DB Multiverse

Capítol 145

Traduït per Bardock

En Son Gohan i en Cor Petit passaven per l’espai de l’univers 14. L’A-17 s’havia unit als espectadors posseïts a fi d’ajudar-los i neutralitzar la resistència. Cossos sense vida cobrien les graderies mentre l’androide exclamava exaltadament.

En Cor Petit va fer una ganyota de disgust davant l’escena, però no podien parar-se per a ocupar-se d’ell. Encarregar-se d’en Babidi era una prioritat absoluta per tal d’aturar el desastre. Els espectadors havien de mantenir l’atenció dels assaltants perquè poguessin actuar. Això li va produir amargor. Recordà aquell dia vint anys abans en què va deixar els Terrícoles a les mans d’en Bu tot segellant els seus destins. Encara es condemnava a si mateix per la seva covardia i maleïa haver d’arribar a la mateixa situació.

Una gran energia va captar l’atenció dels dos companys. En Ginew, fermament ancorat al cos d’en Cold, s’havia recuperat i havia unit forces amb els Dimonis del Fred als aires. En Freezer va etzibar un esguard de disgust al seu suposat pare, però no va fer cap comentari. Va escrutar els espectadors, els quals continuaven batallant a baix, i va ordenar amb un to desdenyós:

—Soldats, feu-vos càrrec dels espectadors! I nosaltres ens ocuparem dels universos conflictius...

—Sembla que en Dabra està en problemes —va assenyalar en Cooler mentre els soldats es dispersaven—. Aquests guerrers amb armadures són una plaga desagradable.

—Vinga —va fer en Cold amb els ulls clavats en els Kaitoxins—. Els Déus són la nostra prioritat, no ens podem permetre ni el més mínim error.

En començar a descendir, els seus exèrcits ja havien atacat les grades. S’escoltaven crits arreu de l’estadi. En Cor Petit va fer un cop d’ull angoixat vers els espectadors. El seu doble de l’univers 16, acompanyat per la Videl, s’enfrontava a les tropes d’en Freezer i els repel·lia sense problemes. Podia deixar que se n’encarregués. Per contra, els Déus no podien fer front gaire estona més en Dabra, el qual estaria recolzat per en Freezer i l’altre parell. No podia quedar-se de braços plegats. Va interpel·lar en Gohan:

—Ja m’encarrego d’ells, tu vés a per en Babidi!

—Entesos —va assentir en Gohan mentre començava el seu descens a l’espai de l’univers 11.

En Cor Petit es va separar del seu antic alumne i es va llançar a tota velocitat vers els Dimonis del Fred. En Cold estava una mica més avançat que els seus fills i havia d’ocupar-se d’aquests primer. Va cridar en Freezer, el qual li donava l’esquena:

—En nom del poble Namekià, tinc un antic assumpte que s’ha de resoldre!

Va clavar una violenta puntada de peu en la nuca que el va fer escopir un esput de saliva i atordint-lo una mica al mateix temps. En Cooler s’abalançà a sobre d’ell amb furor, però en Cor Petit era més fort i, sobretot, més ràpid. Es va desplaçar a sobre d’ell i li propinà un cop de genoll vigorós al rostre. En Freezer, un cop recuperat, va crear una bola d’energia ombrívola a la seva mà mentre esguardava en Cor Petit amb un aire rabiós.

—Llimac fastigós, t’aniquilaré! —cridà.

En Cor Petit, subjectant en Cooler pel coll amb el seu puny, disparà dos raigs d’energia a través dels ulls tot perforant el pit d’en Freezer fent que l’atac s’evaporés a causa del xoc. Va començar a desplomar-se pels aires inertament i en Cor Petit va dur la seva atenció a un Cooler que grunyia amb la respiració entretallada. Aleshores, una mà aferrà la cama d’en Cor Petit i va estirar-la amb força provocant que el Namekià perdés el seu pres.

—Què...?

