DB Multiverse

Capítol 39

Traduït per Bardock

En Broly acabava de matar el seu pare a sang freda i sense remordiments. La follia destructiva que l'empenyia no l'havia encegat del tot. Després de detectar en la llunyania en Kakarot i els insectes que tenia com a amics, es va girar lleugerament cap a la dreta. Davant d'ell, a centenars de metres de distància a sobre d'un penya-segat, destacava l'única nau espacial capaç de transportar a tothom. I darrere d'ell es trobava el castell d'en Paragus. Dues coses que havia de destruir abans d'eliminar els cucs de terra. En Broly esclafí a riure tot destruint l'àrea que conduïa a l'única sortida juntament amb els malaurats soldats d'en Paragus.

Aprofitant aquells minuts de respir, en Yamcha, en Krilin i el Follet Tortuga -que duia l'Oolong en braços- es van unir als seus amics. Hi regnava una gran inquietud. Els Guerrers de l'Espai i el Namekià semblaven abatuts i sense alè. Els altres no sabien què dir, ja que estaven aclaparats per tot el que havia passat.

De cop i volta, van sentir que l'aura d'en Broly augmentava encara més. Estava cridant.

—Goku! —cridà en Cor Petit—. Cada vegada és més poderós! L'hem d'aturar. Fes una Genkidama, nosaltres et donarem tota la nostra energia.

En Trunks no coneixia aquella tècnica, però va deduir ràpidament de què es tractava. Tot el que podia fer era donar la seva energia a en Goku per destruir en Broly!

—Sí... però l'heu de distreure! —declarà en Goku.

Tenia raó. No tindria temps de preparar la tècnica si en Broly es focalitzava en ell. En Son Gohan no va dir res, però tenia una idea al cap. El seu pare l'havia protegit abans, i havia de fer tot el possible per guanyar temps. En Goku confiava en ell!

En Vegeta restava massa escèptic. Va patir l'atac d'una Genkidama la primera vegada que va arribar a la Terra però no va morir. En Broly era molt més poderós que ell en aquella època. Aleshores, per què creien que la Genkidama rutllaria contra el Guerrer Llegendari de l'Espai? En Yamcha va recordar que aquella tècnica tampoc no havia funcionat contra en Freezer. Però preferia donar la seva energia abans que morir a mans d'aquell monstre.

—Confiem en tu, Goku! —digué l'antic bandit del desert—. Et donarem tota la nostra energia!

—Un moment, Yamcha —intervingué en Krilin—. No som prou poderosos. La nostra energia no servirà per a res.

L'energia dels Terrícoles era irrisòria i no representaria gaire per a la formació de la Genkidama en comparació amb la dels Saiyans. No obstant això, ells serien capaços de distreure en Broly... durant uns segons. Almenys, podrien ajudar en això.

—Retindrem en Broly durant uns segons! No amb la nostra força, sinó amb la nostra astúcia!

En Yamcha va sospirar crispadament. Què s'empatollava, en Krilin? Es volia suïcidar? S'havia begut l'enteniment?

—D'acord —respongué forçadament.

De vegades, en Yamcha era poruc, però sempre lluitava pels seus amics!

En Son Goku va començar a preparar la Genkidama. Gairebé cridant amb desesperació, va demanar l'energia de qualsevol forma de vida del seu voltant, fins i tot la dels planetes i la de les estrelles circumdants. Les primeres energies es començaren a formar de seguida per sobre del seu cap.

En Broly tornà a la càrrega. En Son Gohan, envoltant-se d'una aura brillant, va desplegar tota la seva força. Estava decidit a ajudar el seu pare fos com fos. En Krilin, al seu costat, també volia ajudar. Va ser el primer en envolar-se per enfrontar-se tot sol amb en Broly durant mig segon... el temps necessari per culminar un Taiyoken. La ceguera no va privar a en Broly d'enviar-li un dels seus atacs de boles d'energia. En Yamcha, ràpid com un llamp, no volia permetre que en Krilin es deixés matar d'aquella manera. Va intentar desviar una de les boles lluminoses d'en Broly amb una ràfega d'energia, però la col·lisió va provocar una explosió. La deflagració va afectar en Krilin, el qual va sortir projectat cobert de ferides i de cremades. Va perdre el coneixement però encara era viu. En Yamcha mirà en Broly, el qual encara seguia enlluernat per l'atac d'en Krilin.

