DB Multiverse

Capítol 37

Traduït per Bardock

Uns dies abans dels Jocs d'en Cèl·lula...

En Son Gohan es va despertar ben d'hora pel matí. Aquell era un dia de descans i tindria lloc una petita festa amb gairebé tots els seus amics. En Gohan ho esperava amb candeletes! Es va llevar enèrgicament, s'estirà durant uns segons i va serrar els punys. Una aura daurada el va envoltar, i els seus cabells i els seus ulls van canviar de color. Quan va deixar d'estrènyer els punys, l'aura va desaparèixer però els seus cabells i els seus ulls mantingueren el mateix color. S'havia transformat en Superguerrer. D'aquella manera, seguia al peu de la lletra les indicacions del seu pare: restar transformat durant tot el dia tret per dormir.

Ja estava preparat per afrontar el dia. Es va dutxar i es va vestir amb la roba que en Cor Petit li havia obsequiat. A continuació va esmorzar i va marxar per unir-se al grup format per la Bulma, en Krilin, en Yamcha, en Cor Petit, el Follet Tortuga, en Trunks i en Vegeta. Tots ells assistirien a una barbacoa amb karaoke a l'aire lliure.

En Gohan no sabia cantar gaire bé, però tant li feia. Els altres ja ho farien bé en lloc d'ell.

Afortunadament, feia un dia radiant i prometia de ser una jornada inoblidable. Era una llàstima que els seus pares haguessin marxat abans que ell per tal d'inscriure'l en una escola prestigiosa, el nom de la qual havia oblidat. Al capdavall, el que realment importava en aquell moment era en Cèl·lula i no pas els estudis.

En Son Gohan arribà al lloc el darrer. No va veure en Vegeta, el qual havia utilitzat recentment el seu segon dia a la Sala de l'Esperit del Temps. Pel que fa a en Cor Petit, restava una mica apartat com de costum. En Krilin, en Yamcha i el Follet Tortuga preparaven l'escenari per al futur karaoke. El pare de la Bulma, amb un micròfon a la mà, i la seva esposa, la qual duia unes galetes, s'aproximaren a ells. Aquella festa es feia en honor a l'arribada de la primavera. Aquesta pràctica, coneguda com a Hanami -literalment contemplació de flors-, és el costum tradicional japonès de gaudir de la bellesa de les flors, sobretot les de cirerer. Amb ella es celebra l'arribada del bon temps i es tradueix en un agradable pícnic en família, amics o companys de feina en camps i parcs, sota un càlid resguard en forma de pètals de color blanc i rosa. La primavera, generalment, és un símbol de renovació i de renaixença. Aquell any tenia una connotació particular. Tots pensaven en com s'acabarien els Jocs d'en Cèl·lula; arribaria una nova època de pau a la Terra o bé regnarien el caos i la destrucció? Fos com fos, aquella era l'última ocasió en què es reunirien per deixar de pensar en aquella amenaça.

En Tenshinhan i en Chaoz, per la seva banda, havien declinat la invitació. A ells no els agradava gaire les multituds i es reunien amb poca freqüència amb la petita colla. Aquell dia preferien descansar. En Gohan esperava que en Dende s'unís a ells una mica més tard, malgrat que havia refusat el convit per complir adequadament les seves funcions de Totpoderós.

Després que es saludessin entre tots, la petita tropa preparava els festeigs mentre parlaven d'un munt de coses agradables. Així doncs, evitaven parlar d'en Cèl·lula, ja que el propòsit de la festivitat era relaxar-se.

Va arribar el moment del karaoke. En Yamcha va ser el primer a sortir a l'escenari mentre que la Bulma s'afanyava a buscar en Vegeta, per tal d'obligar-lo a participar amb tothom ja que, com era habitual, no estava amb ells. Mentre que en Yamcha cantava, tothom va asseure's per escoltar-lo cantar. Sorprenentment, no cantava gens malament. Quan va acabar, era el torn d'en Krilin. La Bulma va fer sortir en Vegeta del seu amagatall. Però no el va convèncer perquè s'unís al grup i el va deixar tot sol al seu racó, dempeus recolzat en un arbre. La Bulma va seure a prop de l'escenari amb el seu nadó en braços. El seu fill, vingut del futur, no era gaire lluny d'ella i romania dempeus com el seu pare.

En Krilin cantava malament però ho feia amb gràcia. En Gohan va mirar al seu voltant: tothom, tret d'en Vegeta, semblava que s'ho passava d'allò més bé. El fill d'en Son Goku va suggerir al pare d'en Trunks:

—Vegeta, seu amb nosaltres i gaudeix de la festa!

