TERCERA PART: L'UB I EN BU OBTENEN ELS HONORS!

Capítol 11

Traduït per Gerard16

“Bu! Bu!”, cridava el monstre de l’univers 11, fent un mal terrible a les orelles d’en Dabra.

“Vinga, Bu, mostra’t a l’alçada de les meves expectatives. Si guanyes, et donaré llaminadures!”

“Sí!”, exclamà en Bu, extremadament feliç davant de la perspectiva d’aquella recompensa.

Darrere d’en Babidi, en Dabra, el Senyor del Món de les Tenebres, va rondinar... A ell li semblava que aquella recompensa era totalment pueril. Molt sovint pensava que en Bu era tot un idiota i, a més, en Babidi feia el ridícul sempre que li parlava.

Ballant d’una forma lleugera i saltant d’un peu a l’altre, el Monstre Bu s’enlairà de sobte a una velocitat vertiginosa, amb els braços endavant i cridant el seu nom.

“Buuuu!”

A sobre del ring, en Bujin ja havia pres el seu lloc. Va riure en veure el seu adversari. Per ell, era evident que guanyaria. Al capdavall, ell era un mercenari galàcticament conegut. Ningú no l’havia guanyat en molt de temps.

A més, perdre estaria realment molt mal valorat pel seu cap, en Bojack. Podria ser acomiadat de l’equip! Ah, això li va recordar el dia en què en Bido...

BAM!

En Bujin pràcticament no havia vist res. El seu adversari havia tocat el terra i li havia pegat directament sense previ avís. “La bola de greix amb potes” li havia clavat un bon ganxo de dreta en plena mandíbula.

Aixecant-se immediatament, l’esbirro d’en Bojack es va posar la mà a la galta esquerra la qual ja s’havia inflat. ‘Ah, desgraciat! M’ha atacat sense avisar!’, pensà mentre sentia córrer la sang per la seva fossa nassal esquerra. ‘I ara també em sagna el nas! Ara veurà!’

Movent els seus braços i les seves mans, davant d’un Monstre Bu perplex que s’havia quedat quiet, en Bujin de l’univers 6 cridà: “Poder de la il·lusió!”

El seu poder es va escampar per tot l’estadi... Tots els sers vius a l’interior d’aquest perímetre van veure la mateixa il·lusió. Rellotges estranys voletejaven al voltant del ring, el qual havia esdevingut una bola lluminosa que canviava de color cada quatre segons.

A l’espai de l’univers 6, la Zangya, la dona del grup d’en Bojack, comentà: “Caram, ha millorat la seva tècnica? Des de quan?”

“Gens malament,” va dir el pirata espacial. “Aquesta tècnica desestabilitza ràpidament les ments febles i millora el seu nivell de telecinesi. Aquest Monstre Bu sembla un nen farcit de núvols de llaminadura, fins i tot n’ha agafat el color! No durarà gaire.”

En Bujin havia posat les seves mans al terra, el qual s’esquerdava parcialment alliberant així grans blocs que començaven a levitar entre en Bujin i en Bu, el qual observava tot allò... divertint-se.

“Oh, màgia!”, va dir amb un gran somriure.

“Hum, aviat no riuràs més”, va pensar en Bujin.

Va fer servir el seu poder de telecinesi per llançar uns deu blocs de colors metàl·lics cap a en Bu. Tot i que la velocitat dels projectils era sorprenent, el monstre els esquivava amb facilitat, deixant anar alguns petits “Oh! Oh!”, que donaven la sensació de que s’estava divertint. Fins i tot jugava a saltar-hi pel damunt...

“És increïble!”, va exclamar un dels 12 presentadors amb els seus dos micròfons. “El Monstre Bu de l’univers 11 provoca el seu adversari jugant amb els seus atacs!”

“Entoma això!”, cridà en Bujin canalitzant les seves forces.

