DB Multiverse

Part 15, Capítol 75.

Capítol 75

Traduït per Bardock

En Freezer i els seus sequaços van arribar al tercer poble de la seva conquesta, però, estranyament, era buit. Tant els hi feia i van dirigir-se immediatament cap a un altre poble. Durant el camí, les forces que en Zarbon havia captat gràcies al seu dispositu van desaparèixer. No li va dir res al seu senyor, ja que aquest era encara més imponent després de la seva metamorfosi.

Quan van arribar al quart poble, en Freezer va començar a treure foc pels queixals. Un petit alienígena va escrutar tota la zona intentant rastrejar la més mínima font de poder, però no va tenir sort:

—És estrany, aquí no hi ha ningú... malgrat que hem localitzat alguns poders abans.

—Examina amb més deteniment —ordenà en Freezer.

Després d’uns segons, el petit ésser va pitjar el botó del seu dispositiu i va dir:

—No detectem res. Els poblats que havíem descobert fa una estona s’han esfumat!

—Justa la fusta! —va dir un altre soldat—. Que potser són capaços de detectar-nos? Deuen haver fugit a un altre lloc?

—Casum l’olla, deuen tenir poders telepàtics i han avisat a la resta!

—N’estic fins al capdamunt! Faré esclatar aquest planeta! —va dir el tirà perdent els estreps.

De sobte, una veu familiar va intervenir:

—Devastar, esclatar... Ets la personificació de la destrucció.

El Namekià va parlar en un to molt segur de si mateix i a continuació va començar a cridar al Governador Freezer:

—Namek no serà mai destruït sempre i quan existeixi un petit raig de vida!

El grup d’invasors es va girar i van descobrir un guerrer Namekià assegut en el cim d’un monticle de terra:

—La vostra, en canvi, s’acaba ara mateix... —va concloure el Namekià.

—Un altre cop tu! Quin corcó! —digué en Freezer abans de pensar: Que estrany, em pensava que l’havia eliminat i ara apareix en plena forma...

—Uh... que no ha crescut? —va preguntar un dels petits éssers del grup.

—Allò que busqueu ja no té cap mena de valor... —va dir calmadament el Supernamekià.

—Tanca la boca i dóna’ns totes les Boles de Drac!

—Veig que no ho enteneu pas... us ajudaré a desaparèixer...

El Supernamekià va estendre la seva mà endavant. Una bola lluminosa va aparèixer a alguns metres davant d’ell i es va desplaçar cap al centre del poble per emetre de cop un flaix luminescent que va encegar a tothom, abans de convertir-se en energia que es precipitava contra cadascun dels membres dels invasors. Tots, excepte en Freezer, foren desintegrats per aquell atac tan poderós i estrany alhora.

En Freezer no va tenir temps de veure els efectes sobre els membres de les seves tropes que un cop de puny poderós el va colpejar al ben mig del seu tors, enviant-lo pels aires contra una roca que es va destruir parcialment a causa de l’impacte.

En Freezer es va aixecar lentament, descobrint les cremades de l’atac d’energia que havia rebut. Al lluny, va descobrir les restes del cos d’en Zarbon rodejat de les dues Boles de Drac que carregava. Va grinyolar les dents. Aquell atac havia sigut molt poderós i patia una mica de dolor. Serà millor que m’ocupi d’ell lluitant cos a cos, va pensar el tirà.

Es va precipitar a tota velocitat vers el Namekià gegant, el qual no es va moure fins que el seu adversari va intentar assestar-li un cop. Va atrapar fàcilment el puny d'en Freezer quan tan sols estava a uns centímetres del seu rostre. En Freezer va intentar colpejar-lo amb l'altre puny, però fou en va. El Namekià va aturar-lo i va estrènyer-li els punys. L'invasor estava atrapat. Va intentar alliberar-se per la força però no va poder.

El Supernamekià estrenyia tan fort que el tirà va caure de genolls a terra per primera vegada a la seva vida. Una posició tan humiliant que el va fer enrabiar. Aleshores, va rebre un cop de genoll al mentó, seguit d'un cop de puny al ventre que el va fer volar ben lluny abans de desplomar-se feixugament a terra.

