DB Multiverse

Part 30, Capítol 149.

Capítol 149

Traduït per Skywalker

Mentrestant, als cels de l'estadi, s'estava produint un espectacle d'agilitat sobre el camp de batalla. Giravoltant entre desenes de discos d'energia, en Son Gohan va intentar apropar-se com va poder a en Cèl·lula, que estava a terra amb els braços estesos. Feia temps que els dos lluitadors s'enfrontaven en un duel ferotge. Cap dels dos va aconseguir prou avantatge sobre el seu rival.

Tan bon punt va trobar una oportunitat, en Son Gohan va enviar uns ràfegues d'energia cap en Cèl·lula, però ell els va bloquejar obstinadament fent aparèixer momentàniament el seu escut. No podia mantenir-lo, perquè requeria una despesa d'energia que no es podia permetre. Encara havia de tenir cura del segon Son Gohan per protegir el seu amo, i necessitava tants recursos com fos possible fins i tot per mantenir el Saiyà lluny d'ell.

Mentre feia malabars entre els Kienzans a la recerca d'una idea providencial, en Gohan va aconseguir aturar un dels discos concentrant la seva energia en el punt d'impacte de l'atac, en el moment en què estava a punt d'entrar en contacte amb ell. El va llançar contra en Cèl·lula amb totes les seves forces. L'ésser perfecte no va poder recuperar el control i el va esquivar fent un pas ràpid. En Gohan va renegar quan va veure això i va descobrir com desfer-se d'aquesta tècnica.

—Ja ho veig —va pensar.— No ha fet servir el seu escut, no deu funcionar contra els seus propis atacs! En aquest cas...

Desplegant la seva energia, en Son Gohan es va moure a tota velocitat entre els discos, fent via directament cap en Cèl·lula. Aquest últim va fer un somriure quan va entendre on volia anar a parar.

—Vols fer el mateix truc que el teu pare, oi? També va intentar atrapar-me com va fer amb en Freezer a Namek, quan vaig intentar tallar-lo durant el meu torneig. Te'n recordes del que vaig dir? Et respondré el mateix que li vaig dir en el passat. No soc tan estúpid com en Freezer, no m'enxamparàs!

En Gohan també va somriure, els Kienzans el seguien. En Cèl·lula estava preparat per rebre'l i desviar els seus atacs si calia. Tanmateix, quan el Saiyà va ser prou a prop, immediatament va desaparèixer, sorprenent en Cèl·lula que no havia vist cap a on s'havia desplaçat. Va localitzar en Son Gohan darrere dels Kienzans que seguien en la mateixa direcció.

—Aaah! —va cridar en Gohan, tancant els punys.

Fent servir una poderosa ona d'energia, va fer girar encara més els Kienzans, després els va donar un impuls increïble, i els va enviar directament cap en Cèl·lula. L'ésser perfecte va entrar en pànic. Acabava de perdre el control de la seva tècnica i era massa tard per intentar recuperar-la. Amb les ales, va esquivar els discos d'energia com va poder, però un d'ells el va colpejar a l'espatlla esquerra, tallant parcialment els músculs del braç. Va gemegar de dolor, però va aconseguir evitar els altres que van cavar un forat al terra de l'asteroide, probablement perdent-se a l'espai, a l'altre costat d'aquesta roca gegant.

En Cèl·lula va trontollar mentre el dolor de l'espatlla creixia, però no va tenir temps per recuperar-se. En Son Gohan va aparèixer davant seu, amb les mans plegades al seu costat. Els ulls d'en Cèl·lula es van obrir de bat a bat mentre el seu contrincant estenia els braços i cridava:

—Me... Haaaaa!!

L'onada d'energia va colpejar l'ésser perfecte de cara, a boca de canó. El raig va desaparèixer cap a la immensitat de l'espai, mentre un fum espès cobria el lloc on es trobava en Cèl·lula.

