DB Multiverse

Capítol 59

Traduït per Bardock

La primera vegada que en Trunks de l'univers 12 va veure l'A-16 va ser en el passat d'un altre univers quan va viatjar a través del temps per combatre els terribles androides A-17 i A-18 juntament amb en Son Goku i tots els altres. Contràriament al seu univers, els dos bessons van treure l'A-16 del seu bagul mentre en Gero no cessava de dir-los-hi que no ho fessin perquè seria molt perillós.

En el seu univers, el científic malvat va despertar els bessons sense testimonis, i aquests van sortir del laboratori sense interessar-se.

L'A-16 era pacífic, al contrari d’allò que en Gero va dir als dos bessons,. Parlava molt poc i no lluitava al costat del seus congèneres contra l'equip Z. Preferia admirar la natura i deixar que els animals se li apropessin.

La segona vegada que en Trunks va veure l'androide, aquest protegia l'A-18 d'en Cèl·lula. En aquell moment formava part del bàndol dels aliats, però en Trunks no confiava gens ni mica en ell, tal com va dir-li a en Krilin quan l'homenet el duia a ca la Bulma perquè el reparés. Més tard li va dir que l'A-16 va lluitar contra en Cèl·lula després que en Cor Petit fos vençut per tal d'evitar l'absorció de l'A-17. Però allò no era suficient per considerar-lo benvolent. Fins i tot li feia mala espina que l'A-16 es presentés com a participant als Jocs d'en Cèl·lula.

Per contra, el seu sacrifici, encara que hagués estat inútil, va ser revelador. En Trunks es va preguntar si realment l'A-16 era un malfactor i si els altres, els quals confiaven en aquell androide, com la seva mare, tenien raó. Però no fou del tot en va, ja que va ser gràcies a l'A-16 que en Gohan va esclatar de ràbia i va esdevenir un Superguerrer de segon nivell.

En retornar al seu futur després dels Jocs d'en Cèl·lula, el fill d'en Vegeta li ho va explicar tot a la seva mare amb pèls i senyals. La Bulma no havia sentit mai a parlar d'aquell androide...

Els primers mesos després que en Trunks aniquilés els dos bessons i el Cèl·lula del seu món, va utilitzar la seva força per reconstruir el món. Però la Bulma pensava que necessitaven una ajuda extra.

—Recordes que em vas parlar d'aquell tal A-16? —va fer la Bulma al seu fill un matí mentre esmorzaven.

En Trunks no va respondre immediatament. Va mirar-la uns segons i es demanava quina una en portava de cap la seva mare.

—És clar... per què?

—Potser el trobaríem en el laboratori d'en Gero, a les muntanyes...

Era cert que en Trunks no ho havia pensat. Al seu món, en Gero podria haver-lo desmuntat abans d'activar l'A-17 i l'A-18. També podria, simplement, haver-lo deixat al seu bagul...

—És possible... val més que vagi a verificar que no causarà cap perill.

—No volia pas dir això —precisà la seva mare—. Podria resultar-nos d'utilitat.

—Vols examinar la seva carcassa?

—No. Em refereixo a ser-nos útils com a constructor. Com a persona. El podríem activar.

—De cap manera. Saps perfectament que no podem confiar en cap androide!

—Però, segons em vas dir, aquell era diferent dels altres dos, oi? Em vas explicar que aquest adorava la natura i que no va causar cap mal als humans.

—És diferent! Quan vaig arribar del futur la primera vegada per avisar en Goku, vaig matar en Freezer i vaig modificar el curs de la història!

—Necessitem ajuda per reconstruir el nostre món, Trunks. Per tenir un futur millor. Tenim una possibilitat, una petita opció, d'aconseguir un gran ajudant per reconstruir els edificis. Un ésser capaç de treballar dia i nit si cal! Seria increïble, oi?

—Els androides només serveixen per a destruir, mare! Res de construir!

—Escolta'm. Si la meva homòloga del passat va reconstruir-lo, significa que aquest és completament diferent als bessons. Si me'l portes jo podria revisar-lo!

—I què me’n dius del risc que et mati quan l'activis? No! He perdut molts éssers estimats. Tu ets tot el que em queda i no vull perdre't!

—Bé, doncs només hauries de protegir-me o vigilar l'androide i aturar-lo en el cas que esdevingués massa perillós.