—Merda! Em veurà! M'he d'amagar!

En Son Gohan va veure que en Krilin estava malferit i no ho podia suportar. Va atacar immediatament abans que en Broly recuperés definitivament la vista. La ceguera temporal d'en Broly era un avantatge que volia aprofitar. Va colpejar-lo molt fort empès per una còlera que començava a descontrolar-se. No suportava que en Broly es delectés sembrant el caos i la destrucció per tot arreu.

En Cor Petit va alçar una mà al cel per donar la seva energia a en Son Goku. En Trunks també després que en Krilin, mig inconscient, fes el mateix. En Vegeta no volia compartir la seva força. Lluitar contra en Broly era un fet força diferent a unir-se amb els altres! Ell era el Príncep dels Guerrers de l'Espai i la seva comesa era derrotar el Superguerrer Llegendari de l'Espai. Però no era prou poderós per derrotar-lo tot sol. No obstant això, ajudar en Goku era una humiliació encara més grossa. El seu rival s'enduria tota la glòria un cop més... i el seu fill Son Gohan... lluitava tot sol contra en Broly! Emetia una gran força i semblava tenir molta confiança en ell mateix. El marrec estava segur que ell i el seu pare se'n sortirien. En Gohan tenia fe en el seu pare i en aquella tècnica, i estava immers en una temptativa desesperada per retenir aquell monstre.

En Vegeta podia escollir: abandonar i ser la rialla dels altres quan en Broly fos derrotat; ajudar en Gohan i tornar a ser abatut; involucrar-se directament en aquella tècnica que podia destruir el colós; o fracassar. Així doncs, va aixecar les mans cap al cel tot i no estar convençut de la seva elecció. Va maleir en Son Goku, el miserable Guerrer de l'Espai que l'estava ridiculitzant una vegada més.

—No pots perdre!

La força d'en Vegeta era impressionant i en Goku notava que el seu atac estaria llest ben aviat. El seu fill no podia més. Havia fet tot el que havia pogut però estava a les portes de la mort per culpa dels cops etzibats del colós. El seu cap es trobava a terra, esclafat pel peu d'en Broly, el qual es disposava a donar-li el cop de gràcia.

Però en Son Goku i el seu fill tenien bons amics amb qui es podia confiar. En Yamcha era un d'ells. Encara que fos un faldiller, un bromista i, de vegades, una mica poruc, no va dubtar en ajudar en Gohan com havia fet abans amb en Krilin. Encara estava amagat perquè en Broly no el trobés. Va dirigir el seu atac Sokidan de ple al cap d'en Broly, el qual va frenar en sec la seva follia assassina. El fum es va dissipar i el Guerrer Llegendari de l'Espai cercava qui l'havia ataca. El Follet Tortuga va aprofitar aquell moment per enviar l'Oolong amb una puntada de peu al lloc del combat.

El porquet, completament espantat i tremolant, va treure forces de flaquesa per executar el pla que li havia proposat el vell senil: transformar-se en en Paragus. Va cridar, sense confiança:

—Bròquil! Com t'has atrevit a matar el teu propi pare?!

En Broly, amb una mirada lívida, va fer unes passes vers el porquet transformat, el qual pensava que havia estat una mala idea. Una vegada més, el Follet Tortuga va aprofitar l'ocasió per córrer a tota velocitat sense fer-se notar i carregar en Son Gohan a la seva esquena per fugir lluny d'aquell indret. Era l'única cosa que podia fer...

