DB Multiverse

Capítol 123

Traduït per Bardock

L'Ub romania a terra, absort per la situació. No assimilava la magnitud del succés: havia aconseguit guanyar contra un Monstre Bu força més fort que aquell amb qui s'entrenava tot i que no havia liderat la batalla en termes de poder o de confrontació directa. Encara atordit pel doll que l'havia fet caure precedentment, va intentar incorporar-se. Havia anat més enllà de les seves capacitats per mantenir tancat el seu adversari dins la seva gàbia encantada: l'Atac d'en Kaito al màxim havia buidat totes les seves reserves d'energia. Quant al Monstre Bu, es gratava la galta amb un aire indesxifrable al rostre. L'Ub es va crispar, tement una possible crisi de còlera del minúscul ésser rosa que surava a pocs centímetres d'ell, però el darrer es conformà dient:

—He perdut...? Tant se val. M'ho he passat bomba i m'ha encantat ser una síndria! M'he divertit molt amb tu, espero que ens enfrontem un altre dia!

—Gràcies —va respondre l'Ub somrient tot i que tremolava—, tu també ets extraordinari! Al meu univers lluitem força sovint. Ets el meu company d'entrenament i no et puc superar mai! Espero tornar-me suficientment fort per donar-te un desafiament com cal!

—Sí, visca! —s'extasià el Djinn aplaudint amb les seves mans—. I després ens divertirem transformant-nos en caramels i tractant de devorar-nos! Sí!

El somriure del jove es transformà en ganyota a causa de la hipotètica escena que es formava dins la seva ment. No obstant això, aquest ambient de camaraderia no era present a l'espai 11, on en Kaitoxin de l'Est acabava d'alliberar en Babidi, visiblement rabiós, sota la mirada amenaçadora d'en Kaitoxin del Sud i d'alerta d'en Dabra, en posició de combat mossegant-se el llavi. En Kaitoxin de l'Est va etzibar una mirada ombrívola al bruixot i li va dir en veu baixa:

—S'ha acabat, Babidi. El Monstre Bu i en Dabra han perdut. Ja pots marxar de l'estadi. De fet, si ho desitges pots quedar-te a presenciar els combats! Però no et traurem els ulls del damunt, m'has entès?

—Grrr... —va grunyir en Babidi amb els punys serrats i tremolant de còlera—. No tinc cap més sortida. Però no ho oblidis, déu misericordiós, sóc en Babidi, el més gran dels bruixots! Governaré tots els mons existents algun dia!

—Si comptes amb en Bu —s'interposà en Kaitoxin del Sud—, recorda que el nostre Gran Kaitoxin i en Gast han sotmès l'altre Bu, qui és centenars de vegades més perillós que el teu lluitador. Fes el que vulguis al teu univers, nosaltres no ens interposarem. Però si proves una de les teves maniobres en el torneig m'alegraré de la teva expulsió, maleït bruixot. Quedes advertit!

Les dues divinitats van abandonar l'espai 11, llançant una darrera mirada d'advertència al mag sacsejat d'espasmes colèrics. Després de la seva marxa, el darrer cridà mentalment el seu subordinat:

«Bu, torna immediatament aquí, és una ordre! Si no fas el que et mano et tancaré dins la teva closca! I no en sortiràs mai més, creu-me!»

El Djinn va percebre la comunicació que li havia estat destinada i va grunyir de malcontentament. Va donar-li l'esquena a la seva encarnació d'un altre món i s'envolà cap al seu espai, fent un gest amistós amb la seva mà a l'Ub, el qual va somriure mentre el veia allunyar-se.

El darrer es va dirigir al seu espai on els seus companys l'esperaven amb impaciència. Quan amb prou feines havia aterrat, va ser envoltat per tots els seus amics, els quals el van atabalar amb comentaris:

—Quin combat! Ha estat increïble!

—És formidable, com has pogut fer servir màgia?

—T'has tornat realment fort, Ub! Ets un gran lluitador!

