SEGONA PART: AQUÍ HI HA MOLTS VELLS ENEMICS!

Capítol 10

Traduït per Rei Vegeku

“Quin avorriment..."

La Bra no sabia com passar el temps. Ella es pensava que assistir a un esdeveniment com aquest seria divertit... quin gran error. Els primers combats foren molt avorrits. El públic hi estava completament d'acord, i les xiulades encara es podien sentir des de qualsevol lloc. I no ajudava gens que es trigués tant a anunciar el següent enfrontament. Els organitzadors havien estat parlant entre ells...

Perduda en els seus pensaments, la Bra s'adonà que la Pan l'intentava animar.

"Quan el teu pare o el teu germà lluitin, serà més interessant per a tu, no?"

"No ho sé," respongué la noia del cabell lila.

La Bra i la Pan mai no havien sigut gaire amigues... De fet, no es veien gaire sovint; només en ocasions com aquesta o en reunions a la Corporació Càpsula... Havien jugat juntes un munt de vegades, però aviat les seves aficions van canviar; una volia lluitar, i l'altra preferia el món de la moda.

A causa d'això, la Bra, trobava el comportament i la manera de pensar de la Pan com a immadura. Ella trobava que fins i tot les seves diferències físiques influenciaven la seva manera de pensar. La Bra, només dos anys més gran que la Pan, era gran i ben formada. La Pan tenia l'estatura d'una nena de deu anys com a molt, segons la filla de la Bulma. A més, aprofitava el fet de que no era una noia "plana" com a excusa de que ‘lluitar no és gens femení.’

A més d’això, tenint en compte la Videl...

"Ei, m'estàs escoltant?"

"Sí, sí, t'escolto, Pan...", respongué la Bra. "Simplement estava immersa en els meus pensaments."

"Per tant, no m'estaves escoltant!"

"Hum..."

La Bra s'aixecà. Havien passat uns vint minuts des es trobaven assegudes en un banc tenint aquesta estúpida conversa. Ja n’hi havia prou!

"Vaig a donar un volt... Véns?", preguntà la Bra, més per educació, que no pas per ganes de ser acompanyada per aquella nena.

"De cap manera," respongué la nena mentre saltava del banc. "Els combats podrien reprendre's en qualsevol instant. Aniré amb la mare."

Rarament, la Videl, xerrava amb els membres de la família Brief. Semblava com si les dues noies fossin forçades a parlar entre elles enlloc de mantenir una conversa real. La veritat és que la Videl i la seva filla eren millors lluitant que no pas xafardejant.

Per sort, en Gohan tornava amb el seu pare i el seu germà. La Videl fou a buscar el seu marit, que s'aturà per esperar les altres dues membres de la família, per unir-se a en Vegeta, en Trunks i en Cor Petit.

“O sigui que heu anat a parlar amb aquella criatura que ja vau derrotar?”, demandà la dona d’en Son Gohan.

"Res de res. És el mateix que el de fa trenta anys," respongué en Gohan. "Ni tan sols n'estic segur d'haver après res de nou."

"Però tu ets més fort que ell, oi?", preguntà la Pan, que s'acabava d’unir amb els seus pares. “És clar, no pateixis”, la tranquil·litzà fent-li un copet al cap.

Per petició de la família d’en Gohan, en Goku reproduí paraula per paraula la conversa que havien tingut amb en Cèl·lula a en Vegeta i en Cor Petit, mentre que en Goten i en Trunks marxaven.

“Em sembla que s’està burlant de nosaltres”, digué el Príncep dels Saiyans, amb els braços creuats, un cop el seu rival va acabar.

“Efectivament”, respongué en Cor Petit. “És un cas difícil, no ho oblidis. Tot el que ha dit podria ser mentida.” “M’hauria agradat saber si és més fort que abans”, es queixà en Goku.

"La presència d'en Broly no és suficient per a tu?", remarcà el Namekià, amb els braços també creuats. "Potser només es quedarà congelat..."

"Parlant d'ell", digué en Cor Petit, ignorant les queixes del seu antic adversari. "Aniré a parlar amb els organitzadors sobre ell... estic preocupat..."

"Et penses que podràs fer-hi alguna cosa, tu?", respongué en Vegeta, sorprès, amb menyspreu a les seves paraules.

"Ja ho veurem."

Sense dir res més, en Cor Petit volà cap a l'espai de l’univers 20, on alguns Vargues i Namekians s’encarregaven del bloc de gel on estava congelat en Broly.

En Gohan s'apropà cap on eren el seu pare i en Vegeta, sense la Pan i la Videl, que estaven parlant entre elles. La Pan li explicava com s'ho faria per guanyar els seus primers combats. "On és en Cor Petit?", preguntà en Gohan.

