DB Multiverse

Capítol 29

Traduït per Bardock

—El pròxim combat el disputaran en Caracoru de l'univers 10 i en Tapion de l'univers 3! —cridà el presentador a través dels seus micròfons—. Però és un abandonament i en Tapion és el guanyador! Us recordo que tot l'univers 10 ha marxat i això ha provocat un gran nombre d'abandonaments, però els combats ja estaven programats per endavant a la taula d'enfrontaments.

Tan bon punt va acabar la seva explicació, va constatar que s'havien retirat més Namekians que no pas Saiyans.

L'espai 3 havia restat buit des de l'arribada d'en Goku i els seus amics, i, fins i tot, després del començament del torneig. En Tapion era el primer guerrer d'aquell univers cridat a lluitar. Quan va sentir el seu nom, va sortir tranquil·lament de l'interior del seu espai. Fou seguit d’algú més menut i que semblava levitar. Però es va quedar tot just a la porta per on en Tapion havia sortit. De fet, en aquella ombra, no se'l reconeixia.

En Tapion va decidir quedar-se a fora. Ja no tenia la necessitat d'amagar-se. Era un guerrer de talla mitjana. El seu cabell era de color taronja i arrufat com un eriçó per sobre de les seves orelles grans i punxegudes. Vestia roba força clàssica i duia una espasa molt bella lligada a la seva esquena. Era un espadatxí, igual que en Trunks de l'univers 12 i en Dabra de l'univers 11.

En Tapion somrigué. Evidentment, se n'alegrava de no haver de lluitar. Dempeus al ben mig del seu espai, digué per a si mateix:

—Em sembla perfecte. Només he d'esperar a la segona ronda. El meu adversari serà el guanyador del proper combat. Vejam qui guanya...

—El proper combat —continuà el presentador—, el disputaran en Sauza de l'univers 8 i en Krilin de l'univers 9!

En Goku es va sorprendre gratament en sentir aquell anunci:

—Què? En Krilin? No l'havia vist!

Estava molt entusiasmat. Encara que fos d’un altre univers, era genial veure el seu vell amic participar en el torneig! No volia perdre's cap detall del combat i després aniria a xerrar amb ell.

Als universos 8 i 9, els dos participants s'estaven preparant. En Sauza, la mà dreta d'en Cooler, va somriure; estava preparat per lluitar i guanyar en honor al seu senyor. Així, estaria molt orgullós d'ell. Però, abans, va efectuar una petita dansa amb els seus dos companys, els quals no participaven en el torneig, al contrari de les Forces Especials d'en Ginew. El ball no tenia gens de sentit i, fins i tot, era vergonyós. Però tant li feia! En Sauza sempre l'havia fet i, almenys, no era mort!

Quan van acabar, miraren burlescament i amb menyspreu als seus rivals de les tropes d'en Ginew. De l'espai del costat, el número 9, en sortiren tres persones.

El primer d'ells era un paio gros, corpulent i pelat. Vestia una túnica de combat i una capa que li cobria les espatlles i l’esquena. Semblava força ben conservat. Tenia alguna arruga visible al seu rostre a causa de l'inevitable pas dels anys. Es deia Tenshinhan.

Hi havia un individu de gairebé la seva estatura darrere d'ell. Vestia un uniforme taronja que molts dels participants del torneig coneixien: era de l'escola del Follet Tortuga! Era un participant molt ben plantat. Semblava fort, encara que la seva musculatura era una mica menys voluminosa que la del seu amic calb. Contràriament a en Tenshinhan, aquell lluitador tenia una melena llarga i fosca a l'alçada de la seva esquena. Semblava molt jove i aparentava uns vint anys. Era en Yamcha.

Quan els dos homes grossos s'aturaren per observar tot allò que els envoltava, en Yamcha mirà cap a la porta del seu espai, just darrere d’ell. Un home baixet sortia d'esquenes! Duia una gran closca de tortuga a la seva esquena i era calb. Com que caminava reculant, semblava que no hi guipava gaire. Va caminar uns metres fent uns moviments força infantils i estrafolaris, igual que la petita dansa realitzada en aquell precís moment a l'univers 8. Quan ja era al costat del lluitador de l'uniforme taronja, es va girar i va somriure.

Era pelat i tenia sis puntets de color al seu front entre les seves dues celles blanques. Duia barba i bigoti de color blanc i gris. Els seus ulls reflectien una vida ben plena d'aventures! Semblava la fusió d'en Krilin i el Follet Tortuga! Però no era així. En Krilin havia adoptat l'estil del seu antic mestre.

—Bé, em toca —digué picant l'ullet com si tothom el mirés de ben a prop.

Ja era l'hora. En Sauza s'avançà a en Krilin i s'envolà cap al ring. El tap de bassa pelat saltà immediatament per tal de no ser desqualificat.

Quan el cap de les tropes d'en Sauza va aterrar amb tranquil·litat, va sentir un soroll estrany darrere seu. Es va girar i va veure que el vell estava assegut a terra perquè havia caigut de cul! Es va aixecar lentament, va deixar caure el bastó que sostenia amb la seva mà dreta i va murmurar:

—La meva closca pesa un munt en aquest ring... crec que una mica més que al planeta d'en Kaito...

