DB Multiverse

Capítol 146

Traduït per Skywalker

Moments abans, quan en Son Gohan de l'Univers 18 acabava de disparar a en Cèl·lula des de lluny...

L'androide perfecte furiós, amb el seu segell Majin brillant, va mirar fixament en Gohan de l'Univers 16. El fill d'en Son Goku s'havia arrencat les restes de roba cremades del voltant del coll, i semblava molt més un veritable guerrer ara que anava sense camisa.

—Videl —va dir, mantenint la mirada fixa en el seu enemic—. Vés amb en Cor Petit.

Vacil·lant, la seva dona es va moure a prop del namekià, que va estendre immediatament un braç davant d'ella de manera protectora. En Cor Petit va fer un gest cap a les grades i tots dos van volar junts per ajudar els espectadors contra els soldats d'en Babidi. Seguint la seva energia, en Gohan es

—Això és entre tu i jo, Cèl·lula! Sé que això és el que volies, així que enllestim-ho!

—Ha, perfecte! —Va exclamar la millor creació del Dr. Gero, alliberant la seva electritzant aura.— Com esperava aquest moment, Gohan. Potser és el destí que per fi arreglem el compte entre nosaltres. Sens dubte, tinc ganes de saber quin de nosaltres és el més fort! I doncs, Gohan, estàs preparat?

Sense contestar, en Gohan s'hi va llençar, semblant bastant seriós i decidit, mentre en Cèl·lula somreia emocionat. La lluita tant esperada finalment havia començat. Els seus punys van xocar, destruint el mur que hi havia sota l'espai de l'univers 16 i esquerdant el passadís de l'apartament. No havia estat més que un simple escalfament, sense haver-se esforçat gaire cap de les dues parts, i tanmateix el poder ja era increïble. En Son Goten, estirat al terra mentre mirava, es va sorprendre de sentir tanta energia.

—Interessant —va dir en Cèl·lula, encantat.- Ets tan poderós com m'esperava, Son Gohan. La força que vas mostrar ahir per la ràbia sembla totalment sota control, i si vols evitar que mati a tothom, en necessitaràs tota!

—No us sortireu amb la vostra, Cèl·lula —va respondre el fill d'en Goku, amb la mirada endurida.

Els dos lluitadors es van precipitar l'un contra l'altre a una velocitat supersònica, els dos adversaris van provocar immediatament una sèrie de trons cada vegada que es donaven un cop. A tot l'estadi, els altres combats es van aturar, mirant cap amunt amb intriga, tot i que l'anarquia es va reprendre poc després. En Cèl·lula i en Son Gohan es van moure a tanta velocitat que cap dels presents va poder seguir la seva lluita, excepte un. En Bu de l'Univers 4, que no era més que un globus ocular en un petit bassal, observava entremaliadament amb gran emoció.

Cap dels dos semblava capaç d'aconseguir cap mena d'avantatge, cada cop intentat es va contrarestar i es va tornar. L'agilitat d'en Cèl·lula era fora de sèrie, esquivant en Son Gohan d'una manera impressionant. A més, l'estil de lluita del bio-androide s'havia perfeccionat i madurat a la perfecció durant els últims vint-i-set anys. Confiar-se en el que recordava de la tècnica d'en Cèl·lula no serviria de res. El seu poder no només era a una escala completament diferent, sinó que l'organisme perfecte havia perfeccionat d'una manera única les tècniques de combat dels Dimonis del Fred i dels lluitadors Z i les havia adequat a la seva biologia i estil de moviment. Amb un lleuger cop amb el dors de la mà, va rebutjar els cops d'en Son Gohan, i cap d'ells semblava arribar al seu objectiu; en Cèl·lula va somriure, notant que el jove Saiyà es començava a cansar. Aleshores va començar a impulsar la seva pròpia ofensiva.

Però la velocitat de reacció d'en Gohan no donava lloc a burlar-se'n. Agafant el braç d'en Cèl·lula amb les dues mans, va creuar els avantbraços i va fer girar l'ésser perfecte per llençar-lo el més lluny possible. El Majin més fort va llençar una maledicció, recuperant-se amb les ales desplegades darrere seu. Aquesta vegada, en Gohan va aprofitar bé el temps per situar-se en posició. Amb les mans alçades sobre el seu front, en Gohan va exclamar "Masenko"!