—Aquesta vegada m'has fet enfadar de debò! Mostraré el meu poder real per primer cop!

El Supernamekià el va deixar actuar. Va veure com s'aixecava, concentrava la seva força i es transformava. Les seves espatlles i el seu crani van allargar-se enrere. El seu nas va desaparèixer per fusionar-se amb la seva boca, la qual va engrandir-se i allargar-se endavant. Quan va acabar la seva metamorfosi, en Freezer va somriure mentre levitava en el cel.

—Transforma't una altra vegada... i totes les vegades que vulguis... això no canviarà res —va comentar-li el Namekià.

En Freezer s'apropà lentament com si volgués lluitar cos a cos, però, en darrera instància, va assenyalar el Supernamekià amb dos dits. Va disparar un raig d'energia violeta que es dirigia a tota velocitat contra el seu adversari. Tenint en compte aquella distància i aquella velocitat, el Supernamekià no va ser capaç d'esquivar-lo i es va protegir amb el braç. En Freezer va llançar-li de seguida una multitud de trets veloços que topaven contra la protecció del seu rival.

En Freezer no va adonar-se que aquells atacs no li feien ni pessigolles al guerrer. Després de diversos minuts d'atacs incessants que el Supernamekià es va deixar entomar, en Freezer va carregar una gran bola d'energia que va explotar en topar amb el guerrer. El darrer va aprofitar la polseguera per allargar el seu braç. El Dimoni del Fred no va poder esquivar aquell atac inesperat. La mà va enxampar-li el rostre, mentre el braç seguia allargant-se fins que va placar la criatura contra el sòl després d'haver travessat una enorme roca.

En Freezer es va aixecar immediatament i es va precipitar, cridant, contra el Namekià, però aquest va etzibar-li un terrible cop de peu al rostre fent que tornés a sortir projectat en direcció oposada.

Va aconseguir restablir el seu equilibri als aires, però va rebre un cop a l'esquena, i, abans de poder girar-se, un altre cop al cap que el va fer estimbar-se contra el terra. En Freezer encara estava de quatre grapes, i el Namekià va clavar-li un cop a les costelles que el va fer rodolar diversos metres. El Namekià s'aproximava caminant. Quan ja era suficientment a prop, en Freezer va tractar d'assestar-li un cop de puny. Però no va ser prou ràpid. El seu adversari va atrapar-li el puny i va estrènyer-li per triturar-li la mà i després va etzibar-li un cop amb el dors de la mà al colze, el qual semblava dislocar-se, provocant que el tirà s'estremís de dolor. Mai no havia experimentat tant dolor ni tanta humiliació. El Namekià va etzibar-li un cop de peu al ventre per projectar-lo pels aires i esmicolar una altra roca.

Uns segons després, en Gast va notar un pic de poder. El terra tremolava i hi hagué una explosió al lloc on es trobava l'invasor. Va aparèixer un ésser esquifit i físicament força diferents de les altres dues transformacions monstruoses. Semblava menys fort i tenia el braç guarit. Però el Namekià sabia qui era en realitat.

En Freezer s'envolà i carregà contra el Namekià, el qual no es va defensar del cop de puny que va rebre. El cop el va fer caure gairebé a l'oceà, però va restablir el seu equilibri mentre en Freezer prenia una mica d'altitud tot assenyalant el cel amb un dit estès fent aparèixer una petita bola d'energia.

En Freezer estava decidit a acabar-ho tot d'un sol cop sense més demora. Li hauria agradat haver-lo martiritzat. Prendre's el temps necessari per fer-lo sofrir. Però havia patit una humiliació tan gran que no volia permetre que el seu rival visqués gaire temps més.