—Un vell de merda —sospirà en Sauza—. No durarà gaire!

Quan en Krilin es va aixecar, es va girar cap al seu adversari, el qual l'havia insultat. Va arrufar una cella perquè se l'havia trobat al seu univers, però ja feia molt de temps.

—Crec que un dels meus amics et va liquidar quan jo era molt jove —va dir-li a en Sauza, insinuant que la seva joventut havia quedat molt enrere—. I tu no has envellit res des de llavors. És molt injust!

—Mort? Jo? No em facis riure. Aquesta vegada seré jo qui et liquidi.

—Hm. Tenir confiança en un mateix és un valor afegit, però no hauries de vendre la pell de l’ós abans de caçar-lo, amic.

En Sauza va perdre el seu somriure i s'abalançà cap aquell "vell decrèpit". Dotat d'una força i d'una velocitat que el situaven entre les deu primeres posicions del seu univers, o, fins i tot, entre les cinc primeres, es pensava que un vell no el podria esquivar. Però en Krilin va eludir-lo. Va saltar per sobre del seu adversari tot esforçant-se per evitar el seu cop de puny, malgrat que la seva closca pesava una tona. Amb una gravetat multiplicada per deu, ell pesava encara deu vegades més!

En Sauza fou capaç de seguir els moviments d'en Kriln sense dificultats:

—Tsss, darrere! —digué tot burlant-se de la lentitud del vell decrèpit malgrat haver esquivat el seu primer atac.

Volant pels aires, i preparant un cop amb el dors de la seva mà, va assestar un cop amb totes les seves forces, però en Krilin, que s'havia girat, va utilitzar la seva closca com si fos un escut. Normalment, qualsevol objecte es trencaria amb un impacte com aquell. Però no era el cas.

La closca havia resistit el cop, i en Sauza tenia la sensació que la seva mà li bullia. Es va estremir de dolor mentre cridava. Una llàgrima queia del seu ull. Era un mal humiliant.

En Krilin va aixecar un dit, com si fos un professor donant un consell molt útil. Tancant els ulls, digué:

—Ja ho veus, amic. No hauries de colpejar el katxin perquè et pots fer molt de mal.

Alguns participants de diversos universos es van sorprendre. Sabien què era el katxin, el metall més dur de l'univers. L'armadura d'en Cold en tenia en petites quantitats. Però no eren capaços de forjar-lo ni com a arma ni com a armadura.

A l'univers 16, en Vegeku i en Gohan coneixien prou bé aquell metall, així com en Gohan de l'univers 18 i el seu pare. A ambdós universos, en Son Goku va llançar-li a en Gohan un enorme bloc de katxin perquè s'entrenés amb la llegendària Espasa Z a fi de combatre en Bu. L'espasa va quedar reduïda en dues parts quan va impactar contra el bloc de katxin, sorprenent a tots els presents en aquell moment, i entrant en pànic, ja que havien trencat l'única arma capaç de vèncer en Bu.

A l'univers 19, els nano-guerrers coneixien perfectament aquell metall, i, fins i tot, el sabien manipular i produir. Les armadures de l'elit eren fabricades amb katxin natural o sintètic i, parcialment, amb altres elements.

Fos katxin o no, en Sauza estava disposat a fer-li empassar les seves paraules a aquell tap de bassa pelat. Només havia estat un cop de sort! Va llançar-se contra ell, tot cridant:

—Maleït vell senil! Et donaré una bona lliçó!

Instintivament, en Sauza va aturar-se per evitar un atac d’en Krilin, que havia saltat notablement, amb les seves cames estirades i preparades per colpejar el rostre d'en Sauza sense dificultats ni moviments innecessaris. Però en Sauza va aturar-se a temps i va manegar-s'ho per esquivar-lo gràcies als seus reflexos increïbles. Va tirar-se enrere, pensant que el seu adversari passaria de llarg.

Però va ser en va; en Krilin es va situar a pocs centímetres d'ell. Restant un breu instant en aquella posició, com si estigués surant pels aires, va girar de cop a tota velocitat. Va trobar-se en una posició ideal per assestar un cop de taló a la galta esquerra d'en Sauza.

Va ser un cop fort, però en Sauza va mantenir la seva posició. Tan sols va recular una passa a causa de la trompada, mentre que en Krilin aterrava amb les seves cames d'una forma molt elegant i amb molta més flexibilitat que qualsevol home de la seva edat.

Desgraciat, pensà en Sauza amb la seva galta bullint, vermella i rascada. És molt àgil i ràpid! Però..., seguia pensant, adonant-se que encara no havien lluitat cos a cos. És un tap de bassa, haig de treure-li profit a la situació.

Com si hagués llegit el pensament del seu adversari, en Krilin va atacar; va estendre el seu braç i el seu puny en direcció al ventre d'en Sauza. El seu moviment fou molt lent respecte les seves possibilitats. Això li va permetre a en Sauza recular una passa i aprofitar la manca d'alçada del nap-buf.