L'ona d'energia va xocar contra en Cèl·lula, forçant-lo a poc a poc a allunyar-lo encara més, però de seguida en Gohan es va adonar que no estava causant cap dany. El bio-androide havia quedat paralitzat mentre bloquejava la totalitat de l'explosió energètica, amb els braços creuats sobre el pit. Després va riure i va trobar espai, formant ràpidament dos Kienzans als seus palmells i llançant-los a en Gohan.

Somrient, el mig Saiyà va bloquejar sense gaire esforç els dos discos gràcies a la seva aura. Els Kienzans es van trencar en fragments lleugers sota la força aclaparadora d'en Son Gohan, mentre el guerrer místic continuava analitzant el seu vell enemic. Avaluar el poder d'en Cèl·lula, un ésser conegut per ser perfectament tortuós, no era una qüestió senzilla.

—Bé, jo diria que ja hem acabat l'escalfament, Gohan— va anunciar en Cèl·lula amb un somriure—. I doncs, què me'n dius si anem per fei...

De sobte, la veu d'en Babidi va sonar dins del seu cap.

—Cèl·lula, necessito que tornis amb mi immediatament. Un d'aquells maleïts Guerrers de l'Espai es dirigeix ​​directament cap a nosaltres; l'has d'interceptar, afanya't!

En Cèl·lula va mirar cap a l'entrada de l'Univers 11, només va veure la silueta d'en Son Gohan de l'Univers 18 corrent pel passadís. La seva distracció momentània li va costar car de manera immediata. En Gohan havia aprofitat l'obertura per situar-se directament al seu davant i plantar-li un cop de puny poderós al pit. El bio-androide va gemegar de dolor i va respondre amb un genoll afilat a la barbeta del Saiyà, que va dibuixar un petit rastre de sang.

—Estic enfeinat lluitant contra el doble d'aquest Saiyà, i és extremadament dur! No puc contra tots dos alhora, hauràs d'enviar el Monstre Bu! —va respondre en Cèl·lula al seu mestre telepàticament.

—Eh, bé, però serà millor que acabis ràpidament —va ser la resposta del mag.— El podré aturar mentrestant, però és millor que no em decebis!

En Babidi va tallar la comunicació, mentre en Cèl·lula es tornava a centrar en el combat, movent el cap. En Gohan també s'havia recuperat del seu mareig, el gust de la sang encara era a la vora dels seus llavis.

—Ah... Tornem a començar, vell enemic!? —va exclamar en Cèl·lula emocionat.— És l'hora de demostrar el que realment puc fer!

Es va precipitar veloçment contra el terrícola, que el va rebre amb una ràpida puntada de peu. En Cèl·lula el va esquivar amb facilitat, contraposant-se amb una bona bufetada. En Gohan la va esquivar, recolzant-se cap enrere mentre la mà de l'enemic li passava a uns centímetres del seu rostre. Mantenint el seu impuls, el Saiyà va estirar completament la cama, que va colpejar el cap del cíborg. Després, va encadenar una sèrie de cops cos a cos que van fer caure en Cèl·lula a terra. El guerrer perfecte va grunyir pel dolor, estrenyent els punys mentre s'estavellava. Quan en Gohan va estendre la mà per agafar-lo pel coll, el cos d'en Cèl·lula va començar a agafar una tonalitat vermella de sobte: la seva temperatura corporal augmentava dràsticament. En Son Gohan va cridar, amb la mà cremada i negra, tot i que s'havia allunyat abans de socarrimar-se greument.

—Què passa, Gohan, no aguantes una mica de calor? —va riure, girant-se per continuar amb la seva pròpia emboscada física. L'aire que l'envoltava era espès i pesat, només amb respirar n'hi havia prou per a que en Gohan sentís sentir cert dolor a les fosses nassals i a la gola, per no parlar de la pressió. Però en Gohan es va adonar que encara seria pitjor si rebia algun cop. De moment, havia d'evitar en Cèl·lula a qualsevol preu. El guerrer perfecte va riure en veu alta mentre el seu oponent evitava desesperadament els seus atacs.

En Son Gohan va idear ràpidament una estratègia, alliberant una poderosa onada d'energia a poca distància. En Cèl·lula estava envoltat de fum i pols degut a l'explosió, però el va dissipar amb una ràfega de vent. L'únic efecte secundari va ser que el seu cos havia tornat a la seva coloració verda habitual, tot i que cobert de cendres.

—Merda! —va cridar.— Bé, doncs, entoma això!

Sobtadament, un raig d'energia va sortir de la seva mà estesa, que en Gohan va intentar esquivar. Però l'energia el va seguir, el va avançar i li va envoltar el turmell.