En Broly estava només a dues passes del seu pare fictici, el qual va tornar a ser un porquet després d'una petita explosió de fum blanc que es va dissipar en un segon. Darrere d'ell, en Son Goku es va transformar en Superguerrer. Ja estava llest i va enviar-li la Genkidama a en Broly, tot cridant a l'Oolong que s'apartés. Afortunadament, el porquet era petitó i l'atac va passar fregant a pocs centímetres d'ell. Durant un instant, es pensava que es convertiria en un porquet rostit. En Broly, sorprès, va entomar de ple aquell atac que el va projectar ben lluny però sense danys visibles. Va ser enviat vers el cometa i va esclatar amb l'impacte. En Broly es trobava esclafat. En una fracció de segon, va recordar els plors d'en Son Goku al seu costat quan tan sols eren uns nounats.

L'amenaça s'havia eradicat... en Goku havia guanyat!

—Tsss —va fer en Vegeta, constatant que finalment en Goku havia se n'havia sortit i que el seu fill havia aconseguit retenir el monstre. No suportava aliar-se amb la persona que més detestava.

En Son Goku va aterrar i va seure, esgotat. El Follet Tortuga es va unir a ell mentre en Gohan estava ajagut al costat del seu pare. En Yamcha ajudà en Krilin a aixecar-se abans que tots s'unissin a ells.

—Gràcies, Yamcha. No n'estic segur si t'has enfrontat amb en Broly, però he notat que has disparat una Sokidan. Estava massa debilitat per veure res.

—No es mereixen! Ha, ha!

Val més que no esmenti, pensà, que he estat amagat.

El planeta ja no estava en perill, i els nostres herois es van prendre un llarg descans. La nau estava destruïda i havien d'esperar que en Goku tornés a recuperar la seva energia per teletransportar a tothom cap a la Terra. Quan en Gohan va recuperar la consciència, va ser felicitat pel seu pare pel coratge que havia demostrat. Però allò no significava que havia de descansar. El seu pare li va demanar que es convertís en Superguerrer igual que havia fet durant tota la setmana. No havien d'oblidar-se d'en Cèl·lula, qui era més formidable que en Broly, no pel seu poder, sinó per les seves tècniques i el seu estil de lluita.

—En Cèl·lula és molt més intel·ligent que en Broly —incidí en Goku per convèncer el seu amic Krilin, qui estava convençut que la criatura del Dr. Gero seria un simple tràmit—. A més, les seves tàctiques són molt més mortals que les d'en Broly. La seva tècnica és envejable. En Cèl·lula ho sap gairebé tot de nosaltres i té moltes tècniques diferents. En Broly, en canvi, tan sols disparava boles d'energia verdes a tort i a dret amb el seu incessant augment de poder.

—L'única debilitat d'en Cèl·lula —intervingué en Cor Petit—, és que no és invencible ni insensible als nostres atacs.

—Dos lluitadors diferents amb poders i debilitats diferents... —sospirà en Son Gohan en veu baixa.

—Bé, ara que ja estic recuperat, us puc teletransportar a la Terra. Ens mereixem un descans!

En Goku es va aixecar, es va col·locar dos dits al seu front i va teletransportar tothom a la Terra.

Durant tot el període de pau després de la derrota d'en Cèl·lula, els nostres herois creien que en Broly havia estat derrotat. Però, set anys després, el Superguerrer Llegendari de l'Espai va tornar... a la Terra!

Això va succeir dues setmanes abans del vint-i-cinquè Torneig de les Arts Marcials...

Feia set anys que en Goku era mort després de sacrificar-se contra en Cèl·lula. Després de la seva mort, la Chichi va donar a llum el seu segon fill, en Goten. Per a celebrar l'esdeveniment del torneig, en Goku va prometre als seus amics que tornaria a la Terra un sol dia. En Gohan va aprofitar-ho per entrenar el seu germà petit. Però aquell dia, en Goten tenia uns altres plans. En Trunks havia agafat "prestat" el radar de les Boles de Drac de la seva mare. Tan sols volien demanar a en Shenron que els digués el guanyador del torneig. Però aviat es van canviar d'idea. Quan van trobar la sisena Bola de Drac volien demanar un parc d'atraccions i una muntanya de pastissos i llaminadures...