—No!

—Trunks, sé que no oblidaràs mai que matessin el teu pare, el teu mentor, els teus amics... però... potser els hauríem de perdonar... seria positiu que l'A-16 ens ajudés a reconstruir el món, oi? —tractà de racionalitzar la Bulma parlant amb tranquil·litat i esperança.

En Trunks dubtava. La seva mare tenia raó en un aspecte: tota ajuda seria benvinguda. Però, per què l'A-16? Era una creació del Dr. Gero! Un ésser que detestava encara més que els bessons! No contemplava la possibilitat que la creació del seu pitjor enemic esdevingués el seu amic!

—Ni parlar-ne! —va cridar en Trunks aixecant-se i picant la taula amb les seves mans—. He lluitat contra ells i sé de què parlo!

—Ho sé! —va cridar també la Bulma intentant fent comprendre al seu fill el seu punt de vista—. No puc quedar-me de braços plegats sabent que puc oferir a la humanitat una ajuda ben preuada! Si no me'l vols portar, aniré jo a buscar-lo! —prosseguí amb més calma.

En Trunks no va contestar. Restava dempeus mirant la seva mare. Aquesta tenia una determinació implacable. Ho va meditar durant un moment i va prendre una decisió. Res no la podria fer canviar d'idea. La Bulma va afegir:

—Has esdevingut molt fort i el podries aturar en qualsevol moment...

En Trunks estava preocupat. Tota la seva còlera i tota la seva tristesa provocaven que no considerés que una creació del Dr. Gero els pogués brindar ajuda. Aleshores, es va dirigir, enervat, cap a la sortida de la casa, i va aturar-se tot just en obrir la porta. Restà palplantat diversos segons abans de tombar-se:

—Molt bé. Aniré a buscar-lo si és això el que vols. Però no dubtaré a polvoritzar-lo al mínim gest sospitós.

Va sortir corrent i s'envolà a tota velocitat transformat en Superguerrer. Gastar energia el va calmar una mica. No obstant això, encara no comprenia per què la seva mare volia utilitzar un androide. No se'n sabia avenir després del turment que havien viscut...

En Trunks es va prendre el seu temps per trobar el laboratori del Dr. Gero a les muntanyes tot fent un rodeig ben llarg. Va tornar al seu estat normal en arribar a la seva destinació. Va cercar, sense convicció, una forma d'accedir-hi. La porta principal havia estat destruïda pels androides feia vint anys. Però va trobar un camí per endinsar-s'hi. L'interior d'aquell indret era un autèntic desordre. Semblava que un centenar de bombes haguessin esclatat i destruït el laboratori. No hi havia electricitat ni llum en aquell nivell. En Trunks va fer aparèixer una bola d'energia al palmell de la seva mà esquerra per il·luminar-se.

Odiava aquell indret amb totes les seves forces. Era el lloc de naixement dels seus pitjors enemics, dels assassins. Era la tercera vegada que hi entrava. La primera vegada fou per aturar en Gero i destruir els androides abans no es despertessin. Però va arribar massa tard. La segona vegada, va acudir-hi amb en Krilin per trobar el punt feble dels androides amb els plànols d'en Gero. En aquell moment es trobava per despertar un androide, tot al contrari de la seva missió original. Una part del seu ésser desitjava no trobar-lo...

Però el seu bagul era allà, tombat i danyat però d'una sola peça. En Trunks el va alçar i el va posar dret. El vidre es va esquerdar, deixant al descobert el cos de l'A-16. El fill de la Bulma trencà la resta del vidre i verificà la integritat de l'humà artificial.

Estava en molt mal estat. Li mancava l'avantbraç dret i la mà esquerra. La seva cama dreta havia estat esclafada i el seu peu dret estava completament tort. La seva cuirassa havia patit un xoc i estava enfonsada diversos centímetres endins. Per ventura, la seva testa no havia patit cap dany. En Trunks restà un moment davant de l'androide i es preguntava si l'havia de posar en funcionament... o bé destruir-lo i mentir-li a la seva mare dient-li que no hi era. Va rumiar la seva decisió extensament. I va decidir portar-lo a la seva mare. Al capdavall, ningú no l'obligava a ser el seu amic!

