DB Multiverse

Capítol 45

Traduït per Red XII

En Vegeku, que havia assolit el tercer Nivell dels Superguerrers, era deu vegades més poderós que abans. Renoi! Fins i tot superava l'energia d'en Broly, que volava cap a l'estadi a velocitat vertiginosa. Així i tot, la fusió s'esforçava més i més, sense apagar el seu crit vibrant. La seva força, que fins aleshores ja era enormement espatarrant, va arribar encara més lluny.

—Qu... quin poder! —va balbucejar en Kaitoxin de l'Est.

—Sobrepassa el d'en Broly, el Superguerrer Llegendari de l'Espai! Això és perillós! —va fer la Deessa del costat.

—Esperem que un poder d'aquesta magnitud no el faci embogir! —va continuar en Kaitoxin del Nord, tot suant.

A la seva esquerra, a l'univers 2, els participants i espectadors encara estaven més estupefactes per aquells poders que no pas per tot el que havia vingut abans. L'Arale estava entusiasmada i aplaudia tot aclamant els llampecs que projectava el cos d'en Vegeku, com si fossin uns grans focs artificials.

—Això és massa! —deia amb un somriure d'orella a orella, sense adonar-se que, en aquell torneig, havia estat superada des de bon començament.

Prop del grup de l'univers 2, en Tapion no gaudia, ni de bon tros, de la lluminària daurada i blava que emergia del Superguerrer al centre de l'estadi.

—Encara sort que el sorteig no ha situat en Vegeku al mateix bloc que jo... Segur que m'hi hauré d'enfrontar a la final, per això. No tinc més remei que desitjar que el desqualifiquin durant el torneig. Però... es pot saber d'on ha sortit, aquest Guerrer de l'Espai?

Va deixar la seva pregunta sense respondre. No podia treure’n l’entrellat tot sol. De fet, més que el seu origen, la pregunta que li ballava pel cap era si aquell guerrer seria capaç de vèncer el seu oponent enfollit.

El poder d’en Vegeku es va començar a estabilitzar. A l'univers 11, en Babidi cridava a en Bu perquè el protegís d’allò que el rodanxó anomenava “màgia de la bona”. Darrere seu, en Dabra encara no s’havia acabat de morir. Per què li costava tant anar-se’n a l’altre barri? L’exasperació cada cop s’acumulava més en el bruixot Babidi.

A prop d'ells, un mestís de Saiyà i Humà estava ben sorprès:

—Què és això? Un altre nivell de Superguerrer? És la mateixa transformació que en Goku ha fet servir abans —deia en Trunks a l’A-16—. És espatarrant!

—El poder d’en Vegeku ha arribat al seu clímax —va dir l’androide amb tranquil·litat. Però en Trunks ja tenia altres pensaments al cap:

Si el meu pare ha assolit aquest nivell, ja estic ben venut... De tota manera, fins i tot si...

No va tenir temps d’acabar de formular aquest pensament abans que l’A-16 l’interrompés:

—Encara pot passar qualsevol cosa… No t’arronsis.

Tot just l’androide havia acabat de parlar quan en Trunks, tot d’una, es va sentir més lleuger. Alguna cosa l’estava empenyent cap amunt. És que potser la gravetat de l’asteroide era defectuosa? L’A-16 es va espavilar per no moure’s ni un mil·límetre, potser gràcies a algun sistema que li permetia adherir els peus a la superfície, d’una manera o altra. En Trunks va aconseguir mantenir-se a terra utilitzant l'energia com si volés. Tan sols el seu cabell semblava veure’s afectat; atret cap al cel, en tota la seva llargària. Darrere d’en Trunks, el paio que ja havia caigut abans no va poder mantenir-se a les grades. Va ser impulsat cap amunt i projectat enllà, fins que va agafar una de les vores de la grada, on es va aferrar amb força per sobre de l'univers 12.

A l'univers 8, els cabells platejats d’en Jeece també anaven a la deriva, tal com ho feia la capa d’en Cold.

—Ei! Què passa? —va bramar l’últim, tot mirant avall, com si fossin els seus peus els que aguantessin el terra, i no al revés.

—Estem levitant! —cridava en Jeece, responent la pregunta.

Al seu voltant, sorra i fragments del ring flotaven per tot arreu. Així ho feien també milers de faldes d’espectadores, que havien de triar entre aferrar-se a algun lloc per no sortir volant, o mantenir la falda a lloc.

La Videl, de l'univers 9, no tenia aquell dilema, ja que no duia una falda, sinó uns pantalons d’estil militar. Igual que en Trunks, preferia retrocedir fins a l’entrada del seu univers. Com a mínim, des d’allà, no es veuria engegada cap amunt malgrat que la força que els movia augmentés encara més. Davant dels dos joves, en Krilin, en Tenshinhan i en Yamcha romanien al descobert mirant cap amunt.

—Ja sabem que som prou forts com per fer tremolar la Terra —deia en Krilin tot lluitant per mantenir l’equilibri—, però no pas prou com per esdevenir un nou centre de gravetat!

