DB Multiverse

Capítol 124

Traduït per Bardock

Els dos contrincants es van situar al centre de l'estadi davant per davant i sense esbossar ni el més mínim moviment. De seguida, els companys d'en Vegeta de l'univers 18 van parar esment en la postura del seu lluitador. Ell, sempre amb els braços encreuats i amb aire arrogant, mantenia els seus braços musculats al llarg del cos amb els punys tancats. Examinava sense pestanyejar el seu adversari, el qual li va tornar la mirada de la mateixa manera amb una espurna de follia en els seus ulls. El darrer duia l'armadura del seu germà Raditz per tal de no donar una imatge encara més estúpida i retrògrada del seu grup, el qual, casualment, s'havia reduït a aquest darrer representant i no era precisament el més intel·ligent. Contra en Vegeta no seria gaire útil en termes de resistència, però almenys conservaria una mica de dignitat segons els termes del seu líder. En Kakarot, tot observant el seu adversari, va grunyir amb desdeny i plaer.

«Per fi!—va dir-se—. Feia una eternitat que volia demolir aquest crani. En Vegeta va desfer-se del meu fantasma ahir, però ara l'esclafaré i estarem en pau! Amb l'idea que he tingut no puc perdre, sóc el més fort!»

—Prepara't, Príncep! —s'exclamà remarcant el darrer mot amb ironia—. Serà un plaer fer-te a miques, Vegeta!!

En Vegeta de l'univers 18 conservà un aire neutre, mentre que el seu doble de l'univers 13 tremolava de frustració. Com podia, aquell imbècil, creure's que tenia una remota possibilitat contra un Superguerrer de segon nivell i, a sobre, sentir-se superior a algú com ell? Des del dia anterior, era bastant més fort i en Kakarot no podia haver esdevingut tan confiat i adquirir una força capaç de rivalitzar amb el seu nivell. Encreuant els braços, va girar la seva mirada vers el seu semblant, interessat per les seves tècniques i el seu estil de lluita. Potser aprendria coses útils. A l'espai annex, en Trunks i l'A-16 també romanien atents. El fill d'en Vegeta digué al seu amic:

—Aquest Goku és malèfic, m'imagino que seria un plaer per a tu assassinar-lo, oi? No crec que ningú t'ho tirés en cara si ho fessis.

—Efectivament —va respondre l'androide—, no obstant, hi ha quelcom que em crida l'atenció... Sembla que alguna cosa alarma els meus circuits quan miro aquest Son Goku, quelcom misteriós.

En Trunks es va sorprendre a causa d'aquella afirmació i va esguardar els lluitadors amb un aire inquiet. L'A-16 mai no es posava nerviós sense raó i si el que deia era veritat, aquell Kakarot seria un os dur de rossegar. Mentrestant, l'antic príncep mirava sense dir ni ase ni bèstia el seu adversari que el provocava, i va acabar etzibant-li amb un to de menyspreu:

—Jo també hauria de sentir el mateix, afirmar que seria un plaer esclafar el teu cap amb el meu peu com si fossis un escarabat, però no és el meu cas... Tan sols ets una ombra, una paròdia, una còpia barata sense poder ni ànima. Enllestiré aquest combat en un tres i no res i no perdré prestigi. Espavila a atacar-me i així acabarem abans, ridícul guerrer sense cervell.

En Kakarot va quedar-se de pasta de moniato, igual que els altres Saiyans. Aquell Vegeta, en lloc de cedir a la còlera, havia tornat la provocació al seu adversari i, a sobre, amb molta més virulència en els seus comentaris! En Son Goku mirava el seu amic i rival, impacient de veure com s'ho manegava encara que veure's estomacat li causava una impressió estranya... Quant a la Pan, era feliç de veure com el rebrot dels seus malsons rebria xarop d'estopa, sota la mirada benèvola del seu pare i d'en Cor Petit. Per altra banda, a l'univers 13, en Vegeta també estava dividit. El to fatxenda del seu alterego li produïa una certa satisfacció, però no aconseguia entendre la relació que mantenia amb el seu propi Kakarot a l'univers 18. Semblava voler batre'l fos com fos, per tant eren rivals... però també amics... Era això el secret de la força del seu doble? Viure al costat de la seva nèmesi, tenir-hi un vincle especial, trobar la felicitat a la Terra... Protegir els éssers estimats? Ell sempre havia conviscut amb el poder menyspreant els altres i conquerint tot l'univers. Tot allò li semblava una pantomima, però havia de reconèixer que aquella broma havia aconseguit atorgar-li una increïble versió de si mateix. Volia veure amb els seus ulls el resultat d'una metamorfosi com aquella. Si aquell gamarús d'en Kakarot deia la veritat i posseïa un nou atribut, seria més perillós i empenyeria a en Vegeta de l'univers 18 a sortir del seu atrinxerament i revelar el seu autèntic poder.