De sobte, el projectils es van reagrupar donant un cop al ventre del monstre que el va fer enlairar del terra. Malauradament per al mercenari, allò no li va provocar cap mal al seu adversari. Encara pitjor; es divertia encara més! Quan va sortir projectat, el monstre va utilitzar la tècnica de vol “Bukû jutsu” per donar la volta al ring i donar un cop a en Bujin darrere del cap. En Bujin va caure endavant, mentre que en Bu va aterrar tranquil·lament sobre els seus peus. El seu adversari es va aixecar ràpidament, amb algunes llàgrimes que vessaven dels seus ulls a causa del dolor, mentre que la seva fossa nassal esquerra tornava a sagnar de nou. Allò divertia al monstre, el qual reia sense parar.

“Això encara no s’ha acabat!”, cridà en Bujin, tornant a utilitzar la seva telecinesi.

“Això és tot?”, va sospirar el Monstre Bu, decebut i deixant de riure. “Però jo també ser fer màgia, mira!”

Somrient de nou, en Bu va moure la seva antena, la punta de la qual es va il·luminar durant un instant. De sobte, les il·lusions d’en Bujin es van transformar. El ring es va convertir en una bola de xocolata, els rellotges en creps de sucre, i els projectils d’en Bujin en diferents dolços saborosos: bunyols, dònuts, piruletes i gelats.

“Hum, nyam, nyam!”, digué la criatura d’en Babidi.

A l’espai de l’univers 18, en Goku no es va poder estar de comentar: “Això em fa venir gana!”

En Bujin es va quedar bocabadat com un estaquirot, fet que no li va agradar massa a en Bu, que va córrer cap a ell, molest, donant-li un bon cop d’esquerra. En Bujin, despertat per aquell cop, es va tornar a aixecar un cop més, descobrint-se una segona galta inflada. Ara sagnava per les dues fosses nassals. ‘Aquest paio és massa ràpid i massa fort!’, va pensar enfadat.

Va provar un cop més utilitzar la seva telecinesi per enviar al seu adversari un pal de xocolata i un xuixo de crema.

En Bu es va empassar el xuixo de crema i va agafar el pastís de xocolata amb els seus dos braços i li va tornar immediatament amb una bufada. En Bujin no va poder esquivar aquell pastís, que el va acabar esclafant. Trobant-s’hi a sota, li va resultar difícil sortir-ne, a causa del gran pes del pastís de xocolata... Quan finalment ho va aconseguir, es va adonar que ja era el quart cop que havia estat tombat per terra. Encara de genolls, i sense alè, es va enfadar una mica més. En Bojack i la Zangya mai no l’havien vist en aquell estat... La il·lusió d’en Bu es va esvair i el ring va reaparèixer.

“Aquest Bujin no és res comparat amb en Bu”, va declarar en Vegeta, sense trobar cap interès en aquell combat.

“Sí, no és d’estranyar”, va especificar el seu rival Son Goku, sense deixar de fixar-se en el ring a sobre d’ell.

“Encara li queda una última tècnica per utilitzar. Quan la va fer servir contra mi, em va deixar paralitzat, vaig perdre el control de la meva energia... I no podia mantenir l’estat de Superguerrer... Potser funcionarà amb en Bu”, va dir en Gohan, just abans de recordar que, després de convertir-se en Superguerrer de segon nivell, havia trencat aquella tècnica sense cap dificultat.

A l’espai de l’univers 11, en Babidi es va cansar d’aquell joc. “Monstre Bu!”, va cridar amb la seva veu de vell. “Afanya’t a acabar!”

Però el monstre realment no es va moure. Ell encara volia divertir-se una mica més.

Aixecant-se finalment, en Bujin va tornar a tenir un petit moment de calma. ‘És massa ràpid... i poderós... faré la meva millor tècnica!’

“Cadenes d’energia!”, va cridar estenent els braços per davant d’ell.

Instantàniament, uns fils quasi invisibles van sortir dels dits d’en Bujin emetent uns sons molt particulars i van encerclar ràpidament el Monstre Bu. Sense que aquest últim no es mogués, aquells fils es van estrènyer per bloquejar qualsevol moviment del monstre. Però a en Bu no semblava pas importar-li...