—Només ha estat de forma temporal —va tartamudejar l'Ub amb les galtes vermelles—. Realment, encara no sóc capaç de vèncer en Bu. Tal com ha dit en Cor Petit abans, aquest és més poderós i només he pogut fer servir el reglament a favor meu. A més, no em pensava que descobriria la meva estratagema. Aquest també és més intel·ligent.

—És cert, és estrany —admeté en Goku—. En tot cas, pots estar orgullós de tu mateix! Te n'has sortit força bé malgrat la diferència entre els vostres poders! Però... per què no l'has destruït? Només en quedava un trosset, l'hauries pogut eliminar!

—D'això... malgrat que està sota les ordres d'en Babidi i que encara conserva la seva part malèfica, segueix sent en Bu... I pel que he sentit per part d'en Satan i d'en Cor Petit, té tendència a fer el bé i en el fons no és dolent. No hauria tingut sentit destruir-lo, ja que podria tornar-se bo com el nostre.

—És una bona forma d’interpretar-ho —el va tallar en Vegeta—. Crec que estaves massa esgotat per vaporitzar l'últim tros. El teu atac ha estat colossal i ha liquidat una gran part d'en Bu. Però, tot i que et quedava energia, aquesta no hauria estat suficient per eliminar-lo. La teva darrera jugada ha estat molt ben elaborada.

L'Ub abaixà el cap, avergonyit pel compliment d'en Vegeta, el qual admirava tant com en Son Goku. Era estrany que aquell gran guerrer afalagués les qualitats d'algú: aquestes paraules eren la prova que l'antic Príncep dels Guerrers de l'Espai el veia com un adversari competent, digne d'enfrontar-se a ell i de lluitar al seu costat.

—Ben dit, Vegeta! —va exclamar alegrement en Goku—. Vinga, Ub, la ronda següent serà per a nosaltres, però no et menjaré, eh!? Lluitaré seriosament i serà una bona ocasió de passar a un nivell superior! Estic una mica avorrit des del començament del torneig, encara que el meu combat contra en Freezer m'ha sorprès bastant!

L'Ub va empassar saliva: acabava d'assimilar que s'enfrontaria al seu mestre en el proper combat. A pesar que ho esperava, comprengué que aquella confrontació seria la seva última prova abans de poder considerar-se un autèntic lluitador, el protector de la Terra. Quan presencià el combat del seu mestre i en Vegeta a la Sala de l'Esperit del Temps, havia estat subjugat pel poder que els dos rivals eterns emanaven, i només lluitaven en el segon nivell! No havia lluitat mai contra el tercer nivell del seu mestre i no dubtava que amagava recursos suplementaris, igual que en Vegeta. Estava segur que perdria amb en Goku, però també disposava de noves habilitats i malgrat que patiria una derrota, oferiria un combat digne al seu mestre i el forçaria a donar-ho tot contra ell.

A l'estadi, la veu d'un comentarista Varga va ressonar:

—El ring es reformarà i, en uns instants, començarà el proper combat! Una mica de paciència!

—Hm —va fer en Vegeta recolzant-se al mur de la vora de l'entrada del passadís—. Ara em tocarà. Serà un plaer estomacar aquest fals Kakarot. Almenys després em tocarà un adversari digne, el gran monstre de la fumarada o en Cèl·lula. Per fi tot això valdrà la pena.

Va esguardar en Goku amb un somriure als llavis que el seu vell amic i rival li va tornar. En efecte, aquell parell esperaven amb candeletes poder disputar un combat acarnissat amb tot el seu poder: estaven impacients per descobrir què era allò que l'altre s'havia reservat per al combat que tant esperaven.

Als apartaments de l'univers 11, l'atmosfera era tensa. En Babidi colpejava furiosament el terra amb el peu sota l'esguard inquiet del seu subordinat del món demoníac que no deia ni ase ni bèstia, mentre que el Monstre Bu, també silenciós, romania de cara a la paret amb els braços a l'esquena. Estava "castigat" i devia restar al racó per reflexionar com a conseqüència de la seva derrota lamentable. El bruixot va fer diverses voltes a la seva bola de vidre, maldient i renegant, sempre amb les mateixes inventives:

—És intolerable! Això és fer trampes! En Bu hauria d'haver guanyat, era clarament més fort! I com carai ha estat capaç aquell vailet de fer màgia? Maleïts Déus, ara veuran. Prou de jocs! Penso controlar la situació com hauria d'haver fet des del començament! Tots aquests tòtils es sotmetran a les meves ordres o seran destruïts!

