DB Multiverse

Capítol 33

Traduït per Bardock

A l'espai reservat per a l'univers 9, en Krilin, el qual havia disputat l'últim combat de la primera meitat de la primera ronda, semblava calmat. La seva presència i la seva saviesa es percebien al seu voltant. No obstant això, estava intranquil. Qüestionava els misteris del torneig. Al principi tenia curiositat de participar en aquell torneig singular, però després va apreciar que a molts dels universos hi havia vells enemics.

Especialment l'inquietava l'univers 8 on hi havia en Cooler. Al seu univers, en Cooler havia sigut un adversari terrible! Juntament amb els seus companys, va aconseguir derrotar-lo. Per tant, ja l'havia vençut una vegada. En Krilin i els seus amics no coneixien el seu germà, en Freezer. Analitzant-lo, creia que les forces dels dos germans devien de ser equivalents. Eren uns enemics terribles!

Sort que m'ha tocat lluitar contra en Sauza..., pensà en Krilin abaixant lleugerament el cap. Al seu costat, en Tenshinhan, amb els braços plegats, també reflexionava. Desitjava lluitar aviat. Com a possible rival havia contemplat enfrontar-se amb en Yamcha. En Tenshinhan somrigué al mateix temps que va encreuar-se una mirada amb el seu amic, el qual estava pensant exactament el mateix que ell. Si s'enfrontessin, seria un combat molt interessant! Restaven per participar aquells guerrers de l'univers 19, on segurament hi havia algú més hàbil que no pas el participant Tidar. I l'univers 1? La participació d'un sol Kaitoxin seria estranya. Aquell univers 2, que estava farcit de lluitadors, com era possible que participessin? No feien fila de ser lluitadors de primer nivell. Al cap i a la fi, els Terrícoles no solen ser uns lluitadors excepcionals.

Fos com fos, en Tenshinhan estava segur de la seva victòria contra qualsevol d'ells. Fins i tot contra les noies de l'univers 6. Per altra banda, era conscient que perdria contra, per exemple, aquell dimoni de l'univers 4, o aquell gegant de l'univers 7. I si li tocava lluitar contra el pare d'en Cooler? Seria més poderós que ell? En termes de força bruta i duresa devia de ser inferior a en Cold. No obstant això, hauria d'esperar a veure'l lluitar per analitzar-lo, igual que a d'altres competidors.

A l'espai 9, va aparèixer, del no-res una taula que indicava que el menjar seria servit aviat. En Yamcha, en Krilin, en Tenshinhan i els altres Terrícoles del grup s'instal·laren amb en Yamcha com a cap de taula. Aprofitaren l'ocasió per parlar sobre tot allò relatiu al torneig:

—Has fet una gran demostració vencent en Sauza! —digué en Yamcha al seu fidel amic—. Ha estat una bona revenja, tenint en compte que, antany, les vam passar magres per vèncer aquell paio!

—He, he! Bona observació —respongué amb la veu una mica envellida—. Però a la propera ronda hauré de lluitar contra aquell tal Tapion de l'univers 3. No sé absolutament res d'ell.

—Hauràs de lluitar al màxim des d'un bon principi —continuà en Yamcha—. Observant els altres competidors, no ens podem permetre el luxe d'esperar per veure totes les seves habilitats. Mira en Kaitoxin. El Déu dels Déus! Haguessis sigut capaç d'esquivar el seu cop? Jo no ho crec pas...

—Et conec prou bé, Yamcha —intervingué en Tenshinhan mirant-lo amb els seus tres ulls i somrient—. Sempre ets el primer de cagar-te a les calces davant del perill. Et recordo que no hem de malbaratar la nostra energia.

—Com vulgueu —digué en Yamcha tot repenjant-se a la seva cadira—. En tot cas, el millor que podria passar és que m'enfrontés amb en Cold! —continuà després d'uns segons de silenci.

—Tinc la sensació que et creus més poderós que en Tenshinhan —digué en Krilin sense mirar a en Yamcha.

—Justa la fusta.

—Aquesta seria una bona oportunitat perquè lluitéssim —intervingué en Tenshinhan—. Aquest torneig seria el millor escenari per comprovar qui és el més fort de tots dos.

—Segurament, jo —objectà en Yamcha—. Però preferiria que tinguéssim una oportunitat de guanyar el torneig. Perquè si ens toca enfrontar-nos...

