VINT-I-VUITENA PART: EQUILIBRI ENTRE FORCES!

Capítol 136

Traduït per Bardock

—Perfecte! —va exclamar la Saiyana—. Us mostraré com es fa a miques un adversari de forma elegant! Cor Petit... Voldria un uniforme més lleuger, sisplau. Pots fer-ho?

—Per què et canvies de roba? —va preguntar-li en Trunks, intrigat—. Creus que serà difícil?

—Ell? —va riure la Bra quan ja vestia la seva roba habitual—. Tu somies. La gravetat és més perillosa que no pas aquell mosquit. No m'interessa aquest combat, trobo que serà bufar i fer ampolles. El pes només seria una pèrdua de temps!

—No tan de pressa! —proclamà una veu a prop d'ells.

Tots els membres de l'univers 16 tombaren la testa vers el terreny de combat. En Cold, vestit amb la seva armadura imperial, no havia esperat l'arribada de la Bra i s'havia dirigit directament a l'espai del seu univers, davant la gran sorpresa d'en Cooler i d’en Freezer, que l'observaven de lluny. Aparentment, el seu pare planejava aplicar el seu pla anunciat per la matinada. En Freezer restava escèptic. La seva idea no havia funcionat contra el seu enemic Saiyà, aleshores quina mena de pla podia tenir al cap, el seu pare?

En Cold, per la seva banda, mirava des de dalt la filla d'en Vegeku, a qui sobrepassava d'un bon metre. Es podia veure un gran aire autoritari i serè al seu rostre. No semblava inquiet, ans al contrari. La Bra va llançar-li amb un to mesquí:

—Què hi fas aquí, Senyor emperador de tot un univers de pa sucat amb oli? Vens a dir-me que abandones? Molt bé, agenolla't si vols, que els espectadors ho vegin ben clar! No cal que siguis humiliat en el torneig. Ha, ha!

—Estàs molt segura de tu mateixa, noieta —respongué en Cold amb un to sec i burlesc—. Sóc força més poderós que els meus fills, no serà tan fàcil. Et refies del teu Superguerrer. Però sense aquesta transformació en Superguerrer ningú de vosaltres no ens hauria pogut vèncer. Sense els vostres cabells daurats i la vostra aura brillant, sou uns micos sense poder.

—De debò? Ha, ha, ha, ha! —va esclafir de riure la Guerrera de l'Espai, recargolant-se.

En Cold estava satisfet de la reacció. De moment, tot anava com una seda. Amb una veu xiulant, va replicar:

—Què passa? No és veritat? Tots vosaltres us transformeu des del principi tan bon punt trobeu un adversari una mica resistent. Ni tan sols sou capaços d'aguantar la gravetat sense canviar de color, com l'altre Guerrer de l'Espai de l'univers 18. Sou uns gallines.

—Senyor —l'interrompé el Varga amb una veu hesitant—, heu de dirigir-vos al ring, la gent comença a impacientar-se...

—Un segon —el tallà la Bra amb suficiència—. Ets força ignorant, eh? Per a la teva informació, gran Senyor de la feblesa, ets superat milers de vegades. Saps qui sóc? El meu pare és en Vegeku, l'ésser més poderós de la creació, de tots els universos. No necessito el Superguerrer, ni les meves mans ni els meus peus. Puc esclafar-te d'una bufada sense transformar-me ni esforçar-me. Ja ho veuràs. D'aquí a un moment, ho comprovaràs.

«Perfecte —pensava en Cold dibuixant un gran somriure.»

—Doncs així vejam què et sembla això, filla d'en Vegeku —va dir adoptant un to falsament respectuós—. Et proposo un handicap. Un que sigui oficial per als organitzadors. Si ets tan poderosa com dius, acceptaràs abaixar el teu nivell al d'un ésser "feble" com jo, i demostraràs a tothom que el que afirmes és cert. I, a més, els espectadors obtindran l'espectacle desitjat. Què me'n dius?

En Freezer, aconseguint escoltar l'animada discussió des de l'altre costat de l'estadi, estava cada vegada més perplex. El seu pare mai no s'hauria rebaixat pretenent ser feble, ni tan sols per provocar els seus adversaris. Aquesta no era la seva forma de fer. Quelcom no rutllava. No sabia que en alguna part de la seva ment, en Bu de l'univers 4 li murmurava aquests indicis i li permetia d'escoltar la conversa, delectant-se amb aquesta reflexió del Dimoni del Fred.

—Em prens el pèl? —va riure la Bra—. El meu dit petit esquerre, sense transformar-se, podria apallissar-te. Accepto aquest "handicap"!