Però en Vegeta no era allà per divertir-se. I l'estupidesa d'en Gohan, que li recordava al beneit d'en Kakarot, no ajudava gaire. I si aquell vailet es pensava que el Príncep dels Guerrers de l'Espai faria el ridícul cantant i/o ballant ridículament, significava que no el coneixia prou bé!

—Surto de la Sala de l'Esperit del Temps i què em trobo? En Kakarot i el seu fill fent gresca!

Desencreuant els braços, en Vegeta mirà en Gohan. L'intrigava que restés en Superguerrer tot calmat. Però ell creia que allò no seria suficient contra en Cèl·lula.

—Hauries d'utilitzar el teu segon dia a la Sala! —declarà.

—No et preocupis, Vegeta, encara queden dies abans del torneig d'en Cèl·lula!

Almenys, això era el que li havia dit el seu pare. I en Gohan confiava en ell.

Malauradament, una amenaça molt més gran estava a punt de visitar la Terra... Quan la cançó d'en Krilin arribava a la seva fi, una enorme nau espacial de forma cilíndrica aterrava a prop del grup sota l'eixordador soroll de motors.

En Gohan es va aixecar, en Cor Petit es va apropar al grup i en Krilin va deixar caure el micròfon. La Bulma, juntament amb el seu nadó, va recular algunes passes i es situà darrere d'en Trunks amb qui es sentia totalment protegida. El soroll dels motors es detingué i la rampa d'accés a la nau abaixà ràpidament. Una desena de soldats descendiren a tota velocitat i es col·locaren al voltant del grup palplantats davant d'en Vegeta.

En Son Goku va tenir un pressentiment estrany. Va desplaçar-se instantàniament i va aparèixer al costat del seu fill, deixant la Chichi tota sola a la ciutat.

Sense dir ni fava, tothom va restar a l'aguait. El líder va descendir per la rampa d'accés després dels soldats. El líder es va dirigir amb pas ferm cap a en Vegeta, el Príncep dels Guerrers de l'Espai. Mentre s'apropava, va observar atentament els altres: en Goku, en Gohan, en Trunks i en Cor Petit.

En arribar davant d'en Vegeta, el líder es va inclinar. Tots els seus homes feren els mateix.

Vestia una armadura que recordava a les de l'exèrcit d'en Freezer. No obstant això, era força diferent. Era tota de color verd amb excepció de la seva cuirassa vermella. Les espatlleres no eren tan amples com les que estaven acostumats a veure, però li cobrien les espatlles. També duia un escarselló que el cobria des de la cintura fins al genoll esquerre. Lligada a l'armadura, una capa blanca voletejava darrere d'ell, simbolitzant clarament el seu status.

Tothom estava sorprès de l'arribada d'aquell home que els va recordar el seu passat. Un rictus es formà als llavis d'en Vegeta, el qual restava impertorbable i afalagat davant d'aquella mostra de respecte. Feia molts anys que ningú no el tractava com a Príncep dels Guerrers del Espai. Va esperar que el misteriós desconegut parlés, fet que no va trigar gaire.

L'home es va presentar com un Saiyà, un dels últims supervivents de la massacrada perpetrada pel tirà Freezer. Es deia Paragus. Continuà el seu monòleg parlant del nou Planeta Vegeta, un planeta abandonat que havia colonitzat per tal de reviure el poble dels Guerrers de l'Espai..

—L'hem vingut a trobar, Príncep Vegeta, per demanar-li que sigui el rei del nou Planeta Vegeta.

—Hm —, va fer simplement el pare d'en Trunks abans de fer mitja volta i donar-los-hi l'esquena mentre caminava.

En Paragus es va sorprendre a causa d'aquell gest de menyspreu, ja que estava convençut que no li costaria gens de persuadir en Vegeta. En aixecar-se de la seva posició agenollada, decidí dir-li finalment l'autèntica raó de la seva visita a la Terra:

—L'hem vingut a trobar perquè només vostè pot vèncer aquell guerrer. Només vostè pot guanyar el Guerrer Llegendari de l'Espai!

La sang d'en Vegeta es glaçà. S'aturà en sec i en Paragus continuà:

—Ha atacat la Galàxia del Sud amb una força extraordinària i allà ha sembrat el terror per tot arreu on ha passat. Hem de fer el que sigui i com sigui. Sinó, el nou Planeta Vegeta, on amb tant d'esforç ens hem establert, també perillarà, sap?