L'ésser resultant de la fusió de tots els Namekians es trobava just en la superfície de l'aigua tot concentrat. Ell també estava decidit a posar punt i final a la batalla. Intuïa que en Freezer faria servir tota la seva energia en aquell atac. Ell faria el mateix. Unes gotes verdoses d'aigua suraven i s'arremolinaven al voltant del cos del Namekià.

—Mor, juntament amb el teu estúpid planeta! —va cridar en Freezer mentre la seva bola d'energia incrementava la seva massa.

—Qui a espasa mata... a espasa morirà! —va dir simplement en Nail obrint els ulls.

—Què passa...? No puc moure'm! —va cridar en Freezer tot desconcertat.

Estava a punt de llançar el seu atac devastador. No entenia què era allò que el blocava d'aquella manera. Cap força psíquica no ho havia aconseguit mai! Havia concentrat tota la seva força, la qual es suposava que era la més poderosa de l'univers!

—Vés a l'infern!!! —s'adreçà el Namekià al tirà llançant-li una energia concentrada que va esclatar en aürtar contra en Freezer.

El Governador d'una part de l'univers va ser reduït a cendres i, a més, la seva bola d'energia també va esclatar.

I, per primera vegada després de moltes hores, el Supernamekià va fer un sospir d'alleujament.

Uns dies més tard, una nau va aterrar. El nou Namekià solitari va partir immediatament al seu encontre. Aquella nau era clarament d'origen Namekià i duia tres persones a bord d'alçades variades, de pell rosada i sense aura malèfica, contràriament al grup precedent. Però en Nail no se'n refiava. Per què un grup d'estrangers arribava amb una nau de Namek? Va aterrar amb estrèpit davant del grup que fou sorprès. Dues persones caigueren a terra i restaren astorades a causa de la seva presència. La tercera persona volava no pas gaire lluny d'allà.

—Hola, Senyor Namekià! —va fer el darrer quan el gegant va aparèixer davant d'ells.

Però el guerrer no li va fer cas i va preguntar immediatament:

—Això és una nau Namekiana, a qui l'heu robada?

—Eh? A ningú! Ens la va donar un Namekià! —va respondre tímidament l'homenot calb.

—De fet, no li vam demanar permís... —continuà l'innocent marrec.

Més visites bèl·liques!?

—Pagareu per això...

Va aturar-se quan va captar una força més poderosa que la d'ells i que arribava al planeta. Una càpsula travessà el cel per aterrar no gaire lluny d'allà.

—Ei!... És aquell Saiyà! En Vegeta! Ja s'ha recuperat de les seves ferides?! —va declarar l'homenot calb.

—Noto una altra presència que el segueix... —va dir el Namekià en veu baixa—. És el començament d'una segona ofensiva?

—Senyor Namekià, no estem de part seva! És el nostre enemic! —va dir el nen.

—Va matar els nostres amics, i un d'ells era un Namekià com vostè! —va afegir el pelat.

—Justa la fusta, i hem vingut fins aquí per reviure'l! —va finalitzar la dona.

Aleshores... són aliats? Interessant. Coneixen un Namekià que devia fugir del planeta quan va produir-se el gran cataclisme! A menys que estiguin mentint!

—Prou de xerrameca... Deixeu-me llegir la vostra ment.

No va esperar que donessin el seu vistiplau. Va apropar-se a ells i va posar una mà sobre els caps del marrec, del calb i, a continuació, de la dona.

Després d'un minut llegint les seves ments, el Namekià va arribar a una conclusió: les seves intencions eren honestes i pures.

Tot seguit, va aixecar-se i va dir:

—Aquí també hi havia Boles de Drac... fins fa pocs dies! Durant un temps, jo no era l'únic habitant del planeta...

El silenci s'instaurà durant uns segons, i el nen va demanar-li que els expliqués què havia succeït. Per primer cop des de feia diversos dies, tenia algú amb qui parlar i, sorprenentment, aquella companyia el reconfortava. Aleshores, va explicar tota la història dels Namekians contra l'invasor, en Freezer.

—És increïble! El Guerrer de l'Espai no tindrà res a pelar contra vostè! —va dir en Krilin tan bon punt el Namekià va finalitzar la seva narració.