—Espera, Bra! —va intervenir en Gohan darrere d'ella, amb un posat seriós—. No ho acceptis. Et recordo que vas prometre el teu desig a l'univers 19. No has de posar la teva paraula en risc a causa d'un desafiament!

«Per què es fica al mig? —pensà en Cold tancant els ulls. Estava a punt de sortir-se amb la seva i no devia deixar-ho estar. Es va esclarir la gola, tornant a captar l'atenció de la Bra i va pintar un somriure burleta.»

—I doncs? Si ets la filla d'en Vegeku, demostra-m'ho. O tens por de mi?

—Et penses que tinc por d'un llangardaix com tu? —va remugar la Bra frunzint les celles—. Ja veuràs, mira. Accepto el handicap, apunta-t'ho! —va afegir cridant el Varga assignat al seu espai, que es va sobresaltar.

El darrer va contactar amb la torre de control dels organitzadors mentre la Bra saltava a la superfície de combat tot ignorant en Gohan, qui havia tractat d'atrapar-la sense èxit. Va remugar interiorment tot exasperat per la Bra i inquiet per les conseqüències dels seus actes. En Cold era un Dimoni del Fred i segurament era el més llest de tots. No hauria proposat un desafiament com aquell si no en tingués alguna de cap. Però la Bra era tan tossuda i insolent que mai no reflexionava. Només desitjava que estigués a l'alçada de les seves pretensions.

Per la seva banda, els Vargues havien enregistrat la petició d'en Cold i la van integrar com a regla oficial per a aquell combat. Al mínim canvi de color de cabells, la lluitadora Son Bra seria eliminada instantàniament. Aquesta estava entusiasmada tot efectuant estiraments a la superfície de combat. Si més no, s'enfrontava a un adversari plaent i voluntariós que estava disposat a entomar tots els seus cops. Aquell cuc de terra no sabia quin peu calçava. Ni tan sols la gravetat li pesava; aquell combat seria un joc de nens. Va clamar tot adoptant una posició de combat:

—No ho entens, dimoni. Tal com has pogut comprovar, sóc molt més que una simple Saiyana! T'ensenyaré què significa ser la filla d'un déu!

—Tss, tss. Espera, noieta! —va xiular en Cold, que levitava a alguns centímetres sobre el sòl—. No he tocat el ring, per tant, el combat encara no ha començat. Tinc una sorpresa per a tu, després podrem començar.

—Ho sabia! —va rondinar en Gohan fent sobresaltar la Videl i la Pan, les quals eren a prop d'ell.

En Cold va estendre els braços i va emetre un poderós crit que va fer tremolar la majoria de les persones presents. Va desplegar una aura increïble al voltant del seu cos pres de fortes convulsions. Li van aparèixer banyes i punxes pertot arreu: a les cames, braços, esquena, cua i cap. El seu poder s'incrementava més i més. A l'espai de l'univers 8, en Freezer estava astorat, talment com tots els soldats dels seus exèrcits. En Cooler no només estava sorprès. Estava colpit d'espant:

«El pare també ha descobert el secret de la forma d'augmentació! —es deia, empassant saliva amb dificultats—. Així, totes les dècades d'entrenament han estat inútils.»

El seu pare ja superava una bona desena de vegades el seu poder màxim. Els seus somnis de glòria i parricidi s'esfumaren. A l'estadi, en Cold havia acabat la seva transformació. S'assemblava al seu fill gran, però sense la màscara a la boca i amb moltes més punxes al cos. Els seus soldats aplaudiren, esverats per l'aparença del seu dirigent. Quant a la Bra, estava prou emocionada.

—Aaah, ja m'ensumava que amagava alguna cosa —va admetre—. Ara té una petita oportunitat. No de guanyar, és clar, sinó almenys de tocar-me!

—Només de tocar-te? —repetí en Cold amb un to glacial i burlesc—. Prepara't, Guerrera de l'Espai. Aquí tens el teu pitjor malson! Tremola i afronta el teu destí!

Va tornar a desplegar la seva aura amb encara més força que abans. L'asteroide es va posar a tremolar mentre el sòl al voltant del Dimoni del Fred s'esquerdava. La Bra va perdre el seu somriure i va reemplaçar-lo per un aire inquiet mentre el poder d'en Cold s'incrementava de forma exponencial. Una certa angoixa s'apoderà d'ella, emparant-se proporcionalment a mesura que l'escena avançava davant els seus ulls. El cos d'en Cold havia duplicat el seu volum, les seves punxes s'allargaren i en sortiren de noves. Les banyes de la seva testa tenien corns a sobre! La seva llarga cua també havia augmentat de volum com si fos un llangardaix que hagués patit una evolució juràssica. Ja no era un rèptil, sinó un autèntic dinosaure, i no dels més pacífics en vista del seu esguard carnisser.