En Freezer va somriure amb aire dissolut malgrat la sang que fluïa de les ferides del seu tors. En Cor Petit s’estremí. Els Dimonis del Fred disposaven d’una increïble resistència natural a les ferides, però estava segur que l’havia tocat de mort. No s’hauria pensat que el benefici de la màgia d’en Babidi seria tan gran. Estenent vigorosament l’altra cama, va copejar el Dimoni del Fred, el qual va deixar anar l’empresonament alhora que en Cooler es disposava a perforar-lo. Va efectuar una ràpida mitja-volta i administrà un virulent cop de colze a la galta d’en Cooler.

Els dos germans estaven en evident desavantatge. En Cold estava dividit. Havia de deixar morir en Freezer i en Cooler i ajudar en Dabra? No, el peó d’en Babidi no era tan dèbil com per a necessitar la seva ajuda. Aquell Namekià, per altra banda, era un perill massa important i immediat.

En Cor Petit, fent recular els dos Dimonis del Fred, va concentrar energia a les seves mans. En Freezer va esporuguir-se quan el Namekià va cridar:

—Desapareixeu!

No obstant, en el moment d’estendre els braços per a exterminar-los, l’asteroide es va posar sobtadament a tremolar tot captant l’atenció durant un instant dels tres combatents. En Cor Petit es va reprendre i va llançar l’atac, però la cama d’en Cold va picar el seu braç des de sota, desviant i redirigint l’atac al cel. De forma reactiva, en Cor Petit va distanciar-se. En Cold el perseguia i no tenia la intenció de concedir-li cap moment de respir. Va cridar-li a en Cooler:

—Transforma’t, “fill”.

En Cooler va obeir el seu presumpte pare i va concentrar la seva energia per a desenvolupar la seva forma d’augment mentre en Cold guanyava temps. Va etzibar un formidable cop de puny en direcció al Namekià que es clavà en la vestimenta del darrer. En Cor Petit s’havia escapolit amb destresa en desempallegant-se àgilment de la seva roba d’entrenament fent que els seus moviments fossin més ràpids. El seu uniforme s’estavellà contra un dels soldats dels Dimonis del Fred situats a baix, morint en l’acte. Aquest detall no va passar desapercebut per a en Freezer i va comprendre que el Namekià lluitaria a fons. Mentre en Cooler entomava cops violents per part d’en Cor Petit, va enviar una ràfega de raigs mortals que el Namekià va esquivar. En Freezer va cridar-li al seu germà finalment transformat:

—Mantingues-lo ocupat! El par... en Gin... bé, ell i jo ens hem de transformar!

En Cooler va obeir el seu germà i es llançà sobre en Cor Petit mentre en Cold retrocedia i concentrava la seva energia.

—Ni parlar-ne!

En Cor Petit, tot aturant sense esforç una trompada d’en Cooler, va enviar un atac d’energia cap a un Cold que va entrar en pànic ja que no era capaç de fer cap moviment. Però l’atac va ser desviat per un altre tret energètic força més poderós. Inquiet, en Cor Petit veié en Cèl·lula una mica més a baix que li adreçava una mirada burleta: posseïa una cadena lluminosa en la seva mà, mentre que l’altra extremitat romania plantada al sòl. Tot i que es trobava en ple combat contra en Son Gohan de l’univers 16, l’ésser perfecte havia aconseguit escapar momentàniament del seu enfrontament per a intervenir. La seva atenció fou novament captada per en Gohan, qui, a l’altre extrem de la cadena, el va colpejar de ple amb un atac energètic, fent que la cadena desaparegués.

En Cor Petit va fer una ganyota. En Cèl·lula era, de bon tros, el problema més gran. Malgrat estar lluitant contra algú tan poderós com en Gohan, havia aconseguit ajudar els seus camarades convertits. En Babidi havia aconseguit una imponent circumscripció de força en havent-lo enrolat.