—Què? —va exclamar en Gohan, intentant alliberar-se, sense èxit.

—És hora de posar-te en forma, noi. —va dir en Cèl·lula.

El raig d'energia que havia disparat de sobte es va fer sòlid, formant una cadena d'energia brillant que va agafar amb les dues mans. Aleshores, estirant amb totes les seves forces, va començar a arrossegar en cercles en Son Gohan al seu voltant, fent-lo girar cada cop més ràpid. El sentit de l'equilibri del Saiyà era un guirigall, la seva ment girava. Aleshores, amb un somriure sobtat, el bio-androide va allargar la cadena a una longitud increïble. En Gohan, encara atrapat al final, va ser llançat cap a l'espai on va xocar amb un dels cossos gasosos que decoraven l'horitzó. Hi va haver una forta explosió a causa de l'impacte, i en Gohan va escopir sang una vegada més. No s'havia adonat que en Cèl·lula podia allargar el seu llaç d'energia com volgués, i si podia allargar-lo, probablement també el podia reduir!

El seu astut anàlisi no va ser prou ràpid i en Gohan no va poder alliberar-se abans que la cadena s'encongís de sobte. El terrícola va ser empès cap avall ràpidament, abans de tornar a girar ràpidament. En Cèl·lula reia tota l'estona; el poderós Son Gohan havia quedat reduït a una simple bola de demolició que podia moure en qualsevol direcció, estava eufòric. Balancejant-lo per sobre del seu cap, en Cèl·lula va augmentar la longitud de la cadena una vegada més, aquesta vegada enviant el seu enemic de cap al ring. L'asteroide va tremolar a causa de l'impacte, fent que molta gent perdés l'equilibri. Quan el fum es va aclarir, en Son Gohan va quedar inert en un cràter, encara enganxat pel llaç. En Cèl·lula va començar a riure encara més fort.

—De debò, Gohan, ets massa divertit.

Finalment, es va venjar del Saiyà que l'havia humiliat aquells anys enrere amb la seva transformació!

De sobte, els crits del darrere van cridar la seva atenció, i en Cèl·lula es va girar per veure en Cor Petit lluitant amb els Dimonis del fred. En Cooler, en la seva cinquena forma, estava sent humiliat pel Namekià, mentre que els altres dos estaven lluny, aparentment en procés de transformació. De sobte, en Cor Petit va disparar una poderós raig d'energia cap en Cold. En Cèl·lula va saber de seguida que el Dimoni del fred no podria reaccionar a temps per bloquejar-ho. Actuant immediatament, en Cèl·lula va llançar el seu llaç d'energia cap al nucli del raig d'energia d'en Cor Petit, desviant-lo.

—Bon intent. —va riure en Cèl·lula, divertit per l'aspecte de desconcert del namekià. Contemplar la por a la seva cara va ser suficient per a que valgués la pena prendre's la molèstia d'aturar breument el seu propi combat.

Però deixar de parar l'atenció necessària als seus propis assumptes li va sortir car. Tan bon punt va girar el cap per observar el fill d'en Goku, va ser colpejat per una onada d'energia aclaparadora a la cara.

—Argh!!

En Cèl·lula va ser projectat cap el per l'explosió, la cadena a la seva mà va desaparèixer. En Gohan va aprofitar l'oportunitat per seguir-lo, colpejant en Cèl·lula amb cops violents per tot el seu cos. El cíborg va cridar de dolor i ràbia, escopint garbes de saliva. El jove Saiyà era més resistent del que havia pensat, ja que no havia perdut ni el seu vigor ni la seva força. Desesperat, en Cèl·lula va obrir els braços i va crear una enorme bombolla verda que va repel·lir el seu oponent. El bio-androide va estrènyer les dents, adonant-se de fins a quin punt estava lluny de quanyar aquesta lluita. Estava gaudint, però sabia que s'havia d'apressar i impedir que l'altre Gohan ataqués en Babidi. Almenys el seu homòleg no l'havia atacat, si no probablement ja hauria estat derrotat i tots dos Guerrers de l'espai podrien anar plegats contra en Babidi.

En Nedwook es va girar cap els dos superguerrers que lluitaven a dalt, preparat per escoltar les instruccions d'en Goten. Però en el moment en el que deixava enrere el germà petit ferit, una veu el va cridar des de les tribunes. Una espectadora, enfonsada a la grada, la cara coberta de sang i els ulls plens de llàgrimes, demanava auxili.