Semblava la primera forma de reducció, la que havia fet servir contra la Videl de l’univers dels Terrícoles a la primera ronda però era molt més imponent i espantosa. Les altres dues Videl i les seves filles van fer el moviment de recular, espantades, igual que molts espectadors. Fins i tot en Cooler havia retrocedit tot aterrit per la nova forma del seu pare. No aconseguia parlar ni reflexionar; estava completament horroritzat. El seu pare havia anat més enllà i havia assolit una forma d'augment suplementària! En Freezer també estava impressionat, però semblava força colèric. Sens dubte, no era normal. A l'espai 1, els Kaitoxins també s'havien quedat amb un pam de nas amb la transformació d'en Cold i en Bu, el qual xiulava d'admiració, va tombar els seus ulls vers en Freezer i va riure interiorment.

Finalment, en Cold va acabar la seva metamorfosi. Tots els seus músculs havien esdevingut molt més grossos, la seva cua estava eriçada amb punxes afilades i la seva evolució era tal que tenia quatre braços! La seva testa s'havia allargat molt i la seva aura estava esquitxada de llampecs crepitants. Va fitar la jove Guerrera de l'Espai tetanitzada tot emetent un riure greu i profund. La Bra no es bellugava i la suor lliscava pel seu front i els seus braços. No s'havia esperat aquell resultat. No tenia por, no. Però ja no estava tan confiada, ho sabia i això la contrariava. Potser hauria d'haver reflexionat una mica més...

La veu del seu germà, rere d'ella, la va transportar a la realitat:

—Això és una bogeria, Bra! —s'exclamà en Gohan, pres del pànic—. És massa arriscat! Cancel·la l'aposta immediatament!

—Al contrari, germà... —replicà la Bra amb un to poc segur—. Això forma part de l'entrenament! Vine, grandolàs!

Va adoptar una posició de combat sostenint la mirada del monstre que era el seu adversari. Aquest, xiulava d'adelitament i de crueltat. Per primer cop, podria donar-ho tot! Honoraria aquell cos que havia empès fins als límits. Encara no havia desplegat la seva energia al màxim, però aquesta devia ser suficient per tirar a terra aquella guerrera arrogant. Era l'hora de mostrar fins a quin punt un Dimoni del Fred podia ser terrorífic.

Per la seva banda, els membres de l'univers 18 estaven molt impressionats per aquella metamorfosi.

—Increïble —va dir en Cor Petit amb un pam d'ulls—, no m'hauria imaginat mai que un membre de la seva família amagaria un nivell com aquest!

—És lògic —reflexionà en Son Goku arrugant les celles—. Si tenen els mitjans, en Freezer i la seva família poden anar més enllà dels seus límits i assolir nous cims. Tenen el potencial, però els hi falta la motivació. Com el seu fill, en Cold ha volgut millorar. Les seves formes d'augment s'equiparen als nostres nivells de Superguerrer.

—I ho ha aconseguit amb escreix! —va respondre en Cor Petit—. S'apropa al nivell d'en Cèl·lula Perfecte!

—El subestimes —va etzibar en Vegeta sense girar la mirada.

Els altres es tombaren cap a ell.

—És evident que s'està contenint —continuà el Guerrer de l'Espai—. No sé si té una forma addicional, però no ha exprimit el màxim d'aquesta, es pot percebre clarament. Voleu la meva opinió? Podria haver rivalitzat amb en Son Gohan quan va arribar al segon nivell de força dels Superguerrers per primera vegada. Li hauria costat superar aquest llangardaix monstruós.

—En efecte —va assentir en Son Goku—. Tot i que la Bra sigui la filla d'en Vegeku, també té límits, sobretot en el seu estat normal. Sense transformar-se en Superguerrera les passarà magres.

—Penseu que pot perdre? —va dir l'Ub, inquiet.

—No és impossible —va contestar en Vegeta—. Ara és el moment ideal perquè demostri de què és capaç. Observa amb atenció, nano. Tu també, Pan.

Tots es van girar cap a la superfície de combat, impacients per veure els primers intercanvis. Els Heloïtes arboraven un aire molt seriós, recolzant de tot cor la lluitadora Saiyana que havia d'enfrontar-se a aquell enemic temible. Al passadís de l'univers 17, en Cèl·lula, camuflat en la penombra, esguardava el ring sense donar la cara. Ocultava subreptíciament alguns pensaments al seu amo a fi de poder reflexionar tranquil·lament com un guerrer. Admirava interiorment en Cold. Coneixia el potencial dels Dimonis del Fred, donat que havia explotat les seves cèl·lules el màxim possible. No podia transformar-se, però, ben mirat, hauria estat inútil, ja que el seu cos perfecte integrava totes les capacitats d'aquesta raça naturalment superior a les altres. En Cold el sorprenia i hauria pogut perdre contra ell si hagués estat rival seu en el seu torneig vint-i-set anys abans.

