seus mentors quan era un marrec, fent ressorgir records en la ment de l’antic príncep. D’entre aquests, el seu pare ensenyant-li la gloriosa història dels Saiyans, la seva cosina gran agafant-lo en braços, en Gerkin ensenyant-li com crear una lluna artificial. La seva primera massacre, l’orgull de ser un príncep, el destí grandiós que s’obria davant d’ell...

A l’espai 18, un pensament terrible va travessar en Son Gohan:

—Creieu que també hi ha en Broly allà?

—Què? —va fer en Son Goku, alertat—. De debò creus que aquell paio és capaç de copiar el poder d’en...

No va poder finalitzar la seva frase: va mirar al ring amb els ulls exorbitants. Rere els innombrables Guerrers de l’Espai, la gran alçada del Superguerrer Llegendari de l’Espai en estat normal el distingia amb un cap per sobre de la resta. Aparentment, la seva naturalesa de fantasma semblava haver enterrat el seu desig d’assassinar i mantenia el seu poder controlat. Però els membres de l’univers 18, els únics que fins llavors s’havien adonat de la presència del dimoni dels seus malsons, estaven en guàrdia.

Durant aquesta estona, en Vegeta no digué ni ase ni bèstia, igual que el seu alterego de l’univers 18. Al darrer, tornar a veure el seu pare tant li era. Feia molt de temps que considerava que la pèrdua de Guerrers de l’Espai no s’havia de plorar a causa de la seva naturalesa orgullosa. Però també perquè la seva veritable família, aquella que a la Terra li havia permès de trobar un sentit a la seva existència, no duia el seu nom en un planeta patètic, tal com li havia dit al seu homòleg de l’univers 10 al començament del torneig. En canvi, per al de l’univers 13, era una altra història. No deia res perquè es trobava assetjat pels records de la seva joventut. En Raichi jubilava front a aquest desconcert.

—He, he —va murmurar—. Estàs desestabilitzat. Fins i tot per a un monstre com tu, la nostàlgia és un sentiment molt poderós, capaç de...

En Vegeta de l’univers 13, somrient sàdicament, no va deixar finalitzar el seu monòleg. Apuntant directament amb dos dits vers l’exèrcit de fantasmes, va polvoritzar sense miraments la testa de la seva cosina, fent vessar la sang artificial sobre l’escut d’en Raichi, el qual, a causa del xoc, no va aconseguir comprendre en aquell moment què acabava de succeir. L’antic Príncep, aprofitant l’efecte sorpresa, es desplaçà davant el seu pare difunt, el Rei Vegeta, i agarrà la part posterior del seu cap per enfonsar-lo amb força contra el sòl. El va treure tot fent tremolar el ring:

—I què, pare? Et creus digne de fer-te anomenar “Rei”? Mira fins a quin punt el teu fill et supera, rata sobirana!

Seguidament, en Vegeta va aparèixer darrere d’en Gerkin recolzant una mà a la seva armadura. L’antic mentor, notant la pressió, no va gosar girar-se. Va tartamudejar amb les mans crispades i una gota de suor recorrent al llarg del seu visatge:

—V... Vegeta?

—Gerkin —va fer l’interessat col·locant els llavis d’una manera sàdica—, tu m’impressionaves molt, en aquella època...

—A... Ah, entesos.

Sense moure’s, en Vegeta va enviar una ona energètica que perforà en Gerkin deixant un forat obert en forma de con en el seu ventre. Precisà:

—Fa temps, reitero.

Continuant la seva obra de destrucció massiva, es va llançar sobre un altre Guerrer de l’Espai. Li va dir, somrient de forma banal, gairebé afectiva:

—Tu! Jugàvem plegats, oi? Però no recordo el teu nom!

Amb aquestes paraules, va decapitar-lo amb el revers de la mà, fent-lo evaporar com molts altres Saiyans que va massacrar, perforant el pit d’Oozarus amb atacs d’energia ben emplaçats, esclafant testes de guerrers i de guerreres que gosaven desesperadament abalançar-se a sobre d’ell per etzibar-li cops gens eficaços. Al seu espai, els seus camarades comentaven la jugada.

—Quina xamba! —es queixava en Raditz—. M’hauria agradat poder-me venjar de tots aquells paios que em van humiliar.

—Els hi podríem donar xarop de bastó fàcilment —va continuar en Nappa—. Nosaltres som l’autèntica elit dels Saiyans!

—I a mi! —va bramar en Kakarot—. Vull matar alguns Guerrers de l’Espai!!

—Però si ni tan sols els coneixes... —va dir en Nappa, consternat.

—M’importa un rave! —replicà el germà d’en Raditz amb bava als llavis—. L’envejo i prou!

L’aspecte de psicòpata d’en Kakarot semblava força insignificant comparat al del seu líder, el qual torturava en el ring els seus antics congèneres sense contemplacions. No tenia cap mena de pietat amb els que havien estat els seus servents, camarades, professors. Massacrava la seva gent sota la mirada consternada dels ocupants de l’estadi i d’un cert Guerrer de l’Espai vençut en el combat anterior que romania a l’ombra del seu passadís presenciant el combat d’en Raichi a l’univers 3. Tornar a veure els seus antics companys l’havia deixat en estat de xoc, especialment perquè havien caigut sota el control absolut del Tsuful. Però la seva còlera de veure els seus camarades esclavitzats no era res en comparació a la ràbia que l’envaïa el fet de veure que en Vegeta de l’univers 13 feia esclatar sense vergonya els Saiyans fantasmes. Aquell príncep poca-solta estovava els seus amics del seu antic esquadró amb què annexionaven planetes per a en Freezer abans de rebre el seu do de premonició. El seu cor ple de ressentiment estava en procés d’investir-lo d’una energia nova, la d’un odi profund que començava a sorgir en forma de raigs al seu voltant. En Vegeku de l’univers 16, en Vegeta i en Goku de l’univers 18 van captar el poder que emanava el Guerrer de l’Espai. Els altres estaven aclaparats pel combat que tenia lloc més amunt. En Vegeku somrigué tot reconeixent els inicis del segon nivell en el seu “pare” biològic. Però la decepció va guanyar la plaça en percebre que en Bardock s’apagava a poc a poc i s’allunyava de nou cap als apartaments. Tot i ser un Saiyà pur boig de ràbia en veure els seus amics esbudellats i destruïts, havia aconseguit controlar-se i esvair la seva rancúnia. Podria ser que hagués de visitar-lo amb la Bra perquè aquesta prengués exemple d'ell...

Mentre en Vegeta s'ho passava bomba, una mà imponent es col·locà sobre la seva espatlla arribant des de darrere acompanyada d'una veu profunda que l'expríncep va reconèixer en un tres i no res:

—Vinga, Vegeta... no n'estàs fent un gra massa? Et dediques a exterminar els teus?

—Heh! —respongué l'interessat mentre es girava.

Davant d'ell hi havia els seus camarades de l'espai 13; en Nappa, en Raditz i un Kakarot perfectament calmat i serè, fet que li causava una impressió desconcertant. Igual que per a l'autèntic fill d'en Bardock, qui no comprenia la reacció neutra del seu fantasma. Què esperava per a fer patir aquell maleït Vegeta? Per què no sentia l'impuls furiós de fer a miques aquell personatge presumptuós?

I com reaccionaria en Vegeta?