La nova força de gravetat era lleument superior a l’anterior. A la torre de control, que a aquelles alçades ja havia estat perjudicada, els menuts Vargues, molt lleugers, es veien atrets per aquell focus de gravetat amb facilitat. Provaven d’agafar-se fort a tot allò que trobessin, fins i tot als pantalons dels Namekians.

—Ens inclinem! —va dir un Varga que s’anava apropant irremeiablement a la finestra trencada.

—Quac! El terra es mou… Hi ha algun problema amb la gravetat artificial del ring?

Magnífic, un altre problema! Per si no n’hi havia prou amb el fet de no poder enviar en Broly de tornada al seu univers; també havien d’espavilar-se amb un sistema de gravetat artificial defectuós!

—No! Hi ha un nou centre de gravetat! —cridava un Varga enganxat al respatller de la seva cadira. Aquella posició li donava la possibilitat de veure el tauler de control—. En Vegeku ens atrau cap a ell!

—No ens podem quedar de braços plegats: hem de fer-hi alguna cosa! —responia un dels Namekians.

El Varga va començar a teclejar en un intent de solucionar el problema. A fora, la gent volava en direcció a en Vegeku, la qual cosa va fer que molts dels participants prenguessin l'iniciativa d’anar-los a ajudar. En Goku va ser el primer que va socórrer els espectadors per fer-los tornar a les grades. Ben aviat s’hi va afegir en Gohan, després de comprovar que la seva dona i la seva filla estaven sanes i estàlvies.

—Això es torna perillós! —va cridar la Pan, veient tot un manyoc de gent volant pel cel, els quals no tenien cap coneixement de la tècnica de vol.

—Ajudaré en Son Goku —va declarar l’Ub, tot apareixent prop del seu mestre per tal d’entomar espectadors a ple vol.

—Yamcha, Tenshinhan… ajudem-los! —va dir en Krilin, de l'univers 9 als seus dos amics.

No li feia el pes que la gent que tenia al càrrec hagués d’ajudar als Saiyans, però alguns d’ells l’intrigaven. Era obvi que aquells no eren pas tan... “dolents”, com a mínim, si els comparava amb aquells altres que no van moure ni un sol dit. Sí, aquells de l'univers 13, que observaven amb quietud en Vegeku.

—Què és això? —va murmurar en Raditz—. És un altre nivell de poder!

—Estem completament fora... de lloc! —va afegir en Nappa, tremolant.

Al seu costat, a la zona de l'univers 14, l’A-17 i l’A-18 no tenien cap por. En comptes d’això, el noi estava jugant. L’A-17 li donava empentetes a ella, burlant-se’n. Ella no va dubtar a etzibar-li una bona puntada de peu a la cara. De vegades el seu germà la feia avergonyir...

Mentrestant, la mare de l'I’K’L es pensava que estava a punt de donar llum, però es va adonar que el canvi de gravetat, de fet, estava revertint el procés: el no nat havia retrocedit fins a la seva panxa.

—Senyores i senyors! —la veu del Varga podia sentir-se arreu de l’estadi—. Hem augmentat la gravetat artificial de l’estadi perquè puguin romandre a terra. Provin d’agafar-se fort a alguna cosa, sisplau! Disculpin les molèsties.

El nadó I’K’L va tornar a la seva zona sense haver nascut, afortunadament. L’A-17 va caure de cap a terra. Pel que fa al paio que havia quedat suspès a l’aire a la zona de l'univers 12, va aterrar prop d’en Trunks una altra vegada.

Aquells que havien estat ajudant als espectadors tot retornant-los a les grades van poder, per fi, tornar a les seves respectives zones. Tots ells van prestar atenció a en Vegeku, la font de tota aquella commoció.

—En Vegeku ha generat tant de poder que la seva massa s'ha incrementat! —va teoritzar en Trunks a l’espai de l'univers 16—. Científicament... inexplicable!

—Això és una bogeria, en Vegeku deu tenir la mateixa massa que la lluna! I la seva densitat s’apropa a la d’un forat negre! —va informar en Gohan de manera simplificada, sobretot a benefici del seu pare.

—Uau... —va fer en Goku.

En Vegeku va somriure. Estava satisfet d’ell mateix i de l’efecte que havia produït arreu del ring dels combats.

—He, he —rigué, anticipant-se a les reaccions que hi hauria pel que vindria a continuació.

Després de generar aquell poder tan gegantí, en Vegeku va obrir els palmells de les mans, va estirar els braços i van aparèixer dues boles d’energia amb una llum que ben bé podia semblar la del sol!

Els guerrers de l'univers 19 van intentar copsar aquell fenomen, però simplement... era inintel·ligible. No hi havia cap explicació lògica. Fins i tot la hipòtesi de l’Eleim, segons la qual en Vegeku podia tenir nano-components dins del seu cos, feia aigües. Com podia sinó el seu cos suportar aquella descàrrega de calor i d’energia? Això sense fer esment, és clar, de l'ingent quantitat de nano-circuits que la seva sang hauria de contenir per poder generar dos sols en miniatura. Era impossible. Si tinguessin un Guerrer de l’Espai al seu món per poder-lo estudiar, segur que la seva tecnologia creixeria de forma dramàtica. Però com es podia capturar, un guerrer com aquell?