Un altre protagonista estava agradablement sorprès. En Bu estava en possessió dels elements secrets que només ell coneixia de l'esdeveniment en curs, però s'havia abstingut d'analitzar els pensaments i les capacitats d'en Cold per tal de veure què podia passar. I vet aquí que acabava de descobrir transformacions desconegudes des de temps immemorials en la història dels Dimonis del Fred! Aquesta raça sempre li havia interessat, i l'ésser que es trobava davant la Son Bra havia aconseguit travessar els límits obscurs que cap individu de la seva espècie no havia pogut assolir. Obviant l'idea de dormir, es va concentrar amb atenció en l'enfrontament.

La Bra fou la primera a llançar-se, saltant amb velocitat sobre un Cold que no va efectuar cap moviment. La Guerrera de l'Espai va clavar un cop de puny al visatge del Dimoni del Fred, l'impacte del qual va ressonar a l'estadi. La galta d'en Cold es va deformar pel puny, però el monstre no havia perdut el seu somriure. La Bra, sorpresa, va tractar d'apartar-se, però el puny d'en Cold va xiular al seu torn fregant la seva testa de ben poc i esgarrinxant la seva galta que va començar a sagnar. La velocitat i el poder d'aquest atac hauria pogut matar-la! Una gota de suor lliscava pel seu front, però estava emocionada i plena d'una adrenalina que s'emparava de cada fibra del seu ésser. Per primer cop, realment sentia el significat de la paraula perill.

Tractant un nou assaltament, fou rebuda pels quatre punys d'en Cold alhora, tots dirigits de forma calculada i intel·ligent. Però la filla d'en Vegeku no era pas menys astuta. Va esquivar hàbilment cada trompada posant les mans sobre els braços de la criatura, va servir-se d'un impuls i va obrir-se pas en aquella tempesta de punys gegants aconseguint aturar-los i evitant la majoria d’ells. En cada esquivada, pegava metòdicament i incansablement amb força els punts vitals i les obertures d'en Cold. Per als principiants, allò podia semblar un simple intercanvi entre guerrers, però en Goku i els altres estaven subjugats per aquell domini marcial de la Bra, qui sabia visar els objectius prioritaris i aconseguia fer front un ésser clarament més poderós i feroç que ella. Amb tot, uns minuts després, es podia apreciar que començava a perdre l'alè, per bé que en Cold colpejava més i més sense perdre velocitat. L'esforç produït per la Saiyana era molt més important i en Cold demostrava ser molt perspicaç tot atacant de forma que la seva adversària perdés de mica en mica l'avantatge en el cos a cos. Va emprar la seva cua afilada per atacar-la per darrere, però no tenia en compte els instints extrems de la Bra, la qual va evitar l'assalt de ben poc. Va projectar un atac energètic a terra i va aconseguir enlairar-se i situar-se quatre metres lluny. Va intentar reprendre el seu alè mentre en Cold es fregava els avantbraços i s'escruixia els artells. Va deixar anar amb menyspreu:

—Aquests són els punys d'una divinitat? Els teus cops no fan gaire mal... Un ésser superior hauria de desempallegar-se dels éssers malvats sense haver de recórrer a una transformació supèrflua, no? Demostra-m'ho!

—Desgraciat! —va escopir la Bra, enutjada—. Et faré una cara nova!

Es va afuar sobre en Cold desplegant la seva aura, però el Dimoni va desaparèixer desplaçant-se a una velocitat d'escàndol. Podia veure els seus moviments sense dificultats, però quan va haver girat la seva mirada, una enorme bola de foc d'energia que feia deu vegades ella va percudir-la. Amb prou feines va tenir temps d'encreuar els braços que fou empesa de mica en mica per l'enorme esfera abrasadora sota la mirada burleta d'en Cold, que només havia utilitzat un braç per disparar el seu atac. S'estava divertint d’allò més i no volia donar-ho tot encara. L'humiliaria abans de presentar la seva despulla calcinada al seu pare en qualitat de "regal".

La Bra no aconseguia refer-se'n i això l'irritava un munt. Va redreçar lentament els seus avantbraços per dirigir la bola cap amunt. Després, es va teletransportar al sòl deixant que la bola s'estavellés contra l'escut produint una explosió demolidora. Va sospirar d'alleujament desafiant amb la mirada en Cold, qui grunyia amb un rictus superior als llavis.