Després de cercar una càpsula sota les runes o un altre mitjà de transportar l'androide juntament amb els plànols, va transportar-lo a les ruïnes de la Corporació Càpsula. La Bulma analitzà de seguida la creació del geni d'en Gero. Va dedicar-hi molt de temps i amb prou feines dormia un parell d'hores al dia durant una setmana. Finalment, va comprendre com funcionava l'androide gràcies als plànols que va portar-li en Trunks.

—No és del tot un androide —va dir ella mentre el seu fill passava per davant d'ella. En Trunks mirava com la cafetera produïa l'única beguda ingerida per part de la seva mare durant dies—. De fet —va prosseguir—¸ és un androide i un robot alhora.

—Quina diferència hi ha? —va fer.

—Ho canvia absolutament tot. Per això l'A-16 no era violent. Hi ha dos classes de robots: aquells que tenen una intel·ligència artificial bàsica i tan sols executen unes determinades ordres prèviament establertes, i aquells que tenen un sistema computacional. Aquest sistema d'intel·ligència artificial és el més proper a un cervell humà. Aquest és el cas de l'A-16. Cap robot bàsic no seria capaç de pensar tan ràpid per disputar i seguir un combat de grans guerrers com vosaltres.

—T'entenc. Però el teu computador no fa exactament allò que li demanen.

—Se’n diu computacional. Aquest sistema permet a l'usuari anar al seu lliure albir. Un robot equipat amb aquesta intel·ligència és considerat com un ciutadà i no com una màquina. Així doncs, l'androide pot escollir no obeir el seu creador tal i com feia l'A-16. Em vas explicar que desitjava matar en Goku, però finalment no ho va fer.

—Es va focalitzar en en Cèl·lula.

—D'això se'n diu lliure albir.

—Tot això ho dius per contradir-me.

—Ell té una ment independent com la teva. Els robots amb intel·ligència computacional no són violents. Les estadístiques ho demostren. Sempre són molt gentils. Segur que en Gero el va considerar un fracàs per aquest motiu. No volia matar en Son Goku. Potser en Gero no el va aconseguir dominar. Així doncs, va desactivar l'A-16, va segrestar dos bessons i va crear dos androides, meitat màquines, meitat humans, perquè un cervell humà és més fàcil de controlar que no pas un sistema computacional.

—Molt gentils?

—Et sorprendràs. No té res a veure amb l'A-17 i l'A-18. Absolutament res.

—No m'entabanis! Va seguir-los!

—Potser tenia algun vincle, o potser es sentia responsable d'ells. No importen els motius. Al cap i a la fi, va fer el bé.

En Trunks va grunyir i va emportar-se una dotzena de tasses brutes de cafè.

L'endemà, després de comprovar que la majoria dels sistemes estaven desconnectats, va intentar posar-lo en marxa.

En Trunks era allà. Tenia la intenció de demostrar la seva superioritat envers l'androide en aquella mena de test...

La Bulma teclejava en la seva consola. Es van sentir dos clics i després un silenci. L'A-16 va obrir els ulls uns segons després com si es despertés d'un coma. Va mirar al seu voltant abans d'esguardar en Trunks, qui va dir-li:

—A-16?

L'androide l’escoltava perfectament. Va respondre:

—...Sí.

—En Son Goku va morir fa molts anys —va dir-li el semi Guerrer de l'Espai esperant que aquell ésser, després de perdre la raó de la seva existència, fos totalment dòcil.

—D'acord —respongué simplement l'A-16, una resposta que no va complaure al fill de la Bulma.

—Sé que t'agrada protegir la Terra, la natura i la vida en general, és correcte? Ets un bon samarità... i ets molt gentil...

L'A-16 no va respondre immediatament, ja que va percebre el sarcasme. Va verificar el seu sistema. Només podia moure el seu cap. No comprenia què passava. Es trobava en un laboratori i va reconèixer la filla del Dr. Brief. En Trunks va prosseguir:

—...Això també inclou els humans? Ens ajudaràs i protegiràs els humans?

—Sí. Els humans també m'agraden —va dir l'A-16 somrient.

Era una resposta molt encertada. Era impossible que mentís. Tot i que l'androide es comportava igual que la seva contrapart del passat, el fill d'en Vegeta restava desconfiat Així doncs, en Trunks va decidir demostrar-li quelcom:

—Una última cosa —va dir-li.