Les forces d’en Cold i d’en Freezer augmentaven progressivament. Sense perdre el temps, en Cor Petit va etzibar un cop de puny poderós a en Cooler, que s’estimbà contra el sòl. A continuació, es va afuar a tota velocitat sobre en Cold. Havia d’aprofitar la seva transformació per a abatre’l de seguida. En Cold era superior en la seva forma augmentada, sense tenir en compte, però, la segona transformació.

Un xiulet va fer vibrar els seus timpans i l’obligà a aturar-se. En Cooler s’havia recuperat i emetia aquell so abominable per a un Namekià. Va obrir àmpliament la boca per a disparar una bola d’energia poderosa. En Cold va esquivar-la tot interrompent aquell so que va ser reemplaçat pel de l’explosió. Però el dany ja estava fet: una quinzena de soldats dels Dimonis del Fred encerclaven en Cor Petit, que havien estat cridats pel seu patró. Tots es van abalançar sobre el Namekià, agarrant-lo intentant immobilitzar-lo com podien. En Cor Petit es va remenar i, després de perdre la paciència, va fer esclatar la seva energia al seu voltant, desintegrant els peons sense remordiments.

La llum de la seva aura es va dissipar revelant que els Dimonis del Fred l’encerclaven. En Cold, en Cooler i en Freezer s’havien transformat. En Cor Petit es va sobresaltar. El poder dels germans encara era inferior al seu, però el d’en Cold, potenciat per en Babidi, el superava. Ja havia estimat la força d’aquella forma d’augment durant el combat entre la Son Bra, i en Cold aleshores ja era un ésser molt poderós. Allò ja eren figues d’un altre paner.

En Cold, amb el seu rostre emmascarat, va dir amb un to seriós i amenaçant:

—Començarem a poc a poc, aquesta forma és preferible per a un combat llarg. No podràs esgotar-me.

—T’empassaràs la teva arrogància, Namekià —va deixar anar en Freezer situant-se en posició—. El Senyor Babidi ha augmentat el nostre poder!! Ets fort i ràpid, però no podràs lluitar contra tots tres!!

En Cor Petit havia d’admetre que no seria cap plaer. Malgrat això, tenia esperances: en Freezer i en Cooler eren realment insignificants i si romania concentrat ambdós junts no podrien ferir-lo. A més, els esclaus d’en Babidi semblaven conservar una part de la seva personalitat. Amb fortuna, els Dimonis estarien desorganitzats i no aconseguirien treballar en equip, al contrari dels guerrers fantasmes d’en Raichi.

Mentre reflexionava ràpidament, en Freezer el va provocar amb un to burlesc:

—O sigui que tens dubtes? Vols rendir-te, que et perdonem la teva miserable vida? Vols resoldre un assumpte, oi?

—Sí! —va respondre en Cor Petit desplaçant-se davant d’ell.

En Freezer no el va veure moure’s. El Namekià li assestà un ganxo poderós a l’abdomen que el va fer escopir sang a través de la seva màscara. Va aferrar la seva cua, el va fer girar i el va colpejar contra en Cooler que es llançava a l’assalt d’en Cor Petit. El darrer envià els dos germans al seu pare, qui els va apartar bruscament amb un cop violent de cua. En Freezer va fer una ganyota de dolor.

—Tu! —va dir amb còlera—. Què et creus que...

—És massa fort per a vosaltres dos —l’interrompé en Cold fredament—. Mantingueu la distància i treballeu en equip per a empipar. El Senyor Babidi compta amb nosaltres, així que deixeu les vostres diferències aparcades i ajudeu-me a desempallegar-me’n ràpidament.

—Entesos... “Pare”... —respongué en Cooler formant dues boles d’energia a les mans.