Es va tornar cap a la seva bola cristal·lina estenent les mans sobre el vidre brillant i va emetre unes ones psíquiques que van fer aparèixer imatges de diferents apartaments en el globus de vidre. Va somriure, satisfet.

—La meva màgia travessarà sense problemes aquestes parets... —va exclamar—. Hi, hi, hi. M'apropiaré de tots vosaltres un per un!!

—El mal està present pertot arreu, senyor —va comentar en Dabra—. Vostè podrà formar un autèntic exèrcit d'elit. Li suggereixo que comenci per en Vegeku, senyor. És el més poderós de tots i no sembla pas pur del tot. Noto una certa malícia en ell.

—No, gamarús —replicà secament en Babidi—. Recorda que en Vegeta no m'obeïa, estava fora de control. He d'evitar controlar-lo a ell o a alguna de les seves versions alternatives, i noto dins d'en Vegeku una gran confusió i una tendència a la bogeria. És massa arriscat i, en el pitjor dels casos, tothom moriria, nosaltres inclosos. A més, alguns universos estan plens de bons samaritans. Crec que les males accions han passat de moda avui dia! Ni tan sols sento maldat en el Vegeta de l'univers 18. Aquest tipus d'afirmació em repugna. Bé, siguem discrets, de moment. Per tal de guanyar temps controlant la majoria dels lluitadors, amagaré el segell de Majin.

Mentre el bruixot esclatava de riure sardònic i cruel, acompanyat d'un rictus burleta d'en Dabra, el Monstre Bu colpejava la paret amb el peu de forma desimbolta i descuidada, com si no se n'adonés. Escoltar en Babidi fomentar accions malvades començava a irritar-lo una mica. Segons el que havia sentit per part del nano contra el qual havia lluitat, el seu alterego vivia amb una persona que l'estimava, un amic. Vivia una vida bonica rodejat de llaminadures en un ambient agradable. Era cert que en Babidi l'havia alliberat de la seva closca, però aquest el tractava amb menyspreu i altivament, sense ni una espurna de respecte vers ell. Si seguia així acabaria esclatant, però la por de tornar a ser enviat a la seva presó era sempre present a la seva ment i el terror que havia experimentat en la gàbia màgica durant el combat n'era la prova. Va ser llavors quan va recordar allò que havia fet l'altre Bu un temps ençà...

En un dels apartaments de l'univers 3, en Satanàs Cor Petit estava assegut al centre de la peça en posició de sastre, amb les mans sobre les cames. Una forta aura negativa emanava d'ell, impregnant la sala d'una atmosfera fosca. El Namekià malèfic va grinyolar les dents.

—Que potser et penses que em pots manipular des de dins, Totpoderós? Creus que pots fer que em torni bo, afectuós amb aquells estúpids humans? És per això que et vas deixar absorbir voluntàriament, per què no et vaig deixar cap sortida? No em coneixes! Sóc el mal! Sóc independent! Sóc...

La fi de la seva frase quedà en suspens. El Namekià va emplaçar les seves mans al seu crani, gemegant, infestat d'un dolor agut que l'havia assaltat abruptament. Una presència fosca s'estava insinuant en el seu esperit i havia acaparat tot els racons de la seva ànima. Les fibres del seu ésser que estaven imbuïdes d'una llum blanca i pura, els bastions de la bondat que combatia el Mal dins el cos del Namekià, s'esfondraven davant el poder de la bruixeria que s'abatia a sobre d'ells, recobrint-los d'un malefici extraordinari. Els músculs del Rei Dimoni es van tensar, les seves venes s'inflaren i una aura cada vegada més ombrívola sorgia del Namekià. El darrer, esmaperdut, va dir:

—Estic a les seves ordres... Senyor.