—Si us plau, us ho prego. Ajuda! Ens estan matant!

Un dels soldats d'en Freezer es va acostar darrere d'ella i va començar a estirar-li els cabells.

—Calla, humà! Ningú et salvarà, ja estàs morta i no ho saps!

Quan estava a punt d'executar-la, en Nedwook va desaparèixer i va reaparèixer al costat del majin, fent-li esclatar el cap amb un sol cop. La dona es limitava a agafar-se el cap entre les mans, plorant, mentre els altres soldats a prop atacaven plegats a l'heloïta. El nano-guerrer va rebre els petits intents dels seus contrincants amb parsimònia, matant-los un a un per decapitació o travessant-los. No perdia el temps, i després de veure en Kakarot recuperar-se d'una ferida mortal, no prenia riscos.

Estirant el braç cap a les grades, va disparar un enorme feix d'energia des de la seva armadura que va destruir gran part de l'estructura, creant així un pas cap al recinte de l'edifici.

—Afanyeu-vos! —va exclamar dirigint-se als espectadors supervivents.— Som-hi, refugieu-vos a dins!

La dona, així com molts altres espectadors, van aconseguir trobar un camí segur cap a l'interior, mentre en Nedwook retenia els seus possibles perseguidors. En veure desenes de soldats córrer cap a ell, va fugir cap al cel, fent que prestessin atenció cap amunt. Els espectadors estaven segurs, se n'havia cuidat bé d'això, i els peons restants no eren perillosos per a ell. Tanmateix, el seu número encara era un problema.

Van començar a aparèixer altres soldats darrere seu, encerclant-lo per tot arreu al cel. L'heloïta va estrènyer les dents, aixecant els punys. Primer s'hauria de desfer d'aquests.

A prop de l'espai de l'Univers 1, regnava la violència absoluta. El Kaitoxin de l'Oest estava de genolls, ferit i sagnant a prop del silenciós Gran Kaitoxin, que encara mirava la lluita amb una mirada severa. Davant d'ells, en Dabra lluitava contra els altres dos déus i la noia Heloïta. La Phipsil tenia moltes eines a la seva disposició que haurien estat útils, però temia utilitzar-les tan a prop dels altres déus. En canvi, va confiar en el combat cos a cos, desplegant espases de fulles primes.

El Kaitoxin del Nord va rebre un cop de genoll devastador a l'estómac, fent-lo tombar-se. El de l'Est va intentar un assalt per darrere, però va ser aturat amb un cop de colze a la cara per part del Rei Dimoni. Tot i ser superat en nombre, el criat d'en Babidi es mantenia ferm, maltractant els seus oponents sense gaire dificultat. La Phipsil va carregar contra ell just després, preparant les seves fulles. El dimoni estava a punt de llançar una poderosa explosió d'energia cap a ella quan de sobte es va quedar immòbil. Darrere d'ell, el Kaitoxin de l'Est, contusionat i maltractat, alçava els braços, paralitzant el Dimoni amb la seva tècnica especial. La Phipsil es va precipitar contra en Dabra immediatament, amb l'esperança d'aprofitar l'oportunitat.

— Ni en somnis, humana!

En Dabra, esperant la distància oportuna per a que no ho pogués esquivar, va escopir a la heloïta, estupefacta. La seva armadura, ara en contacte amb la saliva del diable, va començar a convertir-se gradualment en pedra.

—N... No!! Això no!

Les lectures de dades sobre l'atac van envair la seva visera, informant-li que en menys de vint segons estaria completament petrificada. Havia d'actuar ràpidament per evitar convertir-se en una estàtua.

A poc a poc, el Déu Neptú va perdre el control sobre en Dabra, que començava a recuperar la seva llibertat de moviment. El Kaitoxin del Nord, tremolant, va aconseguir fer un pas cap en Dabra, tens.

De sobte, una onada d'energia va colpejar el Déu Neptú de l'Est a l'esquena, trencant la seva concentració definitivament. El diable, encantat, va fer mitja volta i va plantar un cop de genoll als intestins del Kaitoxin de l'Est.

—Com t'atreveixes a intentar immobilitzar el Rei del regne dels Dimonis!

Aleshores, va agafar el Déu Neptú pel braç i el va llançar contra el Kaitoxin del Nord, enviant-los a tots dos cap al sòl sota seu. Del fosc passadís de l'Univers 3, en Satanàs Cor Petit va sorgir amb una burla de vici. Ell havia estat qui havia atacat al Kaitoxin de l'Est.