Això no obstant, el germà boig d'en Raditz estrenyia els punys i no semblava pas contrariat. Ans al contrari, un rictus de menyspreu es pintà al seu visatge, cosa que va sorprendre en Vegeta, qui tenia en compte la seva beneiteria per propinar-li una contra devastadora en ple cap. El Guerrer de l'Espai de categoria inferior va esclafir amb un riure tan eixordador i estrident que fins i tot els Namekians van haver de tapar-se les orelles temporalment. En Vegeta va remugar:

—De què rius, tros d'ase?

—Kru, kru, kru... —va xiuxiuejar en Kakarot—. Una ombra, dius? L'ombra del meu doble que ens observa des d'allà baix? Però sóc una ombra que et supera! Tinc un as a la màniga, res no se'm pot resistir, i, gràcies a això, esmicolaré els teus ossos amb plaer! Mira, Vegeta, prepara't per patir!

De sobte, es va concentrar desplegant un gran poder. En Vegeta, nul·lament impressionat, es preparà per a qualsevol eventualitat, llest per contrarestar tota mena d'atac furtiu. Però el seu adversari no va fer cap moviment i es continuava concentrant tot somrient de forma sàdica. Aleshores, una cua brollà de la seva armadura a través de la seva esquena travessant la matèria de la seva protecció com si fos una fina fulla de paper. Una cua de mico, senyal inconfusible de la raça dels Saiyans, fuetejava l'aire rere en Kakarot amb un so sec. A l'univers 13, un silenci profund contrastava amb l'efervescència que s'havia emparat dels espectadors esbalaïts d'aquell esdeveniment. En Nappa, bocabadat, va tartamudejar:

—Com... Què?! Però...

En Raditz va empassar saliva amb dificultats, llançant una mirada a un Vegeta que semblava que també s'havia quedat mut. L'atribut del seu germà era transformar-se en Oozaru per provar de superar en Vegeta, però era difícil contenir-se i controlar-se sota aquella forma. Ben mirat, la forma d'Oozaru seria capaç de superar el poder d'un Superguerrer de l'Espai de segon nivell, considerant que en Vegeta de l'espai 18 podria, probablement, anar més enllà? Va aventurar-se a preguntar:

—En Kakarot també té microllums als seus ulls, per tant podrà transformar-se. Però no podrà superar un Superguerrer, oi que no vaig errat?

—És impossible —el va tallar en Vegeta de l'univers 13—. Tot i que augmenti per deu la seva força, no podrà ser més fort que jo o que el meu doble. Ja està llest, a menys que sigui capaç de transformar-se en Superoozaru.

Al terreny de combat, en Vegeta de l'univers 18 no s'havia immutat i mostrava indiferència envers l'as del seu adversari. Mentre en Kakarot escrutava la reacció de l'antic príncep, el darrer s'acontentà de deixar anar:

—Lamentable... M'has decebut. T'ho diré sense embuts: convertint-te en un mico de centenars de tones no aconseguiràs esclafar-me, fins i tot només necessitaré el primer nivell per fer-te veure la padrina.

—No passis ànsia —va replicar l'altre Guerrer de l'Espai—, ara veuràs. Et sorprendré i no tindràs temps de sospirar uf! que ja t'hauré fet a miques!

Amb aquestes paraules va encendre les seves llums en miniatura. Uns calfreds van recórrer el seu cos: eren les mateixes sensacions que tenia a la Terra abans de reduir a pols poblacions senceres, procurant-li un plaer indescriptible. Aquest sentiment li mancava sobretot des que aquell humà va tallar la seva cua amb un llançament perfecte amb la seva gran destral. Després li havia tornat a créixer, però la va tornar a perdre... I des que s'havia transformat en Superguerrer per primera vegada no li havia tornat a créixer. Així, faria servir tota la seva follia destructiva contra l'ésser que més odiava, aquell Vegeta arrogant que el turmentava de mala gana i es fumia d'ell malgrat ser un Superguerrer de l’Espai.