En Cold es va afuar sobre un Cor Petit preparat per a rebre’l. Al darrer moment, en Cold es va redreçar tot sorprenent el Namekià que blocà in extremis les ràfegues disparades per en Cooler que seguien el seu pare. En Cold va etzibar-li un potent cop de colze a la part superior del crani que va aturar en el darrer segon fent-lo trontollar. Servint-se de la seva gran agilitat, en Cor Petit va esquivar múltiples cops del seu adversari per a desestabilitzar el seu ritme abans d’imposar el seu en un cos a cos frenètic. Els dos combatents lliuraren un combat vertiginós durant un minut. Seixanta segons en els quals en Cor Petit perdia progressivament l’avantatge.

Tot i que era molt ràpid i destre en el combat, el seu adversari, en Ginew, que habitava el cos d’en Cold, era un autèntic geni del combat. I ho havia demostrat front la Son Bra. Els seus cops es tornaren compactes i precisos, fet que provocà que en Cor Petit els aturés de mica en mica amb més dificultats. Primer en va rebre un, després dos, a continuació una multitud de cops ferotges al cos i al visatge. Però no es va fer enrere i va aconseguir atènyer en Cold amb el mateix vigor. Tanmateix, el Dimoni era cada vegada més resistent i sòlid.

A més, en Cor Petit havia de lidiar amb els atacs a distància d’en Cooler que no cessava de molestar-lo amb ràfegues d’energia. Quant a en Freezer, estava perplex. A en Cooler no semblava importar-li la identitat real del seu pare, però ell estava turmentat i dubtava si havia d’ajudar. La veu estrident d’en Babidi va ressonar a la seva testa:

«Què fas, curt de gambals? Recolza’ls, elimina aquest cuc de terra i ajuda els altres!»

El dolor va travessar la seva ment i el seu cap, fent tremolar els seus membres.

«Entesos, Patró...»

Mentre en Cold feia recular en Cor Petit, aclaparat per la força del seu adversari, es va traslladar ràpidament sota d’ell i el va agarrar per les cames. En Cor Petit va dibuixar una expressió nerviosa que es va accentuar quan dotzenes de raigs violetes el van tocar de ple. En Freezer i en Cooler treballaven conjuntament i els seus dits l’assenyalaven.

En Cold va abaixar violentament els seus braços de forma vertical arrossegant amb força en Cor Petit cap a ell. El Namekià no va ser a temps de reaccionar que el puny d’en Cold s’havia clavat a la seva galta. Fou expedit a diversos metres al lluny tot escopint sang. Refent-se amb dificultats, va ser acollit per en Cooler i en Freezer que s’havien abalançat vers ell a un cos a cos, assistits, en aquest cas, pel seu pare. En Cor Petit, submergit en un estat de confusió, va aconseguir aturar sense massa dificultats els atacs dels dos germans que no atacaven de forma coordinada. En Cor Petit va desplegar la seva energia al seu voltant empenyent els Dimonis que van remugar sota les seves màscares. En Namekià es digué interiorment mentre en Cold volava ràpidament cap a ell.

«He estat un pèl optimista, els tres alhora és massa per a mi!»

Mentrestant, a l’espai de l’univers 18...

En Nedwook i en Kakarot disputaven una lluita aferrissada. L’ajuda d’en Babidi havia permès al Guerrer de l’Espai superar els seus límits i assolir el segon nivell de força, convertint-lo en un adversari encara més temible per a l’Heloïta que resistia difícilment als seus assalts. En Nedwook s’ho va manegar per a fer-li front, però el Saiyà era realment poderós i resistent. A aquest ritme hauria de fer servir les seves armes més fortes a pesar de córrer el risc de matar els espectadors i el jove que es trobava prop d’ell.

En Kakarot va clavar un cop de puny fent trontollar en Nedwook i trencant la seva guàrdia. Es precipità contra ell i tractà de tornar-lo a copejar, però l’Heloïta va fer lliscar la seva cama sobre el sòl, s’inclinà enrere i el tors fregà el braç estès del seu enemic. Li infligí un puny rabiós al tors que el va fer escopir saliva. En Kakarot reculà, manifestant mentre conservava el seu somriure bestial:

—Gens malament per a un gallina amb armadura! No ets res, el teu poder és ridícul comparat al d’un Superguerrer tan fort com jo!