—Soc jo, el mal absolut. Ja no soc el Totpoderós, la divinitat benigna, ara em banyo en una foscor inacabable! I us aniquilaré, Kaitoxins, demostrant d'una vegada per totes com d'equivocada estava la meva altra meitat!

Els Kaitoxins es van tensar, mentre que en Dabra estava encantat de rebre reforços. Aleshores, el diable va estirar els braços, convocant dues simitarres demoníaques que brillaven amb energia fosca.

—Esteu acabats, déus estúpids! Morireu ara! Morir a mans del Rei dels D...

El seu pit va esclatar de sobte. Un atac llençat al seu darrere li va fer un forat circular que va destrossar els seus òrgans vitals. El cercle obert del seu tors va drenar sang per tots costats mentre es va enfonsar de genolls, balbucejant i tremolant. Darrere d'ell hi havia la Phipsil, viva i en condicions, força lluny de ser una estàtua.

—Tu? Però...

— No hauríeu de subestimar el poder de la tecnologia! —va respondre ella.— La meva armadura està formada per nanobots, innombrables nanobots, que treballen tots alhora en una perfecta sincronització. Els meus nanobots han contrarestat la transformació, de la mateixa manera que eliminen tots els agents estranys. En poques paraules, la teva màgia no funcionarà amb nosaltres!

—Maleïda... tu... —en Dabra no va poder acabar la frase, després d'haver-se esfondrat inconscient.

El Gran Kaitoxin es va afanyar per veure com es trobava el Kaitoxin de l'Est, que es trobava ferit amb diferència. Va ser un alleujament que els Kaitoxins del Nord i de l'Oest, encara que estaven ferits, no estiguessin en un estat més greu.

—Marxeu, atureu els exèrcits malèfics! —va dir el seu líder.— N'hi ha molts més que necessiten la nostra ajuda contra l'exèrcit d'en Babidi!

—Sí! —van exclamar els dos déus, marxant a correcuita.

—Jo ajudaré en Nedwook! —va declarar la Phipsil, havent notat que el seu camarada lluitava amb diverses desenes de soldats enemics alhora.

El Gran Kaitoxin es va girar cap en Dabra amb perplexitat. No estava segur de si el dimoni encara vivia, però una cosa era certa: encara no tenien la paella pel mànec. La seva millor, i potser l'única esperança, era que tots els participants tornessin. Només esperava que en Bu acceptés ajudar-los a tornar...

Els dos Kaitoxins es van precipitar primer contra en Satanàs Cor Petit, que els va esperar al pati de l'Univers 3. El malvat Namekià semblava bastant molest, després d'haver vist que en Dabra era vençut per un tir barat per l'esquena, però aquests déus no eren una amenaça real per el mestre Babidi, sobretot amb en Cèl·lula, en Cold i el Monstre Bu al seu costat.

Una llum va brillar als ulls d'en Satanàs i dos raigs oculars van sortir disparats en direcció als déus. Alerta, els Kaitoxins els van esquivar per sobre d'ells, mirant-se l'un a l'altre. El Kaitoxin del Nord va deixar clar que ell podia encarregar-se d'això, mentre que la de l'Oest va volar en una altra direcció.

—No ho penso permetre! —va exclamar en Cor Petit, perseguint-la.

Però el Déu del Nord li va colpejar violentament l'avantbraç, desestabilitzant-lo. El Namekià va recuperar ràpidament l'equilibri, mirant furiós al seu enemic.

—Jo seré el teu contrincant —va dir el nord de manera provocativa.— Dóna'm el millor de tu!

—Si el que vols és morir, que així sigui! —va exclamar el Gran Rei Dimoni, envoltant-se de la seva aura demoníaca.

La deessa de l'Oest, per la seva banda, va analitzar ràpidament l'estat de tots els combats i la situació de tothom. En Son Gohan semblava contenir en Cèl·lula, almenys de moment. Els Heloïtes supervivents estaven fent neteja de la resta dels soldats dels Dimonis del Fred. L'A-17 estava jugant amb uns quants espectadors a veure quants en podia matar. Estava a punt d'anar a per ell quan una poderosa ona de xoc li va cridar l'atenció. En Cor Petit, el de l'univers 18, estava sent completament dominat pel Rei Cold.