Ningú no va dir res. Tot era evident. Encara que en Krilin guanyés en Tapion, després li tocaria lluitar contra en Cèl·lula, i després de veure la seva monstruosa actuació contra en Dabra, el qual coneixien perfectament, consideraven que seria impossible de guanyar-lo. I, a més a més, aquell Trunks de l'univers 12 havia vençut amb molta facilitat en Cooler! Havia estat impressionant. També hi havia en Freezer i en Vegeta! El de l'univers 18 havia guanyat sense problemes el seu homòleg transformat en Oozaru i també havia sigut increïble! No hi tenien res a pelar, en el torneig. Participaven per diversió, per millorar, per no perdre la vida, i per veure com es desenvolupava el torneig.

—Fixeu-vos en totes les amenaces transuniversals —reprengué en Yamcha—. Molts d'ells tenen contraparts en diferents universos. Hi ha diversos Vegeta, per exemple...

—Sí, i aquell Trunks de l'univers 12 que ha lluitat contra en Cooler —afegí en Tenshinhan.

—Hi ha dos més, als universos 16 i 18 —precisà en Krilin—. Deuen de ser fills de la Bulma?

—És possible —digué en Yamcha somrient— Els hi hauré de preguntar.

—A més, als universos 16 i 18 també hi ha dues Videl. Són idèntiques a la nostra —afirmà en Krilin.

—Em pregunto si elles també hi participen... —es preguntà en Yamcha.

—Aquell Guerrer de l'Espai que se m'ha acostat amb tanta amabilitat m'ha fet reflexionar —digué el vell Krilin—. Aquells dos universos plens de Terrícoles i de Saiyans són realment estranys. Em costa d'imaginar que existeixin Guerrers de l'Espai benvolents.

Els Vargues van portar diversos plats i begudes i ho van col·locar a la taula. El trio Terrícola, format per vells guerrers, menjaren amb bastonets, mentre que la resta d'integrants, situats al final de la taula, van fer servir forquilles i culleres.

—La gent canvia amb el pas del temps —respongué en Yamcha—. En Tenshinhan era un autèntic capsigrany quan el vaig conèixer.

En Tenshinhan gairebé ni es va immutar. Va beure's tota la seva beguda i va somriure.

—No sé si has parat atenció, Yamcha. Però has sentit què li ha dit en Trunks al seu adversari?

En Yamcha restà en silenci durant un moment. Sabia on volia anar a parar el seu amic. En Trunks de l'univers 12 s'assemblava, com si fossin germans, a en Trunks de l'univers 9, i, a més, es deien igual. Intrigats, havien parlat amb ell hores abans del començament del torneig i els hi havia dit que era fill de la Bulma. Per acabar-ho d'adobar, en Trunks li havia dit quelcom a en Cooler després de vèncer-lo...

—Jo he entès que deia —reprengué en Tenshinhan—, "sóc un Superguerrer". Dedueixo que als altres universos, la Bulma no es va emparellar amb un Terrícola, sinó amb un d'aquells terribles Guerrers de l'Espai.

En Krilin gairebé va ennuegar-se en veure el rostre afligit d'en Yamcha, els seus ulls exorbitants i el seu aire de sorpresa. Va escopir una mica d'arròs mentre feia unes rialles intercalant-les amb estossecs. Ell ja havia deduït tot allò però havia preferit no dir-s'ho al seu amic. En Tenshinhan era un bocamoll...

—Sí, no hi ha cap altra explicació. Cap Terrícola no és capaç de canviar el seu cabell amb tanta rapidesa. Fins i tot la Bulma, especialista en canvis de pentinats, no és tan hàbil! Així doncs, el pare és extraterrestre!

En Yamcha va estrènyer els punys i va serrar les dents. Era estrany que en Tenshinhan hagués arribat a aquella conclusió. Fins i tot, ho trobava hilarant...

—Si algun monstre d'aquests ha violat la Bulma, se les veurà amb mi! Tant se val si vulnero les regles!

—Calma, calma —digué en Krilin posant una mà sobre el puny tancat d'en Yamcha—. No t'has parat a pensar que potser la Bulma realment estima un Guerrer de l'Espai? Aquella noia té bon cor. Un gran cor sota d'un bon parell de... —acabà dient per treure ferro, amb un cert aire al Follet Tortuga.

—Ehem! —va fer una veu al costat del vell mestre.

—Què et passa, Trunks? Ja t'has atipat?

—Podria deixar de dir aquestes bestieses, sisplau, Mestre Krilin? Tots els afers que succeeixen en els altres universos no són de la nostra incumbència.

