DB Multiverse

Capítol 62

Traduït per Neferpitou

En Cold esdevenia més i més poderós cada instant que passava. Els músculs dels seus braços i de les seves cames es van incrementar. Però això només era el començament de la seva transformació física. Els seus llavis van començar a ampliar-se, ja que tot el seu rostre s’estenia endavant. El seu crani es va allargar i les seves banyes van canviar de lloc i de color. La seva capa voletejava sota l’aura turbulenta que envoltava el Rei dels Dimonis del Fred i es va descordar de la seva armadura, la qual havia començat a esquerdar-se. Va ser travessada per quatre enormes punxes que emergiren de la seva esquena: les dues més grosses empenyent cap amunt al nivell dels omòplats i les altres dues just a sota. Va aparèixer una banya afilada i sòlida dels braçalets i de les cames naturals d'en Cold i, finalment, les espatlleres de l'armadura van donar lloc a unes espatlleres d'un color blanc lletós. L'últim canvi que va experimentar va ser el seu nas, el qual va desaparèixer, fusionant-se amb el seu llavi superior. L’expansió abdominal i pectoral del rei va trencar l’armadura, que va caure a terra a trossets mentre l’aura que l’envoltava disminuïa. Finalment, el ring va deixar de tremolar.

En Cold va obrir els ulls i somrigué. Va començar a riure. Ja havia acabat. Davant de la Videl hi havia un nou adversari, molt més fort i molt més ràpid. Hauria de tenir cura per sobreviure.

—Oli en un llum! —va dir en Cold, revelant la seva nova veu modificada.

Finalment, el pare ha decidit desempallegar-se de la limitació de poder!, va pensar en Cooler. Feia dècades que no passava a un nivell superior. Si ell i en Freezer segueixen el meu exemple, no em produirà cap benefici... Jo era el més fort amb la meva transformació, però ara ja no serà el cas!

A l’espai 12, en Trunks estava parlant amb l’A-16:

—Ostres... Si l’hagués deixat transformar en aquell moment, la lluita no hauria estat tan fàcil!

—És... més fort que abans?! —va dir un Freezer astorat, que es trobava al costat del seu germà.

—És incomprensible... Fins i tot em supera en la seva primera forma de reducció... —va afegir en Cooler tot sorprès.

—Ara serà més difícil —va dir en Gohan serrant lleugerament els punys, el qual esperava que la Videl ho enllestís ràpidament.

La Videl va atacar primer fent servir el seu Atac d'en Kaito. Va estendre el seu braç esquerre i va obrir el palmell de la mà cap al seu oponent, i va disparar ràfegues de boles d’energia rogenques, que es van estavellar contra el dimoni. Aquest, va aturar-ne diverses; d'altres, van colpejar i explotar en el ring, just al davant i al costat del pare d'en Freezer. Aprofitant la pols que s'havia aixecat, tots dos combatents van posar fil a l'agulla. La Videl va dirigir l’espasa cap al seu oponent amb una força realment sobrehumana, però en Cold la va evitar saltant per pura sort; tractava de sorprendre la Videl enlairant-se per tal d'atacar des de l'aire.

El següent cop d'espasa el va agafar completament desprevingut. Va abaixar el cap per reflex en escoltar el xoc de l’arma tallant el ring. La Videl preparava una finta per enganyar el dimoni. Es disposava a llançar més boles d’energia. Se'l va quedar mirant sense parpellejar. Finalment, va apreciar que el crani allargat del monstre emergia del fum blanc. Li va disparar una dotzena de boles i després continuà volant per tal de guanyar altitud. Però en Cold va romandre al seu lloc esquivant tots els seus atacs. Llavors, de sobte, la Videl es va llençar contra en Cold mentre li llançava atacs energètics. Malgrat que el dimoni se'ls deixava entomar, estava indemne i preparava el seu puny per etzibar un cop demolidor a la seva oponent, qui semblava que s'estavellaria inevitablement contra ell.

La Terrícola va estendre les seves dues mans endavant per recolzar-se en el puny del seu enemic, el qual era tan gros com les dues mans juntes de la seva adversària. Aprofitant l’efecte cinètic, va deixar anar les seves cames col·locant un peu al ring el més aviat possible al costat de l'espasa, la qual va empunyar amb la mateixa rapidesa. Serrant les dents, va atacar en Cold des de baix. El Dimoni del Fred encara no comprenia l'estratagema de tots aquells atacs.

Havia d’actuar en el moment precís. Si la Videl atacava massa tard, ell ho contrarestaria. I si l’atacava massa aviat, com a molt li faria una esgarrinxada i, en el pitjor dels casos, fallaria el seu atac! Un detall que havia oblidat era la cortina de fum causada per l’explosió dels atacs. Girant amb la seva espasa a la mà, va trobar-se amb els ulls plens de pols, provocant una certa inseguretat en els seus moviments. Va fer un cop horitzontal amb l’espasa i va percebre que colpejava quelcom!