L'Emperador Dimoni del Fred el tractava com un sac de boxa, aprofitant un poder molt superior al dels Namekians. Malgrat les seves habilitats de lluita, en Cor Petit no tenia gaires possibilitats contra els tres titans de gel. En Cold li va impedir atacar cap dels seus fills, i els deixava que el pressionessin amb atacs d'energia constants des de la distància. Breument, la Kaitoxin va poder captar els pensaments del namekià que amb prou feines s'aconseguia defensar dels atacs d'en Cold.

—M'estic quedant sense energia, no duraré gaire més. He d'aturar en Freezer i en Cooler ja. Però en Cold segueix barrant-me el pas, em mataran si no trobo una obertura!

La Kaitoxin de l'Oest va volar per ajudar-lo, coneixent perfectament el monstre que era en Cold. A nivell de força ella no podria aguantar gaire tampoc, però si hi havia una àrea en què els déus superaven amb escreix als mortals, era la telecinesi. Havia de confiar en les seves habilitats psíquiques. Llençant els braços al davant, va apuntar la seva energia cap en Cold i el va aturar just abans que pogués donar un violent cop que tenia enllestit contra un Cor Petit completament indefens. El puny del dimoni es va aturar de cop i volta, sorprenent-lo.

—Com...! —Va queixar-se en Cold, paralitzat.

—Té tota la raó, Déu. Ja me n'ocupo jo. —va cridar frenèticament la deessa, mentre en Cor Petit la mirava amb sorpresa.— Encarrega't dels altres dos!

En Cor Petit va dubtar, però només breument. En veure en Cold atrapat per la Kaitoxin, sabia que ella li havia donat l'oportunitat que necessitava per desfer-se dels altres dos disruptors. Però en Freezer i Cooler, encara lluny, no tenien cap intenció de posar-li fàcil.

—Deixa'l anar! —van cridar els dos fills, precipitant-se cap a la Deessa de l'Oest.

—Ni parlar-ne! —Els va interrompre en Cor Petit.— Vosaltres sou meus!

—Pss. —es va burlar en Freezer.— El nostre "pare" s'ha quedat a un simple atac d'acabar amb la teva patètica vida. Potser ets més fort que jo, Namekià. Però ara la teva preciosa energia s'està acabant; em temo que derrotar-nos no serà una qüestió senzilla per a tu, llimac!

—No tenim temps per a perdre amb tu! —va afegir en Cooler, assenyalant-se a si mateix.— Així que desapareix!

El gran dels germans va llançar un cop de puny contra en Cor Petit, que va aconseguir bloquejar-lo tot i que el dolor li va travessar el cos. Els cops d'en Cold l'havien afectat molt, i les repercussions al seu cos van confirmar que en Freezer tenia raó. La cua d'en Cooler es va embolicar al voltant de la seva cama i el va llençar amb força, enviant en Cor Petit de dret cap el genoll d'en Freezer. Un soroll crepitant va marcar l'atac, mentre el namekià tossia un grapat de sang. Aleshores, en Cooler va prosseguir, utilitzant els seus punys per colpejant l'abdomen d'en Cor Petit. El Súper Namek estava abatut, va caure impotent i va xocar fort contra el terra del ring. No obstant això, va aconseguir tornar a aixecar-se, notant que els dos germans tornaven a intentar alliberar el seu pare. Pensant amb agudesa, va estirar ràpidament els braços i els va agafar per la cama, intentant tirar-los cap a ell.

—Puça insolent! —va cridar en Freezer, arrossegat per la força.

A unes dotzenes de metres de distància, la Kaitoxin de l'Oest continuava bloquejant en Cold dintre de la seva presó psíquica.

—Un truc barat, deessa... Per què no lluites amb mi justament?

—Ho sento —va respondre—, però simplement no estic a l'alçada. Jo no lluito tan bé com en Kaitoxin del Sud, però no sembla pas necessari contra éssers inferiors. Els meus altres poders són suficients per derrotar-te, i no dubtaré a utilitzar-los tots!

Creant un fort Kiai, va expulsar en Cold cap enrere, provocant-li un simple dany superficial. L'intens esforç que havia de realitzar per tal de mantenir-lo empresonat es feia evident a la seva cara. Encara era capaç de mantenir-lo quiet, de moment, però estava patint: lluitar contra en Dabra l'havia esgotat, no hi havia dubte. A més, aquest Emperador del Fred era molt més fort que el Rei Dimoni; va tremolar al pensar en la seva següent transformació. No sabia quant de temps podria retenir-lo, però la qüestió era que només que havia de comprar el màxim de temps possible per a que els altres poguessin derrotar els seus respectius enemics.