En Gohan es va posar en guàrdia, encara sentint l'energia del seu enemic, tot i que el notava debilitat. El fum es va anar eliminant gradualment, deixant al descobert un Cèl·lula tremolós, enrabiat i adolorit. Tot el seu braç dret havia estat destruït, així com part de la seva cama dreta. En Gohan va somriure una mica més tranquil, sabent ara que en Cèl·lula no tenia prou poder per defensar-se contra un atac d'aquesta envergadura, on havia el màxim. Tot i així, fins i tot sense protegir-se, en Cèl·lula havia sobreviscut contra el màxim del seu poder. Era una mal senyal de cara al futur, i tanmateix va sentir un xic d'il·lusió, degut als seus orígens. L'impulsava el seu deure de protegir als demès, però aquesta lluita li va donar una sensació estranya: l'orgull de lluitar a primera línia com sempre havia fet el seu pare, enfrontant-se a enemics tan forts com ell, o fins i tot més.

En Cèl·lula també va sentir la mateixa emoció, però estava enfadat per haver patit un atac com aquest sense poder-lo anticipar. Tanmateix, aquest tipus d'estratègia va fer-li valorar molt més en Son Gohan, que no havia dubtat en posar-la en pràctica. En Goku i en Vegeta havien estat oponents memorables, però només en Gohan havia aconseguit generar-li tant entusiasme, ràbia i emocions durant un combat.

Fent ganyotes per l'esforç, va regenerar el costat dret del seu cos, així com la cama. Va aprofitar per fer el mateix amb el braç dret. No havia rebut un cop prou fort com per a que el seu cos s'hagi sentit al límit de la mort per obtenir més poder. Això demostrava que ell era superior a en Gohan, encara que només una mica. Però en aquell moment no podria competir contra l'altre Gohan, que encara estava al cent per cent. La seva prioritat era acabar amb aquest primer.

Recol·locat va llançar una forta puntada de peu cap a la cara d'en Son Gohan, que la va rebre de ple. Immediatament va seguir i li va donar nombrosos cops que el Saiyà va anar aturant amb dificultats.

—Ets increïblement més fort, Gohan —va dir, entremaliat, mentre s'enfrontaven en un cos a cos ferotge— T'has guanyat el meu respecte! Però jo també! I et supero! Acabem d'una vegada!

En un gest ràpid, va doblegar el braç dret per col·locar la mà a l'alçada de l'espatlla esquerra. Una immensa font d'energia emanava de la punta dels seus dits estesos, i en Gohan va comprendre immediatament el perill. En Cèl·lula va estendre el braç cap a ell mentre es burlava, i va disparar un poderós Makankosappo a frec de roba. Un contraatac merescut, després del Kamehameha que havia rebut.

En Son Gohan va ser impulsat cap enrere, amb les cames excavant un solc ample a terra. En Cèl·lula es va adonar que el raig no havia traspassat el seu enemic i el va aturar. Ara, a unes desenes de metres de distància, en Gohan estava suant, amb la mà esquerra situada on en Cèl·lula havia apuntat. Havia aconseguit bloquejar l'atac, a canvi d'una mà carbonitzada i sagnant. En Cèl·lula va somriure entremaliat. Per a ell, la lluita s'havia acabat.

—Bravo... —va dir provocativament.— Però ja no pots utilitzar més aquesta!

—Diga'm una cosa, Cèl·lula... —va dir en Son Gohan, somrient al seu torn.— Al teu univers, vam acabar el combat amb un Kamehameha final?

—Efectivament —va respondre en Cèl·lula, estrenyent els ulls.— Vas resistir prou bé tot i que només et quedava un braç. I així…

Les paraules d'en Cèl·lula es van evaporar tant a la seva ment com a la seva boca, sent conscient a què es referia en Gohan. Abans que pogués reaccionar, en Gohan es va apropar ràpidament i li va donar un cop de puny potent amb el puny dret al pit.

—Soc dretà! —va especificar en un to satisfet.

Va seguir amb un cop de genoll violent a la mandíbula, i després un ganxo que va fer que en Cèl·lula sortís disparat cap al lluny. Quan es recuperava tremolós, amb sang als llavis, va veure que el Saiyà s'acostava cap a ell cridant, amb la mà esquerra estesa. En Cèl·lula es va quedar quiet, sorprès pel que estava intentant el seu oponent.