Durant diverses dècades, en Bujin havia millorat aquella tècnica. Al principi, aquesta només permetia bloquejar els moviments de l’adversari. Després l’havia millorat fins a poder sentir l’energia del seu presoner, i bloquejar-la. Aquell poder era eficaç en molta gent. Normalment, en el moment en què en Bujin paralitzava l’adversari, un dels seus amics ho aprofitava per donar el cop de gràcia.

Aquesta vegada, en Bujin havia de guanyar tot sol. Va utilitzar, en primer lloc, la seva tècnica per sentir perfectament la força del seu adversari... i la por el deixà paralitzat.

“Aquest paio! Quina enorme quantitat d’energia! És impossible! Sobrepassa de molt a en Bojack! Per sort, he millorat moltíssim la meva tècnica per fer-la eficaç contra qui sigui!”

“Moriràs! Aquesta tècnica podria fins i tot tallar el katchin, el metall més dur de l’univers!”, li va cridar al seu adversari, encara paralitzat. “Poder al màxim!”, digué finalment, concentrant-se en la seva tècnica.

Els fils es van endurir i es van tensar de cop amb una violència extrema. En Bu mateix es va sorprendre: havia sigut tallat en un quinzena de trossos! El seu mestre Babidi es va quedar horroritzat i amb la boca oberta. Tot i que coneixia les capacitats de regeneració del Monstre Bu, no li agradava gens veure el seu “nadó” patint coses com aquella. Al costat, en Dabra somrigué lleument. Realment no li importava gens si en Bu era derrotat d’aquella manera. Però ell també sabia que sobreviuria. A l’espai de l’univers 18, en Son Gohan es va imaginar sent víctima d’aquella tècnica la vegada en què s’havia enfrontat amb en Bujin... Llavors no hauria tingut cap possibilitat.

“Ah ha!”, va cridar en Bujin, mentre li seguia rajant sang del nas. “He guanyat! La meva tècnica és definitiva!”

Tot d’una, potser amb la mateixa rapidesa amb què havien estat tallats, els trossos del Monstre Bu es van reagrupar i es van enganxar, fent reaparèixer un cos rosa amb molt bona salut i cara de nen somrient...

En Bujin es va quedar sense paraules... En Bu esperava una reacció... que no va arribar... Després va mirar en Babidi a l’espai del seu univers, qui li feia grans senyals. Aleshores en Bu es va abalançar sobre en Bujin que no es va moure gens ni mica . Al cap i a la fi, ell ja havia esgotat totes les seves cartes...

Però un crit de la Zangya el va aconseguir despertar a temps. Semblava que en Bu anava a atacar per la dreta amb un cop de puny. En Bujin va intentar protegir-se posant les dues mans davant seu... però el cop va vindre de l’esquerra per acabar pegant-li a la cara. Un segon cop va tocar-li al ventre mentre en Bujin reculava, trontollant sota l’efecte del primer assalt. No havia tingut temps ni de reaccionar, quan, de nou, ja li havia tornat a pegar per la dreta, sense veure res... En Bujin va caure d’esquena i es va enfonsar en la inconsciència.

En Bu va gaudir d’un moment de glòria posant un peu a sobre del pit d’en Bujin, aixecant un braç i amb els punys tancats, mentre que el públic l’aplaudia i els àrbitres el declaraven vencedor.

“Dabra”, va dir el mag Babidi, somrient. “Vés a preguntar als nostres hostes si ens poden aconseguir algunes llaminadures per al nostre Monstre Bu.”

“Tss... A les seves ordres...”, digué el dimoni a contracor. Quina petició tan estúpida per a un ésser que es podria crear les seves pròpies recompenses en un tres i no res!

Mentre en Dabra entrava als apartaments de l’espai 11 per trobar un organitzador, l’equip Z discutia sobre en Bu:

“A mi em sembla igual de poderós com la vegada que m’hi vaig enfrontar en el tercer nivell de Superguerrer”, va declarar en Goku somrient. “Això promet.”