Aquests pensaments s'emparaven d'ell a mida que els seus músculs creixien visiblement i l'armadura d'en Raditz també s'expandia gràcies a la seva elasticitat. La seva boca s'eixamplà mentre els pèls de mico recobrien el seu cos gegantesc. Unes venes li aparegueren al rostre i a les mans. De moment, res no el diferenciava dels altres Oozarus vistos al llarg del torneig. Fins i tot el seu poder no inquietava els participants que observaven atentament l'escena. A l'univers 8, una frustració s'apropià dels Dimonis del Fred com cada vegada que veien un Guerrer de l'Espai donant espectacle. Amb tot, en Kakarot encara no havia acabat. Tot emetent un enorme crit, una aura daurada començà a manifestar-se al seu voltant amb espurnes de llampecs crepitant en aquelles ràfegues d'energia daurades que s'escapaven arreu del cos de l'Oozaru. Sota els ulls exorbitants dels seus camarades i de la majoria de les persones presents, en Kakarot es transformà en Superguerrer Oozaru amb un poder que evolucionava de forma tan exponencial que fins i tot l'asteroide sobre el qual s'havia construït l'estadi començà a tremolar. El sòl s'esquerdà sota els peus i l'energia del mico gegantesc projectava un vent potent pertot arreu que obligà els espectadors a cobrir-se els ulls, enlluernats per la llum produïda per l'aura brillant del Superguerrer.

A l'espai 13, en Vegeta, en Nappa i en Raditz restaven completament estupefactes, incapaços de moure's o d’articular ni una sola paraula. La predicció que en Vegeta havia fet uns instants abans, acabava de fer-se realitat i l'emperador va començar a suar, intranquil. En efecte, aquell imbècil d'en Kakarot era realment una amenaça per al seu regne. Havia ignorat on estaven situats els límits del seu subordinat, i temia que fins i tot el seu nou poder no fos suficient per fer-li front. Encara atordit mentalment, va pregar en secret per tal que el seu doble revelés també les seves pròpies reserves.

En Vegeta de l'univers 18 no havia intentat bellugar-se, però no pas pels mateixos motius. En lloc de ser terroritzat o inquietar-se, estava força feliç encara que no ho demostrés. Per fi tindria un bon enfrontament! En Trunks de l'univers 12 no havia provocat aquella fricció d'adversitat que tant desitjava i aquesta mateix sensació recorria de nou el seu cos, el qual va tremolar d'excitació. Tractant de mantenir una mirada impassible, va dir en veu alta a en Kakarot tot convertint-se en Superguerrer de segon nivell:

—Serà un bon desafiament, després de tot. Vinga.

En un esclat de ràbia i d'odi, l'Oozaru daurat va colpejar violentament amb una força fenomenal el minúscul Guerrer de l'Espai amb aura elèctrica. En Vegeta va aturar el cop només amb el seu braç dret i el palmell obert, fent ressonar la trompada estremidora dels seus músculs arreu de l'estadi. L'ona de xoc va fer volar trossos de terra pertot al seu voltant, mentre els dos Gohan dels universos 16 i 18 s'exclamaren:

—És increïble! El poder d'en Kakarot va més enllà del que ens podíem imaginar! Es mou extremadament ràpid i amb una efectivitat formidable!

—Aquesta és la prova d'un llarg entrenament per convertir-se en un Guerrer de l'Espai de gran envergadura —va afegir en Cor Petit—. Podem apreciar que en aquesta forma sap lluitar conservant els seus instints guerrers i primitius.

—Em pregunto què passaria si jo tingués cua —els va interrompre en Vegeku amb un aire trapella al rostre—. Ho podríem haver comprovat amb la Bra quan va néixer. Llàstima que la Bulma va insistir a tallar-la!

Els seus companys van mirar cap a una altra banda; preferien no pensar en el desastre que hauria provocat allò, cosa que va delectar l'entitat fusionada. A l'univers 18, la sorpresa també era present, però en Son Goku restava silenciós observant el seu rival. És clar que l'atribut del seu homòleg l'havia sorprès, però li costava de creure que confiés realment en allò per vèncer en Vegeta. Al cap i a la fi, considerava que era un dels guerrers més extraordinaris amb qui havia lluitat i tractat mai i sabia de què era capaç. El Bu petit no podia comparar-se a l'antic Príncep dels Guerrers de l'Espai, i era desencertat imaginar-se que aquell enorme Oozaru amb pelatge daurat fos capaç de rivalitzar en termes de destresa i poder amb el Majin original. Contemplant en Vegeta, va veure que aquest romania estàtic i el cop amb prou feines l'havia fet recular un centímetre. Per contra, el seu braç tremolava i unes petites esgarrinxades evidenciaven la seva sang reial al seu braç. Sobre el seu visatge crispat es dibuixava un somriure de satisfacció. El simi gegant, irritat, desplegà la seva aura vasta i augmentà el seu poder per pressionar encara més sobre la seva nèmesi, qui també intensificà la seva energia per resistir el puny de la bèstia immensa sense ser empès. Tot d'un plegat, va emetre una descàrrega d'energia que va propulsar el braç d'en Kakarot cap amunt fent-li perdre l'equilibri. Un segon després, mentre el Guerrer de l'Espai transformat s'adonava del cop que acabava de rebre, en Vegeta ja s'havia desplaçat en un obrir i tancar d'ulls al costat del seu rostre murmurant-li amb un to burlesc:

—Ai, sí... Uf.