En Trunks va desplegar la seva energia. Els seus cabells es van eriçar i van passar de lila a daurats. Els seus ulls van tornar-se verds i la seva massa muscular va augmentar considerablement. La seva mare estava sorpresa i una mica inquieta alhora.

—Pots escanejar el meu poder, A-16? Has vist com sóc, de fort?

—Sí.

—Com ja saps, sóc més poderós que tu.

—Ho ets. Molt més poderós del que es podia imaginar en Gero.

—N'estic segur.

En Trunks va tornar al seu estat normal. No va dir res durant diversos segons. La seva mare el mirava esperant una reacció positiva per part del seu fill. L'A-16 i en Trunks seguien esguardant-se.

—Aquest és el tracte... —va fer en Trunks, cosa que va alleugerar la Bulma—. Et podem reparar. Tornaràs a estar en bones condicions. Però ens hauràs de donar el teu temps, la teva energia i el teu poder per ajudar-nos a reconstruir la humanitat. Hi estàs d'acord?

—Serà un gran plaer.

En Trunks continuà el seu discurs:

—I si actues de forma que perjudiqui la humanitat, et destruiré immediatament, tal com vaig fer amb l'A-18 i l'A-17. Entesos?

—I és clar —va respondre l'androide amb un gran somriure.

Ho havia comprès. El seu rellotge intern va indicar-li el nombre d'anys que havien passat. En Gero havia creat altres models posteriors a ells, els quals van causar moltes destruccions. No havien matat en Son Goku, però, tot i així, no van cessar en la seva obra d'exterminació de la Terra. En Trunks, el fill d'en Vegeta, havia crescut molt i havia passat tota la seva vida intentant millorar per superar-los i destruir-los.

La Bulma s'aixecà. Ja n'hi havia prou per a ella. El seu fill va dir-li:

—Bé... no me'n refio, però...

—T'asseguro que tot anirà bé —va dir la seva mare per reconfortar-lo.

—Mare... Reparem l'A-16!

Va trigar dos mesos a reparar i reemplaçar -si procedia-, els seus membres danyats. L'A-16 restà aquells dos mesos despert xerrant amb la mare d'en Trunks, cosa que al darrer no li feia cap gràcia. Però, després de tot, l'androide no podia moure's i no passaria res.

En Trunks seguia pensant que l'A-16 era una creació perillosa. La Bulma va reactivar totes les seves funcions. El seu treball fou formidable: l'A-16 podia moure's i utilitzar les seves mans com si estigués nou de trinca! Al capdavall, reparar un robot era un joc de nens en comparació a construir una màquina del temps!

Després de diversos dies caminant per tota la Corporació Càpsula verificant que cap cable de l'A-16 no es danyaria, la Bulma va decidir presentar-lo a tot el món com si fos el resultat d'un dels seus invents a fi de reconstruir el món. No podien dir que havia estat construït pel mateix científic que havia creat l'A-17 i l'A-18. En Trunks no era partidari d'aquesta idea, però havia d'admetre que l'A-16 era agradable...

L'A-16 va ajudar en la primera ciutat juntament amb en Trunks. Podia carregar bigues molt pesants, grans blocs de formigó armat... Podia volar i dipositar el material en la part superior d'un edifici molt més ràpid que no pas una grua. Tothom li estava molt agraït i va ser felicitat de seguida. La notícia es va escampar en un tres i no res per tot el món. Es deia que era un robot construït per la cèlebre Corporació Càpsula de la Bulma i que ajudava el seu fill Trunks en la reconstrucció del món. L'A-16 començava a rebre cartes de fans i era molt admirat pels vailets. Tothom l'adorava.

Però en Trunks encara desconfiava i el menyspreava. Va preguntar-li a l'A-16 per què ajudava els humans. El robot va respondre que estimava els éssers humans, i aleshores en Trunks va replicar:

—Tu no els estimes. Ets una màquina i no tens ni sentiments ni cor. No tens ni una engruna d'humanitat. No saps què dius.

Aquell tipus de comentari era freqüent. Era estrany que s'adrecés a ell per a una altra cosa que no fos per donar-li ordres o menysprear-lo. L'A-16 no replicava mai. Sempre somreia i tractava de fer feliços els humans i sempre estava disposat a executar les ordres de la Bulma i d'en Trunks.