“Quina llàstima”, va intervenir l’Ub. “Em pensava que per fi veuria tot el poder de la criatura de la qual en sóc la reencarnació, però realment aquest combat no ha estat gaire revelador...”

“Ah, sí”, li va contestar en Goku. “ És veritat que en Bu no ha tornat a lluitar mai amb tant d’entusiasme com quan era malvat... El seu pròxim adversari serà... En Kaitoxin del Sud?”

“El Kaitoxin que coneixem ens va dir que el del Sud era el més poderós dels Déus, si no recordo malament”, va dir en Gohan, amb els braços creuats. “Va ser assassinat pel Bu petit...”

“Per tant, pot oferir un molt bon combat a la segona ronda”, va dir emocionat en Goku. “Ub, crec que llavors veuràs el seu poder.”

“Aleshores ja hauré lluitat un cop... Em pregunto qui serà el meu adversari...”

“Mm... Lluitar contra en Dabra no estaria pas malament. De totes maneres, tu ets claríssimament més fort que ell”, li va dir en Goku mirant cap a l’univers 11 al mateix temps que els seus amics.

En aquell moment, en Bu acabava de tornar a l’espai del seu univers per reclamar la seva recompensa de llaminadures (la qual en Dabra portava carregant amb els braços...). Observant l’univers 11, el grup de l’univers 18 va distingir finalment algú a l’espai de l’univers 12. Era un noi jove que acabava de sortir del seu espai privat. Els seus cabells llargs, d’un color lilós, que li arribaven gairebé fins a les espatlles, i l’espasa que portava a l’esquena, li donaven l’aspecte d’un guerrer carismàtic. Però la seva mirada era més aviat dura mentre mirava l’espai número 11 al seu costat. Tot i que el Monstre Bu semblava un nen idiota, el jove guerrer de la jaqueta blava hi desconfiava amb precaució.

“Ei! És en Trunks!”, digué en Gohan.

“Eh? Em cridàveu?”, va preguntar en Trunks... de l’espai 18.

“Tu, no”, va respondre en Vegeta secament. “El de l’univers 12”, afegí.

En Vegeta havia estat, de fet, el primer en reconèixer el Trunks que havia vingut del futur per avisar-los de l’atac dels androides A-17 i A-18. Però no havia dit res.

“Vaig a parlar amb ell”, va dir en Gohan que ja havia començat a caminar, tot sol aquest cop.

En Goku i l’Ub es van quedar al seu espai, igual que en Vegeta, que mantingué un ull sobre l’univers 12.

Mentre que en Gohan caminava tranquil·lament cap a en Trunks, la Zangya i en Bojack, a l’espai de l’univers 6, parlaven d’en Bujin, qui acabava de tornar amb un Namekià.

“Ha perdut, quina vergonya”, declarà la dona del cabell pèl-roig.

“El seu adversari està dotat d’una facultat de regeneració bastant estranya... En Bujin no ha tingut cap possibilitat”, digué tranquil·lament en Bojack que no volia repetir el mateix error que va cometre matant en Bido per incompetent...

“Si haguessis lluitat contra ell, l’hauries guanyat?”, preguntà la dona.

“Qui sap”, va respondre simplement el mercenari de l’espai de pell blava. “L’hauria convertit en pols, sens dubte. Dubto que es regenerés si el fes esclatar en milers de milions de trossets”, fanfarronejava somrient en Bojack... abans de riure.

‘Aquest Bujin era més fort que aquell contra el que vam lluitar l’altra vegada, però aquest Bu l’ha vençut tan fàcilment...’, pensava en Trunks de l’univers 12. De fet, ell havia lluitat contra el grup d’en Bojack una vegada, juntament amb en Gohan...

“Ets el mateix Trunks que va venir del Futur?”, digué una veu, que ell coneixia molt bé, just darrere seu.

“Oh! Son Gohan! Però, per què m’ho tornes a preguntar?”

“Sembla que em reconeixes, però... Tu no has viatjat en el temps?”, va preguntar llavors en Gohan qui començava a pensar que aquell Trunks no era el que ell creia.