A la zona de l'univers 7, el Nanemkià gegant mantenia els seus ulls tancats i els braços encreuats. Per què obrir els ulls només per encegar-se? De tota manera, podia percebre-ho tot sense fer servir la vista. I amb aquell alliberament d’energia provinent d’en Vegeku, era impossible no saber què preparava: un atac terrible. Sens dubte, deixaria ben esguerrat a qualsevol. De cap a peus.

En Cèl·lula va pensar exactament el mateix:

—Si m’ataqués amb tot aquest poder, quedaria completament desintegrat! No hi hauria cap possibilitat que el meu nucli romangués intacte!

En Vegeku es va moure, finalment. Va posicionar els braços estirats davant seu apuntant al cel, allà on era en Broly. Les dues esferes de llum es van ajuntar tot formant una sola bola d’energia gegant envoltada de llampecs blaus d’aspecte similar als que tenia l’aura del guerrer. Ell, en Vegeku, ja cridava el nom d’aquella tècnica. La tècnica amb la qual ho donava tot:

—Final Dragon Flash!!!

L’aura que l’envoltava es va projectar de forma salvatge mentre el seu cabell es movia en sentit contrari al raig energètic que volava, a la velocitat de la llum, cap a en Broly. Una bola d’energia es podia distingir a l’extrem d’aquell raig. Aquesta es va desdibuixar per acabar revelant la forma del cap d’un drac. Un drac que també estava envoltat de llampecs. S’assemblava a en Shenron, però era obvi que no era ell. El drac, amb la boca oberta, es va precipitar encara més de pressa cap al Guerrer Llegendari de l'Espai, que va quedar-se quiet per la sorpresa. El drac era molt més gros que ell, i podia notar com la seva colossal energia s’abalançava cap a ell a màxima velocitat. No, no hi havia cap manera d’escapar-se’n. Hi havia massa poca distància, i es movia tan ràpid que...

Va fer la impressió que el drac engolia el cos d’en Broly mentre aquest cridava de dolor. Només pel fet de ser invencible, no significava que no pogués sentir res. El drac, que no deixava de ser una massa exorbitant d’energia, el tenia presoner en el seu interior. No podia moure ni un sol dit.

El drac va aventurar-se a les profunditats de l’espai. Finalment, va perdre la seva forma, esdevenint una simple esfera d’energia que empenyia en Broly lluny i més lluny. Ell no podia fer-hi res. Gairebé com si fos un costum, s’havia vist expel·lit, etzibat cap a l’espai, mentre cridava, amb desesperació, el nom del seu adversari:

—Kaa... Ka... Roooo-oooot!

L'estadi es va embriagar d’un silenci gairebé absolut. Es podia dir que l’única cosa que es movia era l’aura d’en Vegeku.

—Im...pressionant! —va cridar, finalment, el Príncep Vegeta de l'univers 13, tot trencant el silenci. Encara estava corprès per aquell poder; poderós com cap altre que no hagués notat mai.

—Bravo! Genial! —va congratular en Son Goku, més cofoi que no pas sorprès.

En Vegeku es va calmar, va fer una respiració profunda i va retrocedir al seu estat natural. El seu cabell daurat tornava a ser negre i curt com abans; els seus músculs es van relaxar; i la pell de tot el seu cos estava inundada amb gotes de suor. Es va eixugar el front amb el seu guant de la seva mà esquerra.

—Fiuu...

—Aquest home... —va començar a dir el Kaitoxin de l’Est—. És... invencible!

Tot fent un contrast amb el seu estat de sorpresa i de quasi por, algú més estava embogint:

—Molt bé, molt bé! Més! —cridava en Bu de l'univers 11. En Babidi li va cridar l’atenció de seguida.

En aquell moment, es va sentir un anunci de veu per part dels Vargues:

—Fa 30 segons que en Broly ha desaparegut! En Vegeku de l'univers 16 és el guanyador!

La Bra, del mateix univers, comentava amb sequedat:

—I és clar que guanya... Que no ho ha vist tothom, potser?

En Cèl·lula, a la zona que hi havia a continuació, tot just començava a recuperar les maneres.

—És més poderós que jo. Segur! Però no em rendiré pas! Sóc en Cèl·lula!

Alguns altres, per això, ja es veien ben a prop de perdre. Aquells de l'univers 8 –com a mínim els que encara aguantaven en la competició– van quedar-se contemplant, badant boca, en Vegeku. No els hi cabia al cap. Havia de ser un somni! No, més aviat un malson! Esperaven despertar-se aviat!

Els Vargues, de seguida, van transmetre un nou comunicat:

—Fem una petita interrupció perquè els Namekians puguin curar a tothom. Els preguem que tinguin paciència, sisplau...

Doncs sí: certament, un descans venia molt de gust...