No necessitava restar al seu lloc per constatar els danys; era millor guanyar una mica de distància mentre esperava que la seva vista es recuperés. Quan va poder veure de nou, en Cold estava dempeus, d’una sola peça, i en perfecte estat. La mirava en la llunyania.

—Ets molt viva... He de reconèixer que no m’esperava que fossis tan hàbil. Hauria d’haver desconfiat també de la teva espasa —va dir el dimoni, apropant-se a la jove—. T'he de felicitar, feia molt de temps que ningú no aconseguia ferir-me. D’altra banda, haver-me tallat el dit del peu no et servirà per a res, ho sabies?

Se'n fum de mi. Però almenys ha confirmat la meva hipòtesi: amb aquesta espasa puc fer-lo xixines!

Aquell pensament va consolar-la, i ja estava preparada per a un nou assalt. En Cold també:

Ja n’hi ha prou de jugar. Es mereix que li ensenyi una bona lliçó.

Aquesta vegada, en Cold va carregar contra la seva adversària tot cridant. Va intentar clavar-li un cop de puny, però la jove va saltar per sobre i tractà de tallar en Cold amb un cop vertical. Almenys això era el que volia fer-lo creure amb la seva posició. Però en Cold, un lluitador experimentat, va adonar-se d'aquell truc quan la Videl va agafar, subtilment, la seva espasa amb l'altre puny. El Dimoni del Fred es va ajupir immediatament, evitant un cop horitzontal. Si s’hagués equivocat, hauria estat tallat per la meitat!

No va malgastar més el temps pensant. En Cold va atacar de nou amb el seu puny dret mentre es redreçava, un cop ràpid i potent que la Videl va evitar reculant diversos centímetres. En canvi, el puny esquerre d’en Cold va colpejar el rostre de la seva contrincant.

La fràgil dona fou expedida com si fos una pilota. El so del impacte va durar dos segons, i, quan la Videl va tornar en si, encara seguia guanyant altitud.

Merda, quin cop! No seré capaç d’aguantar gaire temps més a menys que augmenti la meva força! Ara sí que això es convertirà en una lluita contrarellotge!

Va sentir que en Cold tornava a cridar. Havia saltat cap a ella des del ring per enxampar-la. La Videl va frenar la seva ascensió i va estrènyer, amb força, la seva espasa amb la mà esquerra. Es va concentrar i va cridar:

—Atac d'en Kaito!!! Següent nivell!!!

En Cold va esclatar de riure quan estava a prop de la lluitadora de l’univers 9. Aquesta era més ràpida i versàtil gràcies al seu nou poder. Va utilitzar la seva espasa una altra vegada per intentar tallar de baix a dalt el seu oponent. Però en Cold s'ho va manegar per aturar-se just davant de la fulla! Quins reflexos i quina velocitat! Era molt fort i un veritable estratega; sabia que l’espasa era pesada, i, que amb la força aplicada, cauria enrere i no es podria defensar. Era una arma de doble fulla! Va atacar amb el seu puny. El rostre de la jove era molt pròxim.

En Cold va poder apreciar la determinació implacable de la guerrera. No es donava per vençuda. Va aprofitar el pes de l’espasa per deixar-se arrossegar enrere, tot esquivant per ben poc el cop de puny i etzibant un cop al ventre del dimoni amb les seves dues cames esteses endavant. Era molt més poderosa que no es pensava. Els primers escalfaments entre ells no havien revelat encara l'autèntic poder de la noia.

En Cold va perdre una mica de terreny mentre emetia un crit de sorpresa. La Videl va atacar sense deixar-li ni un sol instant de respir: va intentar tallar-lo balancejant violentament l’espasa. Cada vegada era una mica més a prop de la meta. Era forta i ràpida, i en Cold no volia arriscar-se a intentar aturar la fulla amb el seu braç...

A l’univers 1, els Déus comentaven el combat:

—Sembla que, finalment, la noia està lluitant amb el seu màxim poder... —va dir en Kaitoxin de l’Est.

—Però s'esgota massa ràpid —va intervenir el del Sud abans d'afegir—. No me'n sé avenir que, tot i ser més dèbil que un Kaitoxin, hagi pogut adquirir l'espasa.

—Tots nosaltres ho hem intentat, en va, per descomptat —va continuaar en Kaitoxin del Nord—. Però això confirma la meva hipòtesi. Sempre he teoritzat que l'Espasa Z estava protegida contra els Kaitoxins... Potser per nomenar un heroi als mons mortals.