“Bé, sí, però ja m’ho has preguntat...”

“Eh...”

Tant en Gohan com en Trunks es van quedar desconcertats per uns segons... Aleshores en Trunks es va adonar de la presència del seu pare a l’univers 18... No gaire lluny d’ell hi va veure la Videl... qui també estava present a l’univers 16 al costat... d’un altre Gohan! En Trunks ho va comprendre immediatament:

“Oh, ara ho entenc”, digué de sobte. “Tu no ets de l’univers 16, oi?”

“Ah, no, jo sóc del 18”, va respondre en Gohan llançant una mirada a aquell univers 16 que l’havia intrigat des que havien arribat. “M’imagino”, va continuar el semi-Saiyà, “que ha estat el meu alter-ego d’allà qui ja ha vingut a parlar amb tu, llavors.”

“En efecte, ha sigut fa un parell d’hores.”

“En aquest cas intentaré evitar fer les mateixes preguntes”, digué en Gohan posant-se una mà a darrere del cap, una mica avergonyit.

“No m’importaria gens, ja ho saps. I per respondre’t, sí, vaig venir del futur. Vam lluitar junts contra en Cèl·lula i el vas liquidar. T’has fet molt diferent del Gohan adult que va ser el meu mentor.”

“Ens tornem a trobar, però aquest cop jo sóc el més vell... I m’imagino que el món en el què vivim ha forjat la personalitat de la gent...”, afegí en Gohan per tractar d’explicar la diferència que existia entre ell i el seu homòleg del futur que en Trunks havia conegut. “Si no recordo malament”, va continuar, “tota aquesta història va passar... Fa 30 anys! Ha passat menys temps per a tu, oi?”

“Sí, uns deu anys. Me n’alegro de veure que el meu pare es porta bé al teu univers. Al setzè, ell va desaparèixer, pel que he entès.”

“Mm... Certament hi va haver algun fet que va fer l’univers 16 diferent al 18...” En Gohan es va quedar pensatiu. “No en saps res més?”

“No, realment... Allà no conec a ningú tret d’en Cor Petit, a tu... i a mi mateix... O sigui que...”

“Ho entenc... No és fàcil integrar-se en un grup de diverses persones que no coneixes gaire... A l’univers 13, en són quatre comptant el teu pare, per dir-ho d’alguna manera...”

“Ja l’he vist arribar abans. No he anat a parlar amb ell... No m’inspira confiança. Té una mirada encara més freda que la que li vaig veure la primera vegada fa deu anys. Al passat vull dir... O sigui, eh...”

“Fa trenta anys”, va completar en Son Gohan somrient. “Aquestes històries del temps són caòtiques a vegades... És difícil aclarir-s’hi...”

“El pitjor és amb en Cèl·lula... Encara no estic segur d’haver entès bé tota la seva història... Sobretot quan em va dir que m’havia matat per prendre’m la màquina per viatjar en el temps...”

“Sempre li podem preguntar... Bé, t’ho deixaré a tu. He anat a parlar amb ell fa una estona i finalment... No podem estar segurs de si el que diu és cert...”

“En Cèl·lula és un ésser intel·ligent”, assegurà en Trunks. “Si ell pensa que no té cap motiu per dir-nos la veritat... No ens la dirà pas...”

“El que és segur és que ens va derrotar a tots...”

“És el mateix que amb els androides de l’univers 14... En aquell univers... Em van matar abans de marxar cap el passat... o bé em van matar al passat i mai vaig tornar... O alguna cosa així...”

“Un munt de possibilitats, sí”, el va tallar en Gohan que ja sabia el que en Trunks diria. “Però, efectivament... Devem ser també tots morts en aquell univers, la qual cosa ha permès la dominació de l’A-17 i l’A-18...”

“Espero que la meva mare estigui bé de totes maneres...”, va dir en Trunks amb una mica de preocupació a la cara.