En escoltar aquelles paraules, en Vegeta es girà vers en Paragus. El mirà amb una mica més d'interès. Aquell home, que devia de ser més vell que en Nappa, tenia una cicatriu a l'ull esquerre, atorgant-li un cert carisma i una certa presència. No obstant això, en Vegeta sabia que aquell home no tenia els requisits necessaris per esdevenir el rei de tot un planeta, i encara menys per derrotar el Superguerrer Llegendari de l'Espai. Només ell podia fer-li front! Aquell Guerrer Llegendari de l'Espai no li arribaria ni a la sola de la sabata, al Príncep dels Saiyans! Sobretot després del seu increment de poder a la Sala de l'Esperit del Temps. En Vegeta coneixia ben bé la llegenda. Cada mil anys, un Guerrer de l'Espai era l'elegit entre tota la raça. Dotat d'un poder incommensurable i habitat per una inextingible set de destrucció, només vivia per la violència i pels combats. Aquell ésser, temut i venerat, s'anomenava Superguerrer Llegendari de l'Espai. Era el mite que havia esglaiat a en Freezer fins al punt de decidir eradicar el poble de la raça Saiyana perquè no perillés la seva supremacia. En Vegeta esperava ser aquell individu i havia temut que en Kakarot ho fos. Però no fou així. Aquell dia, esperava mesurar la seva força contra algú de la seva categoria...

En Vegeta acceptà seguir en Paragus malgrat les queixes d'en Son Goku:

—El torneig d'en Cèl·lula tindrà lloc aviat. No és un bon moment per marxar! —li digué.

—No ets el més indicat per donar-me lliçons —respongué en Vegeta sense ni tan sols mirar el seu rival—. Qui és el que es passa dies sencers sense entrenar-se? Ara em toca divertir-me sense haver de pensar en en Cèl·lula! I, aniquilant el Superguerrer Llegendari de l'Espai, et demostraré que sóc superior a tu!

Davant de la determinació d'en Vegeta, gairebé tot el grup es decidí a partir amb ell. En Paragus no va poder evitar que pugessin a la nau. En Vegeta va haver de resignar-se, ja que ell no havia pas demanat ajuda a ningú. No els necessitava per tal d'abatre el Superguerrer Llegendari de l'Espai! De totes maneres, en Son Goku podia teletransportar a tothom, trobar-lo i tornar per als Jocs d'en Cèl·lula. Així doncs, en Vegeta va deixar que els altres el seguissin. Fins i tot el Follet Tortuga i l'Oolong van seguir el grup. No s'amoïnaven pel que podia passar. El viatge no li feia bona espina al porquet, però estava envoltat d'amics forts i esperava que tot anés bé...

El viatge no durà gaire i arribaren sense problemes al nou Planeta Vegeta. El paissatge no tenia res d'extraordinari. Un palau fou construït sobre el cim d'un penya-segat. En veure'ls arribar, diverses desenes d'homes cridaren a l'uníson "Visca el Rei Vegeta!". En Paragus no dubtà de titllar-los de "poca-soltes" quan en Vegeta va preguntar qui eren aquells individus que semblaven orgullosos de servir-lo. Era evident que no eren sobrevivents Saiyans. El Príncep es preguntà com era possible que hagués reunit tants homes per a la seva causa. En Paragus li va presentar el seu fill, en Broly, com un guerrer al seu servei. Era un Guerrer de l'Espai, però, segons el que podia percebre en Vegeta, era dèbil.

En Vegeta va viatjar per diversos planetes juntament amb en Broly i en Paragus en la recerca del Guerrer Mil·lenari. Per la seva banda, en Son Gohan, en Yamcha, en Krilin i en Trunks visitaren els entorns del palau. Descobriren un paisatge devastat per la guerra, ciutat en ruïnes i un poble esclavitzat que s'havia hagut d'enfrontar al famós Guerrer Llegendari de l'Espai. A més a més, en Paragus havia de resoldre un problema imprevist: en Son Goku. La seva presència feia que en Broly es tornés inestable i incontrolable. Quan era un nadó, els plors d'en Son Goku, que jeia al seu costat, van trencar la seva ment fràgil. Aquell record era com un precursor de la seva bogeria. La simple presència d'en Goku feia que en Broly es desboqués per complet.

Fins aquell moment, en Paragus havia dominat el seu fill gràcies a un control remot situat al seu canell, el qual, gràcies a una corona que en Broly duia al seu cap, l'havia permès de manipular el seu fill reduint la seva força al seu desig. Necessitava aquell aparell per protegir-se de la follia d'en Broly. Feia molt de temps, va veure el potencial d'aquella creació. Amb aquell equipament, en Paragus s'havia convertit en l'amo indiscutible de tot l'univers. Però necessitava el seu fill, el guerrer més poderós que havia vist en la seva vida. Des de ben petit havia estat dotat d'una força sobrenatural i d'una set de destrucció que el va fer embogir. Va estar a punt de matar el seu pare diverses vegades. Fins i tot, en Paragus va perdre el seu ull esquerre per culpa d'un accident...