En Goten i en Trunks eren així. Dos vailets de set i vuit anys respectivament que volien divertir-se constantment. En Trunks distava molt del caràcter d'aquell jove que havia vingut del futur set anys abans. La vida era fàcil per a ell. Era mimat per la seva mare i havia heretat el caràcter del seu pare. La presència del seu pare, el qual no havia sigut liquidat pels androides, no l'havia endurit. La Bulma tenia total influència en la seva educació. Encara que fos potencialment molt fort, volia que en un futur fos el Director General de la Corporació Càpsula. Afortunadament, això no influïa en el fet que en Vegeta entrenés el seu fill en la sala de gravetat de la nau espacial. I no era gens estrany que en Trunks s'escapés per jugar amb en Goten.

El darrer tan sols volia entrenar-se amb el seu germà per derrotar el seu millor amic, en Trunks. En veure que en Goten s'havia absentat del seu entrenament, en Gohan va anar en la recerca del seu germà. Pels matins entrenaven juntament amb la Videl, però aquesta frenava la seva progressió. Va aprendre a volar de seguida, però controlar la seva energia era un concepte totalment nou per a ell. A en Gohan li anava com una seda, ja que el podia localitzar sense problemes.

L'última Bola de Drac que cercaven els dos marrecs es trobava en la profunditat de l'oceà. En Trunks, que no volia mullar-se, va persuadir el seu amic perquè s'hi tirés de cap. Va aprofitar que ell era més gran i que en Goten era una mica innocent per convèncer-lo. En Goten va cercar durant una bona estona però l'oceà era tan profund que no va ser capaç de veure res de res. No volia tornar-se a submergir en aquella aigua tan freda pel seu gust i, de tota forma, no podia retenir gaire temps la seva respiració. Amb un aire malhumorat, va demanar a en Trunks que se n'ocupés ell, però aquest es va resignar a submergir-se en aquella aigua tan glaçada. Va tenir l'idea "brillant" de projectar una mica de la seva energia vers l'oceà. La força aplicada en aquell corrent d'aire fou suficient per provocar un tsunami! La Bola de Drac es va perdre per complet i en Goten va aprofitar-ho per escridassar en Trunks. No era habitual que en Trunks fes un disbarat com aquell i menys davant d'ell!

El tsunami va despertar algú que havia arribat a la Terra feia poc temps. En Broly va emergir lentament de les onades. L'aigua fluïa pels seus músculs ben desenvolupats. Un pèl pertorbat al principi, va tractar de recordar tot allò que havia succeït.

Quan va entomar l'atac d'en Kakarot, va topar contra el cometa, el qual va explotar de seguida. Afortunadament, el poder del Guerrer Llegendari de l'Espai el va mantenir amb vida. Però l'explosió fou tan violenta que el va enfonsar en la inconsciència. Va sobreviure i, a causa de la gravetat, va caure en el Nou Planeta Vegeta. Allà va recuperar lentament les seves forces i va sobreviure en aquell indret desèrtic i inhabitat. Va esperar durant sis anys per recuperar-se plenament. Un cop refet, es va marcar un objectiu: trobar en Kakarot i eliminar-lo! Transformat en Superguerrer, va detectar fonts d'energia molt allunyades i va anar a trobar-les sense nau espacial i sense aire. El seu cos va resistir aquell llarg viatge i, quan va arribar a la Terra, va aturar-se, va perdre el coneixement i es va deixar caure vers el planeta...

S'acabava de despertar i va notar dues energies que coneixia i que no havia oblidat, encara que eren lleugerament diferents: la d'en Trunks i la d'en Kakarot. Havia arribat el moment que havia estat esperant durant tant de temps! Sense pensar-s'ho més, es va transformar en Superguerrer i s'abalançà vers les dues petites energies que acabava de detectar.

—Són ells! —cridà—. Estic en el planeta correcte!

Per primera vegada després de molt de temps, va tornar a somriure i va retrobar el seu objectiu: eliminar en Kakarot i els insectes que tenia com a amics! Aquesta vegada faria tot el possible per vèncer-los! Destruiria el planeta! No obstant això, no sabia que en Goku havia estat mort per en Cèl·lula uns anys abans...