A l'univers 11, en Babidi s'exclamà, satisfet:

—Visca, un! Aparentment, ningú no sospita res del que succeeix, així que podem continuar. Aviat, per fi les coses començaran a posar-se interessants!

Havien passat una vintena de minuts des que el combat precedent havia finalitzat, i els diversos participants esperaven i enraonaven sobre el combat que acabaven de presenciar o bé sobre el següent. A l'espai 17, en Cèl·lula, també estava recolzat a la paret a prop d'en Vegeta. Sense mirar-lo, l'ésser perfecte va dir:

—A la propera ronda lluitaré contra tu o contra aquell fals Son Goku. No em decebis, Vegeta, vull enfrontar-me a tu. Vull veure de què ets capaç amb els meus propis ulls només pel plaer d'esclafar-te. Espero que com a mínim tinguis el mateix nivell que en Gohan quan es va enrabiar fa uns anys, si no el nostre combat no valdrà la pena.

—Xxt —va esbufegar en Vegeta—. Sembles molt segur de tu mateix, tens els fums pujats. No sóc el mateix que en el nostre primer enfrontament i no cometré l'error de subestimar-te. Creu-me, aquesta vegada seràs tu qui es penedeixi d'haver-me provocat. Primer guanya el teu combat i després en parlem.

En Cèl·lula va remugar. Devia la seva metamorfosi a en Vegeta. I en el més profund del seu ésser, es sentia impulsat a disputar un combat on revelés l'abast de les capacitats que havia adquirit i reforçat durant més de dues dècades. Estava gairebé segur de la seva victòria, però tenia un dubte: percebia que en Vegeta tenia recursos amagats que no podia captar i atreien tant la seva atenció com el poder intrigant d'en Gohan. Estava ansiós per enfrontar-se a en Vegeta i descobrir de què era capaç. Fins i tot, potser l'ajudaria a millorar.

Una veu ressonà a l'estadi:

—El ring ja està operacional. El proper combat podrà disputar-se de seguida. En Vegeta de l'univers 18 contra en Kakarot de l'univers 13! Ja podeu acudir al terreny de combat!

En Vegeta s'apartà de la paret i va començar a avançar seguit de l’esguard penetrant d'un Cèl·lula que el fitava sense pestanyejar. Va continuar caminant fins a un cantell sense parar esment als ànims que li prodigaven l'Ub, en Goten i en Trunks. Aturant-se davant del muret, va restar silenciós durant diversos segons i a continuació va dir amb veu alta:

—Pan?

—Sí... sí? —respongué la noieta amb una veu dubtosa.

—Mira amb atenció aquest combat —va prosseguir l'antic Príncep dels Saiyans—. Quan tinguis el nivell suficient, podràs abatre aquest tipus d'obstacle. O sigui que concentra't, aprèn-ne i no apartis la mirada passi el que passi.

—Sí —exclamà la Pan amb determinació—. Fes-lo a miques, Vegeta! Ensenya-li qui ets!

El darrer s'enlairà amb el braç estès, el polze cap amunt i un somriure intangible als llavis. En Goku també li somreia: realment, en Vegeta també volia entrenar la seva neta. Incitar-la a lluitar li donaria confiança i coratge. Sabia que en Vegeta no perdria i que no decebria a la jove Guerrera de l'Espai.

Per la seva banda, en Kakarot també avançava, silenciós. El seu Vegeta el va interpel·lar:

—T'has vanagloriat de poder estovar el meu alterego. Gaudiré amb fruïció de la pallissa que rebràs. Tan sols ets un Superguerrer patètic de primer nivell i el teu adversari pot arribar fins al segon. Vés-hi, pateix i fes-m'ho passar bé.

—He, he, he... —va riure en Kakarot amb un aspecte fosc—. Vols espectacle? Doncs en tindràs des de primera fila! I quan hagi acabat, serà el teu torn de plorar...

Sense deixar temps de reacció a en Vegeta, s'enlairà ràpidament en direcció a la superfície de combat mentre els Saiyans el fixaven absorts. Realment seria capaç de fer front i derrotar a un adversari tan formidable?