El pelat estava molt inquiet per la presència del seu vell enemic, i, a més, estava acompanyat d'un nou còmplice també molt poderós. Però es sentia molt segur al costat d'aquell Supernamekià tan poderós.

—Pot crear unes noves Boles de Drac, oi? —preguntà la dama.

—Malauradament, sóc un guerrer, i he perdut alguna de les habilitats Namekianes... No puc crear Boles de Drac... I tampoc no puc tenir descendència. Sóc l'últim Namekià. Em sap greu pel vostre desig. Heu fet el viatge en va.

Els tres Terrícoles emmudiren i restaren atònits durant una estona. Aquella revelació era com un gerro d'aigua freda per a ells.

Aquell somni havia esdevingut irrealitzable. L'esperança va esvair-se en qüestió de segons. Era com si la realitat els hagués colpejat. Com si de sobte tot allò que havien conegut s'hagués transformat en un món ple de malsons. Un món on els morts no ressuscitarien. Havien d'assimilar-ho. En Yamcha; en Tenshinhan; en Chaoz, en Cor Petit; i el Totpoderós... no tornarien a la Terra mai més.

—Aleshores tornarem a la Terra. Quin bluf... —va dir la Bulma aixecant-se, seguida d'en Krilin i d'en Gohan.

—Disculpi, Senyor Nail... —va fer el darrer—. Vostè és com en Cor Petit. L'ajudaré en tot el que faci falta!

—Gràcies. Però ja no sóc en Nail. He decidit que em diré Gast Carcolh.

I els va acompanyar i va entrar a la nau Namekiana abans de desitjar-los bona sort. A continuació, va sortir i va veure com s'enlairaven en direcció a la Terra. Quan van esvair-se, va aparèixer darrere els dos guerrers que feia tanta estona que l'espiaven.

—M'emporto la nau del vostre antic patró i buscaré una solució a través de tot l'univers per tal de reviure el poble Namekià —digué situant una mà a l'espatlla de cadascun dels dos homes— M'imagino que sabeu dirigir-la. Veniu amb mi, o us he de liquidar immediatament?

En Gast recordava el guerrer dels cabells negres. Aquell paio era el mateix que el de l'univers 13, el qual semblava força menyspreable. I era el mateix del de l'univers 18, però aquest últim tenia una expressió molt diferent i, sobretot, era amic d'en Son Gohan.

A l'exterior, tot s'havia calmat. L'univers 2 havia finalitzat la seva festa, i els universos 16 i 18 es separaren. En Son Gohan va ser el primer a entrar a l'habitació. No hi havia cap llit, però en els armaris hi havia tot allò que necessitaven per dormir: llençols, edredons, coixins... Va començar a doblegar llençols i coixins juntament amb l'Ub, la Pan i la Videl. La Bra preferia deixar-los fer mentre esperava i seia a l'única taula de l'habitació.

—No penso compartir la meva habitació —digué en Vegeta disposat a marxar.

—No pateixis —va dir en Goku apareixent des d'una altra habitació—¸ l'apartament és gran. A més, en Cor Petit vol dormir a fora.

En Vegeta va sortir. Hi havia cinc habitacions més: una per a ell i quatre més a repartir, per bé que en Trunks i en Goten n'agafarien una per a tots dos. La Bra potser canviaria d'idea i dormiria sola en una altra habitació, a menys que aquesta idea no se li acudís a en Gohan i a la Videl, i, en extensió, a la Pan. En Vegeta va mofar-se'n. Va entrar en una de les tres altres habitacions seleccionada aleatòriament i s'instal·là. Era una sort no haver de compartir habitació amb en Goku, o encara pitjor: amb en Cor Petit o amb aquells dos "adolescents".

El material de construcció dels Vargues, el qual canviava de forma a voluntat, era molt pràctic. Els apartaments es modificaven i s'elaboraven de forma diferent per a cada univers. L'univers 18, amb molts participants, tenien dret a moltes habitacions, igual que l'univers 19. Contràriament a ells, l'univers 20 no tenia cap apartament. L'univers 10 era un autèntic complex d'apartaments que s'estenien pel subsòl, però es van suprimir en finalitzar aquella jornada, igual que tots els altres apartaments de què disposava aquell univers.