“No et preocupis, és una lluitadora. Estic segur que ella va sobreviure. Si sobreviu fins i tot al teu pare!”, va acabar per dir en Son Gohan en to de broma.

“Sí, és veritat”, digué en Trunks després d’haver rigut ell també una mica. Era gràcies a ella que el seu pare s’havia tornat benvolent... Contràriament al ‘Príncep Vegeta’ de l’univers 13... “Em pregunto quina hauria sigut la reacció de la meva mare si hagués vingut a veure aquest torneig...”

“La Bulma de casa nostra no hi estava interessada”, li va dir en Gohan.

“Ho sé, la de casa meva tampoc. Tenia molta feina important per començar. La Corporació Càpsula ha reprès el servei com mai abans!”

“Ah, molt bé! Per tant, la reconstrucció del vostre món avança?”

“Sí. Oh, per cert, aquí hi ha algú que t’agradarà veure. Encara està per allà dins però no trigarà en sortir...”

“Oh? Un fill potser?”, va preguntar en Gohan somrient.

“Ah, eh...”, va començar a fer en Trunks posant-se vermell com un tomàquet. “Potser sí que tinc una novieta, però un fill encara no...”

“Ja arribarà!”, li va assegurar aquell a qui en Trunks encara veia com el seu antic mentor. “Jo confesso que, per a mi, va ser més ràpid del que m’hauria pensat.”

“Tu tens fills?”

“Una filla, la Pan. Te la presentaré, si vols.”

“Això seria un honor, Gohan!”

“Tornaré de seguida amb ella”, va dir en Gohan començant a marxar.

“Espera... Ara seriosament... Què en penses d’aquest torneig?”

“No ho sé ben bé... I tu?”

“No acabo de confiar totalment en aquests Vargues... però quan em van parlar d’universos alternatius, immediatament desitjava poder tornar-me a trobar amb tu, el meu pare i tots els altres. Sort que he vingut!”

“Sí, és cert! És una ocasió única, de fet, i... Ostres, A-16!”

En Gohan efectivament havia vist l’androide. Aquell gran robot completament artificial, amb cabells de color taronja (i el mateix pentinat que l’Ub), que portava una armadura verda amb el símbol de la Corporació Càpsula, acabava de sortir de l’interior de l’espai 12 per unir-se a en Trunks i en Gohan amb pas tranquil. En Gohan s’havia sorprès de veure’l aparèixer així.

“Ah, ja ets aquí”, va dir en Trunks girant-se cap a l’androide. “El vaig trobar a les ruïnes del laboratori del Dr. Gero”, li va dir a en Gohan. “La mare el va posar en funcionament. L’A-16 esta contribuint a la reconstrucció del nostre planeta.”

“A-16!”, va repetir en Son Gohan quan el robot es va posar davant d’ell. “També vas salvar el nostre planeta... Va ser gràcies a tu que vam guanyar en Cèl·lula. Me n’alegro molt de tornar-te a veure!”

“En Trunks m’ho va explicar”, va respondre l’androide A-16 amb una veu profunda. “Tots dos estem disposats a fer qualsevol cosa per protegir la natura. Així que ajudo a reconstruir el planeta com puc.”

“Participes al torneig?”

Un somriure va il·luminar la cara del gran robot:

“Sí. Al principi no volia, però... Quan vaig sentir la presència d’un Son Goku, vaig canviar d’opinió. Pel que sembla, n’hi ha alguns per aquí i desitjo matar-ne un.”

“Eh... Bé, la meva dona sembla que s’avorreix tota sola”, digué de sobte en Gohan, adonant-se que la Videl estava sola asseguda en un banc. “Vaig cap allà. Tornaré amb la Pan d’aquí a una estona, Trunks. Bona sort!”

En Trunks i l’A-16 van observar com en Son Gohan saltava per sobre el mur i fugia d’aquella discussió mòrbida, per dirigir-se cap a la seva dona... L’A-16 va aprofitar l’ocasió per preguntar-li a en Trunks:

“No ha captat el meu humor, oi?”

Al costat de l’androide perplex, en Trunks va esclatar a riure.