En Kakarot, esclafint a riure de forma malèfica, va llançar unes boles d’energia sobre l’Heloïta qui activà el seu escut de seguida. El Saiyà no el deixava respirar i continuava incansablement delectant-se amb la seva impotència. Encara a terra, en Son Goten s’havia recuperat una mica de les seves ferides i intentava bellugar-se. Seguia la confrontació amb amargura. Va adonar-se que, a aquell ritme, el poder d’en Kakarot superaria al de l’Heloïta. Si no reaccionava, ambdós serien morts sumàriament pel seu pare d’un altre univers. Però com podrien vèncer un monstre d’aquella mena que era deu vegades més fort? Ell ni tan sols arribava al segon nivell, per tant era superat amb escreix...

Es demanava què farien els seus companys en la seva situació front adversaris massa forts per a ells. En Vegeta havia donat la seva vida per tal de vèncer en Majin Bu. El seu pare s’havia sacrificat a fi de vèncer el seu oncle i en Cèl·lula anys més tard. No eren bons exemples, però la urgència de la situació l’impedia de rumiar millors alternatives. Amb prou feines li quedaven forces. En Gohan i en Cor Petit estaven ocupats en altres afers i els Kaitoxins estaven essent estomacats. Pel que fa a la Bra i a la Videl, eren empaitades per un bèstia sense cervell. Era conscient que no li quedava temps.

Es va posar dempeus peniblement però amb determinació, ajudant-se del muret per a sostenir-se. Les cames li tremolaven i va caminar unes passes abans de trontollar i caure endavant. En Goten remugà però no pensava donar-se per vençut, ans al contrari. Aprofitant el més profund de les seves forces, va emprar la seva energia per a desplegar la seva aura i donar impuls a les seves cames. A continuació es va projectar rere en Kakarot i l’aferrà blocant els braços del seu pare alternatiu amb les seves mans i cames. En Kakarot va deixar anar un renec atès que havia estat interromput del seu esbargiment.

—Un altre cop tu? Deixa’m anar, mitja merda!

—T’he dit que guillessis! —va exclamar en Nedwook, que estava irritat per la persistència del jove Guerrer de l’Espai—. Me n’ocupo jo, tu posa’t a cobert!

—No pateixis per mi i dispara la teva Alpha Waver mentre el retinc!! —cridà en Son Goten estrenyent la seva presa.

—Desgraciat, et faré miques! —grunyia en Kakarot desplegant la seva aura al màxim.

En Son Goten va deixar anar crits de dolor sota l’efecte de la pressió del xoc elèctric. En Nedwook va dubtar durant un segon. Llavors, en veure que en Kakarot s’alliberava a poc a poc, va decidir d’honorar la determinació del jove Guerrer de l’Espai. Va estendre el braç i exclamà tot corregint de passada l’error:

—Ultra Waver!

La descàrrega intensa d’energia va percudir directament en Kakarot, qui, paralitzat, va entomar-la de ple ja que en Goten estava fermament subjectat a la seva esquena. Els dos Saiyans van rebre la totalitat de l’atac després que en Nedwook hagués concentrat l’energia de la superfície. En Kakarot va fer un immens crit de patiment i la seva armadura fou arrancada fruit de la calor. Va perdre la seva transformació i s’ensorrà feixugament contra el sòl.

La majoria del seu cos estava calcinat i els seus ulls vidriosos. Aquesta vegada, en Nedwook ho havia aconseguit i n’estava segur. Ningú no seria capaç d’encaixar una energia d’aquella naturalesa tan a prop. En Goten, per la seva banda, estava una mica més allunyat i tenia el seu braç esquerre completament cremat i ensangonat. Bona part del seu cos havia estat protegit pel d’en Kakarot però, tot i això, en Goten estava molt malferit i el sofriment no li permetia de raonar amb claredat.