—És impossible! Que potser pensa colpejar-me amb la mà ferida?! Això és una bogeria! —va pensar.

Preparant-se per a una possible finta, en Cèl·lula va dirigir la seva atenció al puny dret d'en Gohan. Llavors aquest últim va doblegar el braç esquerre i va colpejar violentament en Cèl·lula amb el colze. No obstant això, no va caure, i va aconseguir mantenir-se dret sobre una cama. L'ésser perfecte sincerament no va veure venir aquest cop.

—Aaaargh... Ben jugat! Sembla que encara no estàs vençut! La lluita continua! —va exclamar amb una veu encantada, recuperant la seva postura de combat.

Mentre el seu marit alternatiu s'enfrontava al seu enemic jurat, la Videl de l'Univers 18 es va moure pels passadissos de l'estadi ràpidament, agafant la mà de la Bra. Sabia que en Nappa les perseguia i esperava perdre'l entre els diversos passadissos de l'edifici. Els soldats de l'Univers 8 estaven atacant els apartaments, i ella va tenir cura d'evitar les diferents patrulles.

Va aconseguir colar-se cap a una sortida que portava fora de l'estadi. No hi havia ningú al voltant.

—Som-hi, Bra! —va xiuxiuejar a l'adolescent espantada que va assentir sense dir ni una paraula.

Les dues dones van cobrir ràpidament la distància que les separava de la sortida, sense parar de mirar enrere. No les van seguir. Un cop fora, van recuperar l'alè.

—Aquí estem aïllades! —va observar la Videl.— Anem amb el públic. Allà hi noto en Cor Petit! Amb ell estarem més segures.

—Vols que hi entrem? —va dir la Bra, totalment espantada.— Ni de conya, ens ficarem en tot el sidral!

—Ho aconseguirem —la va tranquil·litzar la Videl.— En Son Gohan ho arreglarà tot! Quedem-nos amb en Cor Petit, només farem que amoïnar-lo si no ens té localitzades.

La Bra va fer un gest incert amb el cap i es va deixar arrossegar per la dona d'en Son Gohan, que alçava el vol a poc a poc per arribar a les grades més altes de l'estadi. Tanmateix, en quant va deixar de tocar el terra, una mà brutal li va agafar el turmell i la va estirar amb força.

—Aaaah! —va cridar ella.

En Nappa va descriure un gran arc amb el seu braç, amb la noia agafada, i la va aixafar violentament contra el terra, que es va esquerdar. La Videl es va girar, entrant en pànic. Va veure la Bra a terra, amb la cara ensangonada. La seva energia havia baixat dràsticament, però encara respirava. De moment.

En Nappa la va mirar, somrient sàdicament. Aquestes pobres humanes li van fer pena fins i tot. Elles no s'havien plantejat ni un moment que ell era capaç de detectar energies, a més de camuflar la seva. Aquell idiota d'en Kakarot els havia ensenyat coses molt útils temps enrere.

—Anem a divertir-nos! Hahaha! —va dir, llepant-se els llavis.— Em delectaré amb el patiment d'en Vegeta, un cop hagi llençat el cadàver de la seva filla als seus peus. Li trencaré cadascuna de les vèrtebres, l'evisceraré lentament i li ensenyaré el cadàver esquinçat al seu maleït pare. Tu marxa, si vols, terrícola. No m'importes.

—Desgraciat! —va cridar la Videl, corrent cap a ell.

Ella no podia fer res contra ell, ho sabia. Tot i que era un Guerrer de l'Espai dèbil, cap terrícola es podia comparar amb ell. Encara que fos una experta en arts marcials, aquesta no era una opció. Però no podia abandonar la Bra davant d'aquest monstre. Protegiria a tota costa la filla d'en Vegeta, esperant de tot cor que algú vingués a ajudar-la ràpidament.