Distribució dels universos:

L'univers 1, dels Kaitoxins i dels organitzadors, tenien el seu apartament per als seus participants, els Déus dels Déus. Estaven ben acostumats a aquell tipus de confort i no eren pas uns reis amb deliris de grandesa. Cinc cambres simples i reials de mides raonables s'ajustaven a cadascun d'ells perfectament. Al soterrani, múltiples locals havien estat construïts per als Vargues i per als Namekians, els quals s'havien encarregat de la logística.

L'univers 2 també tenia un gran apartament. Hi havia tantes persones diferents que s'hi havien instal·lat diverses portes al passadís que conduïa a l'estadi per tal que no hi haguessin incidències.

L'univers 3, en el qual hi havia quatre persones, tenia dret a quatre apartaments petits amb quatre portes que dirigien al passadís principal. Evidentment, una de les portes havia sigut emmurallada abans del principi del torneig a fi de preservar l'anonimat d'en Bardock.

L'univers 4 tan sols tenia un apartament, el qual en Bu s'havia encarregat de modificar-lo ell mateix. Cap Varga no s'atrevia a pensar en el fet que el Dimoni rosat fos capaç de modificar el seu material ni els seus ordinadors. Havia transformat l'apartament d'estil clàssic a un habitacle de luxe sense mobles.

El participant de l'univers 5 es va mostrar satisfet en un apartament petit. Va entrar-hi poc després d'arribar a l'estadi i encara no n'havia sortit. Alguns organitzadors es preguntaven si encara es trobava allà.

Pel que fa a l'univers 6, els dos grups tenien un apartament amb una petita habitació per persona.

L'univers 7 i el seu únic participant tenia un sol apartament com l'univers 4.

A l'univers 8 hi havia molta gent. Els soldats tenien un sol dormitori i una sala de bany. Els patrons tenien una cambra luxosa cadascú.

L'univers 9, igual que els universos 16, 18 i 19, tenien un sol apartament amb una sala principal que conduïa als diversos dormitoris.

Els apartaments de l'univers 10, tal com s'ha explicat anteriorment, consistien de dues plantes ben farcides d'habitacions i dormitoris. Però ja es trobaven "enderrocats".

L'univers 11 tenia una sala comuna i tres habitacions. La del Dimoni rosa també havia estat modificada per ell mateix, però era menys elegant i sofisticada que la de la seva contrapart de l'univers 4. Hi havia un munt de llaminadures escampades a terra.

L'univers 12 va veure modificat el seu apartament. Originalment tenia dues habitacions, però el segon participant va demanar que es suprimís la seva per tal de passar la nit a la sala comuna.

L'univers 13 tenia una sala i una habitació per persona.

A l'univers 14 hi havia una sala i dues habitacions.

El 15 tenia una sala i una sola habitació equipada per gestionar l'hipotètic part.

L'univers 17 tenia una sala i dues habitacions, ja que els Vargues havien pensat en mantenir un dels dos dormitoris, encara que en Cèl·lula no semblava pas gaire preocupat per la mort del seu fill.

L'univers 20 era buit.

Els dos Cor Petit levitaven i s'havien adonat dels petits moviments dels esbirros de la família dels Dimonis del Fred. Era evident que cercaven quelcom. Un d'ells va arriscar-se a entrar a l'espai 1. Fou aturat de seguida per en Kaitoxin del Sud:

—Ei, tu!!!

—Eh... estic buscant el lavabo —va dir el soldat.

—No, estàs buscant les Boles de Drac. Comunica-li al teu patró que la propera vegada comportarà l'exclusió de tot l'univers 8.

El soldadet estava espantat. Tremolava. Va sortir corrent immediatament a tota velocitat cap al seu univers per comunicar-los les males notícies.