—Llavors, és ella, aquest heroi de què parles? —va preguntar la Kaitoxin del Oest—. Potser hauríem d'enraonar amb ella després.

No gaire lluny dels Déus, a l’espai de l’univers 3, el guerrer Tapion ho havia escoltat tot. S’havia adonat que aquella espasa emanava una aura especial, una d'heroica. Allò concordava amb els comentaris dels Déus. Li ho va dir al seu vell amic, el Dr. Raichi. El darrer era posseïdor d’una vasta quantitat de coneixement, però aquella espasa no li feia ni fred ni calor. Igual que al guerrer d’orelles punxegudes d'aquell univers, qui tampoc no mostrava gaire interès. Semblava poc entusiasmat en aquell torneig. En Tapion ni tan sols no sabia el seu nom...

Tant se valia; no s'enfrontarien. En Raichi, per contra, tenia opcions de trobar-se'l en el seu combat. Però en Tapion esperava ansiosament el seu pròxim combat!

El combat continuava en el ring. En Cold havia agafat el bou per les banyes i atacava de tant en tant. La Videl s'ho empescava per mantenir la distància; l'abast de l’espasa li permetia de mantenir el seu rival allunyat en tot moment. D’altra banda, les passaria ben magres per guanyar-lo.

A l’espai de l’univers 16, la Videl estava immersa en una profunda reflexió. Mai no s'hauria pogut imaginar que podria arribar a ser tan forta. I en aquell moment se’n va penedir. Si hagués estat més forta, potser hauria tingut el coratge suficient per intervenir i salvar la seva filla. Si s'ho hagués pres seriosament i hagués seguit la mateixa formació que la seva filla... potser els fets haurien acabat de manera diferent? Un dia va decidir seguir la Pan a un entrenament amb en Vegeku i la Bra. Tot podria haver canviat, aquell dia. Quan en Vegeku va ordenar que fessin una volta a la Terra volant, la seva filla va partir amb motivació, però la Videl va restar al seu lloc. Si només...

Una llàgrima va recórrer la galta d’una mare que havia perdut la seva filla, que es culpava a si mateixa de no ser prou forta. En Gohan li va posar una mà a l’espatlla per consolar-la, sense deixar de seguir el combat de la seva dona d’un univers alternatiu.

—Quina vitalitat! —va dir en Krilin de l’univers 9—. Ha millorat força, oi? No em pensava que fos capaç de resistir tanta estona davant del Rei Cold, ni de fer servir l'Atac d'en Kaito de forma intensiva i continuada. A més, no cedeix terreny malgrat el pes de l'espasa.

—Aquesta és la nostra petita Videl —va dir en Yamcha, somrient, tot orgullós dels progressos de la noia, ja que era la nena mimada i la més prometedora de la nova generació.

—Sens dubte, l’espasa no deu pesar més que la seva closca, Mestre Krilin —va intervenir en Trunks per treure-li mèrit a la seva novia—. Si a la seva edat vostè és capaç de carregar tot aquest pes, és lògic que ella també.

—Exacte, el meu antic alumne. Sigui com sigui, estic molt impressionat. No crec que jo hagués durat tant de temps.

—Vostè es subestima, com sempre —va respondre en Trunks.

En Krilin va somriure. Preferia deixar estar aquell tema. Allò que realment importava era el combat de la Videl.

Aquesta havia acorralat el dimoni i va aprofitar l’oportunitat per etzibar-li un cop fatal! Un tall de dalt a baix que... no va tocar l’objectiu! L’espasa es va clavar al ring fent-ne saltar diversos trossets. En Cold ho tenia tot sota control; havia esquivat el cop però va esperar fins l’últim instant. La Videl ho havia vist tot, i no podia fer-hi res; si deixava anar l’espasa per esquivar el següent cop, en Cold mai no la deixaria recuperar la seva arma. Encara pitjor; ell podria apropiar-se-la! La Videl va preferir rebre el cop i mantenir l’espasa.

Però no va succeir això. En Cold tenia un pla diferent. L’espasa li molestava per dues raons. Primera; per l’abast que li oferia a la seva oponent. Li resultava difícil d'apropar-se. Segona; pel perill de la fulla. L'havia aconseguit esgarrinxar en la seva primera forma de reducció de poder. La seva conclusió: havia de desfer-se de l’espasa. Havia de destrossar-la!

Va colpejar-la amb totes les seves forces. L'espasa es va fer a miques davant de l'estupefacció de la Videl, dels membres de l'univers 9 i dels Déus de l'univers 1. Una gran meitat va sortir volant i l’altra restà a la mà d'una Videl catatònica. A l’espai 18, en Son Goku no pogué evitar somriure. Sabia ben bé què passaria. En Vegeku, a l’espai 16, també ho sabia. El combat prendria un gir realment complicat per a la guerrera de l’univers 9...