El retrobament entre en Broly i en Son Goku estava a punt de canviar els esdeveniments. Aquells dos éssers, nascuts el mateix dia, estaven relacionats entre si. Això despertà els instints de Guerrer Llegendari de l'Espai d'en Broly, malgrat que l'equipament havia de frenar-lo...

Si en Broly es despertava per complet, tots els esforços del seu pare se n'anirien a la porra! Tan sols quedava una mica més de temps... un cometa, que s'apropava, acabaria convertit en pols el planeta en què es trobaven. En Paragus volia aprofitar-ho per liquidar el Príncep Vegeta i venjar-se del seu pare, l'antic Rei Vegeta.

Anteriorment, havia tractar de matar-lo a ell i a en Broly. Afortunadament, quan tan sols era un nounat, en Broly va alliberar el poder latent que dormia al seu interior per protegir-se a si mateix i al seu pare. Així doncs, l'hora de la venjança per fi havia arribat!

Malgrat la bona hospitalitat d'en Paragus i dels seus súbdits en el castell, en Cor Petit restà desconfiat, contràriament als Terrícoles que aprofitaren per engolir el tiberi que els havien servit. El Namekià no va treure ni un ull de sobre d'en Paragus i del seu fill.

Durant la primera nit al planeta, en Broly es creuà amb en Son Goku, el qual parlava amb en Cor Petit. Llavors, en Broly no estava acompanyat del seu pare. En Cor Petit va adonar-se que l'expressió d'en Broly va canviar quan els ulls dels dos Guerrers de l'Espai es van creuar. Era com si s'estigués reprimint. Era una pulsió? Fos el que fos, va atacar en Son Goku. Aquest, va comprendre, durant aquellcurt enfrontament, que el Guerrer Llegendari de l'Espai del qual en Paragus parlava era, ni més ni menys, que el seu propi fill, i la seva força era impressionant. En Cor Petit també ho va entendre tot observant el duel que va finalitzar amb la intervenció d'en Paragus.

L'endemà, unes hores abans que el cometa s'estavellés contra el planeta, en Goku i en Cor Petit informaren a en Vegeta i als altres sobre allò que havia succeït. El Príncep dels Saiyans no va dir ni ase ni bèstia. Per què li deu interessar tant en Kakarot, a en Broly?, pensà.

Començant a descobrir l'entrellat, en Son Gohan va decidir explicar tot allò que havia vist en el planeta i que tot allò no era res més que decorat i esclavitud. En Vegeta cridà en Paragus perquè li donés una explicació. En veure que l'engany havia sigut descobert, confessà tota la veritat.

No volia que la Terra es convertís en un camp de batalla ja que volia construir-hi la base del seu imperi. La Terra, la joia de la galàxia, era un planeta singular situat a anys llum del nou Planeta Vegeta. Atraient a tothom, en un planeta que estava condemnat a desaparèixer, conservaria el seu nou imperi eliminant els únics capaços d'enfrontar-se amb en Broly i, al mateix temps, es venjaria del Rei Vegeta.

Es va confirmar el potencial d'en Broly, el qual semblava perdre el control de si mateix. No podia quedar-se palplantat davant d'en Son Goku sense que el cor no li bategués amb potència. La sang fluïa ràpidament pel seu cos bullint amb una ràbia desenfrenada. Murmurà unes paraules inintel·ligibles mentre s'apropava a en Son Goku. Mentre més s'aproximava, menys efecte tenia el limitador de poder d'en Paragus. En Broly cridà el nom d'en Son Goku, "Kakarot!", cada vegada amb més força. De sobte, una aura viva l'envoltà sota els ulls atònits del seu pare que s'esforçava al màxim per aturar la seva ascensió de poder. En Vegeta fou el primer a atacar amb una puntada de peu ineficaç i, a continuació, amb una bola de foc. En Broly restava impassible i s'enfurismava més i més a mesura que s'aproximava a en Goku. Els seus cabells s'eriçaren per sobre del seu cap i adoptaren un color violeta fosc. Encara que la transformació fos diferent respecte la que coneixien els Terrícoles, semblava que s'havia transformat en Superguerrer. Malgrat la interdicció del seu pare, en Broly es va deixar aclaparar per la seva força, destruint, finalment, el limitador del seu cap. Aleshores ja, com no era un titella controlat pel seu pare, en Broly es transformà, esdevenint el Superguerrer Llegendari de l'Espai.

Davant d'un poder destructiu com aquell, en Vegeta va comprendre que tot estava perdut i que estava com un llum per haver pensat que seria capaç de posar punt i final a la llegenda...