—Sí. Serà millor que no en parlem —respongué la Videl.

Aquesta, que estava situada davant d'en Trunks, es cruspia el seu menjar i recordava la mirada terrorífica de la seva homòloga de l'univers 16 enlairant-se per recollir la seva difunta filla. Era un succés que l'havia trasbalsada.

En Krilin ho va comprendre i esdevingué seriós. Menjaren en silenci fins que van trobar un altre tema de conversa:

—Creieu que en Babidi participa en el torneig? —preguntà en Tenshinhan.

—No ho crec pas. Sempre utilitza els seus titelles. Els sacrifica en benefici propi —respongué tranquil·lament en Krilin mentre en Yamcha assentia amb el cap.

Després d'observar en Babidi durant una bona estona, en Tenshinhan va fixar-se en l'univers 17 i va analitzar la criatura verda, en Cèl·lula. En el seu combat contra en Dabra, havia fet servir la seva tècnica: el Taiyoken. Com era possible que la conegués? I, segurament, encara li quedaven moltes més tècniques per utilitzar. Que potser també coneixia d'altres tècniques inventades per en Tenshinhan? Aquesta pregunta també anava dirigida a d'altres participants. La nena assassinada per en Bojack coneixia el Kamehameha, la tècnica preferida del Follet Tortuga i d'en Krilin.

En Tenshinhan va mirar a la seva dreta. L'univers 10 era buit. Però els seus integrants encara figuraven com a participants. Per tant, allò significava que, amb una mica de sort, en Yamcha i ell tenien opcions de passar a la segona ronda sense lluitar! La mirada de l'home dels tres ulls el dugué a l'univers contigu, l'onzè. En Babidi esbroncava el Monstre Bu.

El fet causant s'havia produït uns minuts abans a l'univers 11. En Bu i en Babidi menjaven plegats a la mateixa taula, mentre en Dabra agonitzava estirat a terra. El bruixot no volia que ningú no el curés. Havia de pagar les conseqüències de la seva derrota! El millor per a ell era que morís immediatament! El Monstre Bu, en canvi, desprenia felicitat. Havia transformat tot el menjar del seu amo! Per això, en Babidi protestava. Malgrat les seves protestes, en Bu sempre feia el mateix: quan arribava un plat el transformava! Ho convertia tot en llaminadures i, en menys d'un segon, les engolia!

—Ja n'hi ha prou! Oi que no vols que et torni a tancar a la bola?! —cridà en Babidi perdent els estreps.

En Bu es va calmar de seguida. Va deixar de menjar, va arrufar el nas, va encreuar-se de braços i es va posar una mica vermell per culpa de l'empipament. Era com un nen malcriat!

En tot cas, en Trunks de l'univers 12 ho trobava divertit. Ell menjava tranquil·lament el seu àpat mentre l'A-16 restava en silenci com era habitual, amb els braços plegats i lleugerament inclinat enrere com si dormís. A en Trunks no li incomodava la presència de l'androide d'en Gero, però li hagués agradat menjar amb els seus amics de l'univers 16 o del 18. No sabia quin dels dos escolliria i, mentre s'ho preguntava, el seu àpat ja havia arribat. Finalment, fent servir la lògica, no tenia cap mena de dubte. A l'univers 16 hi havia en Son Gohan, però al 18 també hi era juntament amb en Son Goku i el seu pare, en Vegeta. Sabia que en Vegeku era la fusió dels dos Guerrers de l'Espai, però no era el mateix.

En Trunks va prendre una decisió i va comunicar-li al seu company; aniria a menjar els postres a l'espai 18, si ells li ho permetien, és clar. Però, a priori, no hi hauria cap problema i segur que li farien lloc. A més, el seu proper combat seria contra el seu pare. L'últim enfrontament real que van tenir fou a la Sala de l'Esperit del Temps abans del Jocs d'en Cèl·lula. Ja havien passat deu anys per a ell, i més de vint per al seu pare. Quin nivell de poder devia d'haver assolit? Segur que no se'l podia prendre a la lleugera. No obstant això, en Trunks també tenia un parell de sorpreses. Va pensar en en Gohan. Retrobar el seu antic mentor i el seu pare el feia feliç, però no era un bon moment per estar joiós, ja que en Gohan de l'univers 16 acabava de perdre la seva filla i en Trunks havia de passar davant d'ells per dirigir-se a l'univers 18...