Va enllaçar immediatament un cop fenomenal amb el revers del puny clavant-lo a la galta de l'Oozaru i projectant-lo a terra mitjançant un soroll sord. Un tremolor feroç sacsejà l'estadi mentre en Vegeta s'abalançava sobre el cos gegant del seu adversari, enfonsant amb força el seu genoll a la seva esquena i gratificant-lo amb un dolor agut en l'omòplat. Va continuar amb un encadenament de cops ràpids i plens d'una gran força en l'armadura elàstica del mico tot aprofitant la seva absència momentània de defensa. El seu homòleg de l'univers 13 observava l'escena de forma taciturna. En Vegeta de l'univers 18 feia gala d'un increïble domini del combat i d'un poder aclaparador. Si més no, era equivalent al seu quan s'havia enfrontat a en Raichi a la ronda anterior abans de passar al nivell superior. El que més el sorprenia era que hagués decidit lluitar amb aquesta forma, ja que era impossible que el segon nivell fos el seu límit. Ell no va ser l'únic a adonar-se.

—D'això... —va fer en Nappa, sorprès—. Que no pot assolir el tercer nivell, aquest Vegeta? Podria desempallegar-se sense cap problema si es transformés. Per què no ho fa? Potser és un gallina i és incapaç de ser més fort!

—Deixa de dir disbarats tan grossos com tu—va replicar, molest, en Raditz—. El seu Kakarot i la fusió dels seus marrecs arriben al tercer nivell i són increïblement poderosos! Més que el nostre Vegeta quan va transformar-s'hi. El seu ha de ser més fort que ells per naturalesa, ja que és en Vegeta! Deu voler divertir-se, demostrar que és capaç de vèncer el meu germà sense lluitar a fons.

En Vegeta de l'univers 13 estava d'acord amb la darrera afirmació, però tot i així romania escèptic. Quan havia descobert el nou nivell s'havia adonat del drenatge d'energia devastador que comportava la transformació. L'inconvenient era massa conseqüent perquè fos realment eficaç. L'energia desplegada per en Vegeku a la primera ronda era tal que l'emanació de poder només havia durat uns segons. Reflexionant-hi, devia existir un mitjà de contrarestar aquesta dificultat... Com per exemple transformar-se instantània i temporalment, o tractar de regular-la per durar més estona. Tanmateix, percebia dins seu que el seu doble en duia alguna de cap i l'havia trobada gràcies a la seva relació amb el seu Kakarot. Això el deixà encara més incrèdul.

A l'univers 12, en Trunks també restava pensarós:

«Realment, el pare s'ha tornat increïblement fort. És sorprenent que estigui mantenint a ratlla aquest monstre fent servir únicament aquest nivell. Lluita tan sols una mica per sobre respecte a quan va lluitar contra mi! Però en Goku i en Vegeta de l'univers 13 arriben a un nivell superior i, pensant-ho bé, el pare va adaptar-se al meu nivell durant el nostre combat i es va contenir bastant. Fins on arriba el seu poder? Mostra-m'ho, pare!»

A la superfície de combat, l'antic príncep martellejava la massa gegantesca amb una pluja de cops abans de finalitzar amb una gran puntada de peu que la va fer rodolar sobre el sòl de l'estadi. Això va terroritzar els participants i els espectadors de l'altre costat, els quals creien que la criatura s'estimbaria a sobre d'ells. Però l'escut va poder contenir en Kakarot, qui es va trobar esclafat contra ell abans de desplomar-se bruscament contra el sòl bocaterrosa. En Vegeta va aterrar al sòl, esperant constatar la magnitud dels danys que havia afligit. La Pan saltava de joia al seu espai, exclamant:

—Ho ha aconseguit, ha guanyat! Ets sensacional, Vegeta!

—Encara no —va murmurar en Son Goku, amb un aire fosc.

—Què?

Es va sentir un soroll d'incorporació que va sorprendre la noieta, la qual tornà a dirigir la seva mirada al ring. L'Oozaru s'havia redreçat sobre les seves potes sense cap esgarrinxada aparent. La seva armadura, malmesa a causa dels cops del pare d'en Trunks, reprenia de mica en mica la seva forma natural mentre en Kakarot examinava el seu adversari amb un aire cruel i sardònic, igual que en Vegeta, qui somreia de satisfacció malgrat una gota de suor que lliscava pel seu front.

—Ara sí que xalarem! —va dir.