En Nappa va deixar escapar un somriure cruel i va saludar la Videl amb un poderós cop de colze a l'abdomen. La dona d'en Gohan va escopir un gran raig de sang mentre els seus ossos es van trencar per la força del cop. Els seus ulls es van tornar vidriosos, mentre la foscor va envair el seu camp de visió. L'últim que va veure va ser el somriure d'en Nappa quan va caure a terra, amb el cos immòbil de la Bra una mica més lluny. Les llàgrimes van fluir dels seus ulls, provocades per la desesperació de la seva impotència, i va llançar un crit de patiment esgarrifós.

Alhora…

Quan en Cèl·lula i en Gohan es preparaven per donar el següent cop, la ment del Saiyà va ser envaïda violentament per una sensació abominable. La mateixa emoció malsana que s'havia apoderat de la Bulma quan en Vegeta s'havia sacrificat en el passat. El terror va omplir el seu ésser i el seu cos va començar a tremolar. En veure que en Gohan estava compungit, en Cèl·lula va interrompre el seu atac. Hauria estat injust colpejar-lo en el seu estat, però el que és més important, estava perplex.

—No! -va exclamar en Gohan aleshores.

De sobte, va volar lluny d'en Cèl·lula, mostrant la seva aura a tota potència. Va marxar sense pensar-s'ho cap a l'exterior de l'estadi. La seva por més gran s'estava fent realitat. Totalment concentrat en la seva lluita, no va poder estar on fos que el necessités la seva dona. No importava res més que això, ni en Cèl·lula ni la resta, no la defraudaria. No la deixaria morir. Si això passava, ell... ell...

Mentre s'allunyava, en Cèl·lula va sortir darrere seu, irritat. No li importava el que estigués passant, encara no havien acabat el combat. Sabia que era el més fort, però volia esclafar-lo per sentir-se satisfet.

—No tens dret a retirar-te del combat!! —va cridar.

Aleshores va sentir un perill mortal que venia del seu darrere, des de dalt, i va inclinar el cap instintivament, esquivant per poc un prim raig d'energia. Atemorit, es va girar i va veure en Nedwook de l'Univers 19 que s'alçava sobre ell. L'Heloïta estava força molest. Acabava de massacrar unilateralment els soldats de l'Univers 8, i l'energia de la seva armadura havia disminuït significativament. En veure que en Son Gohan abandonava la lluita, va decidir deixar que la Phipsil es fes càrrec de les últimes forces militars encara presents al seu voltant. Aquests maleïts peons ho havien fet tot per frenar-lo, i ja n'estava fart.

—Deixa estar aquell pare de família i vine a lluitar contra un guerrer de debò! —va exclamar cap en Cèl·lula.

Derivar aquestes responsabilitats a un civil, la família del qual estava en perill mortal, era una càrrega massa gran per en Nedwook. A ell, un soldat format per a desastres i guerres, li tocava prendre el relleu i permetre que qui pogués arreglés les seves pròpies situacions. S'enfrontaria a aquest enemic, encara que signifiqués la mort.

Però el que va rebre a canvi va ser un somriure de menyspreu. En Cèl·lula no li importaven gaire els Heloïtes i la seva fràgil armadura. Cap enemic valia el que valia en Son Gohan, i aquests insectes no li produirien cap mena de satisfacció.

—Un guerrer de debò? —va dir irònicament.— No em facis riure! Vaig exterminar el teu planeta i els portadors de la teva armadura ridícula!

Dirigint-se cap a ell, va enviar un poderós raig d'energia en la seva direcció. Quan en Nedwook va voler aturar aquest atac, en Cèl·lula va fer un canvi de lloc instantani darrere seu. Ni tan sols l'havia vist moure's, allò ja estava resolt...

Quan estava a punt de tallar-li el cap amb el dors de la mà, en Nedwook de sobte es va girar i el va interceptar amb el braç esquerre activant el seu escut.