Ràpidament, en Krilin va deixar anar el seu bastó i, amb la seva mà lliure, va agafar la corda que feia servir per lligar-se la seva closca. Alliberant la seva espatlla dreta i, amb un moviment ampli, va utilitzar la closca com a arma per compensar la seva manca d'abast. En Sauza no va ser a temps de preparar-se i es va quedar sense alè quan va rebre el cop de ple. Fins i tot la seva armadura, coneguda per la seva resistència i flexibilitat, no va ser capaç de protegir-lo. Els seus ulls es van obrir a causa del dolor que patia.

En Krilin seguia sostenint la seva closca amb el seu braç dret. Va donar-li l'esquena tranquil·lament al seu enemic, el qual estava uns metres allunyat, donant-li temps per recuperar-se. En Krilin va girar el cap:

—Potser sóc vell... però tu sempre seràs un imbècil!

En Sauza no podia controlar-se. Ja n'estava tip de ser humiliat:

—Calla! —cridà.

Va estrènyer els seus punys i va alliberar el seu poder al màxim. Una aura blanca i violeta l'envoltà. Evidentment, la seva mirada havia esdevingut més seriosa, i volia atacar sense permetre ni una sola obertura.

Va disparar diverses boles d'energia vers el tap de bassa pelat, que les va esquivar amb un simple salt. En Sauza continuà l'assalt, però en Krilin les esquivava totes en última instància. No obstant això, en Krilin no va poder esquivar una bola quan el seu adversari va augmentar el nombre de trets que disparava. Va col·locar la seva closca per davant fent-la servir d'escut. L'atac no va esclatar, però en Krilin i la seva closca foren projectats per la bola d'energia fins que va desviar-la.

Quan en Krilin es va col·locar la closca de katxin a la seva esquena, va girar-se cap a en Sauza, que restava al terreny de combat envoltat de la seva aura i preparant un nou atac. Es disposava a disparar un gran raig de llum. Abans no el toqués, el tap de bassa pelat va desaparèixer, reapareixent al lloc on hi havia el seu bastó. El va recollir de seguida i va córrer ràpidament vers en Sauza, que girava el cap sorprès de la velocitat del seu rival. En Krilin va atacar amb el seu bastó. Primer va etzibar-li un cop al cap, després al puny per tal d'evitar un cop d'en Sauza i, seguidament, al genoll i al taló. En Sauza va perdre l'equilibri i en Krilin va continuar el seu atac frenètic de cops terriblement ben etzibats. Va tirar a terra el seu adversari i va allunyar-se tot fent diversos salts enrere.

En Sauza es va aixecar més enutjat que mai:

—Ets molt ràpid. És l'hora de provar la teva resistència, vella tortuga! —cridà, fent aparèixer, del seu braç dret, una aura violeta dotada d'una textura tallant i espetarregant—. Aquesta tècnica talla el metall!

—Vols ratllar la meva bonica closca? —digué en Krilin aixecant una cella. Que no hi toques? —acabà dient, deixant anar el seu bastó.

Després de separar les seves cames, va flexionar-les lleugerament, i va estendre el seu braç dret cap al cel amb el palmell de la seva mà obert i els dits separats. Va concentrar la seva energia i va fer aparèixer un disc afilat que girava a tota velocitat sobre la seva mà. En Krilin va cridar el nom de la tècnica:

—Kienzan!

En Sauza es va precipitar sobre el seu adversari, armat amb el seu braç dret reforçat per l'aura violeta. En Krilin va fer una passa endavant per impulsar-se i llançar el disc vers el seu enemic. L'atac girava veloçment i va topar amb la tècnica d'en Sauza, que semblava poder retenir el disc d'en Krilin. Però, uns segons després, es sentiren brunzits i cruixits intensos, al mateix temps que el públic contenia la respiració.

L'espasa d'energia va ser tallada pel disc.

El Kienzan va decapitar els dits d'en Sauza i tot el seu tors de forma diagonal, abans de seguir el seu trajecte vers les grades i, seguidament, cap al cel estrellat, adquirint una forma parabòlica estranya, esvaint-se i desapareixent tot sol. En Sauza va caure desplomat a terra.

—Sembla mentida... Monstre... inferior!... —va balbucejà abans de morir mentre en Krilin agafava el seu bastó.

—Aquest és el final que et mereixes —digué el vell pelat abans de dirigir-se al seu espai.

—Victòria d'en Krilin de l'univers 9! Torneu als vostres espais... —digué el presentador a través del seu micròfon.

A la sala de control de l'estadi, un Varga va començar a parlar amb un dels seus col·legues de feina:

—Que n'és de ruc, aquest presentador, oi? Un dels lluitadors és mort. No pot tornar al seu espai...

—Crec que li falta un bull. És el típic treballador explotat i incompetent...

—Com nosaltres... oi?

El Varga esclatà a riure. L'altre s'hi va unir de seguida, fins que va aparèixer per sorpresa el cap d’ambdós Vargues i els va reemplaçar per uns altres...