En aquella època, l'A-16 i en Trunks no eren amics. Fins i tot, en Trunks tenia malsons. Veia el somriure sàdic dels androides en el rostre de l'A-16, les seves mans plenes de sang i nombrosos cossos al seu voltant. No se'n sabia avenir que la Bulma no tingués la mateixa classe de somnis.

—Quan era jove, la casa estava plena de robots. Tots eren gentils i servicials. No hi havia cap problema.

—L'A-16 no és igual!

—Sí. És exactament igual.

En Trunks no podia canviar d'opinió. L'A-16 era una creació malèfica. Tard o d'hora acabaria sembrant el mal.

—Els dos lluitadors ja són al ring! El combat ja pot començar! —declarà el presentador Varga a través del seu micròfon, tot fent sortir en Trunks dels seus records.

L'A-16 seguia somrient. Esperava la primera acció del seu oponent, l'Eleim.

El darrer va activar el sistema del radar de la seva armadura: una visera aparegué davant dels seus ulls, la qual li revelava informació diversa molt important:

Cap senyal de vida detectada, tampoc cap vas sanguini! És un robot i no pas un ésser humà. No m'haig de contenir..., pensava.

Va fer desaparèixer la màscara dels seus ulls i va estendre el braç esquerre endavant, tot sostenint-lo amb el seu braç dret. Va cridar saltant enrere:

—Ultra Waver Ball!

Era la mateixa mena d'atac que en Xeniloum havia utilitzat contra en Bu. La bola lluminosa era relativament lenta i era molt fàcil de seguir amb els ulls. Però era increïblement devastadora!

—Si em toca, sóc mort! —va dir l'A-16 analitzant la situació i proporcionant la resposta adequada.

Si l'eludeixes, pensava l'Eleim mentre surava pels aires, quedaràs indefens per als meus propers trets!

Però l'A-16 no el va esquivar. Va treure's les mans dels seus avantbraços tot fent aparèixer un armament devastador.

—Hell's Flash! —va cridar apuntant amb els seus braços vers la bola d'energia que es trobava a sis metres d'ell.

L'explosió fou violenta. L'Eleim no s'ho esperava pas i es trobava massa a prop. Es va haver de tapar la cara per protegir-se de la deflagració. L'A-16 va aprofitar aquell moment per aparèixer darrere del guerrer de l'univers 19 i propiciar-li una puntada de peu ben potent a l'esquena. L'Eleim es desplomà com una pedra al ring, ben a prop del cràter format per l'explosió.

El guerrer de l’univers 19 rodolà cap a un costat i va evitar el cop del l'A-16, el qual pretenia esclafar-lo. Però l’androide no va deixar ni un sol moment de respir al seu adversari: va controlar les seves mans a distància i va dirigir-les contra l'Eleim. El darrer era força sagaç i, saltant, va poder esquivar per un pèl el puny gràcies als seus grans reflexos. A continuació, es va tombar cap a l'altra mà que s'abalançava contra ell tot disparant-li diversos trets amb el dispositiu del seu avantbraç dret. Va aconseguir destruir-la.

L'A-16 va recuperar el seu puny dret, va precipitar-se contra l'Eleim i va disparar un raig d'energia amb el seu braç esquerre al descobert. Una vegada més, l'Eleim va demostrar una gran flexibilitat i destresa tot recolzant les seves mans a sobre del braç de l'androide amb les cames separades per tal d'evitar el raig mortal. A continuació, l'Eleim va etzibar-li un cop de peu al rostre abans de ser colpejat al ben mig del seu tors per l'A-16.

Els dos lluitadors van distanciar-se.

La seva armadura el fa tan resistent com un androide! Els seus cops i la seva velocitat sobrehumana li atribueixen un cos perfeccionat i entrenat, analitzava l'A-16.

Si no fos per la meva armadura, m'hauria destruït el cor... És molt fort i no he d'abaixar la guàrdia..., analitzà al mateix temps l'Eleim.

Aquell combat era realment dur per als dos lluitadors, els quals no confiaven en les seves respectives forces per guanyar, sinó que havien d'elaborar una estratègia i trobar el punt feble de l'altre...