"Parlant amb els Vargues sobre en Broly", respongué el seu pare simplement observant. "Oh, sí... I què en penseu d'aquests Vargues?", qüestionà en Son Gohan.

"No em fan gaire bona espina”, afegí ràpidament en Vegeta.

"A mi m’agraden”, respongué en Goku. "Gràcies a ells podem participar en aquest fantàstic torneig!" "No m'agrada que s’hi hagin reunit tants monstres. Els Vargues han tingut una mala idea", afirmà en Gohan, d'acord amb en Vegeta per una vegada.

"Ets massa desconfiat, Gohan", digué el seu pare, assenyalant-lo. "Realment, no et conec. Creus que hi ha algú que ens pugui derrotar? L’univers 16 sembla idèntic al nostre... Si res va malament, segur que seran dels "bons"."

"Això espero", digué simplement en Gohan, girant el seu cap per mirar la Pan.

En Goku posà la mà a l'espatlla del seu fill. "No t’amoïnis. Si estàs tan preocupat, sempre hi ets a temps de participar...", en Goku intentà persuadir el seu fill una vegada més.

"Oh, pare, ja n'hi ha prou!"

"És broma, és broma!", rigué en Goku mentre retrocedia. "Ei, on és l'Ub?"

Cercant el seu alumne, el mestre el trobà corrent passat l'espai de l’univers 15.

“Bé, almenys ell s’ho pren seriosament”, comentà en Goku.

“T’estranya?”, preguntà en Son Gohan. “És el teu deixeble.”

“Sóc un bon mestre!”, bromejà en Goku.

“Hmm... L’univers 15. És el d’aquell tal Ikaela, oi?”

“El participant que encara no ha nascut”, es burlà en Vegeta, girant el seu cap per observar l’espai de l’univers 15. “Aquest torneig cada cop és més estrany”, digué en Gohan.

“Potser serà increïblement fort només néixer!”, s’esperançà en Goku, optimista.

“Hmph, pallasso!”, cridà en Vegeta. “Ja saps que fins i tot en Broly només tenia 10.000 unitats quan va néixer!”

“Oh,”, digué en Goku, lleugerament decebut per l’afirmació del seu rival. “No ens ho havies dit mai...”

“Creus que podria anar a parlar amb ella? Vull dir... amb allò?”, preguntà en Son Gohan.

“Per què no?”, respongué en Goku.

“Molt bé, hi aniré”, digué en Son Gohan, començant a caminar.

Mentre que en Gohan marxava del seu espai, va escoltar en Vegeta preguntant a en Goku quin desig demanaria si guanyés el torneig. Li hauria agradat escoltar la resposta del seu pare, però la Videl l’aturà per preguntar-li on anava.

“Vaig a parlar amb l’I’K’L. Bé, amb la seva mare.”

“Puc venir amb tu?”

“És clar.”

Tots dos junts, van marxar en direcció al mur que limitava la seva àrea, on en Trunks i en Goten estaven drets parlant, assenyalant els diferents universos i donant els seus punts de vista sobre cadascun d’ells.

“Què feu, nanos?”, preguntà en Gohan mentre saltava la petita paret de pedra.

“Estem fent un pronòstic”, respongué el seu germà. “Estem fent un rànquing dels millors lluitadors.”

“I quina és la vostra conclusió?”, preguntà en Gohan mentre ajudava a la seva esposa a saltar el mur. “En Gotrunks els hi clavarà una bona pallissa!”, digueren els dos joves guerrers a l’uníson.

“Quin desig demanaríeu?”, preguntà la Videl, encara aferrant-se al braç del seu marit.

“Hmm... És una bona pregunta”, respongué en Trunks. “Goten, tens alguna idea?”

“No...”, respongué el seu millor amic. “Encara no ho he pensat...”

“Doncs us deixem que ho penseu.”

En Gohan i la Videl van seguir amb el seu trajecte, deixant en Trunks i en Goten pensant, igual que en Goku i en Vegeta.

“Continuem amb el nostre gran viatge?”, preguntà la Videl amorosament.

“Sí, és clar”

Agafats de la mà, en Son Gohan i la seva esposa caminaven lentament cap al seu destí. Parlaven sobre cada univers que trobaven pel camí, començant pel 19. Es van creuar amb l’Ub quan passaven per l’espai de l’univers 2, on no hi havia cap lluitador. L’Ub s’inclinà sense aturar-se, i els dos enamorats li feren un gest per donar-li coratge. Els universos 3, 4, 5, 9 i 12 semblava que estiguessin buits...

En Gohan donava la seva opinió de tots els universos en els que estava familiaritzat. Mentre passaven per l’univers 14 es creuaren amb la Bra, que feia cara d’avorrida, com era habitual. No es van dir gairebé res, però s’adonaren del somriure tímid que li va fer l’Ub a la Bra quan se la va creuar.