—Merda, això fa un mal de mil dimonis! —va gemir.

En Goten no havia lluitat mai fins a la mort. Havia rebut moltes estovades sota la forma de Gotrunks, però allò era un dolor que no havia conegut mai.

En Nedwook es va situar al seu costat clavant un genoll a terra a fi de verificar el seu estat. En veure que encara era viu, va inclinar la testa i va dir amb un to de disculpa:

—T’havia prejutjat, ets un lluitador valent. Necessites curació amb urgència si no moriràs aviat.

—Tant se val...! —xiuxiuejà en Goten escopint sang—. Al nostre univers la dinyem sovint...

Ja no podia parlar correctament. La situació seguia essent igual de greu i urgent. Inclús sense en Kakarot havien d’actuar amb rapidesa. La Videl i la Bran estaven sent amenaçades. Havia d’enviar l’Heloïta al seu rescat? No, la Videl era múrria i sabria com escapar-se d’en Nappa durant una estona, ja que no sabia notar les energies -informació falsa, perquè en Goten no ho sabia!-. En Gohan havia d’abatre en Babidi i el perill més important era en Cèl·lula de l’univers 17. L’havia vist lluitar contra en Gohan de l’univers 16 quan encara no havia estat corromput i se’n feia creus de la resistència de l’ésser perfecte. Fins i tot el seu germà no sortiria victoriós d’un combat de tal magnitud. Devien desfer-se d’en Cèl·lula i permetre en Gohan salvar les noies de les urpes d’en Nappa.

—Vés a ajudar el meu germà i ataca en Cèl·lula... és el més fort de tots! Ocupa-te’n!

En Nedwook estava al corrent dels esdeveniments. Era reticent amb la idea d’abandonar aquell nano que moriria sens dubte si el deixava allà. Però en Son Goten estava preparat per a aquella eventualitat i havia pres la seva decisió per a brindar-li aquella oportunitat. Mitjançant un esforç extrem, en Goten alçà el cap i digué amb un to colèric:

—Què esperes? Vés-hi!

—Sí! —va assentir en Nedwook enlairant-se pel cel, on ressonaven xocs violents. Ell, que l’havia sermonejat a causa d’haver-lo prejutjat, havia d’obeir ordres.

En Goten va seguir el guerrer amb els ulls i va deixar anar un gemec de dolor. Va tancar les parpelles i va resar profundament al seu interior que, en tornar-les a obrir, el seu pare i en Vegeta estiguessin de tornada. Tots dos eren els seus herois i estava segur que eren els únics capaços de restablir la situació si aquesta empitjorava. Es va enfonsar en la inconsciència mentre sospirava.

Als apartaments de l’univers 11...

En Gohan de l’univers 18 va esbotzar la porta amb virulència arrancant-la de les frontisses. En caure a terra, el semisaiyà escrutà aquell entorn hostil i cridà:

—Babidi! Mostra’t, covard!

No va notar cap energia que emanés d’aquella estància. Ningú? No, el flux màgic que havia emès l’encanteri de teletransportació, provenia d’aquell indret. La seva afinitat amb el poder místic dels Kaitoxins li permetia percebre les ones nocives de la màgia d’en Babidi. El bruixot esquifit era en aquella habitació de ben segur. En Gohan va tancar els ulls i va projectar la seva energia al voltant d’ell.

Un poderós terratrèmol va captar la seva atenció. L’ona de xoc del combat entre el seu alterego i en Cèl·lula semblava terriblement violenta i intensa!

Es va concentrar en aquelles ones i tractà de captar-les. Necessitava fer-ho. Esperava que en Cor Petit mantingués a ratlla els Dimonis del Fred a distància i que els participants tornessin aviat. Si en Cèl·lula era superior al seu doble, tots els presents a l’estadi moririen. Havia de fer via abans no fos massa tard.