El del seu braç dret va entomar l'explosió de l'atac. Els dos braços li van tremolar. El poder dels cops era realment sorprenent, va pensar l'Heloïta. Tanmateix, el monstre l'havia subestimat. En el seu Univers, probablement la seva gent mai no havia conegut els perills que ells mateixos havien enfrontat. Els Kolloks, després els Guerrers de l'Espai, després els exèrcits dels Dimonis del Fred... A més, els seus reflexos i el seu temps de reacció eren d'una altra galàxia. Seguir els moviments d'aquest Cèl·lula, que a més creia que seria un joc, no va ser gaire difícil. Això eren els Ultres: superhumans amb tecnologia mestra. I li anava a demostrar.

En el moment que en Cèl·lula va baixar la guàrdia, sorprès pel fracàs del seu assalt, va rebre una forta puntada de peu d'en Nedwook i va ser empès cap enrere.

—Als altres universos ho hem hagut de desenvolupar tant el nostre arsenal! —va dir aquest últim li va dir.— Ara veuràs la diferència! Ultra Waver Ball!

La poderosa esfera d'energia de l'armadura Ultra va sortir del braç estès de l'Heloïta directament cap en Cèl·lula. Aquest darrer, furiós d'haver estat pres per sorpresa per aquest animal, no havia previst el seu atac i, per tant, no va tenir temps per reaccionar. Encara estava prou a prop d'en Nedwook, i no va poder evitar l'esfera que va explotar en una explosió impressionant.

Una estona abans, a l'espai de l'Univers 3, va tenir lloc una lluita ferotge. En Satanàs Cor Petit i el Kaitoxin del Nord feia temps que s'enfrontaven l'un contra l'altre, i cap dels dos aconseguia agafar avantatge.

El Kaitoxin intentava recuperar l'alè, atònit. Degut a que en Dabra l'havia ferit i debilitat, aquest malvat namekià era enginyós i li suposava un bon repte. No estava segur de poder desfer-se'n, fins i tot amb tots els seus mitjans.

Per la seva banda, en Satanàs Cor Petit respirava de la mateixa manera que el seu oponent. Aquest déu maleït no es va deixar subjugar, i fins i tot havia aconseguit tornar-li cada cop. Sentia que tenia cert avantatge, però la victòria no era segura. Almenys tenia un enemic del mateix calibre que ell, no com amb aquell maleït Gast...

Mentre mantenia una postura defensiva, els seus ulls es van eixamplar en veure el trist espectacle que es desplegava davant seu. El Kaitoxin va tensar els llavis desesperadament, però només va aconseguir pronunciar suaument "Fuuu. Fuuu...".

—Què fas?... —va preguntar en Satanàs, amb un somriure burlesc.

—Res... Estic... Fuuuuuuu.......? —va balbucejar el Kaitoxin, afectat pel seu fiasco.

—No em diguis... Ha, ha, ha! No saps xiular!

En Satanàs Cor Petit va estirar els braços i va alliberar més poder, amb els dits inclinats cap als palmells de les seves mans. A l'interior es van formar dos raigs elèctrics.

—No t'amoïnis, allà on vagis, podràs xiular tant com vulguis! —va exclamar rient.— Seràs lliure de respirar una mica d'aire en els eterns turments que jo, el Rei dels Dimonis, t'oferiré!

Però, en el moment de jurar la seva condemna, es va produir una conflagració impressionant per sobre d'ells. La seva violència va ser tal que l'ona de xoc els va desestabilitzar. L'atac del namekià va desaparèixer mentre mirava cap al cel, igual que el Kaitoxin.

La llum es va dissipar, revelant que en Cèl·lula emergia entre el fum. La meitat del seus cos estava carbonitzat i mig desintegrat. L'ésser perfecte va deixar escapar moltes malediccions sota la influència del dolor.

A dalt, en Nedwook mirava en Cèl·lula amb severitat, mentre la seva armadura analitzava la situació. Havia d'acabar d'una vegada, mentre estava debilitat i molest pel seu error. Un cop analitzada la situació, a través de la seva visera, una veu femenina va dir: <>

—Ai las, he de disparar —va dir.— Iaaaa!