Quan l’Ub ja els havia passat, la Videl notà un somriure a la cara de la Bra, un somriure que parlava per sí sol. La filla d’en Vegeta va mirar cap a l’infinit i continuà amb el seu trajecte. Mentre que en Gohan i la Videl arribaven a l’espai de l’univers 15, la Videl es preguntà si entre la Bra i l’Ub hi havia quelcom.

“Són joves...”, comença en Gohan. “La Bra és molt bonica, és normal.”

“Però a la Bra li agrada més la moda... i a l’Ub lluitar.”

“Potser li agraden els homes forts... Crec que és difícil trobar algú més fort que ell.”

Agafant el braç del seu marit, la Videl s’arraulí amb ell: “Això em recorda a mi... Ara fa vint anys...”

En Gohan i la Videl s’aturaren just a fora de l’espai de l’univers 15. Mentre la mare de l’I’K’L els mirava, en Gohan agafà la Videl en braços. Els seus ulls es trobaren, i semblaven estar en comunió... Finalment, ajuntaren els seus llavis per fer-se un petó; un petó amb la mateixa passió ardent de fa vint anys.

Després d’uns instants, quan semblava que no existia res més a l’univers a part d’ells dos, la Videl se sentí incòmode. “Ens està mirant...”

“Els llavis del seu marit la deixaren per tal de que pogués girar el cap i mirar. Al girar-lo, va veure la dona de l’univers 15.

“Hola!” , dgué en Gohan, aixecant la mà per saludar-la.

La dona no va respondre ni va moure’s, però els seus ulls es van endurir.

“Que no saps parlar?”, provà de nou en Son Gohan per intentar establir una comunicació.

“No!”, respongué secament la dona. Semblava molt alterada. “Si el meu I’K’L hagués nascut, no em voldries ni parlar! Te n'adonaries de la força descomunal del meu fill i tremolaries!”

“Hm... Un nadó no pot ser tan fort”, s’avançà la Videl amb un bon raonament.

“No puc tolerar aquesta insensatesa d’una dona completament plana!” respongué la criatura de l’univers 15.

“Jo? Plana!?”, digué enrabiada la Videl, amb els braços enganxats al seu cos, els punys tancats, i lleugerament inclinada. “Almenys els meus pits no em pengen per sobre l’estómac!”, replicà.

“No saps res de l’autèntica concepció de bellesa”, respongué simplement la mare de l’I’K’L.

La Videl va intentar entrar al seu espai per replicar-li, però en Son Gohan ràpidament l’aturà agafant-li l’espatlla.

“No, deixa-ho estar, Videl.”

“Però... Gohan! No em quedaré...”

“Tant se val”, la tallà en Son Gohan. “Només és l’opinió d’una persona. No vol ser amable, i no hem de buscar-nos problemes amb els altres participants... Deixem-ho estar i marxem.”

“Sí... Tens raó”, respongué la Videl, calmant-se.

“Quina llàstima... Un altre univers del qual no n’hem après res”, digué un pensatiu Gohan mentre els dos ja estaven a mig camí de tornada al seu espai.

“Em sap greu, Gohan. M’he deixat anar.”

“No pateixis. “Si no haguessis dit res, ho hagués fet jo.”

La Videl es va posar vermella: “Oh, Gohan...”

Van arribar de nou al seu espai juntament amb l’Ub, que continuava amb el seu escalfament. En Gohan i la Videl van veure en Vegeta i en Goku discutint sobre la tria d’un desig.

“Una pasta de crema gegant!”, cridà en Goku.

“Un cotxe esportiu!”, respongué en Vegeta, suant.

“Uh... La meva pasta de crema és més original que el teu cotxe. Guanyo jo!”, digué en Goku amb aire triomfant.

En Vegeta grunyí... Encara que aquest “joc” fos estúpid, acabava de perdre. No obstant, era una cosa positiva per a ell, ja que això demostrava que no li importava tant perdre com al seu rival.

“Què esteu discutint?”, preguntà la Videl.

“Bé, parlàvem sobre quin desig demanaríem, i en Vegeta m’ha dit que la meva idea era estúpida. Li he dit que no, que la seva era pitjor, i li he posat un exemple.”

“M’ha provocat”, prosseguí en Vegeta. “M’ha dit que no trobaria cap desig pitjor que el meu. Però després de pensar-ho he trobat un desig encara més estúpid!”

“Ja ho entenc...”, digué en Son Gohan. “Tot això... No és una mica infantil?”

“Torna-ho a dir!”, cridà en Vegeta, sense estar enfadat realment.

Un presentador de sobte cridà en els quatre micròfons que sostenia amb les seves quatre mans. La seva veu ressonà: “Senyores i senyors, el torneig continua! Demanem que pugin al ring el Monstre Bu de l’univers 11 i en Bujin de l’univers 6!”