—Ja estàs cansada, Guerrera de l'Espai? —va preguntar escrutant-la—. Els Kaitoxins no saben transformar-se i són molt més poderosos que tu! No necessiten transformacions ridícules de cabells grocs, blaus o del color que sigui. El teu pare és tan patètic com tu? No es mereix el títol de Déu! I tu encara menys!

La Bra tremolava de còlera. Aquell miserable bunyol es fumia obertament d'ella i les seves pulles continuades no ajudaven al seu ressentiment. Pel que fa a en Gohan i a en Vegeku, romanien en silenci. L'ésser fusionat, encara que era tan inestable com la seva filla, no es sentia afectat per les paraules d'en Cold. Sabia què tramava i esperava que els seus esforços per mantenir la Bra serena donessin els seus fruits. D'alguna manera agraïa en Cold aquella oportunitat perfecta perquè controlés i dominés les seves emocions.

La Bra havia tancat els ulls i bullia de ràbia. Recordava una escena similar en la qual en Vegeku i ella estaven tancats a la Sala de l'Esperit del Temps quan era una nena. Havia patit crisis monumentals, víctima de la pedagogia maldestra de l'ésser superpoderós que finalment l'havia dut a la rendició. Tenia el mateix sentiment veient en Cold, i estava llesta per cedir i desplegar tot el seu poder. La seva aura groga començà a rodejar-la mentre un Varga atent sostenia un micròfon. El Dimoni del Fred estava eufòric! Obtindria allò que esperava, és a dir, una victòria fàcil i sense errors. Llàstima pel combat perquè hauria estat grandiós, però les Boles de Drac s'apropaven a ell amb cada victòria.

La Bra estava a punt de transformar-se quan va escoltar la veu d'en Gohan al lluny:

—Bra! Recorda qui ets!

Va rememorar les paraules del seu germà, en Son Gohan, quan l'havia ajudada a convertir-se sense problemes en Superguerrera de l'Espai i qui tenia plena confiança en ella. Era el seu mentor, el seu mestre... El seu estimat germà.

«Son Gohan, per què no et puc vèncer? Per què sou tan invencibles el pare i tu? No és just!»

«Bra, a la teva edat, ningú de nosaltres no ens apropàvem a la teva força. Has de tenir paciència, els anys i l'experiència et permetran explotar el millor de tu.»

«Però el pare sempre està ocupat... És un Déu i per tant jo hauria de ser una Deessa capaç de recórrer tot l'univers i ser respectada!»

«Escolta'm amb atenció, Bra. El nostre pare no és un Déu, només en té el poder. Li’n va concedir un Déu de debò. Tens la bondat de l'ànima d'en Son Goku i l'orgull d'en Vegeta. No només has de sentir-te orgullosa de ser la filla d'en Vegeku, si no també de ser l'hereva de la voluntat de dos grans homes! Ets la descendent de dos llinatges honorables, la digna protectora de la Terra, o sigui que no t'ensorris! Seràs la guerrera més poderosa del món i maduraràs gràcies a aquests dos herois que viuen en alguna part dins d'en Vegeku. No oblidis qui ets ni quina és la nostra història. No oblidis que ets la Son Bra!»

Tot d'una, la Bra, obrí els ulls un cop recobrà el seny. Va fer desaparèixer la seva aura brillant deixant-la al seu color habitual. En Cold va grunyir decebut mentre en Gohan s'eixugà el front amb el revers de la mà. La Bra inspirà profundament i després va dir:

—Gràcies, germà. El meu pare sempre serà en Vegeku i sempre n'estaré orgullosa. Però, sobretot, he d'estar a l'altura del que s'espera de mi. Et venceré, Dimoni, i salvaré l'univers dels Heloïtes! Vine!

En Vegeku va somriure en escoltar la seva filla, qui assumia que era un individu i no pas la filla de l'ésser més poderós. En Gohan i en Cor Petit també estaven orgullosos d'aquesta presa de consciència. Quant a en Goku i en Vegeta, estaven sorpresos del canvi d'actitud i es sentien feliços tot i que no sabien el perquè.

No res menys, en Cold no havia perdut el seu somriure. La seva adversària no s'ensorraria, però no era pas un problema. Ell seguia sent el més fort i ja era hora de fer-li comprendre a aquella idiota quin era el seu lloc. Havia arribat el moment de mostrar-li l'abast del seu autèntic poder.

—Molt bé, noieta —s'exclamava—, doncs així anirem per feina!!