Va veure el Kaitoxin a sota. Tenia l'esperança que esquivés l'atac. En cas contrari, esperava ser perdonat quan ressuscités el Déu.

Va utilitzar gairebé tota l'energia que li quedava per disparar el raig làser fi que ho tallava tot, dibuixant ràpids zig-zags amb la punta del dit índex, assenyalant en Cèl·lula. Aquest últim va ser tallat per totes bandes. Els seus membres, el seu tors, el seu coll, el seu cap, tot estava tallat.

Més enllà, les formes del raig es perfilaven a la paret de l'espai 3. Com que estaven molt més lluny, el zig-zag era molt més gran, però el risc de ser tallat en dos encara era gran. S'estaven apropant perillosament als dos lluitadors. Sense ganes de morir, el Kaitoxin es va teletransportar una mica més enllà, no sense fer-li un somriure mesquí al namekià.

—Hm, fàcil d'eludir! Espera, que t'enxamparé —va grunyir en Satanàs Cor Petit.

Tanmateix, quan estava a punt d'escapar-se del raig, un so agut va colpejar amb força els seus timpans i el va clavar a terra. Es va girar amb molta dificultat i va veure la Varga que anunciava les baralles darrere seu, a la grada. Estava xiulant amb totes les seves forces per immobilitzar-lo. Satisfeta, es va esfondrar i es va desmaiar.

—Noooo! —va exclamar per dintre en Satanàs abans de ser tallat de dalt a baix pel raig de l'Heloïta.

El Kaitoxin del Nord va reaparèixer prop del seu cos, assegurant la mort del namekià. Tranquil·litzat per la victòria, va volar ràpidament cap als seus companys que lluitaven contra en Cold.

Una mica més amunt, en Nedwook va baixar lentament del cel, mentre la seva armadura li informava: <>

Això hauria d'haver tranquil·litzat en Nedwook, però alguna cosa no anava bé. Aquest era un resultat diferent del que esperava. Un resultat que no desitjava.

La Phipsil es va unir a ell, amb un somriure als llavis. La majoria de les tropes de l'Univers 8 havien estat eliminades. Va anar-hi, doncs, per ajudar el seu company. Després d'haver presenciat l'acció des de baix, va estar encantada de veure que havia aconseguit eliminar diversos enemics perillosos d'un sol cop.

—Ep! Al final no m'has necessitat —va afirmar, donant-li un lleuger cop a l'espatlla.

En Nedwook va romandre en silenci, amb la mirada enganxada cap a la pila de fum que hi havia a l'espai de l'Univers 3. La Phipsil va notar la seva mirada preocupada i li va voler preguntar.

—Encara és viu... I amb prou feines ha perdut energia —va dir l'Helïta amb veu amarga.

—Què? —va respondre la Phipsil, espantada.

Els dos van mirar entre el fum. D'allà va sorgir una poderosa aura elèctrica. Aquell lluitador que havien pensat que finalment havien eliminat, en Cèl·lula de l'Univers 17, s'havia regenerat, i el líquid viscós típic d'aquest renaixement lliscava pel seu cos. La Philpsil va mostrar una cara de terror mentre en Nedwook serrava les dents. El monstre més perillós d'aquest estadi encara estava dempeus, i tan amenaçador com sempre.

En Cèl·lula se'ls va mirar, amb un somriure entremaliat a la cara. Finalment el tenia, el poder que desitjava. Havia guanyat una mica de poder després d'haver esclatat durant el seu enfrontament amb la bèstia gegant. Però allà, la seva energia s'havia amplificat exponencialment. El primer Son Gohan estava prou ferit per poder-lo resistir ara mateix, i el segon, sens dubte, no aconseguiria fer-li tant de mal com el seu predecessor. Lluitar contra els dos alhora era, potser, possible fins i tot.

Va riure cruelment.

—M'heu ajudat molt a augmentar el meu poder! Gràcies! —va cridar cap els tremolosos guerrers Heloïtes.— Però ara ja no us necessito... Soc l'ésser més fort, soc el Cèl·lula perfecte! Hahahaha!